Mostrando entradas con la etiqueta Immigració. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Immigració. Mostrar todas las entradas

martes, 28 de julio de 2026

La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del segon trimestre de 2026

 

1. Segons les dades de l’enquesta de la població activa del segon trimestre de 2026   , fetes públiques per l'INE el dimarts 28 de juliol, la població activa estrangera estava integrada per 4.382.200, amb 3.756.900 ocupades i 625.200 aturades, mentre que 1.911.500 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 6.293.700, amb un augment trimestral de 90.400 i en sèrie interanual de 48.500 persones.

 

2. En la presentació de les dades, s’informa de la revisió i actualització de dades en aquest termes: 

 

Con esta doble codificación en INEbase se publicarán resultados obtenidos con ambas clasificaciones para los cuatro trimestres de 2026 -los de CNAE 2025 en el sitio habitual y los de CNAE 2009 en el subapartado de Resultados con clasificaciones o metodologías no vigentes-.

 

En las notas de prensa de la EPA referidas a 2026 la información por sectores económicos utilizará la clasificación antigua en todos los trimestres, para mantener la comparabilidad con el trimestre previo y el mismo de 2025.

 

Por su parte, en las notas de prensa referidas al primer trimestre de 2027 y a trimestres posteriores las comparaciones en los datos por sectores se realizarán utilizando la nueva CNAE 2025.

 

Los datos publicados hoy son definitivos. Todos los resultados de esta operación están disponibles en INEbase.

 

Nota sobre la utilización de la nueva CNAE 2025 en la codificación de la EPA

 

La adaptación a la nueva clasificación de actividades económicas de la Unión Europea ha provocado una nueva codificación de las variables de la EPA relativas a la rama de actividad a partir del primer trimestre de 2026.

 

Las variables objeto de esta nueva codificación son las siguientes:

 

Actividad del empleo principal de las personas ocupadas

 

Actividad del segundo empleo (ocupados con más de un empleo)

 

Actividad en el último empleo (parados e inactivos que han dejado su último empleo hace menos de un año)

 

La transición de CNAE-2009 a CNAE-2025 implica una redistribución de algunas ramas de actividad entre los grandes sectores económicos. Así, actividades que antes se clasificaban íntegramente dentro de un sector pasan a dividirse entre varios.

 

Por ejemplo, la rama Reparación e instalación de maquinaria y equipo, que en la CNAE-2009 se adscribía al sector de la Industria, se reparte en la CNAE-2025 entre la Industria, la Agricultura y los Servicios.

 

De forma similar, las ramas Construcción de edificios, Ingeniería civil y Actividades de construcción especializada dejan de pertenecer exclusivamente al sector de la Construcción y pasan a distribuirse parcialmente entre este sector y el de los Servicios.

 

Y determinadas ramas de Servicios, como Almacenamiento y actividades anexas al transporte, Otras actividades profesionales, científicas y técnicas y Actividades administrativas de oficina y otros servicios auxiliares a las empresas, incorporan ahora componentes que se asignan a los sectores de la Industria y de la Construcción.

 

En la página web del INE figura la información completa sobre todos los cambios que provoca la nueva codificación de ramas de actividad”.

 

3. Si comparem amb les dades del primer trimestre de 2026, l’augment de la població activa estrangera ha estat de 133.300 persones, i en sèrie interanual de 261.700. Si ens fixem en les dades de la població autòctona, la població activa ha tingut un increment de 139.400 sobre el trimestre anterior, i de 190.800 en sèrie interanual.

 

La taxa d’activitat és del 69.63, 12,13   punts superior a la de la taxa de la població activa espanyola (57,50 %). En aquest trimestre, la taxa d’activitat dels estrangers ha experimentat un creixement del 1,13 %, mentre que la de la població espanyola ha estat del 0,29  %. En sèrie interanual la taxa d’activitat de la població autòctona experimenta un augment del 0,16 %, i la població estrangera del 0,32 %.

 

La taxa d’atur de la població estrangera és del 14,27 %, es a dir  5,32 % per sobre de l’espanyola (8,95 %). Durant el segon trimestre del 2026 la desocupació autòctona va disminuir en 106.600 persones, i la de la població estrangera en 106.700.

 

Durant el segon trimestre del 2026 cal fer esment del fet que el nombre de treballadors autòctons ocupats ha experimentat un augment de 246.000 (inclou la doble nacionalitat), i el d’estrangers de 240.000. En sèrie interanual la població ocupada estrangera creix en 271.400 persones, la població aturada disminueix en 9.600 i la inactiva augmenta en 86.800, mentre que la població ocupada espanyola experimenta un creixement de 238.900 persones, la població aturada disminueix en 48.100, i la inactiva s’incrementa en 38.600.  

viernes, 27 de marzo de 2026

La regularizació dels immigrants

 El Diari de Girona publicà el dilluns 23 de març  l'article que reprodueixo a continuació


He tingut recentment l’oportunitat d’assistir a un debat presencial i a un altre virtual sobre l’anunci del govern, o més bé sobre el projecte del Reial decret en el qual es contempla la regularització extraordinària de les persones migrants que es trobin en situació irregular a Espanya i que compleixin els requisits contemplats en la (futura) norma. També he participat en debats presencials en els quals s’ha abordat la problemàtica de la integració laboral, i pròximament intervindré com tractar aquest assumpte des de la perspectiva dels drets humans. M’ha semblat interessant referir-me als dos citats debats a l’inici d’aquest paràgraf... sempre que incloguem en aquest terme els seus sinònims de «controvèrsia, polèmica, discussió, disputa».

La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Sáiz, va ser present en el Cercle d’Economia el dia 13 de març per a debatre justament sobre el procés de regularització extraordinària, poc després de la publicació pel Cercle de la seva opinió al respecte, en el document La necessitat d’una política migratòria: model productiu, integració i benestar. A parer meu, les respostes de la ministra a les preguntes de la presidenta del Cercle i a les (molt poques) que va haver-hi en el debat posterior van anar, i és comprensible, en la mateixa línia que les que ha anat realitzant des que es va aprovar el projecte de Reial decret, i a més cal destacar que l’ambient de la reunió era tranquil i educat, més enllà de les diferències que podia haver-hi sobre aquest procés. I no se sorprenguin els lectors i lectores que utilitzi els termes «tranquil i educat», perquè immediatament em referiré a un altre en el qual no puc utilitzar aquestes paraules, sinó que més aviat hauria d’utilitzar altres molt diferents i contràries. La síntesi de la intervenció de la ministra queda molt ben reflectida en la nota de premsa que amb extraordinària rapidesa va publicar el gabinet de comunicació del Ministeri en la seva pàgina web, amb el títol «Elma Saiz defensa la coherència de la política migratòria del Govern i l’aportació de les persones migrants en el creixement econòmic».

El dimarts 17 es va celebrar en la sessió plenària del Congrés dels Diputats el debat sobre la moció presentada pel Grup Parlamentari Popular «sobre la política en matèria de migració del Govern». Pocs dies abans, el 26 de febrer, s’havia debatut una moció presentada per Vox sobre la mateixa temàtica i que va ser rebutjada per la cambra baixa.

En l’exposició de motius de la moció del grup popular es criticava fortament la decisió del govern, i se subratllava que «el govern sosté que la mesura afectarà unes 500.000 persones. No obstant això, estimacions independents eleven la xifra a 840.000 persones i informes tècnics policials adverteixen que l’impacte real podria superar el milió, o fins i tot 1,2 milions de persones si es computen reagrupacions familiars i sol·licituds derivades». La primera dada l’extreu la moció de la informació publicada per Funcas el 26 de gener, «El nombre d’immigrants en situació irregular a Espanya augmenta de 107.000 en 2017 a 840.000 en 2025», i el segon d’un informe intern de la policia nacional (del qual no hi ha coneixement públic, i del qual sí que s’han fet ressò diversos mitjans de comunicació).

Vaig tenir l’oportunitat (i si em permeten dir-ho, també la suficient paciència) per a seguir el debat, en diferit, l’endemà, pel que vaig poder veure i escoltar, les i els representants dels diferents grups parlamentaris, començant per l’exposició de la Sra. Acedo Reyes del grup popular, que va defensar la moció, i finalitzant amb la de la Sra. Elisa Garrido del grup socialista. Cap grup parlamentari es va sortir del seu «guió», és a dir de la valoració negativa o positiva (aquesta última amb molts matisos) del procés de regularització. Sí que em permeto ressaltar les intervencions d’algunes i alguns intervinents sobre la importància d’aquest per a la inserció regular i ordenada de les persones treballadores migrants en el mercat de treball i per a posar fi a situacions d’explotació laboral.

Estava cantat el resultat de la votació? Sí, a partir de les declaracions prèvies, unes molt conegudes i altres menys, dels tres grups parlamentaris que van votar a favor de la moció, Popular, Vox i Junts, és a dir 176 vots, per 172 que van votar en contra. La nota de premsa del Congrés recollia la síntesi del debat en aquests termes: «El Congrés insta el Govern a renunciar al projecte de ‘regularització massiva’ de persones migrants».

En tractar-se d’una Moció, el resultat de la votació no té major transcendència jurídica, encara que és obvi que suposa un revés per a la política governamental. Serà prudent esperar el Dictamen del Consell d’Estat per a conèixer el seu parer i, si és el cas, les modificacions que consideri substancials per a la seva introducció en el text que finalment s’aprovi.

Concloc aquest article. M’agradaria que en el debat parléssim de les persones migrants com a subjectes i no com a objectes. Molts ho fem, molts no. Esperem que guanyem els primers.

 


lunes, 1 de diciembre de 2025

Immigració: inclusió i integració

El Diari de Girona publica el 1 de desembre l'article    que reprodueixo a continuació

No crec que pugui haver-hi cap dubte de la importància de conèixer la realitat de la diversitat poblacional existent a les nostres ciutats, i de com ha anat canviant i remodelant la vida quotidiana de les nostres poblacions, i debatre quines mesures cal adoptar per a adequar-se a aquesta realitat. A aquesta anàlisi, amb propostes, he dedicat bona part de la meva activitat investigadora com a professor universitari, i com a persona, així ho crec, amb sensibilitat social, a l’estudi del fenomen migratori, des que en el llunyà any 1992 vaig redactar una conferència sobre la realitat migratòria a Espanya quan aquesta no passava del 2,5% del conjunt de la població, i sempre amb especial atenció als marcs jurídics existents, posant de manifest la necessitat d’avançar en polítiques que permetessin que totes les persones que arribaven a les nostres ciutats poguessin fer-ho amb plenitud de drets i deures, una cosa que en l’actualitat, i cal lamentar-ho, encara no s’ha aconseguit, i per això cal continuar lluitant perquè sigui possible. La creació de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona, de la qual en vaig ser el primer director des de la creació el 2002 fins al 2008, i que ha continuat meravellosament el professor, i bon amic, Ferran Camas, va ser un innegable punt de referència per a l’anàlisi de la realitat migratòria, justament des de la perspectiva de la plena aplicació dels drets humans a totes les persones.

Fa ja anys vaig escriure un article titulat «La immigració: una oportunitat i no un problema». Continuen sent plenament vàlides algunes afirmacions, com que les normes que regulen la immigració no poden anar per una banda mentre que la realitat econòmica i social va per una altra; ni tampoc pot un Estat, o una Comunitat Autònoma, fer una política migratòria que no prengui en consideració la realitat comunitària i internacional. L’objectiu a aconseguir, i en això han d’implicar-se activament totes les Administracions i tots els agents socials, és la plena regularitat del treball que prestin els immigrants

Certament, la immigració ens interpel·la, ens interroga, ens crea problemes, però també aporta (ens aporta) riqueses econòmiques, culturals i humanes (perquè convé recordar que els immigrants són persones i no merament mà d’obra). No cal negar que es produeix un increment de necessitats econòmiques per part de les Administracions competents per a cobrir les noves realitats, per exemple, en els àmbits sanitaris, educatius, i d’habitatge. Però, qui pot negar que l’activitat productiva, per compte propi o aliè, millora el nivell de creixement del país, i al mateix temps pot significar un mecanisme important per a afavorir les polítiques de codesenvolupament amb els països d’origen? El debat ja no és la immigració sinó la integració dels immigrants.

La immigració és una realitat molt diversa. En els debats sobre la població migrant, és erroni plantejar que hi ha un «ells» i «nosaltres». Si s’efectua aquesta diferència, deixem de fer polítiques «d’inclusió» i passem a efectuar-les de «separació». Estem parlant de persones. Buscar respostes a la problemàtica de cadascuna d’elles és un exercici responsable de ciutadania.

La immigració és una oportunitat. No és un problema i, per tant, no pot tractar-se com a tal. És una realitat que cal saber gestionar en benefici de tota la ciutadania, i sempre des de la perspectiva de la plena aplicació a tota ella dels drets humans. La immigració, com ha posat en relleu un molt recent Informe del Consell Econòmic i Social d’Espanya, és un component estructural i decisiu de la societat espanyola, posant l’accent l’esmentat document en disposar d’un marc de regulació que atengui a les necessitats i reptes del nou cicle i sent la integració laboral de la població migrant «una dimensió ineludible per a l’anàlisi del mercat de treball espanyol».

Sens dubte, cal tenir en consideració el marc jurídic sobre l’accés a la situació de regularitat administrativa, però això no és obstacle de cap manera al fet que des de les competències municipals es procuri garantir els drets econòmics i socials per les respectives Corporacions Locals a totes les persones que arriben a les seves ciutats

Cal plantejar-se mesures que impactin positivament sobre la situació laboral, i això requereix adoptar les que possibilitin que les persones que arriben a les nostres ciutats adquireixin al més aviat possible, si no la tenen ja d’entrada, la documentació que acrediti la seva regularitat i per consegüent el ple exercici dels seus drets i deures. En aquest sentit, cal aprofitar al màxim les possibilitats ofertes pel Reglament d’Estrangeria, del que fa solament cinc dies es va celebrar el primer aniversari.

En definitiva, cal lloar els esforços dels que han actuat per a potenciar les polítiques d’inclusió i integració en l’àmbit laboral, vetllant perquè totes les persones, provinguin d’on provinguin, es trobin en les mateixes condicions laborals i tinguin accés a tots els drets, i al compliment de deures, que els marcs normatius regulen. En aquest terreny, els poders públics han de potenciar que les polítiques dels agents socials en l’àmbit laboral siguin ajudades per mesures que facilitin la integració, com per exemple el finançament de cursos de formació en les llengües oficials de la comunitat en què es trobin.



martes, 25 de noviembre de 2025

Intervenció en la cloenda del acte de presentació de l’Informe “Els fluxos migratoris. Anàlisi demogràfica sobre processos d'assentament territorial de la població a Barcelona i la RMB (25 de novembre)

 

És una indubtable satisfacció, tant institucional com personal, fer aquesta intervenció de cloenda en l’acte de presentació de l'Informe “Els fluxos migratoris. Anàlisi demogràfica sobreprocessos d'assentament territorial de la població a Barcelona i la RMB"  

Dic que és una satisfacció institucional en la meva condició de President del CESB, ja que entre les funcions que té assignades en els seus Estatuts es troben les de “elaborar estudis, dictàmens i propostes de resolucions sobre matèries econòmiques i socials a sol·licitud dels òrgans de govern municipal o per pròpia iniciativa a proposta de qualsevol membre del CESB”, i “analitzar, promoure debats i elaborar propostes en qüestions d'àmbit socioeconòmic d'interès per a la ciutat. Impulsar accions orientades cap a la millora de la vida econòmica, social i ciutadana de Barcelona”.

No crec que pugui haver-hi cap dubte de la importància de conèixer la realitat de la diversitat poblacional existent a Barcelona i la RMB, i de com ha anat canviant i remodelant la vida quotidiana de les nostres poblacions, amb molta major intensitat a la nostra ciutat, que acull, segons les últimes dades estadístiques conegudes, a persones de 182 diferents nacionalitats.

Barcelona, ho vaig dir en l'acte de la meva presa de possessió com aPresident el 19 de març    “... és una ciutat plenament oberta al món, d'homes i dones amb moltes il·lusions, interessos, preocupacions, alegries, desencantaments, i de la qual moltes ciutats i territoris volen aprendre”, i que “la riquesa de la nostra ciutat es basa en el gresol de cultures i llengües que veiem diàriament per gran part d'aquesta, al mateix temps que això comporta una necessitat d'adoptar mesures que possibilitin que la ciutadania de Barcelona es beneficiï de tota aquesta riquesa i que no es converteixi, almenys per a una part d’aquesta, en un problema. No és una tasca fàcil per als qui dirigeixen l'Ajuntament, i des del Consell ja s'han elaborat estudis, i espero que continuaran elaborant-se, de formulació de propostes en aquesta línia”.

Justament amb l'informe que avui s’ha presentat, volem continuar contribuint al coneixement de la nostra realitat poblacional, de com ha canviat en els últims anys, i als debats de quines mesures cal adoptar per a adequar-se a aquesta nova realitat. Una realitat, que queda fidelment reflectida en la Memòria 2024 del CESB    , aprovada en la sessió plenària del dia 29 de setembre, ja disponible en la nostra pàgina web. Per sisè any consecutiu, les persones no nascudes a la ciutat superen a les persones nascudes a la ciutat i la població nascuda a l'estranger és el 35,4%, amb 612.529 persones residents. D'aquest 35% es destaca que un 29% (1 de cada 3) té la nacionalitat espanyola.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

És, ja ho he indicat a l'inici d'aquesta intervenció, una satisfacció personal, perquè he dedicat bona part de la meva activitat investigadora com a professor universitari, i com a persona, així ho crec, amb sensibilitat social, a l'estudi del fenomen migratori, des que en el llunyà any 1992, (recordin, els Jocs Olímpic de Barcelona, que van posar a la nostra ciutat a exposició de tot el món) vaig redactar una conferència sobre la realitat migratòria a Espanya quan aquesta no passava del 2,5% del conjunt de la població, i sempre amb especial atenció als marcs jurídics existents, posant de manifest la necessitat d'avançar en polítiques que permetessin que totes les persones que arribaven a la nostres ciutats poguessin fer-ho amb plenitud de drets i deures, una cosa que en l'actualitat, i cal lamentar-ho, encara no s'ha aconseguit, i per això cal continuar lluitant perquè sigui possible. La creació de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona     , de la qual en vaig ser el primer director des de la creació el 2002 fins al 2008, va ser un innegable punt de referència per a l'anàlisi de la realitat migratòria, justament des de la perspectiva de la plena aplicació dels drets humans a totes les persones.

Fa ja molts anys, en el llunyà 2008, vaig escriure un article titulat “Laimmigració: una oportunitat i no un problema”    . Hi ha fragments que, lògicament adaptats a la realitat actual, conserven plenament tot el seu valor al meu parer, i que per això em permeto reproduir:

“Les normes que regulen la immigració no poden anar per una banda mentre que la realitat econòmica i social va per un altre; ni tampoc pot un Estat, o una Comunitat Autònoma, fer una política migratòria que no prengui en consideració la realitat comunitària i internacional. L’objectiu a aconseguir, i en això han d'implicar-se activament totes les Administracions i tots els agents socials, és la plena regularitat del treball que prestin els immigrants. És obvi que és molt fàcil de dir i més que difícil d'aplicar, però ens juguem bona part de la tant desitjada cohesió social.  

La immigració ens interpel·la, ens interroga, ens crea problemes, però també aporta (ens aporta) riqueses econòmiques, culturals i humana (perquè convé recordar també que els immigrants són persones i no merament mà d'obra). No cal negar que es produeix un increment de necessitats econòmiques per part de les Administracions competents per a cobrir les noves realitats, per exemple, en els àmbits sanitaris o educatius  (i ara afegim el de l’habitatge). Però, qui pot negar que l'activitat productiva, per compte propi o aliè, millora el nivell de creixement del país, i al mateix temps pot significar un mecanisme important per a afavorir les polítiques de codesenvolupament amb els països d'origen?

El debat ara ja no és la immigració sinó la integració dels immigrants. I del debat, de les paraules, hem de passar als fets, les mesures per a facilitar aquesta integració regular”.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Amb ocasió de l’informe que avui s’ha presentat vaig tenir oportunitat de debatre sobre el fenomen migratori, tant amb l'equip de treball del CESB com amb persones directament, m'atreveixo a dir que molt directament, de la realitat migratòria de Barcelona, des de la seva talaia del Departament  d'interculturalitat i assumptes religiosos de l'Ajuntament  

D'aquest molt ric debat d'intercanvi d'idees, vull recollir en aquesta intervenció algunes que considero d'especial importància, sempre en la perspectives de les mesures i accions que poden emprendre's pels poders públic municipals per a atendre la diversitat poblacional.

La immigració és una realitat molt diversa. En els debats sobre la població migrant, és erroni plantejar que hi ha un “ells” i “nosaltres”. Si s'efectua aquesta diferència, deixem de fer polítiques “d'inclusió” i passem a efectuar-les de “separació” Estem parlant de persones. Buscar respostes a la problemàtica de cadascuna d'elles és un exercici responsable de ciutadania

La immigració és una oportunitat. No és un problema i per tant no pot tractar-se com a tal. És una realitat que cal saber gestionar en benefici de tota la ciutadania, i sempre des de la perspectiva de la plena aplicació a tota ella dels drets humans. La immigració, com ha posat en relleu un molt recent Informe del Consejo Económico y Social de España  , és un component estructural i decisiu de la societat espanyola, posant l’accent l’esmentat document en disposar d’un marc regulatori que atengui a les necessitats i reptes del nou cicle, actualitzant en particular els instruments de gestió dels fluxos migratoris en un marc de diàleg social, i sent la integració laboral de la població migrant “una dimensió ineludible per a l’anàlisi del mercat de treball espanyol” 

Aquesta realitat es demostra a Barcelona amb l'existència, a més de les dades anteriorment exposades, de 37 confessions religioses i de 300 llengües, i una immensa varietat de cultures gastronòmiques que enriqueixen aquesta diversitat i que a més generen creació d'ocupacions en el sector de la restauració.

Sens dubte, cal tenir en consideració el marc jurídic sobre l'accés a la situació de regularitat administrativa, però això no és obstacle de cap manera al fet que des de les competències municipals es procuri garantir els drets econòmics i socials per les respectives Corporacions Locals a totes les persones que arriben a Barcelona i a tota la RMB.

Cal plantejar-se mesures que impactin positivament sobre la situació laboral, i això requereix adoptar les que possibilitin que les persones que arriben a les nostres ciutats adquireixin al més aviat possible, si no la té ja d'entrada, la documentació que acrediti la seva regularitat i per consegüent el ple exercici dels seus drets i deures. En aquest sentit, cal aprofitar al màxim les possibilitats ofertes pel Reglament d’Estrangeria, del que fa solament cinc dies es va celebrar el primer aniversari.

Cal lloar els esforços dels qui han actuat per a potenciar les polítiques d'inclusió i integració en l'àmbit laboral, vetllant perquè totes les persones, provinguin d'on provinguin, es trobin en les mateixes condicions laborals i tinguin accés a tots els drets, i al compliment de deures, que els marcs normatius regulen. En aquest terreny, els poders públics han de potenciar que les polítiques dels agents socials en l'àmbit laboral siguin ajudades per mesures que facilitin la integració, com per exemple el finançament de curs de formació en les llengües oficials de la comunitat en què es trobin.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Concloc aquesta presentació animant a la lectura de l'Informe. Hi haurà, sens dubte, els qui estiguin plenament d'acord amb el seu contingut, i també qui manifesti la seva disconformitat amb algun d'aquest, o potser de tot.

Això, no haurà de ser considerat de cap manera com a negatiu. Justament, el valor dels informes que presenta el CESB, així ho creiem els qui formem part del mateixos, és l'obrir debats sobre totes les qüestions d'interès econòmic i social que afecten diàriament la nostra ciutadania; i per descomptat la diversitat poblacional, cada vegada més fàcilment perceptible, a Barcelona i la RMB, mereix que li prestem, i cada vegada més, atenció, Aquest és el nostre propòsit i esperem que tingui èxit.

En uns moments en què alguns tracten de posar el focus en la separació entre “nosaltres” i “ells”, la inclusió i la integració adquireixen una importància de primer nivell.

La inmigració es una oportunitat, no un problema, i així hem de actuar.

Permetin que finalitzi aquesta intervenció amb paraules del Papa Francesc   , pronunciades l’any 2014 davant de les institucions comunitàries europees, que segueixen sent plenament vàlides al meu parer en el moment present, i malauradament molt poc tingudes en consideració:

“Europa será capaz de hacer frente a las problemáticas asociadas a la inmigración si es capaz de proponer con claridad su propia identidad cultural y poner en práctica legislaciones adecuadas que sean capaces de tutelar los derechos de los ciudadanos europeos y de garantizar al mismo tiempo la acogida a los inmigrantes; si es capaz de adoptar políticas correctas, valientes y concretas que ayuden a los países de origen en su desarrollo sociopolítico y a la superación de sus conflictos internos – causa principal de este fenómeno –, en lugar de políticas de interés, que aumentan y alimentan estos conflictos. Es necesario actuar sobre las causas y no solamente sobre los efectos”.

Moltes gràcies.

domingo, 12 de octubre de 2025

Parlament de Catalunya. Debat de política general. Propostes de resolucions, no aprovades, sobre immigració. ... i el contrapunt del Papa Lleó XIV en la Exhortació Apostólica Dilexi Te

 

1. El Parlament de Catalunya va celebrar aquesta setmana el debat de política general. Una síntesis del seu contingut pot trobar-se en aquesta nota del seu gabinet de comunicació.

En aquest enllaç es troben totes les propostes de de resolució subsegüents al Debat  

He recollit en aquesta entrada les propostes sobre immigració que no van ser aprovades, tret d’un apartat de la presentada per Junts per Catalunya que sí ho va ser. M’ha semblat convenient donar a conèixer el que plantegen les forces polítiques minoritàries a la Cambra, i també les d’una força política que ha estat mols anys en el govern i que òbviament aspira a tornar-hi, per tenir una visió global dels seus plantejaments en una temàtica tan important des del diferents àmbits polítics, econòmics, social, cultural, y per sobre de tot al meu parer, com vaig explicar en una entrada anterior  , de defensa del drets humans. Val a dir que tant per part del PSC com d’ERC i dels Comuns les seves propostes sobre immigració s’inscriuen en la mateixa línia d’apostar per la integració de les persones migrants i el respecte dels drets humans.

2. Com a contrapunt de les propostes que llegiran a continuació, m’ha semblat necessari recollir les paraules del Papa Lleó XIV sobre l’acompanyament als migrants en la recent Exhortació Apostòlica Dilexi Te . Els hi recomano la lectura atenta de tot el document, del que em permeto reproduir ara un fragment que es valora per sí sol pel que significa de valoració critica de la societat actual:

“... la ilusión de una felicidad que deriva de una vida acomodada mueve a muchas personas a tener una visión de la existencia basada en la acumulación de la riqueza y del éxito social a toda costa, que se ha de conseguir también en detrimento de los demás y beneficiándose de ideales sociales y sistemas políticos y económicos injustos, que favorecen a los más fuertes. De ese modo, en un mundo donde los pobres son cada vez más numerosos, paradójicamente, también vemos crecer algunas élites de ricos, que viven en una burbuja muy confortable y lujosa, casi en otro mundo respecto a la gente común. Eso significa que todavía persiste —a veces bien enmascarada— una cultura que descarta a los demás sin advertirlo siquiera y tolera con indiferencia que millones de personas mueran de hambre o sobrevivan en condiciones indignas del ser humano. Hace algunos años, la foto de un niño tendido sin vida en una playa del Mediterráneo provocó un gran impacto y, lamentablemente, aparte de alguna emoción momentánea, hechos similares se están volviendo cada vez más irrelevantes, reduciéndose a noticias marginales”

Bona lectura.  

1. Sílvia Orriols Serra, presidenta-portaveu del Grup Mixt, d’acord amb el que estableixen els articles 154 i 155 del Reglament del Parlament, presenta les següents propostes de resolució subsegüents al Debat sobre l’orientació política general del Govern (tram. 255-00008/15)

Proposta de resolució 14.

Proposta de resolució per recuperar el control migratori i garantir la cohesió nacional de Catalunya

El Parlament de Catalunya insta al Govern a:

1. Instar al Govern de l’Estat a decretar una moratòria en l’entrada d’immigració, a fi de protegir la llengua catalana, reduir l’atur i garantir una integració real, efectiva i sostenible.

2. Instar el Govern de l’Estat a aplicar la Llei d’Estrangeria i el Codi Penal amb la màxima fermesa, deportant els immigrants delinqüents, repatriant els immigrants il·legals i garantint el retorn dels menors estrangers no acompanyats als seus països d’origen, amb les seves famílies.

3. Instar el Govern de l’Estat a restringir la política d’asil amb controls estrictes per garantir la seguretat nacional i promoure, amb cooperació internacional, la creació de zones segures a l’Àfrica i l’Orient Mitjà per acollir refugiats i immigrants econòmics fora del territori europeu.


Joan Garriga Doménech, portavoz del Grupo Parlamentario de VOX en Cataluña, Sergio Macián de Greef, portavoz adjunto del Grupo Parlamentario de VOX en Cataluña, de acuerdo con lo establecido por los artículos 154 y 155 del Reglamento del Parlamento, presentan las siguientes propuestas de resolución, subsiguientes al Debat sobre l’orientació política general del Govern (tram. 255-00008/15).

Proposta de resolució 3

Inmigración

A la vista de lo expuesto, el Parlamento de Cataluña insta al Gobierno de la Generalitat a:

1. Elaborar un estudio sobre el coste económico de la inmigración ilegal en Cataluña con indicación de su afectación en materia de educación, sanidad, prestaciones públicas y vivienda y su repercusión fiscal para los catalanes y presentarlo ante esta cámara en el plazo de seis meses. E instar al Gobierno de España a modificar la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre los derechos y libertades de los extranjeros en España para poder expulsar a aquellos extranjeros que no se integren, a los inmigrantes ilegales y a los inmigrantes legales que cometan delitos graves o hagan del delito leve su forma de vida, y que el cumplimiento de las penas de prisión de aquellos que hayan sido condenados se lleve a cabo en sus países de origen.

2. Constituir un Grupo de Coordinación Interadministrativa integrado por la Generalitat de Catalunya, Ayuntamientos, Delegación del Gobierno y Subdelegaciones del Gobierno en Cataluña, Mossos d’Esquadra, Policías Locales, Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y Brigadas Provinciales de Extranjería y Fronteras del Cuerpo Nacional de Policía, con el fin de reforzar los controles administrativos relativos al padrón municipal, prestaciones sociales, desempleo y situación administrativa de los extranjeros. Este Grupo se reunirá, al menos, trimestralmente y presentará un informe anual de conclusiones y recomendaciones al Parlament de Cataluña. Asimismo, se instará al Ministerio del Interior a ampliar la capacidad del CIE de la Zona Franca de Barcelona o, en su defecto, a proyectar un nuevo centro en Cataluña que apoye la actuación policial contra la inmigración irregular. 

3. Evitar la proliferación de las zonas no-go en Cataluña y garantizar una presencia constante de los agentes de la autoridad y de las instituciones del Estado en aquellas zonas más sensibles a la creación de guetos, a fin de asegurar el cumplimiento de nuestras leyes y la preservación de nuestros usos, costumbres y forma de vida. 

Proposta de resolució 11

En defensa de nuestra identidad frente al avance del islam

Por todo ello, el Parlamento de Cataluña insta al Gobierno de la Generalitat a:

1. Impulsar una política multisectorial firme de defensa de la identidad cultural catalana, española y europea, basada en la afirmación de nuestras raíces grecolatinas, cristianas e indoeuropeas como cimiento irrenunciable de nuestra civilización. Esta defensa no puede limitarse a lo simbólico o institucional, sino que debe garantizar que nuestro modo de vida, nuestras costumbres, nuestro calendario, nuestros espacios públicos y la organización cotidiana de la sociedad estén impregnados de la continuidad cultural que nos define como comunidad histórica.

2. Reconocer el Islamismo como una amenaza directa y organizada contra la libertad, la seguridad y nuestro modo de vida, y a adoptar una estrategia clara, sin ambigüedades ni complicidades, para erradicar sus estructuras de influencia en nuestro territorio. Fiscalizar y suprimir las fuentes de financiación de asociaciones, mezquitas y centros culturales que sirven de altavoces al salafismo, a los Hermanos Musulmanes o a cualquier corriente islamista que actúe bajo apariencia religiosa, pero con fines políticos, totalitarios y contrarios a nuestra comunidad y revisar la legalidad de sus actividades, y poner fin a la impunidad con la que operan en barrios donde han empezado a ejercer un poder social paralelo al del Estado.

3. Prohibir el uso del velo islámico en cualquiera de sus modalidades en todos los espacios públicos, especialmente en centros educativos, sociales y sanitarios por tratarse de un símbolo islámico de imposición político religioso contrario a la dignidad de la mujer, a la libertad individual y la identidad cultural de nuestra sociedad. Prohibir igualmente el uso de burkinis en playas, piscinas y espacios deportivos públicos. Así mismo, impedir la celebración de festividades islámicas en las calles, parques, polideportivos y centros comunitarios por tratarse de actos que suponen una ocupación del espacio público que favorece la fragmentación social y la penetración del Islam en la vida pública.

3. Juan Fernández Benítez, portaveu del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 154 i 155 del Reglament del Parlament, presenta les següents propostes de resolució subsegüents al Debat sobre l’orientació política general del Govern (tram. 255-

Proposta de resolució 13

Una immigració legal, controlada i ordenada

Per tots aquests motius, el Parlament de Catalunya insta el Govern a:

1. Associar la continuïtat de la percepció d’ajudes socials al compliment  contrastat d’obligacions d’integració a la societat catalana, tal com la recerca activa d’ocupació laboral, i contemplar com a causa de pèrdua d’ajudes la infracció de les ordenances de civisme o la comissió de delictes, tot creant un registre administratiu interoperatiu d’ajudes socials que unifiqui dades, eviti duplicitats i pugui detectar frau en l’empadronament.

2. Crear i implementar un pla integral d’ordre i convivència, que inclogui la creació d’unitats mixtes de patrullatge entre el Cos de Mossos d’Esquadra i les policials locals en barris amb una alta conflictivitat, així com també intensificar la identificació d’aquelles persones que viuen de forma irregular i millorar el sistema de trasllat d’aquesta informació a la Delegació del Govern d’Espanya a Catalunya per a poder combatre les ocupacions il·legals, els pisos pastera i l’explotació laboral, una lluita en la que és necessari dotar de més instruments a l’administració local.

3. Sol·licitar davant el Govern d’Espanya fer efectius els convenis amb tercers països per accelerar el retorn als seus països d’origen als menors no acompanyats que hagin comés delictes o que hagin demostrat una nul·la voluntat d’integració, amb totes les garanties legals i vetllant per la protecció dels menors.

4. Mònica Sales de la Cruz, portaveu del Grup Parlamentari de Junts, d’acord amb el que estableixen els articles 154 i 155 del Reglament del Parlament, presenta les següents propostes de resolució subsegüents al Debat sobre l’orientació política general del Govern (tram. 255-00008/15).

Proposta de resolució 10

Pel repte demogràfic

El Parlament de Catalunya:

(REBUTJADA) 1. Constata que Catalunya ha crescut en dos milions d’habitants els darrers 40 anys, bàsicament fruit del fenomen migratori -només el 2022, han arribat 246.869 persones estrangeres-, cosa que ha suposat un tensionament dels serveis públics, l’accés a l’habitatge, els equipaments i les infraestructures, que no han pogut incrementar-se ni millorar al mateix ritme que el creixement de la població a causa de la manca de finançament que pateix Catalunya de manera estructural. En contraposició dels populismes i els partits extremistes, que busquen perpetuar el problema per treure’n un rèdit electoral, cal prendre decisions per gestionar el fenomen migratori, des de Catalunya i a través d’un model de gestió basat en l’establiment d’una sèrie de drets inclusius, però també uns deures clars per tal de vertebrar la integració i el respecte als valors cívics i coneixements lingüístics i culturals que defineixen la nostra societat. Un nou contracte social atractiu per les persones que arriben que serveixi per protegir-les davant una possible vulneració dels seus drets i brindar-los més oportunitats, així com per protegir la cohesió de la nostra societat, la nostra llengua i la nostra cultura.

(APROVADA) 2. Manifesta el suport a la delegació integral de competències en matèria d’immigració, i condemna l’actitud anticatalana dels partits que no van donar suport a la iniciativa al Congrés dels Diputats.

(REBUTJADA) 3. Manifesta la necessitat d’impulsar una iniciativa legislativa de mesures extraordinàries i urgents per donar suport als municipis en situació de tensió sociodemogràfica, que incorpori els instruments necessaris per dotar els ajuntaments afectats de recursos addicionals per afrontar la saturació dels serveis públics i socials derivada de l’augment demogràfic, garantir la cohesió social i incloure actuacions específiques per a la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalana.

5. Exhortació apostòlica Dilexi Te

Acompañar a los migrantes

73. La experiencia de la migración acompaña la historia del pueblo de Dios. Abraham parte sin saber adónde va; Moisés conduce a un pueblo peregrino por el desierto; María y José huyen con el Niño a Egipto. El mismo Cristo, que «vino a los suyos, y los suyos no lo recibieron» (Jn 1,11), vivió entre nosotros como extranjero. Por eso, la Iglesia siempre ha reconocido en los migrantes una presencia viva del Señor, que en el día del juicio dirá a los que estén a su derecha: «Estaba de paso, y me alojaron» (Mt 25,35).

74. En el siglo XIX, cuando millones de europeos emigraban en busca de mejores condiciones de vida, dos grandes santos se destacaron en la atención pastoral de los migrantes: san Juan Bautista Scalabrini y santa Francisca Javier Cabrini. Scalabrini, obispo de Piacenza, fundó los Misioneros de San Carlos para acompañar a los migrantes en sus comunidades de destino, ofreciéndoles asistencia espiritual, jurídica y material. Veía en los migrantes destinatarios de una nueva evangelización, alertando sobre los riesgos de la explotación y la pérdida de la fe en tierra extranjera. Respondiendo con generosidad al carisma que el Señor le había concedido, «Scalabrini miraba más allá, miraba hacia el futuro, hacia un mundo y una Iglesia sin barreras, sin extranjeros». [62] Santa Francisca Cabrini, nacida en Italia y naturalizada estadounidense, se convirtió en la primera ciudadana de los Estados Unidos en ser canonizada. Para cumplir su misión de atender a los emigrantes, cruzó el Atlántico varias veces e «impulsada por una singular audacia, empezó de la nada la construcción de escuelas, hospitales y orfanatos para multitud de desheredados que se aventuraban a buscar trabajo en el nuevo mundo, sin conocer la lengua y sin medios que les permitieran una inserción digna en la sociedad norteamericana, en la que a menudo eran víctimas de personas sin escrúpulos. Su corazón materno, que no se resignaba jamás, llegaba a ellos dondequiera que se encontraran: en los tugurios, en las cárceles y en las minas». [63] En el Año Santo de 1950, el Papa Pío XII la proclamó patrona de todos los migrantes. [64]

75. La tradición de la actividad de la Iglesia con y para los migrantes continúa y hoy ese servicio se expresa en iniciativas como los centros de acogida para refugiados, las misiones en las fronteras y los esfuerzos de Cáritas Internacional y otras instituciones. El Magisterio contemporáneo reafirma claramente este compromiso. El Papa Francisco recordaba que la misión de la Iglesia junto a los migrantes y refugiados es aún más amplia, insistiendo en que «la respuesta al desafío planteado por las migraciones contemporáneas se puede resumir en cuatro verbos: acoger, proteger, promover e integrar. Pero estos verbos no se aplican sólo a los migrantes y a los refugiados. Expresan la misión de la Iglesia en relación a todos los habitantes de las periferias existenciales, que deben ser acogidos, protegidos, promovidos e integrados». [65] Y añadía: «Cada ser humano es hijo de Dios. En él está impresa la imagen de Cristo. Se trata, entonces, de que nosotros seamos los primeros en verlo y así podamos ayudar a los otros a ver en el emigrante y en el refugiado no sólo un problema que debe ser afrontado, sino un hermano y una hermana que deben ser acogidos, respetados y amados, una ocasión que la Providencia nos ofrece para contribuir a la construcción de una sociedad más justa, una democracia más plena, un país más solidario, un mundo más fraterno y una comunidad cristiana más abierta, de acuerdo con el Evangelio». [66] La Iglesia, como madre, camina con los que caminan. Donde el mundo ve una amenaza, ella ve hijos; donde se levantan muros, ella construye puentes. Sabe que el anuncio del Evangelio sólo es creíble cuando se traduce en gestos de cercanía y de acogida; y que en cada migrante rechazado, es Cristo mismo quien llama a las puertas de la comunidad”.


viernes, 25 de julio de 2025

La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del segon trimestre de 2025

 


1. Segons les dades de l’enquesta de la població activa del segon trimestrede 2025  , fetes públiques per l'INE el dijous 24 de juliol, la població activa estrangera estava integrada per 4.120.400 persones, amb 3.485.6 ocupades i 634.900 aturades, mentre que 1.824.700 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 5.945.200, amb un augment trimestral de 99.300 i en sèrie interanual de 358.700 persones.

 

2. L’INE publicà el 19 d’abril de 2024 un nota de premsa, explicant el canvi de base poblacional a les estimacions de l'EPA, amb les  sèries revisades 2021-2023, que consisteix en “la incorporació i actualització de les sèries de població i habitatges derivats del Cens de Població i Habitatges del 2021, en substitució dels que es feien servir fins ara basats en el cens del 2011. Això comporta la revisió dels factors d'elevació de l'enquesta, que es calculen a partir de les poblacions esmentades, des del primer trimestre del 2021”, i indicant que “l'EPA del primer trimestre del 2024, que es publicarà el 26 d'abril amb noves poblacions, serà comparable amb les dades d'aquestes noves sèries”. Em remeto a les explicacions realitzades en exposar les dades del primer trimestre 

 

3. Si comparem amb les dades del primer trimestre, l’augment de la població activa estrangera ha estat de 82.700 persones i en sèrie interanual de 242.000. Si ens fixem en les dades de la població autòctona, la població activa ha tingut un creixement de 184.500 sobre el trimestre anterior, i un augment de 139.800 en sèrie interanual.

 

La taxa d’activitat és del 69,31, 11,97  punts superior a la de la taxa de la població activa espanyola (57,34 %). En aquest trimestre, la taxa d’activitat dels estrangers ha experimentat un augment del 0,24 %, mentre que el de la població espanyola ha estat del 0,47  %. En sèrie interanual la taxa d’activitat de la població autòctona experimenta un creixement del 0,08 %, i la de la població estrangera una disminució del 0,12 %.

 

La taxa d’atur de la població estrangera és del 15,41 %, es a dir 6,14 % per sobre de l’espanyola (9,27 %). Durant el segon trimestre del 2025 la desocupació autòctona va disminuir en 203.200 persones, i la de la població estrangera en 32.900.

 

Durant el segon trimestre del 2025 cal fer esment del fet que el nombre de treballadors autòctons ocupats ha experimentat un augment de 387.700 (inclou la doble nacionalitat), i el d’estrangers de 115.600. En sèrie interanual la població ocupada estrangera creix en 260.600 persones, la població aturada disminueix en 18.700 i la inactiva augmenta en 116.700, mentre que la població ocupada espanyola experimenta un creixement de 23.400 persones, la població aturada disminueix en 203.200, i la inactiva baixa en 156.600.

martes, 6 de mayo de 2025

La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’abril

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social , fetes públiques el dimarts, 6 de maig, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’abril  ha estat de 2.997.307, amb un augment de 76.102 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (71.984) i al d’autònoms (4.023). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 480.062, i el del règim general és de 2.511.760 

Durant el mes d’abril, el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 487.134 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 192.252.

 El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 13,88 % del total de la població treballadora afiliada (21.588.639).

El 52,57 % (11.350.098) de la població total afiliada són homes, i el 47,43 % (10.238.541) són dones

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes d’abril i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de març,  que han estat també publicades el dimarts, 6 de maig, pel Ministeri  de Treball i Economia Social  Les dades més destacades són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 352.697 (14,03 % del total 2.512.718). 103.782 són de països UE i 248.915 de països no UE. La disminució mensual ha estat de 9.689 (14,37  % del total, 67.420) i el descens interanual de 7.403  (4,81 % del total, 153.782). En les dades del mes d’abril destaca el descens en tots els sectors d’activitat, sent el primer el de l’agricultura (5,74 %, sent l’atur de 17.124 persones)

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 67.398 (19,10 % del total, 352.697). 16.517 són de països UE i 50.881de països no UE, amb un descens mensual de 1.772 persones (18,28 % del total, 9.689), i disminució interanual de 1.889 ( 25,51 % del total, 7.403) L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (41.847) i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.662, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 12.006.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 297.759, amb un augment mensual de 1.705, i descens interanual de 18.750. 59.294 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 238.465 al regim general. El 62,90 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 19,78 % a l’agricultura, 10,08 % a la indústria, i 7,22 % a la construcció

A Catalunya, el nombre ha estat de 56.102, amb una disminució mensual de 1.049, i interanual de 5.637. 9.452 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 46.650 al regim general.

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de març: 198.767, amb una disminució interanual del 6,7 %. 68.896 aturats són de països UE i 120.872 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,23 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 16,79 % si es tracta de la prestació contributiva, del 6,95 % en cas de subsidi, 12,94 % en la renda activa d'inserció, i 6,59 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de març amb les dels onze mesos anteriors s'observa una millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva, una important disminució entre els perceptors de subsidi, i un augment dels qui reben la renda activa d'inserció, i del subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 15,99 al 16,79 %, i el subsidi ha passat del 8,26 al 6,86 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (6,86 i 16,79 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,94 % del total dels perceptors, amb un creixement del 3,4  % interanual. De les dades del mes de març cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 65,1 % dels estrangers de països UE i el 75,4 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 34,9 i 24,6 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de gener, un total de 1.625.892, el 52 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (40 % subsidi, 3 % RAI, i 4 % personal eventual agrari).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 29,52 % (32,94 i 33,61 % els mesos de març de 2023 i 2024 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 223.197.000 euros, un 10,7 % de la despesa total (amb un augment del 8,3 % sobre l'any anterior).

El 67,1% de la despesa total de prestacions (2.085.038 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 84,2 % en el cas dels aturats estrangers (73,4 i 74,8 % els mesos de març de 2023 i 2024, respectivament).

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (14,14 %), per davant de la de Barcelona (12,68 %), , València (5,91 %),  Illes Baleares (5,15 %), Alacant (4,81 %), , Almeria (4,49 %), Múrcia (4,33 %), Màlaga (3,58 %), Tarragona (3,13%), i Girona (2,99 %)

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen la primera posició (38.382, 19,31 %), per davant dels romanesos (34.617, 17,42 %), mentre que  els colombians ocupen la tercera posició (11.854, 5,96 %), els italians la quarta  (11.434, 5,75 %), i els veneçolans la cinquena (7.632, 3,84 %).

 

martes, 29 de abril de 2025

La immigració laboral a Espanya segons l’enquesta de població activa del primer trimestre de 2025

 

1. Segons les dades de l’enquesta de la població activa del primer trimestrede 2025  , fetes públiques per l'INE el dilluns 28 d’abril, la població activa estrangera estava integrada per 4.037.700 persones, amb 3.370.000 ocupades i 667.700 aturades, mentre que 1.808.100 persones estaven conceptuades com inactives. El nombre de persones estrangeres de 16 i més anys és de 5.845.900, amb un augment trimestral de 97.600 i en sèrie interanual de 333.800 persones.

2. L’INE publicà el 19 d’abril de 2024 un nota de premsa, explicant el canvi de base poblacional a les estimacions de l'EPA, amb les  sèries revisades 2021-2023, que consisteix en “la incorporació i actualització de les sèries de població i habitatges derivats del Cens de Població i Habitatges del 2021, en substitució dels que es feien servir fins ara basats en el cens del 2011. Això comporta la revisió dels factors d'elevació de l'enquesta, que es calculen a partir de les poblacions esmentades, des del primer trimestre del 2021”, i indicant que “l'EPA del primer trimestre del 2024, que es publicarà el 26 d'abril amb noves poblacions, serà comparable amb les dades d'aquestes noves sèries”. Em remeto a les explicacions realitzades en exposar les dades del primer trimestre

3. Si comparem amb les dades del quart trimestre del 2024, l’augment de la població activa estrangera ha estat de 97.800 persones i en sèrie interanual de 233.300. Si ens fixem en les dades de la població autòctona, la població activa ha tingut un creixement de 3.500 sobre el trimestre anterior, i un augment de 93.400 en sèrie interanual.

La taxa d’activitat és del 69,07 %, 12,20  punts superior a la de la taxa de la població activa espanyola (56,87 %). En aquest trimestre, la taxa d’activitat dels estrangers ha experimentat un augment del 0,53 %, mentre que el de la població espanyola ha disminuït un 0,01  %. En sèrie interanual la taxa d’activitat de la població autòctona experimenta una disminució del 0,15 %, i la de la població estrangera un augment del 0,15 %.

La taxa d’atur de la població estrangera és del 16,54 %, es a dir 6,20 % per sobre de l’espanyola (10,34 %). Durant el primer trimestre del 2025 la desocupació autòctona va créixer en 147.900 persones, i la de la població estrangera en 45.800.

Durant el primer trimestre del 2025 cal fer esment del fet que el nombre de treballadors autòctons ocupats ha experimentat una disminució de 144.500 (inclou la doble nacionalitat), i el d’estrangers un creixement de 52.000. En sèrie interanual la població ocupada estrangera creix en 274.800 persones, la població aturada disminueix en 41.500 i la inactiva augmenta en 100.500, mentre que la població ocupada espanyola experimenta un creixement de 240.800 persones, la població aturada disminueix en 147.200, i la inactiva augmenta en 167.700.