La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juny

 

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial   , fetes públiques el dijous 2 de juliol pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de persones treballadores estrangeres afiliades a la Seguretat Social durant el mes de juny ha estat de 3.446.178, amb un augment de 86.630 persones sobre el mes anterior, a causa, fonamentalment, del creixement de l’afiliació al règim general (79.814). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 525.478, i el del règim general és de 2.913.936.

 

Durant el mes de juny el nombre mitjà de persones treballadores afiliades a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 605.244. mentre que el creixement del nombre de les estrangeres va ser de 350.163.   

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 15,33 % del total de la població treballadora afiliada (22.466.339).

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes de juny i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de maig   ,  que han estat també publicades el dijous 2 de juliol pel  Ministeri  de Treball i Economia Social. Les dades més destacades són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 342.086 (14,92 % del total 2.291.982). 95.580 són de països UE i 246.506 de països no UE. L’augment mensual ha estat de 4.208 (la disminució de tota la població ha estat de 28.739)  i en sèrie interanual de 10.068 (la disminució de tota la població ha estat de 113.981). En les dades del mes de juny destaca el creixement de l’atur en les persones sense ocupació anterior (9,25 %, sent l’atur de 81.696 persones), i la disminució en el de serveis (1,70 %, sent l’atur de 199.875)

 

B) Nombre de persones treballadores estrangeres en situació d’atur a Catalunya: 64.217 (19,00 % del total, 337.878). 16.406 són de països UE i 47.811 de països no UE, amb un creixement mensual de 689 persones (16,37 % del total, 4.208), i interanual de 529 (5,25 % del total, 10.068) L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (39.171) i l’atur en el sector de la construcció es situa en 5.779 per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 13.242.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 471.213, amb un augment mensual de 72.181, i interanual de 109.645. 75.960 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 395.253 al regim general. El 65,34 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 17,21 % a l’agricultura, 9,45 % a la indústria, i 7,99 % a la construcció.

 

A Catalunya, el nombre ha estat de 89.698, amb un creixement mensual de 14.821, i interanual de 23.489. 11.410 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 78.288 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de maig:  213.606, amb un increment interanual del 5,4 %. 71.335 aturats són de països UE i 142.271 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,66 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 16,70 % si es tracta de la prestació contributiva, del 9,23 % en cas de subsidi, 16,46 % en la renda activa d'inserció, i 6,58 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de maig amb les dels onze mesos anteriors s'observa una lleu millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva, un augment dels qui reben el subsidi, més important encara en la renda activa d'inserció, i una estabilització en el subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 16,28 al 16,70 %, i el subsidi ha passat del 8,46 al 9,23 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (9,23 i 16,70 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 16,46 % del total dels perceptors, amb un creixement del 25,5  % interanual. De les dades del mes de maig cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 57,6 % dels estrangers de països UE i el 64,7 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 42,3 i 35,3 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de maig, un total de 1.686.936, el 47 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (49 % subsidi, i 4 % personal eventual agrari).

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 33,81 % (32,50 i 32,78 % els mesos de maig de 2024 i 2025 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 222.705.000 euros (augment anual del 7,1%), un 11,5 % de la despesa total (amb un creixement del 3,6 % sobre l'any anterior).

 

El 66,4 % de la despesa total de prestacions (1.934.561 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 75,9 % en el cas dels aturats estrangers (75,5 i 75,1 % els mesos de maig de 2024 i 2025, respectivament).

 

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (14,19 %), per davant de la de Barcelona (13,40 %), València (7,47 %), , Almeria (5,56 %), Alacant (4,83 %), Múrcia (4,62 %), Màlaga (3,50 %),  Castelló (2,77 %), Saragossa (2,55 %), i Tarragona (2,42 %).    

 

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen la primera posició (43.705, 20,46 %), per davant dels romanesos (35.803, 16,76 %), mentre que  els colombians ocupen la tercera posició (15.188, 7,11 %), els italians la quarta  (11.774, 5,51 %), i els veneçolans la cinquena (10.322, 4,83 %).