1. En entradas anteriores he analizado
diversas resoluciones adoptadas por el Parlament de Catalunya con contenido
laboral y de protección social. Vuelvo
ahora sobre la misma temática por la reciente aprobación, en la sesión plenaria
del 12 de diciembre, de una Moción presentada por el grupo parlamentario de
Junts Per Catalunya sobre el empleo y la situación del mercado de trabajo.
2. Recuerdo primeramente la entrada “Las competencias de la Generalitat de Catalunya en materia laboral, empleo, protección y asistencia social, inmigración y función inspectora. Notas breves introductorias previas, y recopilación de artículos publicados en el blog (2007-2024)” , en la que recogí buena parte de los debates habidos en el Parlament sobre derechos laborales, con especial hincapié en las políticas de empleo, y en cuya introducción exponía que
“... En el texto que ahora pongo a disposición de todas las personas interesadas en las competencias autonómicas (cerrado a 3 de septiembre), he efectuado unas distinciones formales que sólo tienen por finalidad facilitar la visión general, en primer lugar, y las referidas de manera mucho más concreta a los ámbitos del empleo, la protección social y asistencia social, la inmigración, y la función inspectora laboral, ya que todos los textos están interrelacionados. Podrá comprobarse, como he ido exponiendo a lo largo de los años, y tras la lectura de las entradas que he ordenado y recopilado, que el marco competencial permite la puesta en marcha de un marco normativo, en especial en materia de empleo, que mejore, en estrecha coordinación con las políticas económicas y sociales, las condiciones laborales de la población trabajadora, y por otra parte la mejora del tejido empresarial”.
Más concretamente, me permito remitir a estos artículos:
A) Entrada “Sobre el marc català de relacions laborals i de protecció social. La Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2013”
B) Entrada “Sobre el projecte de llei d'ordenació del sistema d'ocupació i del SOC” (8.3.2015)
C) Entrada “Debat de política general en el Parlament de Catalunya. Referències al seu contingut laboral” (19.10.2023) . Text de la Resolució núm. 52 :
“El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
a) Acordar amb els agents socials l’establiment d’un salari mínim de referència català, de forma gradual, d’acord amb les recomanacions de la Unió Europea.
Aquest salari mínim de referència ha de servir com a base per a aconseguir que tots els convenis estiguin per damunt del salari mínim de referència actualitzat, en un termini acordat, proper i possible.
b) Mantenir un estret diàleg amb els agents socials per a preparar les mesures adequades per tal que els sectors empresarials puguin absorbir aquests increments de salaris mínims. S’ha de vetllar, de manera no excloent, pel millorament de les competències professionals en el mercat de treball, especialment pel que fa a la col·laboració publicoprivada per a atendre les demandes d’especialistes en el mercat de treball”
D) La última entrada en la que abordé los deberes que pone el Parlament al Govern se publicó el 1 de noviembre, una vez publicadas las Resoluciones aprobadas tras la celebración del debate de política general los días 8 a 10 de octubre de este año, titulada “Política laboral y de protección social. Notas sobre los deberes que le pone el Parlament de Catalunya al Govern... y las posibilidades reales de cumplirlos” Reproduzco unos breves fragmentos que enlazan directamente con la Moción aprobada el pasado 12 de diciembre
... El Parlament insta al Govern a “Determinar un salario mínimo de referencia catalán –que, según los últimos estudios, debería estar cerca de los 1.400 euros, de acuerdo con las recomendaciones de la Unión Europea del 60% del salario medio–, con la concertación con los agentes sociales y económicos, de forma progresiva y con medidas de apoyo para los sectores con mayores dificultades”.
Como un Guadiana, esta medida, o mejor dicho propuesta, aparece y desaparece. Respecto al ámbito competencial, no conviene olvidar que el salario mínimo interprofesional (art. 27 LET) se regula para todo el Estado y para todas las actividades productivas, en condiciones de igualdad, por lo que sería necesario un cambio legislativo para “autonomizar” el salario mínimo, y que además pasara el filtro del marco constitucional y el reconocimiento del principio de igualdad (art. 14) y las competencias del Estado (art. 149.1) en “la regulación de las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los deberes constitucionales”.
Cuestión bien distinta es que en el ámbito del diálogo social se pueda llegar a un acuerdo, que después deberá ser trasladado a los convenios colectivos, o bien que en el ámbito de sus competencias en materia de contratación pública, las Administraciones establezcan un criterio que deba tenerse en consideración a la hora de valorar, entre otros requisitos, las distintas ofertas presentadas y siempre con respeto a la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea”.
... “Consolidar el marco catalán de relaciones laborales mediante la negociación colectiva y el diálogo social como eje vertebrador, que debe servir para concertar el salario mínimo de referencia catalán, que, siguiendo las recomendaciones de las instituciones europeas, debe representar el 60% del salario medio”.
“Promover medidas para impulsar la creación de empleo y el trabajo digno, y promover un marco laboral, en el ámbito de las competencias propias, pactado con los agentes sociales, con el objetivo de mejorar los derechos laborales, crear empleo y garantizar la igualdad y seguridad en el trabajo, así como impulsar la democracia económica con la participación de los trabajadores en la toma de decisiones estratégicas empresariales”.
En este punto, cabría aprovechar el nuevo organigrama de la Consejería de Trabajo y Empleo, con la creación de la Dirección General del Diálogo Social, para consolidar un marco de diálogo tripartito que ya ha quedado plasmado en acuerdos suscritos en 2022 y 2023 y que puede sin duda establecer medidas que ayuden a fortalecer la negociación colectiva, si bien no conviene olvidar, reitero, que las competencias legales en la materia son del Estado.
... “Ejecutar el Plan de transformación del Servicio Público de Empleo de Cataluña, imprescindible para garantizar un servicio público de empleo más cercano a la ciudadanía y al tejido empresarial”.
“Mejorar la gestión, el seguimiento y la evaluación de los programas y actividades de la cartera de servicios del Servicio Público de Empleo de Cataluña, para garantizar una atención personalizada, una formación adaptada a las necesidades de las empresas y un acompañamiento continuo las personas desempleadas que buscan trabajo”.
En este punto, más que insistir en
que hay plenas competencias en materia de política de empleo, bastará decir que
aquello que importa es que se cumpla lo ya aprobado, es decir el Plan de
reforma del SOC, al que dediqué especial atención en la entrada “Reflexiones
sobre la política de empleo en y de Cataluña (notas a propósito de la
presentación del plan de transformación del SOC)”.
3. Pasemos ya al debate, y aprobación (con modificaciones) de la Moción que ha dado pie a la presente entrada.
A) En la sesión plenaria del Parlamentcelebrada el 27 de noviembre, se debatió la interpelación presentada por Junts , presentada por el diputado Joan Cañadell, que le preguntaba al Conseller d’Empresa i Treball en estos términos:
“Justament fa unes setmanes, en un ple jo li vaig fer una pregunta sobre el salari mínim, si vostè considerava que eren un salari adequat per a Catalunya els 1.134 euros que fixa l’Estat espanyol com a salari mínim interprofessional.
Vostè ja em va dir... al final em va dir: «No, si estic d’acord amb vostè. El problema és que no tenim les competències, no?» Però, llavors, la primera pregunta que li faig –la primera– és, i farem alguna cosa per mirar d’aconseguir les competències o, per exemple, per territorialitzar el salari mínim?
Hi ha països federals arreu del món que tenen el salari mínim territorialitzat. Els Estats Units, Canadà, el Japó, la Xina. Per tant, això és una possibilitat que nosaltres podríem plantejar. Li pregunto si vostè té pensat fer alguna cosa en aquesta línia...”
I li faig una altra pregunta molt directa –em sembla que és la cinquena–: li sembla que podríem fer un pacte nacional per la plena ocupació i de qualitat i defensar tots plegats, els que estem en aquest hemicicle, a Madrid, aquesta transferència de competències que necessitem per realment tenir un atur al nivell del quatre, del cinc per cent, és a dir, la plena ocupació? No sé si el senyor Illa hi estarà d’acord. Potser molestaria el president Sánchez, però crec que és bo per a Catalunya.
Respondía el Sr. Sàmper en estos términos al referirse al SMR: “Del salari de referència, li vaig dir que estic d’acord amb vostè i ara no li puc dir una cosa diferenta; efectivament que estic d’acord amb el que vostè va comentar-me en una pregunta en una sessió de control i evidentment que jo he pogut constatar el que vostè ha referit aquí avui. És evident que hi ha un semiacord o que hi ha un mínim consens entre els actors socials que permetria treballar-ho. I aquest treball, jo no li dic que no es farà. De fet, ja li vaig dir a la sessió de control que és una qüestió que tenim pendent. Per què? Doncs perquè, escolti’m, una cosa: tot el que suposi un increment del salari dels treballadors sempre ens tindrà al seu costat, sempre, sempre
I, miri una cosa, nosaltres hem pogut tenir, doncs, la sort en aquesta feina que estem fent actualment, de veure molts molts molts molts sectors productius. Hem estudiat molts convenis col·lectius, molts d’ells –parlo, per exemple, del metal·lúrgic, parlo, per exemple, del químic– s’estan ja allunyant molt del mileurisme, gràcies a Déu, però n’hi ha d’altres que encara ho han de fer. I, per tant, el que vostè proposa no és que sigui necessari, és que ja li vaig dir en el seu moment i li reitero ara. Tot el que suposi un augment i el salari de referència que vostè deia està aproximadament uns dos-cents euros per sobre del salari mínim interprofessional és una bona notícia en la qual nosaltres hi treballarem..”.
B) De la interpelación pasamos a la Moción, presentada el 28 de noviembre y publicada en el Butlletí Oficial del Parlament el 5 de diciembre Este era su contenido:
“... El mercat laboral a Catalunya ha millorat des de la darrera crisi i un cop superada la Covid, però encara presenta unes dades d’atur molt superiors a la mitjana europea
Per altra banda, els salaris a Catalunya són baixos comparats amb els estats que generen riquesa de forma similar, i en especial es veuen perjudicats per un salari mínim interprofessional espanyol fixat d’acord amb els salaris mitjans espanyols, però no els catalans, i encara menys té en compte el nivell del cost de la vida a Catalunya.
El Govern de l’Estat espanyol ha anunciat una imminent pujada del SMI, però quedarà molt per sota del que pertocaria per complir el 60% del salari mitjà català.
Les empreses catalanes continuen generant llocs de treball a bon ritme, però cada cop hi ha més empreses que no troben el personal qualificat adequat per la seva activitat, tant és així que segons la darrera enquesta de clima feta per la Cambra de Comerç de Barcelona i publicada a Idescat, afecta a una de cada tres empreses catalanes, la gran part de les pimes.
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1. Negociar amb els agents socials i econòmics en els pròxims mesos, un salari mínim català de referència (SMR) que convergeixi amb el 60% del salari mitjà en un termini màxim de 4 anys.
2. Analitzar la conveniència d’incloure un escalat de reducció parcial del SMR en funció de l’edat, o per situacions excepcionals o període d’aprenentatge, així com possibles increments en cas d’alta qualificació, com fan altres països europeus.
3. Establir una línia de col·laboració amb el sector empresarial, en especial gremis, clústers, patronals i cambres de comerç per generar oferta formativa de demandes sectorials i/o territorials. Dotar una partida de 20 M€ en els següents pressupostos, per fer front a aquesta col·laboració
4. Negociar amb el govern de l’Estat la recuperació de les competències en matèria laboral derivades de la reforma laboral de 2012 que tenen a veure amb la gestió dels expedients de regulació d’ocupació (ERO). En concret, tornar a incloure el requisit de l’aprovació per part de la Generalitat de qualsevol ERO que tingui lloc a Catalunya, encara que l’empresa tingui centres de treball en altres comunitats.
5. Posar en marxa un Pacte Nacional per a la Plena Ocupació de qualitat per assolir un atur similar als nivells dels països capdavanters de la Unió Europea i amb salaris dignes en els pròxims anys, en estreta col·laboració amb agents socials i econòmics.
6. Elaborar un informe sobre l’evolució de la darrera reforma feta al SOC per tal de saber si és efectiva per cobrir les necessitats de perfils a les empreses i per reduir l’atur fins la plena ocupació, i presentar-lo al Parlament.
C) A esta Moción se presentaron diversas enmiendas. Todas elles pueden consultarse en este enlace Cabe destacar las transaccionales formuladasconjuntamente por los grupos parlamentarios de Junts, Socialistes i Units perAvançar, publicades en el BOPC del 16 de diciembre
Por parte de ERC se proposo la inclusiòn de un nuevo apartado “Exigir al Govern de l'Estat el traspàs de la competència en l'establiment del Salari Mínim”. Por su parte, la propuesta inicial de Socialistes i Junts per Avançar era la de modifficación de la primera propuesta en estos términos: “1. Obrir un procés de concertació per a consensuar possibles mesures per orientar la política salarial de la Generalitat; la contractació pública i la negociació col·lectiva per a aconseguir que cap conveni col·lectiu estigui per sota del SMRC i, així, donar compliment al que marca la Carta Social Europea (60% del salari mitjà de Catalunya)”, y en el apartado 6 la de “Elaborar un informe sobre l'evolució del Pla de Transformació del SOC per constatar les actuacions que s'estan portant a terme per cobrir les necessitats de perfils a les empreses i per reduir l'atur fins la plena ocupació, i presentar-lo al Parlament”.
D) La Moción fue debatida en la sesión plenaria del 12 de diciembre y aprobada en los términos que expondré a continuación comparándola con la inicialment presentada. Reproduzco, primeramente, algunos fragmentos de las intervenciones:
Joan Cañadell (Junts): “cinc propostes, que ara passaré a comentar.
La primera és fixar un salari mínim català. Òbviament, si fóssim un estat independent, ara podríem tenir els salaris mitjans o els salaris mínims que tenen els estats que generen riquesa com nosaltres. No menys de 1.500-1.600 euros. El nostre grup parlamentari a Madrid està negociant el traspàs de la competència, però mentrestant el que podem fer i pot fer vostè, conseller, ho sap molt bé, és acordar un salari mínim de referència, que, segons ens recomana la Unió Europea, doncs, hauria d’estar entorn del seixanta per cent del salari mitjà. I això vol dir, avui, uns 1.400 euros.
Això s’ha de fer, com ens demanen els sindicats i patronals, en base a la concertació social, és cert, i amb una certa progressivitat. No ho podem fer d’avui per demà. I, per això, en aquesta moció posem un horitzó de quatre anys per assolir aquest seixanta per cent. Nosaltres pensem que això és factible, i vostè ho ha de liderar. I pensem que és assolible en un termini dels propers anys”.
Albert Caballero (ERC): “... n’hem presentat una (esmena) que ens sorprèn que no l’acceptin. Ja sabem que ho han estat negociant, perquè ens ho acaba d'anunciar, no?, que ho estan negociant a Madrid, però ens sorprèn que no vulgui acceptar que aquest Parlament es posicioni per exigir al Govern de l'Estat el traspàs del salari mínim –ens sorprèn–, perquè és una posició que, a més, reforçaria la seva posició negociadora. L'hauria d'haver acceptat. No es pot quedar a dir: «Escolti'm, busquem una transacció que el Parlament o el Govern se sumi a lo que està fent Junts.» No, aquí el que hem de buscar és que el Parlament defensi la proposta, i després que els grups parlamentaris a Madrid negociïn el que hagin de negociar. Vostè sap que és una reivindicació històrica. Per tant, el salari mínim ha de ser una competència que hauríem de tenir a Catalunya. I, per tant, ja no tindríem les problemàtiques que ens genera aquest acord amb el salari mínim de referència”
Conxi Jiménez (PSC.- Units per Avançar): “Respecte al tema del salari mínim de referència català, això ha de servir per consensuar possibles mesures per orientar la negociació colꞏlectiva, per aconseguir que cap conveni estigui per sota d’un salari mitjà de referència a Catalunya. Perquè hem de donar compliment al que marca la carta social europea, que, com bé s’ha comentat, fixa el seixanta per cent de la mitjana del salari de Catalunya.
Això sí, jo vull fer una reflexió d’aquest tema. Jo crec que hem de treballar-lo molt bé, s’ha de treballar, perquè el salari mínim no pot convertir-se en un salari màxim. O sigui, s’ha de treballar molt bé perquè les empreses... Al final, fixar un salari mínim no vol dir que sigui el topall, ni tampoc s’han de bloquejar els convenis col·lectius de les persones que tenen salaris superiors. O sigui, tot això s’ha de regular, i és una feina que s’ha de començar a fer...”
Lluís Mijoler (Comuns): “Hem de celebrar la proposta d’increment del salari
mínim interprofessional a 1.134 euros i coincidim amb la moció que la mesura ha
d’establir un salari mínim de referència a Catalunya i això contribuiria a
garantir un nivell d’ingressos digne per als treballadors i treballadores del
país, reduint la bretxa salarial i fomentant la cohesió social. Entenem que la
concertació social és fonamental per desenvolupar un marc laboral just i
equitatiu i, en aquest sentit, instem els agents socials i econòmics i el
Govern a impulsar un diàleg constructiu que permeti assolir aquest acord”.
Comparació de la Moció presentada i del text aprovat
|
Moció |
Tex aprovat |
|
El Parlament
de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 1. Negociar
amb els agents socials i econòmics en els pròxims mesos, un salari mínim
català de referència (SMR) que convergeixi amb el 60% del salari mitjà en un
termini màxim de 4 anys. 2. Analitzar
la conveniència d’incloure un escalat de reducció parcial del SMR en funció
de l’edat, o per situacions excepcionals o període d’aprenentatge, així com
possibles increments en cas d’alta qualificació, com fan altres països
europeus.
3. Establir
una línia de col·laboració amb el sector empresarial, en especial gremis,
clústers, patronals i cambres de comerç per generar oferta formativa de demandes
sectorials i/o territorials. Dotar una partida de 20 M€ en els següents
pressupostos, per fer front a aquesta col·laboració. 6. Elaborar
un informe sobre l’evolució de la darrera reforma feta al SOC per tal de
saber si és efectiva per cobrir les necessitats de perfils a les empreses i
per reduir l’atur fins la plena ocupació, i presentar-lo al Parlament. |
1. El
Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: a) Obrir
un procés de concertació amb els agents socials i econòmics per a fixar un
salari mínim català de referència a fi que cap conveni col·lectiu no estigui
per sota del 60% del salari mitjà català, en un termini de quatre anys, i
així complir la Carta social europea. Un cop establert el salari mínim
català de referència, el Govern ha d’analitzar la conveniència d’establir una
escala de reducció parcial del salari mínim de referència en funció de
l’edat, o per a situacions excepcionals o períodes d’aprenentatge, i també
possibles increments en cas d’alta qualificació, com fan altres països
europeus. b) Establir,
en el marc dels pressupostos per al 2025, una nova línia de col·laboració amb
el sector empresarial, especialment amb els gremis, els clústers, les
patronals i les cambres de comerç, per a generar una oferta formativa per a
atendre les demandes sectorials i territorials. c) Negociar
amb el Govern de l’Estat les competències de gestió dels expedients de
regulació d’ocupació (ERO/ERTO) i tornar al període anterior a la reforma
laboral del 2012 quant al règim d’autorització administrativa. En concret,
s’ha de reduir el barem de la competència territorial de l’expedient de
regulació d’ocupació del 85% (fixat per l’article 25.3 del Reglament dels
procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i
reducció de jornada) al 51%, i recuperar l’autorització administrativa
dels expedients per motius econòmics, tècnics, organitzatius o de producció
(ETOP) i de força major. 2. El
Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a treballar per la
plena ocupació per mitjà de les actuacions següents: a) Acordar,
amb la participació dels grups parlamentaris i dels actors formatius,
econòmics i socials de Catalunya, un pacte nacional per a una ocupació plena
i de qualitat, per a assolir, en els pròxims anys, un nivell de desocupació
similar als dels països capdavanters de la Unió Europea, i amb salaris
dignes. b) Defensar
els interessos del sector català de la pesca i exigir al Govern de l’Estat
que faci ús del seu vot o del vet per tal d’assegurar que l’acord subscrit en
el marc de la Unió Europea respecte a les restriccions incloses en la
proposta de regulació de la pesca per al 2025 no comportin més precarietat
per al sector ni l’aboquin a la desaparició; i també establir un sistema que
permeti als pescadors i armadors embarcats de disposar d’un mecanisme d’ajut
econòmic durant les aturades aprovades que no impliqui utilitzar la prestació
per desocupació. 3. El
Parlament de Catalunya insta el Govern a elaborar un informe sobre l’evolució
del Pla de transformació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) per
a constatar les actuacions que es duen a terme i valorar si són efectives
per a cobrir les necessitats dels perfils sol·licitats per les empreses i per
a reduir la desocupació fins arribar a la plena ocupació, i presentar-lo al
Parlament. |
4. Sobre esta temàtica se volverá a tratar sin duda en un foro especialmente relevante, como serà la sesión de trabajo organitzada por el ConsellEconómic i Social de Barcelona el 5 de febrero, en el que se presentarà y debatirá el estudio efectuado por el professor Adriàn Todolí i la professora Paula López “El salari mínim local i regional : efectes econòmics i socials de la descentralització regulatòria”
“La competencia para regular el salario mínimo con carácter general es de ámbito estatal. sería necesario modificar la normativa para otorgar competencias a las autonomías y administraciones locales
Para determinar cuál es el ámbito hipotético de actuación de las administraciones locales y autonómicas, en especial de las segundas, en materia salarial, es necesario proceder al estudio de cuál es la distribución de competencias en materia laboral, tomando en consideración tanto el marco normativo constitucional y estatutario como la jurisprudencia del TC que desde el año 1981, con ocasión de la primera sentencia dictada sobre la materia núm. 33/81 de 5 de diciembre, se ha pronunciado en numerosas ocasiones al respecto.
Se ha producido a mi parecer, un mínimo cambio en la doctrina del TC sobre el ámbito competencialen materia laboral desde la primera sentencia, con el acantonamiento de las CC AA en el ámbito de la ejecución del marco normativo estatal. Con idas y venidas se ha debatido sobre la ampliación de las competencias en materias colaterales como son las de empleo, inmigración, protección social, planificación económica (de acuerdo a las base estatales), etc., pero los intentos autonómicos más significados, como la reforma del EAC, no han prosperado en su intento de ampliar las competencias reglamentarias, en el bien entendido que también hay que reconocer que la doctrina del TC ha abierto espacios de actuación a las autonomías que pocos años antes se hubieran considerado impensables, y las competencias en materia de autorizaciones iniciales de trabajo para trabajadores extracomunitarios es un claro ejemplo de ello. No abona al “optimismo competencial” a mi parecer ni las últimas sentencias en las que el TC ha debido pronunciarse sobre asuntos laborales (no sólo las relativas las cuestiones competenciales) ni las decisiones legislativas adoptadas por el gobierno y el Parlamento español durante la legislatura 2012-2015, si bien el nuevo mapa parlamentario resultantes de las últimas elecciones generales celebradas en junio de 2016 sí permite ser moderadamente optimista tanto en el desarrollo de derechos sociales como de ampliación de competencias en materia laboral.
Un intento de ampliar, siquiera sea modestamente, el ámbito competencial autonómico y local en materia de salario mínimo, con las innegables repercusiones que ello podría tener sobre las administraciones locales del territorio, se produjo con la presentación, con fecha 26 de septiembre de 2016, por el diputado del grupomixto Sr. Francesc Homs (PDECAT) de unaproposición no de ley en los siguientes términos: “El Congreso de los Diputados manifiesta su preocupación por el grave aumento de las desigualdades a causa, entre otras, de la disminución de las rentas salariales en el PIB, por lo que insta al Gobierno a:
1. Acordar con las organizaciones sindicales y asociaciones empresariales más representativas en sus respectivos ámbitos de actuación, estatal y autonómico, y con las comunidades autónomas, un calendario de incremento continuado del Salario Mínimo Interprofesional (SMI), que permita alcanzar, en el plazo de los próximos cuatro años, el objetivo de situarlo en los 12.000€/año, y posteriormente, de acuerdo con lo establecido en la Carta Social Europea, situarlo permanentemente en el entorno del 60% del salario medio neto.
2. Impulsar las medidas legislativas necesarias para que las administraciones autonómicas y locales, de acuerdo con los interlocutores sociales más representativos en sus respectivos ámbitos de actuación, puedan ajustar el importe del salario mínimo interprofesional en sus territorios, al coste de la vida real en cada territorio, posibilitando el establecimiento de Salarios Mínimos locales/regionales distintos, adaptados a sus respectivas realidades económicas”.
Sometida la proposición a la pertinente tramitación y debate parlamentario, el textofinalmente aprobado por la Comisión de Empleo y Seguridad Social del Congresode los Diputados el 16 de noviembre, con modificaciones fruto de la aceptación de diversas enmiendas de otros grupos parlamentarios, queda ciertamente lejos de la propuesta inicial por lo que respecta a la posible intervención de las administraciones autonómicas, y muy especialmente de las locales, en cuanto que fue el siguiente: “El Congreso de los Diputados manifiesta su preocupación por el grave aumento de las desigualdades a causa, entre otras, de la disminución de las rentas salariales en el PIB, por lo que insta al Gobierno a acordar con las organizaciones sindicales y asociaciones empresariales más representativas, y escuchando a las Comunidades Autónomas, un calendario de incremento continuado del Salario Mínimo Interprofesional (SMI), que permita alcanzar, en el plazo de los próximos cuatro años, el objetivo de situarlo en los 12.000 €/año, y posteriormente, de acuerdo con lo establecido en la Carta Social Europea, situarlo permanentemente en el entorno del 60% del salario medio neto.»
Buena lectura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario