martes, 2 de septiembre de 2014

La immigració i les dades d'atur i d’afiliació a la Seguretat Social del mes d’agost.



En primer lloc, faig referència a les dadesd’afiliació a la Seguretat Social fetes  públiques avui dimarts, 2 de setembre, pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

lunes, 1 de septiembre de 2014

¿Puede la Administración extinguir válidamente un contrato laboral aunque sea irregular desde su inicio? Una nota a la sentencia del TSJ de Andalucía de 30 de enero.



1. Reanudo mi actividad bloguera tras un agradable descanso vacacional en el que he compartido la mayor parte de las horas del día con mi  nieta Carla de 14 meses. Es maravilloso ver cómo aprenden los niños y qué ilusión y alegría nos contagian a los mayores…, ¡y cómo llegamos tan cansados al final del día que dormimos sin problemas! Quede aquí este pequeño recuerdo, a la espera de poder volver a jugar con ella.

domingo, 31 de agosto de 2014

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de juliol.



1. El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dijous 21 d’agost, les dades generals d’afiliació de la població estrangeracorresponents al mes de juliol.

En una entrada anterior del blog, i en fer el comentari de les dades del mes de juliol de l’any 2008, vaig explicar que únicament incorporaven les dades mitges del mes, però no les dades del darrer dia del mes, a diferència del què s’havia fet en totes les series mensuals anteriors. Es a dir, les dades publicades facilitaven informació sobre l’afiliació mitja del mes i l’afiliació desestacionalitzada, mentre que les dades dels mesos anteriors també incorporaven les xifres d’afiliació de l’últim dia del mes.

Des de llavors, les dades detallades d’afiliació de la població estrangera segueixen el mateix criteri; es a dir, solament es publiquen les dades mitges del mes, i per aquest motiu solament podrem efectuar la comparació amb les mitges del mesos anteriors, i no amb les dades de final de cada mes.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012. 

Fetes aquestes puntualitzacions, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de juliol hi ha un total de 1.600.764 afiliats, dels quals 646.336 són de països UE (335.931 homes i 310.405 dones), i 954.428 són de països no UE (516.474 homes i 437.954 dones). És a dir, s’ha produït un descens anual del .1,97 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de juliol de 2013 era de 1.632.903. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un disminució de 32.139 persones.

Cal destacar el descens de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 11.288 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment de l’augment de 1.255 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 224.541 del mes de juliol de 2013 als actuals 239.095.     

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de juliol d’enguany és la següent: el 84,76 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 14,94 % al d’autònoms, el 0,29 % al del mar, i el 0.02 % al del carbó.  

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (161.914 i 95.945, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (44.219 i 26.080), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (53.694 i 49.699).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (36.708), seguida de la boliviana (31.808) i paraguaiana (19.620).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de juliol, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (379.072, 23,68 %), seguida de Madrid (329.459, 20,58 %), Andalusia (175.572, 10,97 %) i la Comunitat Valenciana (165.525, 10,34 %). A Catalunya el descens en sèrie interanual ha estat de 3.373, un 0,88 %). Fa un any, Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats (375.040, 22,84 %), seguida de Madrid (347.047, 21,14 %), Andalusia (194.389, 11,84 %) i la Comunitat Valenciana (164.114, 10,00 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 12,60  i 15,76 % del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 265.417 persones (19,56 %), de les quals 162.481 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 172.456  treballadors, un 12,71 %, dels quals 108.047 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 102.492 treballadors, un 7,55 % del total, dels quals 61.966 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 87.281 afiliats (6,43 %), dels quals 47.559 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 71.668 persones, un 5,25 %, dels quals 38.341 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (76.081, 31,82 %), del sector de l’hostaleria (47.418, 19,83 %), i del sector de la construcció (26.845, 11,23 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 18.697). El mes de juliol de 2013 les dades eren les següents: la primera posició era ocupada per  l’hostaleria, que ocupava a 254.841 persones (18,03 %), de les quals 164.776 eren de països no UE. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 175.602 treballadors, un 12,43 %, dels quals 114.948 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 105.810 treballadors, un 7,49 % del total, dels quals 68.342 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 90.134 afiliats, 6,38 %, dels quals 51.621 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 76.569 persones, un 5,42 %, dels quals 43.750 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (69.114, 30,90 %), del sector de l’hostaleria (45.500, 20,35 %), i del sector de la construcció (26.244, 11,73 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 18.776)


Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (274.571), i els marroquins es situen en la segona posició amb 180.813 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 91.077, quedant els equatorians en la quarta posició (78.796), per davant dels italians amb 69.311, dels bolivians amb 64.751 , dels colombians amb 59.640, dels britànics amb 54.000, dels búlgars amb 51.247,  i dels treballadors del Perú amb 37.211 . Lesdades del mes de juliol de 2013 eren les següents: els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (256.494), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 192.174 treballadors. Els equatorians es trobaven en la tercera posició (97.250), seguits, dels xinesos amb 88.123, dels bolivians amb 78.325, dels colombians amb 73.523, dels italians amb 63.429, dels britànics amb 55.913, dels búlgars amb 52.905, i dels treballadors del Perú amb 48.729.


3. La mitja del mes de juliol d’afiliats estrangers a Catalunya és de 379.072, dels quals 118.654 són de països UE i 260.418 de països no UE.

Per règims, el 85,93 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 13,84. % en el d’autònoms, i el 0,23 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i xinesos en el general (34.403, 28.598 i 13.192,  respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (11.075, 4.159 i 4.020), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.162 i 4.300). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària (9.001), seguida de la marroquina (3.073), i de la romanesa (2.464).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 6,03 i 12,22 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 63.306 (19,43 %), dels quals 46.493 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 51.924 afiliats (15,94 %,) dels quals 35.149 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 30.975 afiliats (9,51 %), dels quals 21.661 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 29.229 (8,97 %), dels quals 19.022 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 15.224 (4,67 %), dels quals 11.551 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (14.521, 27,68 % del total), de l’hostaleria (11.494, 21,91 %) i de la construcció (4.395, 8,38 %). Les dades del mes de juliol de 2013 eren les següents: el primer lloc  corresponia a l’hostaleria amb 64.400 afiliats (19,34 %), dels quals 48.529 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 52.141 afiliats (15,65 %,) dels quals 36.416 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 32.260 afiliats (9,69 %), dels quals 23.840 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 30.019 (9,01 %), dels quals 20.017 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 16.408 (per primera vegada el percentatge es situava per sota del 5 %, en concret el 4,93 %) , dels quals 12.608 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (13.311, 27,44 % del total), de l’hostaleria (10.800, 22,26 %) i de la construcció (4.224, 8,71 %).


A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (46.379), seguits dels romanesos (39.451), i els xinesos ocupen la tercera posició (24.596). A continuació trobem els italians (20.848), els bolivians (18.827), els pakistanesos (14.579), els equatorians (14.455), els francesos (13.754), els colombians (11.653), i els peruans (10.492). Les dades del mes de juliol de 2013 eren les següents: els treballadors marroquins eren els primers (45.917), seguits dels romanesos (35.982), i els xinesos ocupaven la tercera posició (23.687). A continuació trobàvem els bolivians (21.966), els italians (19.589), els equatorians (18.756), els colombians (14.423), els pakistanesos (13.787), els francesos (13.120), i els peruans (12.969).

sábado, 16 de agosto de 2014

¿Recuperación del diálogo social? Del comunicado de 18 de marzo a la firma del acuerdo de 29 de julio, a la espera de la concreción de las medidas a partir de septiembre. Una nota sobre la protección social a los colectivos más necesitados.



1. Poco antes del inicio del período vacacional “clásico” en España, el mes de agosto (salvo para las muchas personas a las que la crisis económica les ha dejado sin esa posibilidad, y salvo para las muchas, muchísimas personas, en especial jóvenes, que tratan de obtener unos ingresos durante toda la temporada estival que les permitan tener algo más de seguridad económica en otros períodos del año, o pagar la matrícula de sus estudios), el gobierno y las organizaciones empresariales y sindicales más representativas(CEOE, CEPYME, CC OO y UGT) suscribieron (el 29 de julio) un documento que parece marcar la reanudación del diálogo social en el ámbito estatal, aunque como ocurre con todos los acuerdos alcanzados en tales fechas su concreción se deja para aquello que en la jerga periodística se ha dado en llamar “nuevo curso político” (una variante del “nuevo curso académico que se utiliza en el ámbito educativo), es decir a partir de septiembre o más adelante.

jueves, 14 de agosto de 2014

Despidos colectivos. Nuevamente sobre el “empresario verdadero”. Nota a la sentencia del TS de 18 de febrero de 2014 (y referencias a otras sentencias del TS y de la AN).



1. La doctrina jurisprudencial de la Sala de lo Social del Tribunal Supremo en materia de procedimientos de despidos colectivos operados tras la reforma laboral de 2012 puede considerarse ya muy amplia y variada. Amplia, por el elevado número de sentencias ya dictadas, algunas de ellas sobre asuntos de indudable trascendencia no sólo jurídica sino también social; variada, porque se observan diferentes planteamientos que un sector jurídico cercano al mundo empresarial ve con preocupación por la “inseguridad jurídica” que provoca y que a mi parecer no deja de ser una mera, y clara, manifestación, de la forma de entender por cada magistrado y magistrada cómo resolver cada caso y cómo debe aplicarse, e interpretarse, la normativa internacional, europea y estatal aplicable.