viernes, 23 de junio de 2017

Universidad: sigue la saga del profesorado asociado ante los tribunales, ahora en el TSJ de Castilla y León. Nota a la sentencia de 11 de mayo de 2017 (y a la espera del TS).



1. Gracias al incansable, y muy generoso, trabajo llevado a cabo por el profesos IgnasiBeltrán de Heredia en su blog, de seguimiento de la sentencias de juzgados y tribunales laborales y contencioso-administrativos que resuelven litigios en los que entra en juego la jurisprudencia del Tribunal de Justicia en el caso Ana De Diego Porras (sentencia de 14 de septiembre de 2016), he podido leer la sentencia dictada por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia deCastilla y León de  11 de mayo, de la que fue ponente la magistrada Susana María Molina, ya disponible en la base de datos del CENDOJ.

jueves, 22 de junio de 2017

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de maig.



El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dijous, 22 de juny de 2017, les dades generals d’afiliació de la població estrangera corresponents almes de maig.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de maig hi ha un total de 1.861.591 afiliats, dels quals 794.563 són de països UE (416.508 homes i 378.055 dones), i 1.067.028 són de països no UE (617.142 homes i 449.886  dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 7,54 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes d’abril de 2016 era de 1.731.018. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 130.573 persones.

Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 58.833 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del creixement  de 4.774, i en sèrie interanual hem passat dels 276.989 del mes de maig de 2016 als actuals 294.174.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes d’abril és la següent: el 83,94 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 15,80 % al d’autònoms, el 0,25 % al del mar, i el 0.01 % al del carbó.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (193.703 i 119.020, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (51.843 i 38.385), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (87.689 i 72.979).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (38.385), seguida de la boliviana (18.228) i paraguaiana (17.380).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de maig, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (438.694, 23,60 %), seguida de Madrid (363.353, 19,50 %), Andalusia (243.360, 13,10 %) i la Comunitat Valenciana (192.045, 10,30 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 39.587, un 9,92 %. Fa un any, Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats  (399.107, 23,06 %), seguida de Madrid (345.128, 20,00 %), Andalusia (228.921, 13,22 %) i la Comunitat Valenciana (179.494, 10,370 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 15,73 i 11,95 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 284.942 persones (18,24 %), de les quals 173.327 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 186.506 treballadors, un 11,94 %, dels quals 113.648 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 120.243 treballadors, un 7,70 % del total, dels quals 70.066 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 101.101 afiliats (6,47 %), dels quals 53.860 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 100.638 persones, un 6,44 %, dels quals 57.257 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 16,53 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (87.476, 29,74 % %), del sector de l’hostaleria (55.191, 18,76 % %), i del sector de la construcció (33.873, 11,51 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 22.675, i amb un creixement de l’afiliació del 8,89 % en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que  les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 15,19 i 13,73 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 261.091 persones (17,97 %), de les quals 159.239 eren de països no UE, i que ocupava la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 175.881 treballadors, un 12,11 %, dels quals 108.100 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 106.403 treballadors, un 7,33 % del total, dels quals 61.292 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 93.211 afiliats (6,42 %), dels quals 49.829 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 86.363 persones, un 5,95 %, dels quals 47.759 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 8,01 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (83.951, 30,67 %), del sector de l’hostaleria (51.616, 18,86 %), i del sector de la construcció (31.108, 11,37 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 20.925, i amb un creixement de l’afiliació del 6,73 % en sèrie interanual

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (339.783), i els marroquins es situen en la segona posició amb 240.129 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 98.674, quedant els italians en la quarta posició, amb 96.860, per davant dels equatorians amb 70.048, dels britànics amb 65.993, dels búlgars amb 61.257, dels colombians amb 54.802, dels bolivians amb 49.871 dels portuguesos amb 47.201. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (313.361), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 217.523 treballadors. Els xinesos ocupaven la tercera posició, amb 94.914, quedant els italians en la quarta posició, 83.114, per davant dels equatorians amb 69.191, dels britànics amb 62.303, dels búlgars amb 57.368, dels bolivians amb 53.455, dels colombians amb 52.671, i dels portuguesos amb 43.250.

3. La mitja del mes de maig d’afiliats estrangers a Catalunya és de 438.694, dels quals 146.520 són de països UE i 292.175 de països no UE.

Per règims, el 84,35 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,46 % en el d’autònoms, i el 0,19 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (42.604, 32.012 i 24.473,   respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (13.631, 5.728 i 5.389) i dels marroquins i romanesos en l’agrari (6.283 i 4.733). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària (6.084), seguida de la població hondurenya (4.507) i marroquina (2.675).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 5,65 i 9,38 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 67.269 (18,18 %), dels quals 49.333 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 54.352 afiliats (14,69 %),  dels quals 36.967 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 40.335 afiliats (10,90 %), dels quals 26.714 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 33.193 (8,97 %), dels quals 21.203 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 23.669 (6,40 %), dels quals 18.709 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.198, 25,35 % del total), de l’hostaleria (13.732, 20,24 %) i de la construcció (5.768, 8,50 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 5,12 i 1,93 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 60.967 (18,14 %), dels quals 44.890 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 49.935 afiliats (14,86 %) dels quals 34.397 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 34.369 afiliats (10,31 %), dels quals 22.595 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 30.830 (9,17 %), dels quals 19.738 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 19.895 (5,92 %), dels quals 15.376 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.410, 26,38 % del total), de l’hostaleria (12.576, 20,22 %) i de la construcció (5.316, 8,55 %).

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (56.326), seguits dels romanesos (45.131), i els italians ocupen la tercera posició (30.044). A continuació trobem els xinesos (27.395), els pakistanesos (15.872), els francesos (17.672), els bolivians (15.872), els equatorians (13.111), els colombians (11.110), els anglesos (10.012), i els senegalesos (9.922). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (49.919), seguits dels romanesos (41.109), i els xinesos ocupaven la tercera posició (26.139). A continuació trobàvem els italians (25.625), els pakistanesos (16.693), els bolivians (16.098), els francesos (15.966), els equatorians (12.489), els colombians (10.268), i els britànics (9.064). peruans (8.656).

Nuevamente sobre la economía colaborativa y las “modernas” relaciones de trabajo. A propósito de la Resolución del Parlamento Europeo de 15 de junio de 2017.



1. Las relaciones laborales en el marco de la economía colaborativa han sido objeto de atención en varias ocasiones en este blog, y deseo destacar la entrada que publiqué el 5de junio del pasado año con ocasión de la Comunicación presentada por laComisión Europea sobre una agenda para dicha economía.

martes, 20 de junio de 2017

Migración laboral. El debate en la Conferencia Internacional del Trabajo, con adopción de conclusiones (y recordatorio del Informe presentado a la CIT).



1. El pasado viernes, 16 de junio, finalizó la 106ª reunión de la ConferenciaInternacional del Trabajo, celebrada en Ginebra desde el día 5. En esta reunión del máximo foro mundial sociolaboral, la Organización Internacional del Trabajo, fue objeto de debate, en el seno de la Comisión para la migración laboral, el Informe presentado el mes de abril “Migración laboral: nuevo contexto y desafíos de gobernanza”, aprobándose unas conclusiones que fueron presentadas a la CIT para su adopción, que se llevó a cabo el día final de la reunión.  

domingo, 18 de junio de 2017

Unas notas sobre la Proposición de Ley del PSOE, de 15 de junio de 2017, sobre registro de la jornada diaria de trabajo.



1. El jueves 15 de junio, a las 13:01:34 según consta en el sello de registro de la entrada, fue presentada en el Congreso de los Diputados la “Proposición de ley por la que se modifica el artículo 34 del Real Decreto Legislativo 2/2015 de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los trabajadores”. Con dicha Proposición se pretende incluir en la normativa laboral, y modificar consiguiente la reguladora de la potestad sancionadora, “la obligación de registrar diariamente e incluyendo el horario concreto de entrada y salida respecto de cada trabajador”.