miércoles, 20 de febrero de 2019

Responsabilidad de las entidades gestoras de la Seguridad Social por el incumplimiento empresarial de abono de cuotas en convenio especial tras despido colectivo. Una nota a la sentencia del TSJ de Galicia de 15 de febrero de 2019.


1. La letrada Celia Pereira Porto, de la asesoría jurídica en Ourense del sindicato Confederación Intersindical galega (CIG) ha tenido la amabilidad, que le agradezco, de enviarme una interesante sentencia dictada muy recientemente por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Galicia, el 15 de febrero, de la que fue ponente el magistrado Fernando Lousada, y que es la que motiva esta nota.

martes, 19 de febrero de 2019

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de gener.



El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social publicà el dimarts 19 de febrer les dades generals d'afiliació de la població estrangeracorresponents al mes de gener.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de gener hi ha un total de 1.966.699 afiliats, dels quals 807.430 són de països UE (435.633 homes i 371.797 dones), i 1.159.268 són de països no UE (679.453 homes i 479.815 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 8,35 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de gener de  2018 era de 1.815.092. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 151.607.

Cal destacar el descens de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 34.348 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment de la disminució en 1.674 filiats, i en sèrie interanual hem passat dels 300.123 del mes de gener de 2018 als actuals 324.702.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de gener és la següent: el 83,30 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,51 % al d’autònoms, i el 0,18 % al del mar.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (202.360 i 133.842, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (55.807 i 37.837), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (85.247 i 60.144).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (37.837), seguida de la paraguaiana (15.593) i boliviana (14.529).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de gener, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (469.403, 23,87 %), seguida de Madrid (407.662, 20,73 %), Andalusia (252.301, 12,83 %) i la Comunitat Valenciana (215.254, 10,94 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 41.351, un 9,66 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (428.052, 23,58 %), seguida de Madrid (374.980, 20,66 %), Andalusia (233.587, 12,87 %) i la Comunitat Valenciana (198.100, 10,91 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 14,04 i 10,55 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 258.537 persones (15,78 %), de les quals 165.812 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 204.101 treballadors, un 12,46 %, dels quals 126.555 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 141.781 treballadors, un 8,65% del total, dels quals 85.803 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 124.032 persones, un 7,57 %, dels quals 75.786 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 18,10 % en sèrie interanual); la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 117.881 afiliats (7,20 %), dels quals 65.499 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (90.142, 27,76 %), del sector de l’hostaleria (58.097, 17,89 %), i del sector de la construcció (40.041, 12,33 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 25.994 i amb un creixement de l’afiliació del 13,76 % en sèrie interanual). Fa un any (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 14,36 i 11,87 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 241.450 persones (15,98 %), de les quals 152.380 eren de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 190.105 treballadors, un 12,58 %, dels quals 116.666 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 124.613 treballadors, un 8,25 % del total, dels quals 74.226 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 105.655 afiliats (6,99 %), dels quals 57.017 eren de països no UE;  el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 105.022 persones, un 6,95 %, dels quals 61.329 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 20,36 % en sèrie interanual);. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (86.898, 28,95 %), del sector de l’hostaleria (54.616 18,20 %), i del sector de la construcció (35.198, 11,73 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 23.396, i amb un creixement de l’afiliació del 12,27 % en sèrie interanual).

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (335.334), i els marroquins es situen en la segona posició amb 253.009 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 109.906, quedant els xinesos en la quarta posició, 103.479, per davant dels equatorians amb 70.644, dels britànics amb 64.792, dels colombians amb 61.834, dels búlgars amb 58.278, dels portuguesos amb 52.015, i dels bolivians amb 48.336. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (321.022), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 232.151 treballadors. Els xinesos ocupaven la tercera posició, amb 100.158, quedant els italians en la quarta posició, 95.971, per davant dels equatorians amb 67.988, dels britànics amb 61.585, dels búlgars amb 55.786, dels colombians amb 54.175, dels bolivians amb 48.065, i dels portuguesos amb 47.367

3. La mitja del mes de gener  d’afiliats estrangers a Catalunya és de 469.403, dels quals 155.963 són de països UE i 313.439 de països no UE.

Per règims, el 84,01 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,89 % en el d’autònoms, i el 0,10 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (46.514, 32.735 i 29.594, respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (14.971, 6.351 i 5.889), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.018 i 3.036). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària (5.015), seguida de la població hondurenya (4.630) i romanesa (2.353).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,70 i 7,95 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 60.057 (15, 23 %), dels quals 45.001 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 58.632  afiliats (14,87 %),  dels quals 40.001 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 48.688 afiliats (12,35 %), dels quals 32.641 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 39.874 (10,11 %), dels quals 26.307 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 29.646 (7,52 %), dels quals 24.159 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.696, 23,73 % del total), de l’hostaleria (15.063, 20,19 %) i de la construcció (6.805, 9,12 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 3,84 i 9,21 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 55.953 (15,65 %), dels quals 41.670 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 54.424 afiliats (15,22 %),  dels quals 37.126 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 42.043 afiliats (11,76 %), dels quals 28.202 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 34.870 (9,75 %), dels quals 22.324 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 24.798 (6,94 %), dels quals 19.896 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.999, 24,27 % del total), de l’hostaleria (13.873, 19,81 %) i de la construcció (5.938, 8,48 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (58.522), seguits dels romanesos (44.057), i els italians ocupen la tercera posició (36.107). A continuació trobem els xinesos (28.970), els pakistanesos (19.651), els francesos (18.882), els bolivians (15.929), els equatorians (13.562), els colombians (12.312), i els hondurenys (11.586). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (52.964), seguits dels romanesos (41.950), i els italians ocupaven la tercera posició (31.122. A continuació trobàvem els xinesos (27.731), els pakistanesos (17.915), els francesos (17.499), els bolivians (15.606), els equatorians (12.806), els colombians (10.908), i els hondurenys (9.781).

Sigamos hablando sobre la economía de plataformas. Sigamos hablando sobre los glovers. A propósito de las sentencias de los Juzgados de lo Social núms. 17 y 33 de Madrid de 11 de enero y 11 de febrero de 2019.


1. En una entradaanterior del blog, publicada el martes 12 de febrero, realizaba una síntesis de mi valoración del Congreso Interuniversitario OIT sobre el futuro del trabajo, celebrado los días 7 y 8 en la Facultad de Ciencias del Trabajo en Sevilla, y me refería a la litigiosidad existente en la empresa Glovo, con ocasión de una nueva sentencia de un Juzgado de lo Social de Madrid que desestimaba la demanda del glover.

domingo, 17 de febrero de 2019

Sigue la saga universitaria. ¿Matiza su doctrina el TS sobre el profesor asociado como un “contratado temporal permanente"? A propósito de la sentencia de 4 de diciembre de 2018.


1. La Revista deTrabajo y Seguridad Social (RTSS CEF), dirigida por el incansable profesor, y amigo, Cristóbal Molina, dedica gran parte de su número 431 (febrero 2019) a la problemática judicial del profesorado universitario, con varios artículos, incluidos dos del director, en el que se pasa revista a diversas situaciones conflictivas vividas en el cada vez más complejo mundo de las relaciones de trabajo en el ámbito universitario.

viernes, 15 de febrero de 2019

¿Es obligatorio disponer de móvil para trabajar y ponerlo a disposición de la empresa? Sobre las condiciones laborales de los repartidores de comida a domicilio. Notas a la importante sentencia de la AN de 6 de febrero de 2019 (caso Telepizza SAU)


1. Anda revuelto el mundo jurídico con el llamado “caso Glovo”, es decir por una parte las actuaciones llevadas a cabo por la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en diversas provincias españolas sobre las condiciones laborales de los “glovers” y si deben estar encuadrados en el Régimen General de Seguridad Social, y por otra las dos recientes sentencias dictadas por dos Juzgados de lo Social de Madrid en sentido diametralmente opuesto, ya que una mantiene la tesis de otraanterior en la que se consideraba que los glovers son trabajadores autónomos, mientras que la más reciente se alinea con la tesis de quienes defienden (defendemos) que existe una relación contractual laboral asalariada bajo la falsa apariencia de un contrato de prestación de servicios como trabajador autónomo económicamente dependiente (y me permito agradecer a su señoría la cita de mi blog en la resolución judicial).