miércoles, 3 de abril de 2024

La política d’ocupació de Catalunya. Notes sobre la concertació territorial com a eix central del seu desenvolupament i amb un paper prioritari de les administracions locals (actualització a 9 d'abril).

 

1. He dedicat atenció en el meu blog, i en diversos articles publicats en llibres i revistes jurídiques i socials, a la política d'ocupació a Catalunya, tant pel que fa a la seva estreta relació amb la normativa internacional, comunitària i estatal espanyola, com per això que afecta la seva pròpia ordenació i regulació a l'empara de les competències assumides en virtut del que disposa la Constitució i el seu Estatut d'Autonomia.

Un dels articles més recents va versar sobre la important reforma del Servei autonòmic d'ocupació i la importància assumida per la concertació territorial i el seu desenvolupament efectiu, amb el paper rellevant que han d'assumir les administracions locals.

L'aprovació el 13 de novembre de 2023 del Dictamen 15/2023  del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, per la Comissió Executiva, “sobre el Projecte d'ordre pel qual es regula el procediment de reconeixement i renovació i funcionament de les estratègies territorials en relació amb la planificació i la implementació de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya”, i la propera publicació de la norma esmentada, m'ha animat a apropar-me novament a la política d'ocupació duta a terme al si de la nostra Comunitat Autònoma, per prestar atenció a com es desenvoluparà aquesta concertació territorial en el futur immediat i quina serà la importància que en la posada en marxa de les estratègies territorials d'ocupació assumiran les Administracions laborals i també les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

2. Em permeto recordar, sense ànim exhaustiu i per contextualitzar històricament aquest text, aquells articles als quals es pot accedir per les persones interessades, per ser entrades publicades amb anterioritat en el blog o bé per remetre a articles publicat en llibres i revistes, en què he abordat la política d'ocupació de i a Catalunya des de diverses perspectives.

9 de desembre 2009. Servicios públicos de empleo, políticas activas de empleo e intermediación laboral   

3 de juliol de 2011. Acceso al empleo y política de empleo 

27 d’octubre de 2013. Sobre el marc català de relacions laborals i de protecció social. LaResolució aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 de setembre. 

23 de juliol de 2015. Sobre las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de política de empleo. Notas sobre la nueva ley de ordenación del sistema de empleo y del Servicio de Empleo de Cataluña (SOC), y el Dictamen 9/2015 de 4 de junio del Consejo de Garantías Estatutarias. Parte primera  y segunda   

14 de març de 2016 La participación institucional en la política activa de empleo. Aproximación almarco normativo español

2 d’agost de 2018.  El TC vuelve a pronunciarse sobre las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de empleo y formación. Recordatorio de su doctrina más relevante, y breves notas sobre las sentencias núms. 69 y 71/2018 de 21 de junio  

30 de gener de 2024 Reflexiones sobre la política de empleo en y de Cataluña (notas apropósito de la presentación del plan de transformación del SOC) 

5 de febrer de 2024. Políticas de empleo y de inserción. Impacto de la normativainternacional, comunitaria y estatal sobre la catalana  

3. Com dic, el CTESC va aprovar el Dictamen 15/2023, el 13 de novembre, “sobre el Projecte d'ordre pel qual es regula el procediment de reconeixement i renovació i funcionament de les estratègies territorials en relació amb la planificació i la implementació de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya”, una (futura) norma que ha passat per molts esborranys previs abans d'arribar al CTESC i de la seva aprovació definitiva.

En les observacions generals, el CTESC va valorar positivament l'elaboració i l'aprovació de l'Ordre “com a punt de partida per al reconeixement de les estratègies territorials que han de servir per planificar i implementar de manera concertada les polítiques actives d'ocupació des del territori, adaptades a les persones i en el teixit productiu”, i va reconèixer que la norma permetia “donar compliment a la Llei 13/2015 d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, en vigor des de fa més de vuit anys, i al Decret 48/2020 de desplegament de la Llei en l'àmbit de la concertació territorial, després d'anys de debat, diàleg i concertació” (la negreta és meva)

Disposem a l'esmentat informe del text del projecte normatiu sotmès a la seva aprovació, acceptat amb algunes propostes de canvis que no afecten al meu parer el seu contingut substancial, per la qual cosa ja podem procedir al seu examen, recordant prèviament que la futura norma va ser objecte de tràmit de consulta prèvia, obert el 15 de novembre de 2022 i finalitzat un mes més tard, i que disposem de la informació sobre la finalitat de la consulta esmentada i lesaportacions efectuades per diverses organitzacions, i la seva valoració pel SOCsent les preguntes que s'acompanyaven al document, a fi d'orientar les aportacions que es podien efectuar, les següents:   

“1. Considereu que s'ha descrit adequadament el problema que vol atendre la concertació territorial en l'àmbit de les polítiques actives d'ocupació?

2. Hi ha aspectes que no s'han tingut en compte i que l'Administració de la Generalitat l'haurien de valorar a l'hora de regular el procediment de reconeixement dels territoris?

3. Hi ha efectes negatius o positius derivats de l'actual model de polítiques actives d'ocupació que s'estiguin produint que no s'han posat en relleu?

4. S'haurien de preveure altres objectius addicionals en el procediment de reconeixement de les estratègies territorials a Catalunya?

5. Cal considerar altres alternatives a les propostes que cal tenir en compte en l'elaboració del procediment de reconeixement de les estratègies territorials?”.

A l'esmentat Informe de retorn, es va agrair les aportacions efectuades per les diferents organitzacions, constatant “l'interès que representa aquesta iniciativa i la concertació territorial de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya”, si bé immediatament a continuació es va afegir que “donat el contingut de les aportacions rebudes i el caràcter informatiu de les respostes, no s'incorporarà cap proposta a l'articulat d'Ordre per la qual es regula el procediment de reconeixement i renovació de les estratègies territorials a Catalunya”.

4. Poso a continuació a disposició, en aquest enllaç, de totes les persones interessades el text comparat del projecte norma tramés al CTESC i el darrer, i sembla que definitiu, esborrany de la norma que he tingut oportunitat de conèixer a finals del mes de març.

ACTUALITZACIÓ: El 9 d'abril s'ha publicat en el DOGC l'Ordre EMT/69/2024, de 26 de març, per la qual es regula el procediment de reconeixement, renovació, modificació i funcionament de les estratègies territorials en relació amb la planificació i la implementació de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya"

Però abans, destaco a continuació aquells continguts que em semblen més rellevants de la (futura) norma des de la perspectiva de la importància que assumeixen les administracions locals en la seva aplicació i desenvolupament. 

“Introducció

“...Els territoris, més propers a la diversitat de problemàtiques socioeconòmiques a atendre a l'àmbit local, tenen la capacitat de pilotar la gestió del canvi cap a un nou model coordinat, ascendent i en xarxa que optimitzi l'assignació dels recursos públics per a els més eficaços i eficients, i evitar duplicitats...

S'ha de garantir que les entitats que componen el sistema públic d'ocupació es relacionin i actuïn de manera coordinada per gestionar i, si escau, planificar els serveis i programes ocupacionals així com optimitzar l'ús dels recursos disponibles. Tant la col·laboració, com la cooperació i la coordinació han de tenir especialment en compte els serveis i programes de les administracions locals que, de forma voluntària i en exercici de les seves funcions, assumeixen compromisos específics amb vista a una acció comuna al servei de l'interès general, en virtut de la legislació sobre règim local aplicable ...

... els serveis d'ocupació podran establir per a les polítiques actives convenis de cooperació interinstitucional amb les administracions locals que permetin la seva execució contextualitzada a les particularitats del territori i el seguiment i control efectiu d'acord amb el que preveuen els articles 47 i següents de la Llei 40/2015, de 1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. També d'acord amb l'article 23 de la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d'ocupació, els serveis públics d'ocupació de les comunitats autònomes poden recórrer a corporacions locals o altres entitats, públiques o privades, que hi col·laborin. ..

... L'article 7 de la Llei 3/2023, de 28 de febrer, determina que la política d'ocupació, en el disseny i el model de gestió, ha de tenir en compte la dimensió autonòmica i local per ajustar-la a les necessitats del territori i de les persones i les entitats usuàries dels serveis d'ocupació. Així mateix, determina que, al seu àmbit territorial, correspon a les comunitats autònomes el desenvolupament de la política d'ocupació; i correspon a les corporacions locals, en el marc de les competències, la col·laboració i la cooperació amb la resta d'administracions. L'article 8 especifica que col·laboren amb el Sistema Nacional d'Ocupació les corporacions locals i altres entitats, públiques o privades, que participin a la implantació de polítiques d'ocupació, en coordinació i col·laboració amb els serveis públics. L'article 23.2 determina que els serveis públics d'ocupació de les comunitats autònomes poden recórrer, a l'efecte de prestació dels serveis d'ocupació, comuns i complementaris, a corporacions locals o a altres entitats, públiques o privades, que col·laborin...

Text articulat

Article 2 Àmbit d’aplicació subjectiu i territorial 2.1 Aquesta Ordre és aplicable a les administracions territorials de Catalunya que manifestin la voluntat i la capacitat d’impulsar i participar en la concertació territorial entre les administracions locals corresponents, les organitzacions sindicals i empresarials que tenen la condició legal de més representatives a Catalunya i, si escau, altres agents institucionals i actors rellevants i arrelats per al desenvolupament socioeconòmic a cada territori de Catalunya, en les seves relacions amb el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, el resultat del qual s'ha de materialitzar en una estratègia territorial

Article 3 Entitat representant de l’estratègia territorial 3.1 L’entitat representant de l’estratègia territorial ha de ser una administració local, o bé un organisme autònom, o entitat dependent o vinculada a aquesta amb competències en matèria de desenvolupament local i promoció de l’ocupació, d’acord amb allò que estableix el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Article 7

Requisits que ha de complir un territori per concertar una estratègia territorial

7.1 Els requisits que un territori ha de complir per concertar una estratègia territorial són:

b) L'existència de lideratge institucional de les administracions locals, d'acord amb els compromisos adquirits efectivament pels seus òrgans de representació.

d) La voluntat de concertar l'estratègia territorial amb la participació necessària de les administracions locals, les organitzacions sindicals i empresarials que tinguin la condició legal de més representatives a Catalunya i, si escau, la d'altres agents institucionals i actors rellevants i arrelats a el territori per assolir el desenvolupament socioeconòmic dels territoris.

f) L'existència prèvia d'una xarxa de relacions de les administracions locals, les organitzacions sindicals i empresarials que tinguin la condició legal de més representatives a Catalunya i, si escau, altres agents del territori, per induir processos de canvi i fer front a reptes concrets o aspectes funcionals per aprofitar al màxim el potencial territorial.

7.2. Per poder valorar el compliment dels requisits cal que el territori presenti un acord, conveni o qualsevol altre instrument que acrediti el procés de concertació territorial que contingui com a mínim

- Lideratge institucional de les administracions locals del territori.

- Justificació de l’existència de xarxa de relacions prèvia.

Article 8. Documentació a presentar per al reconeixement i la renovació de l'estratègia territorial.

8.1 Per sol·licitar el reconeixement de les estratègies territorials, l'entitat representant ha de presentar, dins el termini establert a la convocatòria anual, la documentació següent, que ha de respectar el model normalitzat que es posi a disposició dels espais de concertació territorial:

- Àmbit territorial que identifica els municipis que en formen part, la justificació de l'àmbit territorial i la justificació de tenir una xarxa de relacions prèvies.

Article 19

Finançament

19.1 El finançament dels serveis i programes ocupacionals es duu a terme tal com determina l'article 19 del Decret 48/2020, de 24 de març. El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya estableix els costos unitaris objectius que cal tenir en compte per quantificar el finançament dels serveis i programes ocupacionals.

19.2 L'estratègia territorial ha de presentar el pressupost orientatiu i aproximat amb la concreció dels serveis i els programes ocupacionals. Així mateix, l'estratègia territorial determina la previsió d'ingressos i les fonts de finançament.

La presentació d’aquesta documentació no genera cap compromís de despesa ni obligació econòmica per part del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

19.3 El finançament amb càrrec al pressupost del departament competent en matèria de treball i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya pot ser com a màxim del 70% del cost elegible dels serveis i programes ocupacionals continguts als contractes programa o altres instruments jurídics adequats de col·laboració i cooperació. D'aquesta manera, el 70% no fa referència al pressupost global de l'estratègia territorial, sinó al pressupost global que s'estableixi al contracte programa o altres instruments jurídics adequats de col·laboració i cooperació. Aquesta part del cost pot ser elegible a través del Programa de l'FSE+ de Catalunya 2021-2027, amb una taxa de cofinançament del 40%.

19.4 La part restant del cost elegible dels serveis i programes ocupacionals continguts als contractes programa o altres instruments jurídics adequats de col·laboració i cooperació està cofinançada per les entitats signants del contracte programa o altres instruments jurídics adequats de col·laboració o cooperació, sense perjudici que puguin existir altres fonts de finançament”.

Bona lectura.

No hay comentarios: