La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de març.

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social  , fetes públiques el dimarts 2 d’abril pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de març ha estat de 2.734.119, amb un creixement de 62.573 persones sobre el mes anterior, a causa fonamentalment de l’augment de l’afiliació al règim general (56.216). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 441.594, i el del règim general és de 2.287.519.

Durant el mes de març el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 525.414  persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 212.143.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 13,1 % del total de la població treballadora afiliada (20.901.967).

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes de març i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de febrer  , que han estat també publicades el dimarts 2 d’abril pel Ministeri  de Treball i Economia Social Les dades més destacades són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 366.441  (13,43 % del total, 2.727.003). 111.701 són de països UE i 254.740 de països no UE. S'ha produït un descens mensual de 4.807 persones (14,39  % del total, 33.405) i una disminució interanual de 6.474  (4,78 % del total, 135.257). En les dades del mes de març destaca l’augment en les persones sense ocupació anterior  (0,30 %, sent l’atur de 70.315) i el descens en el sector dels serveis (2,11 %, sent l’atur de 22.633), 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 70.552 (20,48 % del total, 344.389). 16.881 són de països UE i 53.671 de països no UE, amb un descens mensual de 456 persones (9,89 % del total, 4.607 persones), i un augment interanual de 793 (la disminució total ha estat de 6.474). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (43.921), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.175, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 12.099.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 281.936, amb un descens mensual de 1.396 i un creixement interanual de 24.080. 59.223 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 222.713 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 55.284, amb un increment mensual de 1.163, i una disminució interanual de 3.052. 10.076 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 45.748 al regim general.

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de febrer: 233.030, amb un augment interanual del 6,3. 83.265 aturats són de països UE i 149.765 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,31 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 16,46 % si es tracta de la prestació contributiva, del 8,54 % en cas de subsidi, 12,33 % en la renda activa d'inserció, i 6,21 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de febrer amb les dels onze mesos anteriors s'observa una millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva i també entre els perceptors de subsidi i els  qui reben la renda activa d'inserció, alhora que torna a créixer la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 15,42 al 16,46 %, i el subsidi ha passat del 7,83 al 8,54 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (8,54 i 16,46 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,33 % del total dels perceptors, amb un creixement del 4,0 % interanual. De les dades del mes de febrer cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 57.9 % dels estrangers de països UE i el 64,4 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 42,1 i 35,6 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de febrer, un total de 1.893.595, el 46% reben prestacions contributives i el 54 % prestacions assistencials (45% subsidi, 5 % RAI, i 4 % personal eventual agrari).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 35,57 % (34,70 i 34,75 % els mesos de febrer de 2022 i 2023 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 228.343.000 euros, un 11,3 % de la despesa total (amb un augment del 12,5 % sobre l'any anterior).

El 67,8% de la despesa total de prestacions (2.027.106 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 76,9 % en el cas dels aturats estrangers (75,7 i 76,8 % els mesos de febrer de 2022 i 2023, respectivament).

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (12,86), per davant de la de Barcelona (12,30 %), , Illes Baleares (7,56 %) València (5,71 %), Alacant (5,25%), Múrcia (4,10 %), Almeria (3,99 %), Màlaga (3,63 %), Girona (3,53 %) i  Tarragona (3,49 %).

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins tornen a ocupar la primera posició (43.354, 18,60 %) , per davant dels romanesos (42.409, 18,20 %), mentre que  els italians ocupen la tercera posició (12.995, 5,58 %), dels colombians (12.688, 5,44 %), i dels búlgars (9.232, 3,96 %).