Sobre las expresiones “coloquiales, superfluas e impropias” de una demanda y el exceso de celo del cuidado del lenguaje por las autoridades judiciales. Una nota a la sentencia 231/2012 del TC.

1. Ha causado mucho revuelo en los medios de comunicación la sentencia del TribunalConstitucional núm. 231/2012 de 10 de diciembre, publicada en el suplemento delBOE del pasado día 11, presentada por un arquitecto, sin defensa de abogado o graduado social, en reclamación de cantidad. Por poner sólo algunos ejemplos, veamos estos titulares: “De cuándo la expresión «manda carallo» se puede usar en una demanda” (ABC), “El Constitucional avala la expresión «manda carallo» en una demanda de despido” (La Voz de Galicia), “El Constitucional ampara el uso del lenguaje coloquial en las demandas” (El País),  “El TC acepta la expresión "manda carallo" en las demandas laborales” (Público).

Nuevamente sobre el uso del art. 124.3 de la LRJS. La “autodemanda” empresarial en los despidos colectivos (sentencia del TSJ de Extremadura de 25 de octubre).

1. A través de la revista Jurisdicción Social de Jueces para la Democracia correspondiente al mes de diciembre, he tenido conocimiento de una sentencia que no había consultado aún en mi seguimiento de las dictadas en materia de despidos colectivos por los Tribunales Superiores de Justicia y la Audiencia Nacional. Me refiero a la sentencia de 25 de octubre de2012 del TSJ de Extremadura, la segunda que conozco en la que la parte demandante es la propia empresa que presentó el Expediente de Regulación de Empleo, al amparo de la posibilidad ofrecida por el artículo 124.3 de la Ley36/2011 de 10 de octubre, reguladora de la Jurisdicción Social, tras la modificación operada por la Ley 3/2012 de 6 de julio, de medidas urgentes parala reforma del mercado laboral. El texto del citado precepto, recordémoslo, es el siguiente: 

El baròmetre de desembre del Centre d’Investigacions Sociològiques. Les preocupacions dels espanyols.

1. El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), del mes de desembre constata una lleugera disminució de la preocupació dels ciutadans per l’atur i  per la situació econòmica, i també que la immigració redueix la seva importància com a problema per a Espanya i que ho és encara molt menys a títol personal pels enquestats. El baròmetre es va dur a terme entre els dies 1 i 15 de desembre.  

El baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona. Les preocupacions dels barcelonins (desembre de 2012).

El darrer baròmetre del Ajuntament de Barcelona, del segon semestre de 2012(data de realització del 14 al 20 de desembre), constata la preocupació principal dels ciutadans pels problemes associats a l’atur, els problemes econòmics i les retallades

A la pregunta de quin considera l’enquestat que és el problema més greu que té la ciutat (només una resposta), l’atur i les condicions de treball es situa en primera posició (29.0, 2.1 punts menys que el mes de desembre de 2011). La inseguretat és el segon problema (9.6, 5.4 punts menys que fa un any).  Els problemes econòmics ocupen el tercer lloc (9.3, amb la mateixa puntuació en relació amb el baròmetre de desembre de 2011). La immigració es situa en el onzè lloc (2.3, 3.2 punts menys que en el baròmetre de fa un any).

La immigració i les dades d'atur i d’afiliació a la Seguretat Social del mes de desembre.

En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial, fetes públiques el dijous 3 de gener, pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

Una qüestió metodològica prèvia important: a partir del mes de juliol de l’any 2.008 les dades solament inclouen las mitges del mes, però no les del darrer dia del mes, a diferència del què s’havia fet fins el mes de juny. Es a dir, les dades publicades avui inclouen informació sobre l’afiliació mitja del mes i l’afiliació desestacionalitzada, mentre que les dades dels mesos de gener a juny de l’any 2.008 també incorporaven les xifres d’afiliació de l’últim dia del mes.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents: