El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica avui la sol·licitudde Dictamen presentada pels diputats del grup socialista davant del Consell deGaranties Estatutàries per tal que es pronunciï sobre l’adequació a laConstitució i a l’Estatut d’Autonomia de la llei 3/2012, de 6 de juliol, demesures urgents sobre la reforma del mercat laboral. Pel seu interès
reprodueixo el text de la dita sol·licitud, i recordo que el CGE ja es va
pronunciar sobre el RDL 3/2012 en el seu Dictamen 5/2012, que va merèixer
especial atenció en una altra entrada del blog.
“A la Mesa del Parlament
Els diputats sotasignats, integrants del Grup Parlamentari
Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 16.1.b i 23.b
de la Llei 2/2009, del 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries,
demanen dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre l’adequació a
l’Estatut i a la Constitució de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures
urgents per la reforma del mercat laboral, publicada al BOE del 7 de juliol de
2012, i d’una manera especial dels preceptes següents:
– Article 12, apartat U, que dóna una nova redacció a
l’apartat 6 de l’article 41 del Text refós de l’Estatut dels Treballadors, per
vulneració dels articles 37.1 i 24.1 de la Constitució.
– Article 14, apartat U, en allò que modifica el darrer
paràgraf de l’apartat tres de l’article 82 del Text refós de l’Estatut dels
Treballadors per possible vulneració dels articles 37.1 i 35 de la Constitució.
Aquest mateix paràgraf també vulnera les competències de
la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals de l’article 170 de
l’EAC.
– Article 14, apartat tercer, en allò que modifica el contingut de
l’article 84.2 del Text refós de l’Estatut dels Treballadors, per possible
vulneració dels articles 37.1 i 28.1 de la Constitució.
– Article 18, apartat tercer, que dóna un nou redactat a l’article 51 del
Text refós de l’Estatut dels Treballadors, per possible vulneració de l’article
35.1 i 24.1 de la Constitució.
– Disposició addicional segona i Disposició addicional tercera, per
possible vulneració dels articles 9.3, 14, 24 i 35 de la Constitució en la
regulació de les extincions contractuals i la impossibilitat d’aplicar mesures
de suspensió de contractes i reducció de jornada als empleats públics.
Fonaments jurídics
– Article 12, apartat U, que modifica l’Article 41.6 del Text refós de
l’Estatut dels Treballadors i l’Article 14, apartat U, que modifica l’Article 82.3
del Text refós de l’Estatut dels Treballadors.
El Reial Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer de mesures urgents per a la
reforma del mercat de treball, ja va modificar els preceptes a que es fan
referència.
El Consell de Garanties Estatutàries, en el seu Dictamen 5/2012, de 3
d’abril ja va assenyalar la inconstitucionalitat d’aquests preceptes ja que
vulneraven els articles 24.1, 35 i 37.1 de la Constitució, així com advertia
que en els cas de l’article 14, apartat U existia una vulneració de les competències
de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals de l’article 170
de l’EAC.
Posteriorment, el Govern de l’Estat va tramitar el RDL 3/2012 com a
projecte de llei, quedant aprovada com la Llei 3/2012, de 6 de juliol de
mesures urgents per a la reforma del mercat de treball. Observem que durant la
tramitació del projecte de llei, no es varen tenir en compte les conclusions
del dictamen d’aquest òrgan consultiu, ja que durant el tràmit d’esmenes a
l’articulat no s’observa la rectificació del contingut d’aquests dos preceptes
en la direcció que indicava el Consell.
És per això, que interessa saber al sol·licitant
si el Consell de Garanties es manté amb les seves tesis respecte a la regulació
que finalment tenen aquests articles en la llei.
– Article 18, apartat tercer, que dóna un nou redactat a l’article 51 del
Text refós de l’Estatut dels Treballadors.
L’Article 18.3, dóna una nova redacció de les causes justificatives de
l’acomiadament col·lectiu
amprades a l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors. La reformulació
d’aquestes causes d’acomiadament constitueix una doble violació d’una part del
dret del treball, en la seva vessant individual (Art. 35.1 CE) i d’altre, del
dret a la tutela judicial efectiva, proclamada per l’article 24.1 de la CE que
garanteix el control judicial de les decisions empresarials d’extinció del
contracte de treball.
La Constitució no reconeix el dret dels treballadors a
una ocupació més enllà que la política econòmica i social ha de perseguir la
plena ocupació; però si garanteix què, un cop que el treballador o treballadora
desenvolupi un lloc de treball no pot ser privat del mateix llevat la concurrència
d’una causa justa de suficient entitat per a motivar la pèrdua de l’ocupació
que es configura com el mitjà de vida d’aquest i de la seva família, així com
la via primordial d’integració social i un factor determinant del desenvolupament
de la seva personalitat.
La reforma suprimeix la necessitat que el fet econòmic, tècnic,
organitzatiu o productiu mantingui una vinculació amb l’extinció dels
contractes decidida per l’empresari a través d’algun judici de raonabilitat,
ponderació, adequació o necessitat. Aquesta reformulació de les causes
extintives no és compatible, ni amb l’article 35.1 de la CE que exigeix justa
causa per a la finalització del contracte de treball, ni amb l’article 24.1 de
la CE que impedeix l’obtenir una tutela judicial efectiva.
Una regulació com aquesta incideix de ple en l’àmbit de les garanties
jurisdiccionals dels treballadors susceptibles de generar-los-hi indefensió en
els processos judicials en els que es qüestioni la decisió empresarial d’incloure’l
en l’acomiadament col·lectiu.
– Article 14, apartat tercer, en allò que modifica el contingut de
l’article 84.2 del Text refós de l’Estatut dels Treballadors.
La conseqüència de canvi legislatiu és la privació a les organitzacions
sindicals i associacions empresarials més representatives d’àmbit estatal o
autonòmic, de la llibertat de pactar tant l’estructura negocial, com la
solució dels conflictes de concurrència entre convenis col·lectius
que han de regir en una determinat sector o en un àmbit territorial concret
d’abast interprofessional.
Aquesta conseqüència vulnera el dret constitucional a la negociació col·lectiva, en connexió amb
el dret fonamental de llibertat sindical en la seva vessant de dret a l’activitat
col·lectiva,
reconeguts en els articles 37.1 i 28.1 de la Constitució. En les
interpretacions formulades sobre els mateixos pel Tribunal Constitucional
(entre d’altres, STC 9/1988; STC 51/1988; STC 127/1989; STC 105/1992; STC
121/2001 i STC 238/2005).
La resposta donada per la jurisprudència constitucional és prou coneguda. A
partir d’una configuració subjectiva i orgànica del dret d’acció sindical, el
Tribunal Constitucional conclou que només el sindicat és titular dels drets i
llibertats sindicals.
– Disposició addicional segona. S’afegeix una disposició addicional
vigèsima al Text refós de l’Estatut dels Treballadors.
Aquesta disposició addicional segona de la Llei 3/2012 introdueix una nova
disposició addicional vintena al Text refós de l’Estatut dels treballadors, en
virtut de la qual s’habilita a les administracions públiques per acomiadar per
causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció al personal
laboral dels ens del sector públic d’acord amb allò regulat en els articles 51
ET– acomiadaments col·lectius–
i 52.c) ET– acomiadaments individuals o plurals–.
En aquesta disposició no es delimita el què s’entén per causes «productives»
malgrat que les cita com una causa habilitant de l’extinció del contracte a
l’inici del text.
Altrament, la referència legislativa a un concepte indeterminat
com és el de la situació d’insuficiència pressupostària sobrevinguda provoca
una total inseguretat jurídica contrària a l’article 9.3 de la Constitució,
atès que no fa previsible quin és l’abast d’aquest criteri –ni els seus motius,
ni la seva quantia, ni el paper de les facultats d’ampliació d’ingressos en ús
de les facultats de les administracions públiques–. Aquesta inseguretat
jurídica.
es tradueix en una inseguretat laboral pels empleats públics, atemptant a
l’article 35 de l’ET.
La reforma, que implica la Llei 3/2012 no fa cap distinció entre sector
públic administratiu o sector públic empresarial i obre una escletxa en la
regulació entre els funcionaris públics i els empleats públics laborals. El
legislador només contempla les mesures de reestructuració de plantilles
laborals ignorant que aquestes, per el cas dels treballadors fixos, també
s’han regit per procediments d’accés objectiu i públicament predeterminats.
En definitiva, una decisió legal d’aquest tipus suposa una manifesta i
extrema desigualtat de tracte entre uns col·lectius
d’empleats públics i altres. S’ha de recordar a aquestes efectes que conforme
la doctrina consolidada, tant constitucional com del Tribunal Suprem, les administracions
públiques estan subjectes a la prohibició de discriminació i a la igualtat de
tracte (Art. 14 CE).
– Disposició addicional tercera. S’afegeix una disposició addicional
vint-i-unena al Text refós de l’Estatut dels Treballadors.
Aquesta disposició que s’afegeix, exclou l’aplicació de l’article 47 de
l’ET.
Per aquesta via s’impossibilita a les administracions públiques que puguin
fer suspensions de contractes i reduccions de jornada als empleats públics
davant situacions d’insuficiència o crisi. A partir d’aquí, es configura
l’acomiadament com la única mesura a disposició de les administracions i
entitats de dret públic excloent la possibilitat d’utilitzar mecanismes menys
lesius pel dret al treball, com són la suspensió de contractes o la reducció de
jornada, vulnerant els articles 35.1 de la Constitució.
Palau del Parlament, 23 de juliol de 2012Miquel Iceta i
Llorens, portaveu del GP SOC; Jaume Collboni i Cuadrado, diputat del GP SOC;
Eva Granados Galiano, diputada del GP SOC; Montserrat Capdevila i Tatché,
diputada del GP SOC; Judit Carreras i Tort, diputada del GP SOC;Mònica
Lafuente de la Torre, diputada del GP SOC; Roberto Labandera Ganachipi, diputat
del GP SOC; Joan Ferran Serafini, diputat del GP SOC; Rocío Martínez-Sampere
Rodrigo, diputada del GP SOC; Caterina Mieras Barceló, diputada del GP SOC;
Xavier Sabaté Ibarz, diputat del GP SOC; Daniel Font Cardona, diputat del GP
SOC; Esteve Pujol i Badà, diputat del GP SOC; Agnès Pardell i Veà, diputada del
GP SOC
