1. El Consell Executiu celebrat el 23 de desembre aprovà el “Pla de Governde la XL Legislatura” . Les 5 prioritats fixades, que s’acompanyen de 36 objectius específics i 260
mesures prioritàries, son les següents:
“1. La prosperitat compartida basada en el coneixement, per millorar la qualitat
de vida i l’accés a l’habitatge, que generi progrés, millori la productivitat i
asseguri la sostenibilitat i la distribució de la riquesa, la generació de
coneixement i la millora de la qualitat de vida, a més de garantir l’accés a
l’habitatge digne i uns barris, pobles i ciutats cohesionats.
2. La transició energètica, ambiental i verda, que engloba el trànsit cap a
un model energètic més autosuficient i net, les estratègies contra el canvi climàtic
i la gestió dels seus impactes per un futur més equilibrat i resilient.
3. Equitat social, igualtat, feminisme i benestar per construir una
societat inclusiva, feminista i lliure de violència masclista, amb serveis
públics universals de qualitat, igualtat de drets i accés universal a la
cultura, al coneixement i a l’esport.
4. Bon govern, seguretat i millors serveis públics per resoldre de manera eficaç
les inquietuds i necessitats de la població en matèria de seguretat, transformació
digital i serveis públics universals de qualitat, amb una administració àgil,
eficient i segura.
5. Autogovern efectiu i finançament singular per assegurar un autogovern
fort i eficient al servei de les persones i els territoris, millorant la
qualitat de les institucions amb els recursos adequats per garantir
l’estabilitat social i política, la seguretat jurídica, l’equilibri
territorial, la cultura democràtica i l’enfortiment del català com a eina de
cohesió social”.
En la nota de premsa de presentació del Pla s’exposa que “El Govern es fixa com a
prioritat recuperar el lideratge econòmic de Catalunya a Europa i la creació de
llocs de treball de qualitat. El document també posa de relleu la importància
de situar les polítiques d’accés a l’habitatge, la seguretat i la millora dels
serveis públics en el centre de l’actuació del Govern i del conjunt dels
departaments de la Generalitat. El Pla de Govern preveu també un innovador
mecanisme de seguiment i avaluació de les mesures previstes, a partir
d’indicadors concrets i objectius”.
En el pròleg del Pla, el President Salvador Illa emfasitza que “El Pla de
Govern fixa un rumb clar per apostar per la col·laboració institucional i entre
administracions —locals, estatals i europees— i per reforçar el nostre
autogovern a fi que ens permeti multiplicar les potencialitats del país”, així
com també que “El desplegament del Pla de Govern és el motor que farà possible
la tercera gran transformació de Catalunya. Amb dos objectius: reforçar la
competitivitat, el lideratge i els serveis públics del país per afrontar de
manera justa la transició ecològica i la transició digital, així com reforçar
una nova economia basada en el coneixement, les infraestructures verdes i
l’aliança publicoprivada que garanteixi la prosperitat per compartir-la”.
A la mateixa reunió es va aprovar també el Pla Normatiu del Govern per
l’any que veu, “amb el conjunt de reformes, iniciatives transformadores, i
planificació legislativa que està previst impulsar en els propers mesos, bona
part de les quals donen resposta als acords d’investidura i a la voluntat
d’avançar capa a una simplificació normativa”.
2. Vull destacar en aquesta breu entrada els continguts més directament
vinculat a mesures laborals i de protecció social, en el ben entès que tot el
Pla s’adreça a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i per això afecta a
tots els àmbits d’actuació.
Però abans, sobre el nou govern de la Generalitat i les relacions laborals
i de protecció social remeto a aquestes anteriors entrades
Entrada “El gobierno catalán comienza a funcionar. Una primera aproximación a los ámbitos competenciales de las Consejerías con impacto laboral y breve recordatorio de algunos contenidos del programa electoral del PSC”
Entrada “Las competencias de la Generalitat de Catalunya en materia laboral, empleo, protección y asistencia social, inmigración y función inspectora. Notas breves introductorias previas, y recopilación de artículos publicados en el blog (2007-2024)”
Entrada “Cambios en la estructura organizativa de los Departamentos de Derechos Sociales e Inclusión, y de Empresa y Trabajo, de la Generalitat de Catalunya”
Entrada “Se abre una nueva etapa para el diálogo social en Cataluña. Una nota al Decreto 392/2024 de 15 de octubre”
Entrada “Política laboral y de protección social. Notas sobre los deberes que le pone el Parlament de Catalunya al Govern... y las posibilidades reales de cumplirlos”
Entrada “A vueltas con los deberes que el Parlament de Catalunya pone al Govern, El Guadiana del “Salario mínimo de referencia”
3. En el capítol 1, dedicat al context actual de Catalunya, en l’apartat de
les dades macroeconòmiques troben las explicacions relatives als preus i salaris,
on es fa referència al “salari mínim de referència català” que es situaria actualment
en 1.372 euros (recordem que el salari mínim interprofessional, a l’espera de l’augment
que es produirà en 2025, és de 1.134 euros); també les darreres dades del
mercat de treball, sent els punt febles la taxa d’atur dels joves de 16 a 24
anys (23,27 %) i la llarga durada (27.6 % del total d’aturats), així com la
bretxa salarial entre el salari dels homes i de les dones, ja que el de les segones
és inferior en un 19,5 % al dels primers.
