jueves, 16 de agosto de 2018

Primacía de la LET sobre el convenio colectivo de empresas de seguridad privada. El TSJ de Galicia aplica la sentencia del TJUE de 11 de julio. Una breve nota a la sentencia de 26 de julio de 2018.




1. El pasado lunes 6 de agosto, la página web de la Confederación Intersindical Galega (CIG) publicaba una información titulada “O TSXG confirma que nas subrogacións naseguridade privada as débedas pasan á empresa entrante”, y el súbtitulo “A resolución dálle a razón á CIG e chega tras unha recente sentenza do Tribunal de Xustiza Europeo”.

domingo, 12 de agosto de 2018

Modificación sustancial de condiciones de trabajo. Importa la calidad de la documentación presentada, y no basta aportar una gran cantidad de documentos para cumplir con las obligaciones legales. Una nota breve a la sentencia del TS de 26 de junio de 2018 y amplio recordatorio de la (confirmada) sentencia de la AN de 13 de febrero de 2017.


I. Introducción.

La Sala de lo Social del Tribunal Supremo dictó sentencia el 26 de junio, de la que fue ponente el magistrado Sebastián Moralo, en Sala integrada también por los magistrados Jesús Gullón y Luís Fernando de Castro y las magistradas Mª Milagros Calvo y Mª Lourdes Arastey, en el recurso de casación para la unificación de doctrina núm. 83/2017.

viernes, 10 de agosto de 2018

Real Decreto-ley 8/2018, de 3 de agosto, por el que se modifica el Decreto-ley 16/2014, de 19 de diciembre, por el que se regula el Programa de Activación para el Empleo. Texto comparado.


1. El Consejo de Ministros celebrado el 3 de agosto aprobó la modificación del RDL 16/2014 de 19 de diciembre por el que se regula el Programa de Activación para el Empleo (PAE), llevado a cabo por el RDL 8/2018. Para un detallado análisis de este programa, remito a los artículos quehe publicado con anterioridad en el blog.

jueves, 2 de agosto de 2018

El baròmetre del CIS del mes de juliol. Les preocupacions dels espanyols.


1. El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques, fet públic el dijous 2 d’agost, constata que creix lleugerament la preocupació dels ciutadans per l’atur, es manté  per la corrupció i el frau, baixa per l’actuació del món polític, disminueix per la situació econòmica, puja per l’actuació del món polític, creix per la situació econòmica, i n’hi ha un molt fort creixement per la immigració. L’enquesta es va dur a terme entre els dies 1 i 10 de juliol.

 La immigració es considera el cinquèproblema (possibilitat de tres respostes) que existeix actualment a Espanya (11,1, 7.6 punts més que en el baròmetre anterior), per darrere de l'atur (64.,3), de la corrupció i el frau (38.5), dels “polítics en general, els partits i la política” (22.2 punts), i els problemes d’indole econòmica (19.2).


Quan es pregunta als enquestats quin és el principal problema ara a Espanya, la immigració es situa també en el cinquè lloc (2.6, 1.9 punts més que en el baròmetre del mes de juny) per darrere de l'atur (41.6), de "la corrupció i el frau" (16.6), dels "polítics en general, els partits i la política” (10.1), i dels problemes d'índole econòmica (6.7),

Si es pregunta quins són els problemes que afecten personalment més els enquestats (possibilitat de tres respostes), la immigració es situa en el quinzèlloc (3.3, 2.1 punts més que el mes de juny), per darrere de l'atur (34.4), els problemes d'índole econòmica (21.8), les pensions (13.0), la corrupció i el frau (11.2), la sanitat (11.3), els problemes relacionats amb la  qualitat de l'ocupació (10.3), els polítics en general, els partits i la política” (6.8) “no sap” (6.8),  l’educació (7.8), cap” (6.4), “els problemes d'índole social  (7.8), “no contesta” (3.4), altres  respostes (4.3), i  l’habitatge (3.4),


Finalment, quan es pregunta quin és el problema que més afecta personalment a l'enquestat, la immigració es situa en el dissetè lloc (0.9, 0.5 punts més que en el baròmetre del mes de juny) per darrere de l'atur (24.3), dels problemes d'índole econòmica (11.3), les pensions (9.1), “no sap”  (6.8), dels problemes relacionats amb la qualitat de l’ocupació (5.5), de "la corrupció i el frau" (5.0), de la sanitat (3.9), dels "polítics en general, els partits i la política” (3.3), dels problemes d’índole social (2.9), l’educació (2.7), d’altres respostes (1.9), les preocupacions i situacions personals (1.6), de la independència de Catalunya (1.4), la pujada de l’IVA (1.2), l’habitatge (1.1), i els problemes relacionats amb la joventut (0.9). 

2. Hi ha preocupació superior per la immigració entre les dones que entreels homes quan es pregunta quin es el principal problema a Espanya (10.6 i 11.6). És el grup d’edat compreses entre els 55 i 64 anys el més preocupats (16.1), sent el mateix grup el qui considera que és el principal problema personal (1.8).

3. Pel nivell d’estudis, la immigració com a primer problema a Espanya es reconeguda pel 12.9 de les persones sense estudis , sent el grup amb estudis d’educació secundària, primera etapa, el qui considera que és el principal problema personal (1.6).

Segons la condició econòmica dels enquestats, és el grup dels agricultors (empresaris sense assalariats i membres de cooperatives) el qui considera la immigració com el principal problema a Espanya (26,9), sent el mateix grup el qui es troba més preocupat personalment (7.7).

Per estatus socioeconòmic, la immigració com a primer problema a Espanya es reconeguda pel grup de les velles classes mitges (empresaris, autònoms i  agricultors) (13.4), sent el mateix grup el qui creu que és el problema que li afecta més directament (1.2).

4. Sobre les dades aportades pel baròmetre de juliol sobre les preocupacions del enquestats segons la seva opció política electoral, es a dir segons el record de vot en les eleccions generals del 26 de juny de 2016, cal dir que els qui consideren la immigració com el primer problema a Espanya es trobem en el grup dels qui van votar a Convergència Democràtica de Catalunya (26,9), i és el grup de votants del Partit Nacionalista Basc el qui creu que és el problema que li afecta més directament (12,1.

La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juliol de 2018



En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social, fetes públiques el dijous 2 d’agost pel Ministeri de Treball, migracions i Seguretat Social.

El TC vuelve a pronunciarse sobre las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de empleo y formación. Recordatorio de su doctrina más relevante, y breves notas sobre las sentencias núms. 69 y 71/2018 de 21 de junio.



1. El suplementode sentencia del Tribunal Constitucional que publica el BOE recoge en su núm.179, de 25 de julio, dos sentencias de interés sobre la temática objeto de atención en este blog, ya que se refieren a las competencias autonómicas, más concretamente de la Comunidad Autónoma de Cataluña, en materia de empleo y formación.

miércoles, 1 de agosto de 2018

lunes, 30 de julio de 2018

Seis años de diferencia. Seis años de desprotección sanitaria de los inmigrantes en situación irregular que ahora se corrige. Texto comparado de la Ley 16/2003, de 28 de mayo, de cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud y del Real Decreto-ley 7/2018, de 27 de julio, sobre el acceso universal al Sistema Nacional de Salud.


I. Introducción.

El Consejo deMinistros celebrado el viernes 27 de julio, que califiqué en mi cuenta de twitter como uno de los de mayor contenido social de los últimos años, aprobó un Real Decreto Ley sobre acceso universal al sistema nacional de salud. El texto ha sido publicado, con el núm. 7, en el BOE del lunes 30 de julio, y entra en vigor al día siguiente de su publicación.

Mejora de la protección por desempleo de los trabajadores a tiempo parcial vertical (o de como una cuestión prejudicial lleva, cuatro años más tarde, a la modificación de la normativa aplicable). Nota al RD 950/2018 de 27 de julio, y recordatorio de la STJUE de 9.11.2017 (C-98/15).


I. Introducción.

1. ElConsejo de Ministros celebrado el viernes 27 de julio aprobó un Real Decretopor el que se modifica el Real Decreto 625/1985, de 2 de abril, por el que sedesarrolla la Ley 31/1984, de 2 de agosto, de protección por desempleo. Dicha norma, con el número 950, ha sido publicada en el Boletín Oficial del Estado el día 28 y entró en vigor al día siguiente.

viernes, 27 de julio de 2018

Salarios de tramitación en caso de despido nulo. Cálculo de la cuantía según salario anterior a la reducción de jornada. Notas a la sentencia del TS del 25 de abril de 2018


1. Es objeto de anotación en esta entrada del blog la sentencia dictada por la Sala de loSocial del Tribunal Supremo el 25 de abril, de la que fue ponente el magistrado Sebastián Moralo, en Sala también integrada por los magistrados Jesús Gullón, Luís Fernando de Castro y  Ángel Blasco, y la magistrada Mª Luz García.  

jueves, 26 de julio de 2018

La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del segon trimestre de 2018.


Segons les dades de l'enquesta de població activa del segon trimestre de 2018, fetes públiques el dijous 26 de juliol, la població activa estrangera estava integrada per 2.821.100 persones, amb 2.202.700 ocupades i 618.400 aturades, mentre que 1.080.700 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 3.901.800, amb un augment trimestral de 54.400 i en sèrie interanual de 164.200 persones.

Empleo público. Readmisión de los trabajadores fijos, y no de los restantes, tras despido disciplinario no conforme a derecho. El TJUE acepta la diferencia de trato. Notas a la sentencia de 25 de julio de 2018 (C-96/17), y recordatorio de la cuestión prejudicial planteada y de las conclusiones del abogado general.


I. Introducción.
ElTribunal de Justicia de la Unión Europea (Sala sexta) dictó el miércoles 25 dejulio una importante sentencia, dando respuesta a la cuestión prejudicial planteada el 26 de enero de 2017 por el Juzgado de lo Social núm. 2 de Terrassa (asunto C-96/17).

lunes, 23 de julio de 2018

viernes, 20 de julio de 2018

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de juny .


El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 17 de juliol les dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes dejuny.

 
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de juny hi ha un total de 2.026.559 afiliats, dels quals 851.606 són de països UE (453.133 homes i 398.473 dones), i 1.174.953 són de països no UE (678.538 homes i 496.415 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 8,06 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de juny de  2017 era de 1.875.413. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 151.166 persones.

Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 18.628 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del creixement en 3.681 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 297.601 del mes de juny de 2017 als actuals 323.848.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de juny és la següent: el 83,77 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 15,98 % al d’autònoms, el 0,24 % al del mar, i el 0.01 % al del carbó.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (212.199 i 135.055, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (54.965 i 37.925), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (86.223 i 66.748).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (36.500), seguida de la paraguaiana (16.610) i boliviana (16.039).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de juny, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (489.631, 24,16 %), seguida de Madrid (397.379, 19,61 %), Andalusia (239.993, 11,84 %) i la Comunitat Valenciana (208.660, 10,30 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 35.155, un 7,74 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (454.476, 24,20 %), seguida de Madrid (366.666, 19,60 %), Andalusia (218.609, 11,70 %) i la Comunitat Valenciana (191.552, 10,20 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 13,90 i 10,57 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 323.008 persones (19,03 %), de les quals 197.968 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 204.189 treballadors, un 12,03 %, dels quals 125.265 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 143.091 treballadors, un 8,43 % del total, dels quals 85.412 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 120.415 persones, un 7,09 %, dels quals 71.677 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 18,71 % en sèrie interanual);la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 113.787 afiliats (6,70 %), dels quals 62.072 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (91.603, 28,29 %), del sector de l’hostaleria (59.637, 18,42 %), i del sector de la construcció (38.686, 11,95 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 25.511, i amb un creixement de l’afiliació del 12,75 % en sèrie interanual). Fa un any (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 14,26 i 11,83 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 303.174 persones (19,28 %), de les quals 183.109 eren de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 191.386 treballadors, un 12,17 %, dels quals 116.338 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 125.826 treballadors, un 8,0 % del total, dels quals 73.761 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 102.254 afiliats (6,50 %), dels quals 54.440 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 101.439 persones, un 6,45 %, dels quals 57.388 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 15,96 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (88.401, 29,70 % %), del sector de l’hostaleria (56.040, 18,83 % %), i del sector de la construcció (34.310, 11,53 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 22.943, i amb un creixement de l’afiliació del 8,94 % en sèrie interanual)

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (353.553), i els marroquins es situen en la segona posició amb 255.656 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 115.183, quedant els xinesos en la quarta posició, 103.274, per davant dels equatorians amb 73.775, dels britànics amb 68.791, dels colombians amb 63.368, dels búlgars amb 63.026, dels portuguesos amb 52.905, i dels bolivians amb 51.103. Fa unany, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (340.470), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 230.470 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 100.816, quedant els xinesos en la quarta posició, amb 99.437, per davant dels equatorians amb 71.104, dels britànics amb 65.360, dels búlgars amb 60.204, dels colombians amb 56.629, dels bolivians amb 50.431, i dels francesos amb 45.675.

3. La mitja del mes de juny d’afiliats estrangers a Catalunya és de 489.631, dels quals 162.566 són de països UE i 327.065 de països no UE.

Per règims, el 84,57 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,26 % en el d’autònoms, i el 0,17 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (49.209, 35.732 i 28.986,   respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (14.551, 6.114 i 6.097), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (6.309 i 4.791). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària (5.460), seguida de la població hondurenya (4.645) i romanesa (2.4954).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 5,19 i 7,91 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 74.881 (18,08 %), dels quals 54.793 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 61.244 afiliats (14,79 %),  dels quals 41.504 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 48.646 afiliats (11,75 %), dels quals 32.730 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 37.624 (9,09 %), dels quals 24.310 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 28.646 (6,92 %), dels quals 23.170 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.979, 24,06 % del total), de l’hostaleria (14.933, 19,98 %) i de la construcció (6.441, 8,625 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 6,04 i 8,95 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 72.139 (18,74 %), dels quals 52.576 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 57.803 afiliats (15,01 %),  dels quals 39.006 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 42.794 afiliats (11,12 %), dels quals 28.370 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 33.754 (8,77 %), dels quals 21.546 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 23.927 (6,22 %), dels quals 18.950 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.404, 25,35 % del total), de l’hostaleria (13.947, 20,32 %) i de la construcció (5.840, 8,51 %).

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (62.833), seguits dels romanesos (49.180), i els italians ocupen la tercera posició (35.304). A continuació trobem els xinesos (28.779), els pakistanesos (20.584), els francesos (19.353), els bolivians (16.582), els equatorians (14.002), els colombians (12.884), i els senegalesos (11.536). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (58.389), seguits dels romanesos (47.723), i els italians ocupaven la tercera posició (30.942). A continuació trobàvem els xinesos (27.688), els pakistanesos (18.892), els francesos (18.046), els bolivians (16.168), els equatorians (13.435), els colombians (11.615), els senegalesos (10.964), i  els anglesos (9.787).