Intervenció en la cloenda del acte de presentació de l’Informe “Els fluxos migratoris. Anàlisi demogràfica sobre processos d'assentament territorial de la població a Barcelona i la RMB (25 de novembre)

 

És una indubtable satisfacció, tant institucional com personal, fer aquesta intervenció de cloenda en l’acte de presentació de l'Informe “Els fluxos migratoris. Anàlisi demogràfica sobreprocessos d'assentament territorial de la població a Barcelona i la RMB"  

Dic que és una satisfacció institucional en la meva condició de President del CESB, ja que entre les funcions que té assignades en els seus Estatuts es troben les de “elaborar estudis, dictàmens i propostes de resolucions sobre matèries econòmiques i socials a sol·licitud dels òrgans de govern municipal o per pròpia iniciativa a proposta de qualsevol membre del CESB”, i “analitzar, promoure debats i elaborar propostes en qüestions d'àmbit socioeconòmic d'interès per a la ciutat. Impulsar accions orientades cap a la millora de la vida econòmica, social i ciutadana de Barcelona”.

No crec que pugui haver-hi cap dubte de la importància de conèixer la realitat de la diversitat poblacional existent a Barcelona i la RMB, i de com ha anat canviant i remodelant la vida quotidiana de les nostres poblacions, amb molta major intensitat a la nostra ciutat, que acull, segons les últimes dades estadístiques conegudes, a persones de 182 diferents nacionalitats.

Barcelona, ho vaig dir en l'acte de la meva presa de possessió com aPresident el 19 de març    “... és una ciutat plenament oberta al món, d'homes i dones amb moltes il·lusions, interessos, preocupacions, alegries, desencantaments, i de la qual moltes ciutats i territoris volen aprendre”, i que “la riquesa de la nostra ciutat es basa en el gresol de cultures i llengües que veiem diàriament per gran part d'aquesta, al mateix temps que això comporta una necessitat d'adoptar mesures que possibilitin que la ciutadania de Barcelona es beneficiï de tota aquesta riquesa i que no es converteixi, almenys per a una part d’aquesta, en un problema. No és una tasca fàcil per als qui dirigeixen l'Ajuntament, i des del Consell ja s'han elaborat estudis, i espero que continuaran elaborant-se, de formulació de propostes en aquesta línia”.

Justament amb l'informe que avui s’ha presentat, volem continuar contribuint al coneixement de la nostra realitat poblacional, de com ha canviat en els últims anys, i als debats de quines mesures cal adoptar per a adequar-se a aquesta nova realitat. Una realitat, que queda fidelment reflectida en la Memòria 2024 del CESB    , aprovada en la sessió plenària del dia 29 de setembre, ja disponible en la nostra pàgina web. Per sisè any consecutiu, les persones no nascudes a la ciutat superen a les persones nascudes a la ciutat i la població nascuda a l'estranger és el 35,4%, amb 612.529 persones residents. D'aquest 35% es destaca que un 29% (1 de cada 3) té la nacionalitat espanyola.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

És, ja ho he indicat a l'inici d'aquesta intervenció, una satisfacció personal, perquè he dedicat bona part de la meva activitat investigadora com a professor universitari, i com a persona, així ho crec, amb sensibilitat social, a l'estudi del fenomen migratori, des que en el llunyà any 1992, (recordin, els Jocs Olímpic de Barcelona, que van posar a la nostra ciutat a exposició de tot el món) vaig redactar una conferència sobre la realitat migratòria a Espanya quan aquesta no passava del 2,5% del conjunt de la població, i sempre amb especial atenció als marcs jurídics existents, posant de manifest la necessitat d'avançar en polítiques que permetessin que totes les persones que arribaven a la nostres ciutats poguessin fer-ho amb plenitud de drets i deures, una cosa que en l'actualitat, i cal lamentar-ho, encara no s'ha aconseguit, i per això cal continuar lluitant perquè sigui possible. La creació de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona     , de la qual en vaig ser el primer director des de la creació el 2002 fins al 2008, va ser un innegable punt de referència per a l'anàlisi de la realitat migratòria, justament des de la perspectiva de la plena aplicació dels drets humans a totes les persones.

Fa ja molts anys, en el llunyà 2008, vaig escriure un article titulat “Laimmigració: una oportunitat i no un problema”    . Hi ha fragments que, lògicament adaptats a la realitat actual, conserven plenament tot el seu valor al meu parer, i que per això em permeto reproduir:

“Les normes que regulen la immigració no poden anar per una banda mentre que la realitat econòmica i social va per un altre; ni tampoc pot un Estat, o una Comunitat Autònoma, fer una política migratòria que no prengui en consideració la realitat comunitària i internacional. L’objectiu a aconseguir, i en això han d'implicar-se activament totes les Administracions i tots els agents socials, és la plena regularitat del treball que prestin els immigrants. És obvi que és molt fàcil de dir i més que difícil d'aplicar, però ens juguem bona part de la tant desitjada cohesió social.  

La immigració ens interpel·la, ens interroga, ens crea problemes, però també aporta (ens aporta) riqueses econòmiques, culturals i humana (perquè convé recordar també que els immigrants són persones i no merament mà d'obra). No cal negar que es produeix un increment de necessitats econòmiques per part de les Administracions competents per a cobrir les noves realitats, per exemple, en els àmbits sanitaris o educatius  (i ara afegim el de l’habitatge). Però, qui pot negar que l'activitat productiva, per compte propi o aliè, millora el nivell de creixement del país, i al mateix temps pot significar un mecanisme important per a afavorir les polítiques de codesenvolupament amb els països d'origen?

El debat ara ja no és la immigració sinó la integració dels immigrants. I del debat, de les paraules, hem de passar als fets, les mesures per a facilitar aquesta integració regular”.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Amb ocasió de l’informe que avui s’ha presentat vaig tenir oportunitat de debatre sobre el fenomen migratori, tant amb l'equip de treball del CESB com amb persones directament, m'atreveixo a dir que molt directament, de la realitat migratòria de Barcelona, des de la seva talaia del Departament  d'interculturalitat i assumptes religiosos de l'Ajuntament  

D'aquest molt ric debat d'intercanvi d'idees, vull recollir en aquesta intervenció algunes que considero d'especial importància, sempre en la perspectives de les mesures i accions que poden emprendre's pels poders públic municipals per a atendre la diversitat poblacional.

La immigració és una realitat molt diversa. En els debats sobre la població migrant, és erroni plantejar que hi ha un “ells” i “nosaltres”. Si s'efectua aquesta diferència, deixem de fer polítiques “d'inclusió” i passem a efectuar-les de “separació” Estem parlant de persones. Buscar respostes a la problemàtica de cadascuna d'elles és un exercici responsable de ciutadania

La immigració és una oportunitat. No és un problema i per tant no pot tractar-se com a tal. És una realitat que cal saber gestionar en benefici de tota la ciutadania, i sempre des de la perspectiva de la plena aplicació a tota ella dels drets humans. La immigració, com ha posat en relleu un molt recent Informe del Consejo Económico y Social de España  , és un component estructural i decisiu de la societat espanyola, posant l’accent l’esmentat document en disposar d’un marc regulatori que atengui a les necessitats i reptes del nou cicle, actualitzant en particular els instruments de gestió dels fluxos migratoris en un marc de diàleg social, i sent la integració laboral de la població migrant “una dimensió ineludible per a l’anàlisi del mercat de treball espanyol” 

Aquesta realitat es demostra a Barcelona amb l'existència, a més de les dades anteriorment exposades, de 37 confessions religioses i de 300 llengües, i una immensa varietat de cultures gastronòmiques que enriqueixen aquesta diversitat i que a més generen creació d'ocupacions en el sector de la restauració.

Sens dubte, cal tenir en consideració el marc jurídic sobre l'accés a la situació de regularitat administrativa, però això no és obstacle de cap manera al fet que des de les competències municipals es procuri garantir els drets econòmics i socials per les respectives Corporacions Locals a totes les persones que arriben a Barcelona i a tota la RMB.

Cal plantejar-se mesures que impactin positivament sobre la situació laboral, i això requereix adoptar les que possibilitin que les persones que arriben a les nostres ciutats adquireixin al més aviat possible, si no la té ja d'entrada, la documentació que acrediti la seva regularitat i per consegüent el ple exercici dels seus drets i deures. En aquest sentit, cal aprofitar al màxim les possibilitats ofertes pel Reglament d’Estrangeria, del que fa solament cinc dies es va celebrar el primer aniversari.

Cal lloar els esforços dels qui han actuat per a potenciar les polítiques d'inclusió i integració en l'àmbit laboral, vetllant perquè totes les persones, provinguin d'on provinguin, es trobin en les mateixes condicions laborals i tinguin accés a tots els drets, i al compliment de deures, que els marcs normatius regulen. En aquest terreny, els poders públics han de potenciar que les polítiques dels agents socials en l'àmbit laboral siguin ajudades per mesures que facilitin la integració, com per exemple el finançament de curs de formació en les llengües oficials de la comunitat en què es trobin.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Concloc aquesta presentació animant a la lectura de l'Informe. Hi haurà, sens dubte, els qui estiguin plenament d'acord amb el seu contingut, i també qui manifesti la seva disconformitat amb algun d'aquest, o potser de tot.

Això, no haurà de ser considerat de cap manera com a negatiu. Justament, el valor dels informes que presenta el CESB, així ho creiem els qui formem part del mateixos, és l'obrir debats sobre totes les qüestions d'interès econòmic i social que afecten diàriament la nostra ciutadania; i per descomptat la diversitat poblacional, cada vegada més fàcilment perceptible, a Barcelona i la RMB, mereix que li prestem, i cada vegada més, atenció, Aquest és el nostre propòsit i esperem que tingui èxit.

En uns moments en què alguns tracten de posar el focus en la separació entre “nosaltres” i “ells”, la inclusió i la integració adquireixen una importància de primer nivell.

La inmigració es una oportunitat, no un problema, i així hem de actuar.

Permetin que finalitzi aquesta intervenció amb paraules del Papa Francesc   , pronunciades l’any 2014 davant de les institucions comunitàries europees, que segueixen sent plenament vàlides al meu parer en el moment present, i malauradament molt poc tingudes en consideració:

“Europa será capaz de hacer frente a las problemáticas asociadas a la inmigración si es capaz de proponer con claridad su propia identidad cultural y poner en práctica legislaciones adecuadas que sean capaces de tutelar los derechos de los ciudadanos europeos y de garantizar al mismo tiempo la acogida a los inmigrantes; si es capaz de adoptar políticas correctas, valientes y concretas que ayuden a los países de origen en su desarrollo sociopolítico y a la superación de sus conflictos internos – causa principal de este fenómeno –, en lugar de políticas de interés, que aumentan y alimentan estos conflictos. Es necesario actuar sobre las causas y no solamente sobre los efectos”.

Moltes gràcies.