Pel que fa al context sociodemogràfic, és constata que el creixement de la
població catalana es deu d’una banda a l’augment de la població migrant, i per altra al creixement natural negatiu pel
saldo desfavorable entre naixements i defuncions, i també que amb dades de l’enquesta
de condicions de vida hi ha un 24.4 % de la població de Catalunya que es trobava
l’any 2023 en situació de pobresa o exclusió social.
Respecte al fenomen migratori es
subratlla que un 20 % de la població es d’origen estranger i que això “això
comporta desafiaments en l’àmbit de la integració, especialment en sectors com
l’habitatge i el mercat laboral, on les persones d’origen immigrant pateixen
una taxa d’atur superior a la mitjana catalana”, així com que “també comporta
reptes en l’àmbit de la integració lingüística, on calen polítiques
lingüístiques proactives per dotar els nouvinguts de competències que els
permetin la mobilitat i assegurin la cohesió social i el manteniment de la
llengua catalana”. En el capítol 3, i dins del marc del objectius específics de
la tercera prioritat esmentada anteriorment, es troba el de “Garantir la
inclusió de la població nouvinguda i la seva promoció social i laboral”, sent
una de les mesures concretes que s’han d’adoptar “Incrementar la línia ACOL del
Programa de formació i treball, adreçada a immigrants en situació
d’irregularitat administrativa, potenciar la formació professionalitzada i
optimitzar l’arrelament per formació”. Tal como s’explica en la pàgina web delServei d’Ocupació de Catalunya” , es tracta de “Subvencions destinades a
un dels col·lectius de persones més desprotegits i, per tant, amb més risc
d'exclusió social: les persones migrades en situació administrativa irregular
que complexin els requisits per obtenir una autorització de residència temporal
per circumstàncies excepcionals d'arrelament social i puguin subscriure un
contracte de treball —i contribuir d'aquesta manera a la seva inserció
sociolaboral. El SOC subvenciona els contractes de treball de 12 mesos de
durada a jornada completa. Així mateix, i amb caràcter opcional, se
subvencionen hores d'acompanyament a les entitats que les sol·licitin. Aquestes
hores són per donar suport, dirigir i guiar a les persones contractades durant
l'execució del programa, i d'aquesta manera facilitar una millor adaptació al
lloc de treball i un reforç competencial”.
On troben el gruix de les mesures de contingut laboral i de protecció social
és en el capítol 3, sent el primer
objectiu específic de la primera prioritat abans esmentada el de “Recuperar el
lideratge econòmic de Catalunya a Europa i la creació de llocs de treball de
qualitat, garantint els pilars fonamentals per tenir una economia que generi
prosperitat compartida”. Entre les mesures
a desenvolupar es troben les següents:
“1.1.4. Elaborar i desplegar un pla estratègic i d'impuls del treball
autònom, junt amb els agents socials i econòmics, per estimular l'emprenedoria,
les iniciatives empresarials i l’autoocupació i donar-hi suport.
1.1.7. Impulsar un pacte per a un nou model turístic, per tal de millorar
les condicions laborals amb una nova fiscalitat que augmenti el benestar del
territori i dels seus habitants i estableixi les mesures pertinents per no
superar la capacitat de càrrega tenint en compte la sostenibilitat econòmica,
social i mediambiental.
1.1.9. Aprofundir en la transformació del Servei d’Ocupació de Catalunya
per fer un veritable servei d’intermediació laboral, oferir itineraris
personalitzats i desplegar un pla integral de lluita contra l’atur de llarga
durada.
1.1.10. Impulsar el diàleg i la concertació social per garantir unes
relacions laborals de qualitat i un creixement econòmic sostenible.
1.1.11. Potenciar la formació i l’orientació a les persones ocupades
d’acord amb les necessitats de les empreses.
1.1.12. Reforçar la inspecció de treball per exercir la vigilància i el
compliment de la normativa laboral quant a la igualtat i no-discriminació, el
treball no declarat, la contractació en frau de llei i el temps de treball, a
fi de millorar les condicions laborals i la qualitat de l'ocupació,
especialment dels col·lectius més vulnerables, així com la competitivitat
lleial entre empreses”.
1.1.13. Impulsar l’aprovació de la Llei d’economia social i solidària per
modernitzar el sector i fer-lo més competitiu, sostenible i arrelat al
territori”.
També considero d’especial importància l’objectiu 1.5, “Reforçar la
formació professional amb una oferta accessible, dual i integrada amb el teixit
productiu”, amb set mesures concretes, on hi ha mencions a
“1.5.5. Elaborar i executar el Pla estratègic de formació professional dual
amb tots els agents implicats i desplegar-lo en la formació per a l’ocupació
per incrementar el grau d’inserció i d’estabilitat laboral.
1.5.6. Impulsar la formació al llarg de la vida, especialment la formació programada
i optimitzar el crèdit disponible per a les empreses per augmentar la participació
dels treballadors en la formació contínua.
1.5.7. Promoure mesures per facilitar la conciliació entre treball i
formació reforçant la formació semipresencial o no presencial i desplegar les
potencialitats de l’Institut Obert de Catalunya i del Consorci de Formació
Contínua de Catalunya”.
Ara, toca seguir l’aplicació d’aquestes mesures i els resultats que s’obtinguin.
Bona lectura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario