martes, 21 de febrero de 2017

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de gener.



El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 21 de febrer de 2017 les dades generals d’afiliació de la poblacióestrangera corresponents al mes de gener.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de gener hi ha un total de 1.687.585 afiliats, dels quals 708.791 són de països UE (379.392 homes i 329.399 dones), i 978.974 són de països no UE (566.070 homes i 412.724  dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 5,42 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de gener de 2016 era de 1.600.822. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 86.763 persones.

Cal destacar la disminució de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 23.133 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del descens  de 1.263, i en sèrie interanual hem passat dels 260.022 del mes de gener de 2016 als actuals 277.304.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de gener és la següent: el 83,35 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,43 % al d’autònoms, el 0,21 % al del mar, i el 0.01 % al del carbó.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (175.898 i 104.708, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (50.319 i 32.335), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (78.425 i 58.378).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (37.843), seguida de la boliviana (18.759) i paraguaiana (17.338).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de gener, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (392.204, 23,20 %), seguida de Madrid (349.022, 20,70%), Andalusia (223.833, 13,3 %) i la Comunitat Valenciana (185.259, 11,0 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 30.199, un 8,34 %. Fa un any, Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats (362.005, 22,61 %), seguida de Madrid (334.500, 20,90 %), Andalusia (214.061, 13,37 %) i la Comunitat Valenciana (178.234, 11,13 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 15,27 i 13,20 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 224.611 persones (15,97 %), de les quals 140.762 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 178.426 treballadors, un 12,68 %, dels quals 108.703 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 107.708 treballadors, un 7,66 % del total, dels quals 62.717 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 95.353 afiliats (6,78 %), dels quals 50.521 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 87.260 persones, un 6,20 %, dels quals 48.832 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 14,17 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (83.627, 30,16 %), del sector de l’hostaleria (51.115, 18,43 %), i del sector de la construcció (31.351, 11,31 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 21.120, i amb un creixement de l’afiliació del 6,69 % en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que  les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 15,29 i 14,95 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 208.838 persones (15,62 %), de les quals 132.458 eren de països no UE, i que ocupava la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 169.413 treballadors, un 12,67 %, dels quals 104.599 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 9.584 treballadors, un 7,30 % del total, dels quals 56.658 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 89.352 afiliats (6,68 %), dels quals 47.764 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 76.430 persones, un 5,72 %, dels quals 42.073 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 11,6 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (80.997, 31,15 %), del sector de l’hostaleria (48.049, 18,48 %), i del sector de la construcció (29.384, 11,30 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 19.720, i amb un creixement de l’afiliació del 8,59 % en sèrie interanual)


Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (304.590), i els marroquins es situen en la segona posició amb 215.366 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 95.782, quedant els italians en la quarta posició, 83.377, per davant dels equatorians amb 65.702, dels britànics amb 58.951, dels búlgars amb 52.952, dels colombians amb 49.218, dels bolivians amb 47.771 i dels portuguesos amb 43.353. Fa un any,

Discriminación por riesgo durante el embarazo y por maternidad. Una sentencia de indudable interés. Nota a la dictada por el TC el 16 de enero de 2017 (y mención a otros documentos de interés).



1. Me permito recomendar a los lectores y lectoras del blog la atenta lectura de dos interesantes sentencias dictadas por el TC y el TS en materia de protección de la trabajadora madre, que tras reincorporarse a su puesto de trabajo considera que se ha producido una discriminación en sus condiciones de trabajo (jornada y salario en los dos casos que serán referenciados).

domingo, 19 de febrero de 2017

Tecnología y derecho de huelga. Paso atrás del Tribunal Constitucional en la protección de un derecho constitucional fundamental. Notas críticas a la sentencia de 2 de febrero de 2017 (con voto particular discrepante de dos magistrados y una magistrada) (y II)



7. Entro ya en el examen de los fundamentos jurídicos de la sentencia (págs.. 11 a 23). Tras un breve recordatorio de todos los antecedentes, y de la desestimación de la falta de legitimación activa del recurrente, alegada por la parte recurrida, (núms. 1 y 2), la Sala pone de manifiesto que la especial trascendencia constitucional radica en que no hay doctrina constitucional sobre el caso debatido, en cuanto que no ha habido pronunciamiento “sobre la utilización durante la huelga de medios técnicos de uso no habitual en la empresa” (sí lo ha habido, y así lo recuerda, sobre realización de funciones distintas, durante la huelga, de las normalmente desempeñadas, y el caso ABC, sentencia 33/2011 de 28 de marzo, es paradigmático al respecto). A continuación, y al igual que hizo el Ministerio Fiscal, se subraya que aquello que debe ser objeto de atención jurídica es la presunta vulneración del art. 28.2 CE, en el que ha de entenderse subsumida la vulneración del art. 24.1, y la cita del art. 14 no presenta “desarrollo argumental alguno”, por lo que la Sala decide prescindir de su análisis.

Tecnología y derecho de huelga. Paso atrás del Tribunal Constitucional en la protección de un derecho constitucional fundamental. Notas críticas a la sentencia de 2 de febrero de 2017 (con voto particular discrepante de dos magistrados y una magistrada) (I)



1. El martes 14 de febrero, a las 19:07, el gabinet jurídic de CCOO de Catalunya difundió un tweet con el título “Importante sentencia del TC y voto particular sobre huelga,esquirolaje y nuevas tecnologías que habrá que analizar con detalle”, al que acompañaba la referencia de la nota informativa 7/2017, emitida poco antes por la oficina de prensa del gabinete del Presidente del Tribunal Constitucional, cuyo título era el siguiente:  “El uso demedios técnicos a disposición de la empresa no vulnera el derecho a la huelgacuando los empleados que acuden a trabajar realizan sus funciones habitualessin sustituir a los huelguistas”.

sábado, 18 de febrero de 2017

UE. Jóvenes formados, bien preparados, bien cualificados… y no remunerados. Sobre las prácticas no pagadas en el Servicio de Acción Exterior Europeo.



1. Un titular de un artículo de la agencia EFE, que leí ayer en el diario La Vanguardia me llamó la atención: “La Comisión Europea justifica prácticas no remuneradas por tradición en las instituciones”.