Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes d’agost

 

1. En la pagina web del Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions, es publicaren, el divendres 11 de setembre, les dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes d’agost  

  

L’actual estructura ministerial ha suposat canvis en la informació sobre les dades d’afiliació, sent al meu parer la mes important que en les dades d’afiliació per sectors, tant en el regim general com en el d’autònoms, el % de participació no es calcula sobre el total del règim respectiu, sinó sobre el total de l’afiliació en cada sector.  Aquesta informació s’aporta sobre el total de l’afiliació a cada sector a tota Espanya, perquè les dades autonòmiques mantenen la del percentatge d’afiliació sobre el total, tant en un regim com en l’altre.

 

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

 

Les dades del mes d’agost ja incorporen l’afiliació de persones treballadores migrants que s’han acollit al procés de regularització extraordinària obert pel reial decret  316/2026, de 14 d’ abril. Segons el MISMMI a 31 d’agost eren un total de 337.917 nous afiliats i afiliades, amb un 79,8 % (269.627) inclosos en el regim general, i un 5,0 % (16.912) en el regim d’autònoms. El 60,2% són homes (203.418) y el 39,8%, dones (134.499)

Fetes aquestes puntualitzacions, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

 

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja d’agost hi havia un total de 3.551.759  persones afiliades, de les quals 956.413 eren de països UE (508.628 homes i 447.785 dones), i 2.595.346 de  països no UE (1.522.221 homes i 1.073.125). El 42,82 % (1.520.90) són dones i el 57,18 % (2.030.839) homes. Cal recordar que la mitja d'afiliats del mes d’agost de 2025 era de 3.069.269. Es a dir, en els últims dotze mesos s'ha produït un increment de 482.490 persones. Segon països de procedència, el 26,93 % són de països UE i el 73,07 % d'altres Estats.

 

Cal destacar el creixement mensual de l’afiliació en 39.536 persones.  En el regim general hi ha un augment de 33.387, i en el d’autònoms de 4.092. El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 537.666 (15,49 % del total de la població autònoma), i el del règim general és de 3.006.971 (15,98 % del total de la població en aquest regim).

 

La distribució percentual per règims és la següent: el 84,66 % està afiliat al règim general, el 15,14 % al d'autònoms, i el 0,20 % al del mar

 

Les dades inclouen informació sobre l'evolució del percentatge d'estrangers sobre el total de l'afiliació des de l'any 2013, sent important destacar al meu entendre que el del mes d’agost (15,89 %) supera en 6,13 punts el de fa deu anys (9,76 %), produint-se a partir de llavors un increment anual fins aquest any, amb l’excepció de l’any 2020 a causa de la pandèmia.

 

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes d’agost, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (808.910, 22,77 %), seguida de Madrid (688.710, 19,39 %), Comunitat Valenciana (435.086, 12,25 %), i  Andalusia (416.430, 11,72 %).,

 

Si prestem atenció al percentatge de persones treballadores estrangeres sobre el total de l’afiliació de cada CCAA, les Illes Balears es situen en la primera posició, 26,68 %, seguida de Catalunya (20,40 %) i d’Aragó (19,66 %).

 

Pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, d’acord amb la classificació nacional d’activitats econòmiques, en el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions de el règim agrari i de el personal al servei de la llar familiar suposen el 39,16 i 47,70 %, del total de l'afiliació en el seu sector, respectivament) destaca el nombre d'afiliats en el sector de l'hostaleria, que ocupa a 585.604 (33,57 %) persones, de les quals 458.557 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. El segueix, en dades quantitatives, el sector del comerç a l’engròs i el comerç al detall, que ocupa a 361.675 (13,85 %), dels quals 267.326 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 307.465 (20,15 %), dels quals 238.888 són de països no UE; el sector de la construcció se situa en el quart lloc i ocupa a 288.341 (27,02 %), dels quals 241.080 són de països no UE; la indústria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 231.489 (11,31 %), dels quals 166.359 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç a l’engròs i el comerç al detall (103.889, 15,96  %, sempre sobre el total de l'afiliació en el sector), del sector de l'hostaleria (84.987, 25,66 %), i del sector de la construcció (79.186, 18,97 % del total, i amb una elevada participació dels ciutadans de la UE (34.443).

 

Segons les dades del mes d’agost, els treballadors i treballadores d’altres països suposaven, en el regim general, el 33,6 % en el sector de l’hostaleria, el 28,1 % en l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, el 26,6 % en la construcció, el 20,2 % en activitats administratives, i el 18,5 % en el transport, En el regim d’autònoms, el percentatge s’eleva al 33,5 % en les activitats de telecomunicacions i programació informàtica, el 26,4 % en les activitats de la llar, i el 25,7 % en l’hostaleria.

 

Sempre segons la informació difosa pel MISSMI. per règims cal destacar la important presència dels treballadors colombians i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (308.968 i 266.222, respectivament), dels xinesos i romanesos en el d'autònoms 71.745 i 55.166), i dels marroquins i romanesos en l'agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (95.471 i 31.797). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el règim general, la presència colombiana és la majoritària (26.278), seguida de la romanesa (19.230), i de la peruana (14.975) .

 

Per països de procedència, a tot l'Estat cal destacar que els treballadors marroquins  ocupen la primera posició (415.310), i els colombians  es situen a la segona posició amb 347.467 treballadors. Els romanesos  es situen en la tercera posició amb 342.555, i els veneçolans es troben a la quarta  posició, amb 247.209, per davant dels italians amb 223.589, dels xinesos amb 136.395, dels peruans, 133.002, dels ucraïnesos 84.599, dels equatorians, 82.347, i dels argentins, 78.430.

 

La informació disponible també inclou com ha evolucionat l'afiliació dels vuit països amb més participació dels seus nacionals en el règim general i en el d'autònoms, des de l'any 2017 destacant el molt important creixement de la població veneçolana, colombiana i peruana  el darrers quatre anys. També hi ha hagut un creixement important de la població italiana en els últims tres anys. Com a dades mes significatives, la població colombiana ha passat, el mes d’agost de l’any 2022, de 123.850 a 368.901l’any 2026, en el mateix període la població peruana afiliada ha passat de 52.411 a 140.467, i la veneçolana de 119.235  a 248.550.

 

3. La mitja del mes d’agost d’afiliats estrangers a Catalunya és de 808.910, dels quals 201.407 són de països UE i 607.503 de països no UE.

 

 Per règims, el 85,46 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,42 % en el d’autònoms, i el 0,12 % en el del mar.

 

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, italians i colombians en el general (86.248, 52.862 i 48.899, respectivament), dels xinesos, italians i marroquins en el d’autònoms (19.898, 10.206 i 7.724), i dels marroquins i senegalesos en l’agrari (7.028 i 4.177). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència de la població hondurenya és majoritària (6.104) seguida de la població colombiana (2.678), i de la peruana (2.459).

 

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,74 i 4,09 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, 114.864 (16,62 %), dels quals 95.207 són de països no UE, i el  segon al sector del comerç a l’engròs i comerç al detall, amb 101.712 (14,71 %), dels quals 75.904 són de països no UE; el tercer és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 83.856 (12,13 %), dels quals 67.451 són de països no UE; el quart és per a la indústria manufacturera, amb 66.785 (9,66 %),  dels quals 49.689 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 61.763 (8,93 %), dels quals 56.195 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç a l’engròs i comerç al detall (21.478, 18,41 % del total),  de l’hostaleria (21.215, 18,19 %), i de les activitats professionals científiques i tècniques (13.468, 11,55 %)       

 

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers, 103.722, seguits dels italians, 63.306, i els colombians ocupen la tercera posició, 56.153. A continuació trobem, els romanesos, 49.969, els xinesos, 38.785, els pakistanesos, 35.934, els veneçolans, 30.033, els peruans, 27.991, els hondurenys, 27.942, i els francesos, 24.768. 

 

La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’agost

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social , fetes públiques el dimarts 2 de setembre pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:  

 

La mitja del nombre de persones treballadores estrangeres afiliades a la Seguretat Social durant el mes d’agost ha estat de 3.551.759, amb un augment de 39.536  persones sobre el mes anterior, a causa, fonamentalment, del creixement de l’afiliació al règim general (33.387). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 537.660, i el del règim general és de 3.006.971.

 

Durant el mes de juliol el nombre mitjà de persones treballadores afiliades a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 679.023, mentre que el creixement del nombre de les estrangeres va ser de 482.490.  

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 15,89 % del total de la població treballadora afiliada (22.345.226).

 

Segons les dades oficials facilitades pel MISSMI, el nombre de​ persones afiliades estrangers regularitzats en alta pel procés extraordinari ascendia a 30 de juliol a 337.917,  el  79,8% (269.627) en el regim general, 16.912 (5,0 %) en el d’autònoms. El 60,2% eren homes (203.418) y el 39,8%, dones (134.499). Per Comunitats Autònomes, el major nombre es trobava a Madrid (64.815 19,2 %), seguida de Catalunya (64.332, 19,0 %), Andalusia (44.291, 13,1 %), i Comunitat Valenciana (39.830, 11,8 %).

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes d’agost i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de juliol  ,  que han estat també publicades el dimarts 2 de setembre pel  Ministeri  de Treball i Economia Social. Les dades més destacades són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 373.577 (15,85 % del total 2.355.918). 96.299 són de països UE i 277.278 de països no UE. L’augment mensual ha estat de 15.956 (35,92 % del total, 44.419)  i en sèrie interanual de 50.969 (la disminució de tota la població ha estat de 70.593). En les dades del mes d’agost creix en l’àmbit de  les  persones sense ocupació anterior (9,34 %, sent l’atur de 101.749 persones) i disminueix en el sector de l’agricultura (1,29 %, sent l’atur de 16.699)

 

B) Nombre de persones treballadores estrangeres en situació d’atur a Catalunya: 72.859 (19,50 % del total, 373.577). 16.760 són de països UE i 56.099 de països no UE, amb un creixement mensual de 4.801 persones (30,08 % del total, 15.956), i interanual de 10.490 (20,58 % del total, 50.969) L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (40.848) i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.492 per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 19.195.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 383.913, amb una disminució mensual de 82.613, i creixement interanual de 116.018. 48.150 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 335.763 al regim general. El 63,40 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 18,88 % a l’agricultura, 10,40 % a la indústria, i 7,31 % a la construcció.

 

A Catalunya, el nombre ha estat de 72.030, amb una disminució mensual de 20.489, i augment interanual de 20.450. 6.940 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 65.090 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de juliol:  237.3826, amb un increment interanual del 8,1 %. 82.903 aturats són de països UE i 154.479 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,78 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 16,27 % si es tracta de la prestació contributiva, del 9,05 % en cas de subsidi, 17,07 % en la renda activa d'inserció, i 6,57 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de juliol amb les dels onze mesos anteriors s'observa una millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva i dels qui reben el subsidi, més gran en les persones perceptores de la renda activa d'inserció, i una estabilització en el subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 15,72 al 16,27 %, i el subsidi ha passat del 8,28 al 9,05 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (9,05 i 16,27 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 17,07 % del total dels perceptors, amb un creixement del 30,7 % interanual. De les dades del mes de juliol cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.  

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 61,9 % dels estrangers de països UE i el 70,1 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 38,1 i 29,9   % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de juliol,  un total de 1.857.263, el 53 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (44 % subsidi, i 3 % personal eventual agrari).

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 34,40 % (32,39 i 34,55 % els mesos de juliol de 2024 i 2025 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 253.161.000 euros (augment anual del 8,1 %), un 12,0 % de la despesa total (amb un creixement del 2,6 % sobre l'any anterior).

 

El 69,6 % de la despesa total de prestacions (2.115,759 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 79,3 % en el cas dels aturats estrangers (78,7 i 78,3 % els mesos de juliol de 2024 i 2025, respectivament).

 

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,13 %), per davant de la de Barcelona (12,40 %), València (7,73 %), Almeria (7,33 %), Múrcia (5,91 %), Alacant (4,64 %), Huelva (4,52 %), Màlaga (3,24 %),  Castelló (2,42 %), i Saragossa (2,39 %).   

 

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen la primera posició (52.670, 22,19 %), per davant dels romanesos (43.567, 18,35 %), mentre que  els colombians ocupen la tercera posició (14.662, 6,18 %), els italians la quarta  (12.199, 5,14 %), i els veneçolans la cinquena (9.784, 4,12 %).

 

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de juliol

 

1. En la pagina web del Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions, es publicaren, el divendres 14 d’agost , les dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes de juliol   

 

L’actual estructura ministerial ha suposat canvis en la informació sobre les dades d’afiliació, sent al meu parer la mes important que en les dades d’afiliació per sectors, tant en el regim general com en el d’autònoms, el % de participació no es calcula sobre el total del règim respectiu, sinó sobre el total de l’afiliació en cada sector.  Aquesta informació s’aporta sobre el total de l’afiliació a cada sector a tota Espanya, perquè les dades autonòmiques mantenen la del percentatge d’afiliació sobre el total, tant en un regim com en l’altre.

 

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

 

Les dades del mes de juliol ja incorporen l’afiliació de persones treballadores migrants que s’han acollit al procés de regularització extraordinària obert pel reial decret  316/2026, de 14 d’ abril. Segons el MISMMI a 31 de juliol eren un total de 262.475 nous afiliats i afiliades, amb un 81,5 % (213.883) inclosos en el regim general, i un 4,8 % (12.675) en el regim d’autònoms. El 60,3% són homes (158.171) y el 39,7%, dones (104.304) 

 

Fetes aquestes puntualitzacions, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

 

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja de juliol hi havia un total de 3.512.223  persones afiliades, de les quals 967.381 eren de països UE (514.688 homes i 452.693 dones), i 2.544.842 de  països no UE (1.495.579 homes i 1.049.263). El 42,76 % (1.501.956) són dones i el 57,24 % (2.010.267) homes. Cal recordar que la mitja d'afiliats del mes de juliol de 2025 era de 3.091.348. Es a dir, en els últims dotze mesos s'ha produït un increment de 420.785 persones. Segon països de procedència, el 27,54 % són de països UE i el 72,46 % d'altres Estats.

 

Cal destacar el creixement mensual de l’afiliació en 66.045 persones.  En el regim general hi ha un augment de 59.648, i en el d’autònoms de 5.090. El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 531.568 (16,03 % del total de la població autònoma), i el del règim general és de 2.973.584 (15,67 % del total de la població en aquest regim).

 

La distribució percentual per règims és la següent: el 84,66 % està afiliat al règim general, el 15,13 % al d'autònoms, i el 0,20 % al del mar

 

Les dades inclouen informació sobre l'evolució del percentatge d'estrangers sobre el total de l'afiliació des de l'any 2013, sent important destacar al meu entendre que el del mes de juliol (15,60 %) supera en 5.81punts el de fa deu anys (9,79 %), produint-se a partir de llavors un increment anual fins aquest any, amb l’excepció de l’any 2020 a causa de la pandèmia.

 

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de juliol, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (798.110, 22,72 %), seguida de Madrid (683.923, 19,47 %), Andalusia (409.584, 11,66 %), i Comunitat Valenciana (430.290, 12,25 %).

 

Si prestem atenció al percentatge de persones treballadores estrangeres sobre el total de l’afiliació de cada CCAA, les Illes Balears es situen en la primera posició, 26,31 %, seguida de Catalunya (19,83 %) i d’Aragó (19,68 %).

 

Pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, d’acord amb la classificació nacional d’activitats econòmiques, en el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions de el règim agrari i de el personal al servei de la llar familiar suposen el 39,24 i 46,65 %, del total de l'afiliació en el seu sector, respectivament) destaca el nombre d'afiliats en el sector de l'hostaleria, que ocupa a 572.078 (32,93 %) persones, de les quals 444.110 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. El segueix, en dades quantitatives, el sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, que ocupa a 356.634 (13,60 %), dels quals 261.334 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 301.431 (19,52 %), dels quals 231.870 són de països no UE; el sector de la construcció se situa en el quart lloc i ocupa a 287.639 (26,64 %) dels quals 239.133 són de països no UE; la indústria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 231.519 (11,20 %), dels quals 165.354 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (103.197, 15,83  %, sempre sobre el total de l'afiliació en el sector), del sector de l'hostaleria (84.690, 25,56 %), i del sector de la construcció (77.574, 18,63 % del total, i amb una elevada participació dels ciutadans de la UE (34.566).

 

Segons les dades del mes de juliol, els treballadors i treballadores d’altres països suposaven, en el regim general, el 32,9 % en el sector de l’hostaleria, el 28,0 % en l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, el 26,6 % en la construcció, el 19,5 % en activitats administratives, i el 18,4 % en el transport, En el regim d’autònoms, el percentatge s’eleva al 33,0 % en les activitats de telecomunicacions i programació informàtica, el 27,4% en les activitats de la llar i el 25,6 % en l’hostaleria. 

 

Sempre segons la informació difosa pel MISSMI. per règims cal destacar la important presència dels treballadors colombians i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (291.677 i 269.913, respectivament), dels xinesos i romanesos en el d'autònoms (71.173 i 55.295, i els marroquins i romanesos en l'agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (100.478 i 33.783). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el règim general, la presència colombiana és la majoritària (24.179), seguida de la del Regne Unit (19.385) i de la romanesa (19.415).

 

Per països de procedència, a tot l'Estat cal destacar que els treballadors marroquins  ocupen la primera posició (415.310), i els colombians  es situen a la segona posició amb 347.467 treballadors. Els romanesos  es situen en la tercera posició amb 342.555, i els veneçolans es troben a la quarta  posició, amb 247.209, per davant dels italians amb 223.589, dels xinesos amb 136.395, dels peruans, 133.002, dels ucraïnesos 84.599, dels equatorians, 82.347, i dels argentins, 78.430.

 

La informació disponible també inclou com ha evolucionat l'afiliació dels vuit països amb més participació dels seus nacionals en el règim general i en el d'autònoms, des de l'any 2017 destacant el molt important creixement de la població veneçolana, colombiana i peruana  el darrers quatre anys. També hi ha hagut un creixement important de la població italiana en els últims tres anys. Com a dades mes significatives, la població colombiana ha passat, el mes de juliol de l’any 2022, de 122.192 a 415.310 l’any 2026, en el mateix període la població peruana afiliada ha passat de 51.720 a 133.002, i la veneçolana de 118.147  a 247.209.

 

3. La mitja del mes de juliol d’afiliats estrangers a Catalunya és de 798.110, dels quals 203.596 són de països UE i 594.515 de països no UE.

 

Per règims, el 85,46 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,42 % en el d’autònoms, i el 0,12 % en el del mar.

 

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, italians i colombians en el general (86.830, 53.559 i 46.510, respectivament), dels xinesos, italians i marroquins en el d’autònoms (19.722, 10.248 i 8.097), i dels marroquins i senegalesos en l’agrari (6.620 i 3.444). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència de la població hondurenya és majoritària (5.751) seguida de la població colombiana (2.415), i de la peruana (2.255).

 

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,44 i 3,97 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, 111.989 (16,42 %), dels quals 92.022 són de països no UE, i el  segon al sector del comerç de reparació vehicles motor i motocicletes, amb 99.562 (14,60 %), dels quals 73.531 són de països no UE; el tercer és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 83.693 (12,27 %), dels quals 66.874 són de països no UE; el quart és per a la indústria manufacturera, amb 66.895 (9,81 %),  dels quals 49.622 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 61.770 (9,06 %), dels quals 56.085 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (21.232, 18,45 % del total),     de l’hostaleria (21.111, 18,35 %), i de les activitats professionals científiques i tècniques (13.312, 11,51 %)        

 

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers, 103.699, seguits dels italians, 64.042, i els colombians ocupen la tercera posició, 53.357. A continuació trobem, els romanesos, 50.371, els xinesos, 38.377, els pakistanesos, 34.519, els veneçolans, 30.190, 25.175, els peruans, 26.545, els hondurenys, 26.481, i els francesos, 25.169.

 

La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juliol

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social , fetes públiques el dimarts 4 d’agost pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de persones treballadores estrangeres afiliades a la Seguretat Social durant el mes de juliol ha estat de 3.512.223, amb un augment de 66.045 persones sobre el mes anterior, a causa, fonamentalment, del creixement de l’afiliació al règim general (59.648). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 531.568, i el del règim general és de 2.973.584.

 

Durant el mes de juliol el nombre mitjà de persones treballadores afiliades a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 642.562, mentre que el creixement del nombre de les estrangeres va ser de 420.875.  

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 15,60 % del total de la població treballadora afiliada (22.508.065).

 

Segons les dades oficials facilitades pel MISSMI, el nombre de​ persones afiliades estrangers regularitzats en alta pel procés extraordinari ascendia a 30 de juliol a 262.475,  el 81,5% (213.883) en el regim general, 2.675 (4,8%) en el d’autònoms. El 60,3% eren homes (158.171) y el 39,7%, dones    (104.304). Per Comunitats Autònomes, el major nombre es trobava a Madrid (51.844, 19,8 %), seguida de Catalunya (46.839, 17,8 %), Andalusia (33.211, 12,7 %), i Comunitat Valenciana (31.690, 12.1 %).

 

D'aquests 262.475​ afiliats, el 81,5% (213.883) estaven enquadrats en el Règim General de la Seguretat Social, mentre que 12.675 (un 4,8%) eren treballadors autònoms. A més, per sexe: el 60,3% eren homes (158.171) i el 39,7%, dones (104.304).

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes de juliol i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de juny  ,  que han estat també publicades el dimarts 4 d’agost pel  Ministeri  de Treball i Economia Social. Les dades més destacades són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 357.621 (15,47 % del total 2.311.499). 96.077 són de països UE i 261.544 de països no UE. L’augment mensual ha estat de 15.535 (79,59 % del total, 19.517)  i en sèrie interanual de 30.959 (la disminució de tota la població ha estat de 93.107). En les dades del mes de juliol creix l’atur en tots els sectors d’activitat, destaca especialment el creixement de l’atur en les persones sense ocupació anterior (13,90 %, sent l’atur de 93.055 persones).

 

B) Nombre de persones treballadores estrangeres en situació d’atur a Catalunya: 68.058 (19,03 % del total, 357.621). 16.603 són de països UE i 51.455 de països no UE, amb un creixement mensual de 3.841 persones (24,72 % del total, 15.535), i interanual de 5.143 (5,35 % del total, 96.077) L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (39.735) i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.087 per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 16.104.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 466.526, amb una disminució mensual de 4.687, i creixement interanual de 90.386. 65.447 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 401.079 al regim general. El 67,54 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 14,00 % a l’agricultura, 10,01 % a la indústria, i 8,44 % a la construcció.

 

A Catalunya, el nombre ha estat de 92.519, amb un creixement mensual de 2.821, i interanual de 18.697. 10.033 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 82.486 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de juny:  222446, amb un increment interanual del 7,4 %. 74.915 aturats són de països UE i 147.531 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,90 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 16,97 % si es tracta de la prestació contributiva, del 9,22 % en cas de subsidi, 16,15 % en la renda activa d'inserció, i 6,70 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de juny amb les dels onze mesos anteriors s'observa una lleu millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva, un augment dels qui reben el subsidi, també en les persones perceptores de la renda activa d'inserció, i una estabilització en el subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 16,53 al 16,97 %, i el subsidi ha passat del 8,35 al 9,22 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (9,22 i 16,97 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 16,15 % del total dels perceptors, amb un creixement del 24,6 % interanual. De les dades del mes de juny cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 58,9 % dels estrangers de països UE i el 66,7 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 41,1 i 33,3 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de maig, un total de 1.724.237, el 49 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (48 % subsidi, i 4 % personal eventual agrari).

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 34,.04 % (32,70 i 33.38 % els mesos de juny de 2024 i 2025 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 230.416.000 euros (augment anual del 8,6 %), un 11,9 % de la despesa total (amb un creixement del 3,5 % sobre l'any anterior).

 

El 67,0 % de la despesa total de prestacions (1.942.129 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 76,8 % en el cas dels aturats estrangers (76,5 i 76,2 % els mesos de juny de 2024 i 2025, respectivament).

 

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,57 %), per davant de la de Barcelona (12,78 %), València (7,96 %), Almeria (7,17 %), Múrcia (5,41  %), Alacant (4,80 %), Màlaga (3,28 %),  Castelló (2,60 %), Huelva (2,56 %), i Saragossa (2,41 %).    

 

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen la primera posició (49.689, 22,34 %), per davant dels romanesos (38.323, 17,23 %), mentre que  els colombians ocupen la tercera posició (14.490, 6,51 %), els italians la quarta  (11.647, 5,24 %), i els veneçolans la cinquena (9.787, 4,40 %).

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de juny

 

1. En la pagina web del Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions, es publicaren, el dimarts 14 de juliol, les dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes de juny  

L’actual estructura ministerial ha suposat canvis en la informació sobre les dades d’afiliació, sent al meu parer la mes important que en les dades d’afiliació per sectors, tant en el regim general com en el d’autònoms, el % de participació no es calcula sobre el total del règim respectiu, sinó sobre el total de l’afiliació en cada sector.  Aquesta informació s’aporta sobre el total de l’afiliació a cada sector a tota Espanya, perquè les dades autonòmiques mantenen la del percentatge d’afiliació sobre el total, tant en un regim com en l’altre.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Les dades del mes de juny ja incorporen l’afiliació de persones treballadores migrants que s’han acollit al procés de regularització extraordinària obert pel reial decret  316/2026, de 14 d’ abril. Segons el MISMMI a 30 de juny eren un total de 159.097 nous afiliats i afiliades, amb un 83,4 % inclosos en el regim general, i amb un 77,3 % de contractes indefinits. Les noves altes es concentren en l’hostaleria (38.776), comerç (20.195), activitats administratives (19.327) i construcció (18.310).  

Fetes aquestes puntualitzacions, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja de maig hi havia un total de 3.446.178  persones afiliades, de les quals 982.894 eren de països UE (522.048 homes i 460.846 dones), i 2.463.284 de  països no UE (1.443.748 homes i 1.019.536). El 42,96 % (1.480.370) són dones i el 57,04 % (1.965.785) homes. Cal recordar que la mitja d'afiliats del mes de juny de 2025 era de 3.070.831. Es a dir, en els últims dotze mesos s'ha produït un increment de 350.163 persones. Segon països de procedència, el 28,52 % són de països UE i el 71,48 % d'altres Estats.

Cal destacar el creixement mensual de l’afiliació en 86.630 persones.  En el regim general hi ha un augment de 79.814, i en el d’autònoms de 6.341. El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 525.478 (15,13 % del total de la població autònoma), i el del règim general és de 2.913.936 (15,39 % del total de la població en aquest regim).

La distribució percentual per règims és la següent: el 84,56 % està afiliat al règim general, el 15,25 % al d'autònoms, i el 0,20 % al del mar

Les dades inclouen informació sobre l'evolució del percentatge d'estrangers sobre el total de l'afiliació des de l'any 2013, sent important destacar al meu entendre que el del mes de juny (15,34 %) supera en més de 5 punts el de fa deu anys (9,84 %), produint-se a partir de llavors un increment anual fins aquest any, amb l’excepció de l’any 2020 a causa de la pandèmia.

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de maig, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (772.097, 22,43 %), seguida de Madrid (673.539, 19,54 %), Andalusia (423.553, 12,29 %), i Comunitat Valenciana (416.267, 12,08 %).

Si prestem atenció al percentatge de persones treballadores estrangeres sobre el total de l’afiliació de cada CCAA, les Illes Balears es situen en la primera posició, 25,80 %, seguida d’Aragó (19,71 %) i de Catalunya (19,29 %)

Pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, d’acord amb la classificació nacional d’activitats econòmiques, en el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions de el règim agrari i de el personal al servei de la llar familiar suposen el 41,65 i 45,47 %, del total de l'afiliació en el seu sector, respectivament) destaca el nombre d'afiliats en el sector de l'hostaleria, que ocupa a 540.375 (31,54 %) persones, de les quals 414.756 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. El segueix, en dades quantitatives, el sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, que ocupa a 344.279 (13,39 %), dels quals 249.282 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 284.253 (18,62 %), dels quals 215.235 són de països no UE; el sector de la construcció se situa en el quart lloc i ocupa a 276.618 (25,88 %) dels quals 227.380 són de països no UE; la indústria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 226.769 (11,04 %), dels quals 160.506 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (102.364, 15,69  %, sempre sobre el total de l'afiliació en el sector), del sector de l'hostaleria (84.123, 25,50 %), i del sector de la construcció (75.894, 18,31 % del total, i amb una elevada participació dels ciutadans de la UE (34.654).

Segons les dades del mes de juny, els treballadors i treballadores d’altres països suposaven, en el regim general, el 31,5 % en el sector de l’hostaleria, el 28,9 % en l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, el 25,9 % en la construcció, el 18,61 % en activitats administratives, i el 18,2 % en el transport, En el regim d’autònoms, el percentatge s’eleva al 32,7 % en les activitats de telecomunicacions i programació informàtica, el 27,5% en les activitats de la llar i el 25,5 % en l’hostaleria.  

Sempre segons la informació difosa pel MISSMI. per règims cal destacar la important presència dels treballadors colombians i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (264.591 i 260.122, respectivament), dels xinesos i romanesos en el d'autònoms (70.709 i 55.270, i els marroquins i romanesos en l'agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (118.388 i 43.101). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el règim general, la presència colombiana passa a ser la majoritària (22.111), seguida de la romanesa (19.643) i de la del Regne Unit (19.385).

Per països de procedència, a tot l'Estat cal destacar que els treballadors marroquins  ocupen la primera posició (422.347), i els romanesos es situen a la segona posició amb 353.974 treballadors. Els colombians es situen en la tercera posició amb 316.460, i els veneçolans es troben a la quarta  posició, amb 239.892, per davant dels italians amb 223.500, dels xinesos amb 133.098, dels peruans, 122.693, dels ucraïnesos 84.020, dels equatorians, 80.202, i dels argentins, 75.437.

La informació disponible també inclou com ha evolucionat l'afiliació dels vuit països amb més participació dels seus nacionals en el règim general i en el d'autònoms, des de l'any 2017 destacant el molt important creixement de la població veneçolana, colombiana i peruana  el darrers quatre anys. També hi ha hagut un creixement important de la població italiana en els últims tres anys. Com a dades mes significatives, la població colombiana ha passat, el mes de juny de l’any 2022, de 117.376 a 316.460 l’any 2026, en el mateix període la població peruana afiliada ha passat de 49.563 a 122.633, i la veneçolana de 115.194  a 239.892.

3. La mitja del mes de juny d’afiliats estrangers a Catalunya és de 773.097, dels quals 204.048 són de països UE i 569.049 de països no UE.

Per règims, el 85,19 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,69 % en el d’autònoms, i el 0,12 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, italians i colombians en el general (82.691, 53.736 i 42.553, respectivament), dels xinesos, italians i marroquins en el d’autònoms (19.582, 10.263 i 7.822), i dels marroquins i senegalesos en l’agrari (6.700 i 2.952). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència de la població hondurenya és majoritària (5.301) seguida de la població colombiana (2.173), i de la peruana (2.006).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,43 i 3,88 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, 105.340 (15,99 %), dels quals 85.873 són de països no UE, i el  segon al sector del comerç de reparació vehicles motor i motocicletes, amb 95.140 (14,45 %), dels quals 69.339 són de països no UE; el tercer és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 79.632 (12,09 %), dels quals 62.718 són de països no UE; el quart és per a la indústria manufacturera, amb 66.021 (10,02 %),  dels quals 48.785 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 58.990 (8,96 %), dels quals 52.236 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (21.031, 18,52 % del total),     de l’hostaleria (20.973, 18,47 %), i de la construcció (12.312, 10,84 %).         

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers, 99.216, seguits dels italians, 64.229, i els romanesos ocupen la tercera posició, 50.358. A continuació trobem, els colombians, 48.922, els xinesos, 37.476, els pakistanesos, 32.341, els veneçolans, 29.557, els francesos, 25.175, els peruans, 24.619, i els hondurenys, 24.537.

La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny

 

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial   , fetes públiques el dijous 2 de juliol pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de persones treballadores estrangeres afiliades a la Seguretat Social durant el mes de juny ha estat de 3.446.178, amb un augment de 86.630 persones sobre el mes anterior, a causa, fonamentalment, del creixement de l’afiliació al règim general (79.814). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 525.478, i el del règim general és de 2.913.936.

 

Durant el mes de juny el nombre mitjà de persones treballadores afiliades a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 605.244. mentre que el creixement del nombre de les estrangeres va ser de 350.163.   

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 15,33 % del total de la població treballadora afiliada (22.466.339).

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes de juny i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de maig   ,  que han estat també publicades el dijous 2 de juliol pel  Ministeri  de Treball i Economia Social. Les dades més destacades són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 342.086 (14,92 % del total 2.291.982). 95.580 són de països UE i 246.506 de països no UE. L’augment mensual ha estat de 4.208 (la disminució de tota la població ha estat de 28.739)  i en sèrie interanual de 10.068 (la disminució de tota la població ha estat de 113.981). En les dades del mes de juny destaca el creixement de l’atur en les persones sense ocupació anterior (9,25 %, sent l’atur de 81.696 persones), i la disminució en el de serveis (1,70 %, sent l’atur de 199.875)

 

B) Nombre de persones treballadores estrangeres en situació d’atur a Catalunya: 64.217 (19,00 % del total, 337.878). 16.406 són de països UE i 47.811 de països no UE, amb un creixement mensual de 689 persones (16,37 % del total, 4.208), i interanual de 529 (5,25 % del total, 10.068) L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (39.171) i l’atur en el sector de la construcció es situa en 5.779 per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 13.242.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 471.213, amb un augment mensual de 72.181, i interanual de 109.645. 75.960 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 395.253 al regim general. El 65,34 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 17,21 % a l’agricultura, 9,45 % a la indústria, i 7,99 % a la construcció.

 

A Catalunya, el nombre ha estat de 89.698, amb un creixement mensual de 14.821, i interanual de 23.489. 11.410 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 78.288 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de maig:  213.606, amb un increment interanual del 5,4 %. 71.335 aturats són de països UE i 142.271 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,66 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 16,70 % si es tracta de la prestació contributiva, del 9,23 % en cas de subsidi, 16,46 % en la renda activa d'inserció, i 6,58 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de maig amb les dels onze mesos anteriors s'observa una lleu millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva, un augment dels qui reben el subsidi, més important encara en la renda activa d'inserció, i una estabilització en el subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 16,28 al 16,70 %, i el subsidi ha passat del 8,46 al 9,23 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (9,23 i 16,70 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 16,46 % del total dels perceptors, amb un creixement del 25,5  % interanual. De les dades del mes de maig cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 57,6 % dels estrangers de països UE i el 64,7 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 42,3 i 35,3 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de maig, un total de 1.686.936, el 47 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (49 % subsidi, i 4 % personal eventual agrari).

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 33,81 % (32,50 i 32,78 % els mesos de maig de 2024 i 2025 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 222.705.000 euros (augment anual del 7,1%), un 11,5 % de la despesa total (amb un creixement del 3,6 % sobre l'any anterior).

 

El 66,4 % de la despesa total de prestacions (1.934.561 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 75,9 % en el cas dels aturats estrangers (75,5 i 75,1 % els mesos de maig de 2024 i 2025, respectivament).

 

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (14,19 %), per davant de la de Barcelona (13,40 %), València (7,47 %), , Almeria (5,56 %), Alacant (4,83 %), Múrcia (4,62 %), Màlaga (3,50 %),  Castelló (2,77 %), Saragossa (2,55 %), i Tarragona (2,42 %).    

 

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen la primera posició (43.705, 20,46 %), per davant dels romanesos (35.803, 16,76 %), mentre que  els colombians ocupen la tercera posició (15.188, 7,11 %), els italians la quarta  (11.774, 5,51 %), i els veneçolans la cinquena (10.322, 4,83 %).