Catalunya: Política d’ocupació i concertació territorial. A propòsit de la Resolució aprovada pel Parlament el 25 de juny “per un model de concertació territorial d’ocupació basat en la confluència, la qualitat i la sobirania local”

 

1. La Comissió d’Empresa i Treball del Parlament de Catalunya va aprovar en la seva sessió del 25 de juny, amb molt lleugeres modificacions, en incorporar algunes esmenes, la “Proposta de resolució per un model de concertació territorial d’ocupació basat en la confluència, la qualitat i la sobirania local”, presentada pel Grup Parlamentari Comuns.

La dita aprovació m’ha semblat un bon moment per fer-ne una breu recuperació d’algunes de les meves aportacions sobre la concertació territorial que han estat exposades en aquest blog, i desprès procedir al examen de la Proposta, de les esmenes presentades pel GP Socialistes i Units Per Avançar, i les comparacions de la Proposta inicial amb les dites esmenes, per una banda, i amb el text definitivament aprovat, per una altra.

2. He trobat una primera referència en la meva  intervenció   en la llavors denominada Comissió d’Empresa i Ocupació el 10 de febrer de 2015 sobre el Projecte de llei d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei d’Ocupació de Catalunya, que finalment es convertiria en la Llei 13/2015 de 9 de juliol.

Em preguntava què hauria la nova llei amb relació amb el marc normatiu (legal i reglamentari) vigent en aquell moment a Catalunya, la Llei 17/2002 del 5 de juliol? Què aportava? I responia que

“Al meu parer, com a eix fonamental, ha de reconèixer el dret subjectiu de tota persona demandant d’ocupació a una cartera de serveis permanentment actualitzada i no condicionada por la disponibilitat pressupostària, ja que en cas contrari no podríem parlar d’un veritable dret. 

 I per a que això sigui possible és necessari plantejar-se aquestes qüestions:

... Quin serà l’abast de la intervenció de les Administracions locals, les més properes als ciutadans i ciutadanes? N’hi haurà veritable descentralització autonòmica competencial per la via d’una estreta col·laboració i cooperació de les diferents Administracions?”

2. Un molt detallar examen de la concertació territorial el vaig dur a terme en l'entrada “La política d’ocupació de Catalunya. Notes sobre la concertació territorial com a eix central del seu desenvolupament i amb un paper prioritari de les administracions locals (actualització a 9 d'abril de 2024)  , en la que em manifestava en aquests termes:

“... He dedicat atenció en el meu blog, i en diversos articles publicats en llibres i revistes jurídiques i socials, a la política d'ocupació a Catalunya, tant pel que fa a la seva estreta relació amb la normativa internacional, comunitària i estatal espanyola, com per això que afecta la seva pròpia ordenació i regulació a l'empara de les competències assumides en virtut del que disposa la Constitució i el seu Estatut d'Autonomia.

Un dels articles    més recents va versar sobre la important reforma del Servei autonòmic d'ocupació i la importància assumida per la concertació territorial i el seu desenvolupament efectiu, amb el paper rellevant que han d'assumir les administracions locals.

L'aprovació el 13 de novembre de 2023 del Dictamen 15/2023  del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, per la Comissió Executiva, “sobre el Projecte d'ordre pel qual es regula el procediment de reconeixement i renovació i funcionament de les estratègies territorials en relació amb la planificació i la implementació de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya”, i la propera publicació de la norma esmentada, m'ha animat a apropar-me novament a la política d'ocupació duta a terme al si de la nostra Comunitat Autònoma, per prestar atenció a com es desenvoluparà aquesta concertació territorial en el futur immediat i quina serà la importància que en la posada en marxa de les estratègies territorials d'ocupació assumiran les Administracions laborals i també les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

... En les observacions generals, el CTESC va valorar positivament l'elaboració i l'aprovació de l'Ordre “com a punt de partida per al reconeixement de les estratègies territorials que han de servir per planificar i implementar de manera concertada les polítiques actives d'ocupació des del territori, adaptades a les persones i en el teixit productiu”, i va reconèixer que la norma permetia “donar compliment a la Llei 13/2015 d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, en vigor des de fa més de vuit anys, i al Decret 48/2020 de desplegament de la Llei en l'àmbit de la concertació territorial, després d'anys de debat, diàleg i concertació” (la negreta és meva)

Disposem a l'esmentat informe del text del projecte normatiu sotmès a la seva aprovació, acceptat amb algunes propostes de canvis que no afecten al meu parer el seu contingut substancial, per la qual cosa ja podem procedir al seu examen, recordant prèviament que la futura norma va ser objecte de tràmit de consulta prèvia, obert el 15 de novembre de 2022 i finalitzat un mes més tard, i que disposem de la informació sobre la finalitat de la consulta esmentada i les aportacions efectuades per diverses organitzacions, i la seva valoració pel SOC , sent les preguntes que s'acompanyaven al document, a fi d'orientar les aportacions que es podien efectuar, les següents   

“-. Considereu que s'ha descrit adequadament el problema que vol atendre la concertació territorial en l'àmbit de les polítiques actives d'ocupació?

-. Hi ha aspectes que no s'han tingut en compte i que l'Administració de la Generalitat l'haurien de valorar a l'hora de regular el procediment de reconeixement dels territoris?

-. Hi ha efectes negatius o positius derivats de l'actual model de polítiques actives d'ocupació que s'estiguin produint que no s'han posat en relleu?

- S'haurien de preveure altres objectius addicionals en el procediment de reconeixement de les estratègies territorials a Catalunya?

- Cal considerar altres alternatives a les propostes que cal tenir en compte en l'elaboració del procediment de reconeixement de les estratègies territorials?”.

A l'esmentat Informe de retorn, es va agrair les aportacions efectuades per les diferents organitzacions, constatant “l'interès que representa aquesta iniciativa i la concertació territorial de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya”, si bé immediatament a continuació es va afegir que “donat el contingut de les aportacions rebudes i el caràcter informatiu de les respostes, no s'incorporarà cap proposta a l'articulat d'Ordre per la qual es regula el procediment de reconeixement i renovació de les estratègies territorials a Catalunya”.

4. Poso a continuació a disposició, en aquest enllaç, de totes les persones interessades el text comparat del projecte norma tramés al CTESC i el darrer, i sembla que definitiu, esborrany de la norma que he tingut oportunitat de conèixer a finals del mes de març.

ACTUALITZACIÓ: El 9 d'abril s'ha publicat en el DOGC l'Ordre EMT/69/2024, de 26 de març, per la qual es regula el procediment de reconeixement, renovació, modificació i funcionament de les estratègies territorials en relació amb la planificació i la implementació de les polítiques actives d'ocupació a Catalunya"

Però abans, destaco a continuació aquells continguts que em semblen més rellevants de la (futura) norma des de la perspectiva de la importància que assumeixen les administracions locals en la seva aplicació i desenvolupament. 

“Introducció

“...Els territoris, més propers a la diversitat de problemàtiques socioeconòmiques a atendre a l'àmbit local, tenen la capacitat de pilotar la gestió del canvi cap a un nou model coordinat, ascendent i en xarxa que optimitzi l'assignació dels recursos públics per a els més eficaços i eficients, i evitar duplicitats...

S'ha de garantir que les entitats que componen el sistema públic d'ocupació es relacionin i actuïn de manera coordinada per gestionar i, si escau, planificar els serveis i programes ocupacionals així com optimitzar l'ús dels recursos disponibles. Tant la col·laboració, com la cooperació i la coordinació han de tenir especialment en compte els serveis i programes de les administracions locals que, de forma voluntària i en exercici de les seves funcions, assumeixen compromisos específics amb vista a una acció comuna al servei de l'interès general, en virtut de la legislació sobre règim local aplicable ...

... els serveis d'ocupació podran establir per a les polítiques actives convenis de cooperació interinstitucional amb les administracions locals que permetin la seva execució contextualitzada a les particularitats del territori i el seguiment i control efectiu d'acord amb el que preveuen els articles 47 i següents de la Llei 40/2015, de 1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. També d'acord amb l'article 23 de la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d'ocupació, els serveis públics d'ocupació de les comunitats autònomes poden recórrer a corporacions locals o altres entitats, públiques o privades, que hi col·laborin. ..

... L'article 7 de la Llei 3/2023, de 28 de febrer, determina que la política d'ocupació, en el disseny i el model de gestió, ha de tenir en compte la dimensió autonòmica i local per ajustar-la a les necessitats del territori i de les persones i les entitats usuàries dels serveis d'ocupació. Així mateix, determina que, al seu àmbit territorial, correspon a les comunitats autònomes el desenvolupament de la política d'ocupació; i correspon a les corporacions locals, en el marc de les competències, la col·laboració i la cooperació amb la resta d'administracions. L'article 8 especifica que col·laboren amb el Sistema Nacional d'Ocupació les corporacions locals i altres entitats, públiques o privades, que participin a la implantació de polítiques d'ocupació, en coordinació i col·laboració amb els serveis públics. L'article 23.2 determina que els serveis públics d'ocupació de les comunitats autònomes poden recórrer, a l'efecte de prestació dels serveis d'ocupació, comuns i complementaris, a corporacions locals o a altres entitats, públiques o privades, que col·laborin...

Text articulat

Article 2 Àmbit d’aplicació subjectiu i territorial 2.1 Aquesta Ordre és aplicable a les administracions territorials de Catalunya que manifestin la voluntat i la capacitat d’impulsar i participar en la concertació territorial entre les administracions locals corresponents, les organitzacions sindicals i empresarials que tenen la condició legal de més representatives a Catalunya i, si escau, altres agents institucionals i actors rellevants i arrelats per al desenvolupament socioeconòmic a cada territori de Catalunya, en les seves relacions amb el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, el resultat del qual s'ha de materialitzar en una estratègia territorial

Article 3 Entitat representant de l’estratègia territorial 3.1 L’entitat representant de l’estratègia territorial ha de ser una administració local, o bé un organisme autònom, o entitat dependent o vinculada a aquesta amb competències en matèria de desenvolupament local i promoció de l’ocupació, d’acord amb allò que estableix el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Article 7

Requisits que ha de complir un territori per concertar una estratègia territorial

7.1 Els requisits que un territori ha de complir per concertar una estratègia territorial són:

b) L'existència de lideratge institucional de les administracions locals, d'acord amb els compromisos adquirits efectivament pels seus òrgans de representació.

d) La voluntat de concertar l'estratègia territorial amb la participació necessària de les administracions locals, les organitzacions sindicals i empresarials que tinguin la condició legal de més representatives a Catalunya i, si escau, la d'altres agents institucionals i actors rellevants i arrelats a el territori per assolir el desenvolupament socioeconòmic dels territoris.

f) L'existència prèvia d'una xarxa de relacions de les administracions locals, les organitzacions sindicals i empresarials que tinguin la condició legal de més representatives a Catalunya i, si escau, altres agents del territori, per induir processos de canvi i fer front a reptes concrets o aspectes funcionals per aprofitar al màxim el potencial territorial.

7.2. Per poder valorar el compliment dels requisits cal que el territori presenti un acord, conveni o qualsevol altre instrument que acrediti el procés de concertació territorial que contingui com a mínim

- Lideratge institucional de les administracions locals del territori.

- Justificació de l’existència de xarxa de relacions prèvia.

Article 8. Documentació a presentar per al reconeixement i la renovació de l'estratègia territorial.

8.1 Per sol·licitar el reconeixement de les estratègies territorials, l'entitat representant ha de presentar, dins el termini establert a la convocatòria anual, la documentació següent, que ha de respectar el model normalitzat que es posi a disposició dels espais de concertació territorial:

- Àmbit territorial que identifica els municipis que en formen part, la justificació de l'àmbit territorial i la justificació de tenir una xarxa de relacions prèvies.

Article 19

Finançament

19.1 El finançament dels serveis i programes ocupacionals es duu a terme tal com determina l'article 19 del Decret 48/2020, de 24 de març. El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya estableix els costos unitaris objectius que cal tenir en compte per quantificar el finançament dels serveis i programes ocupacionals.

19.2 L'estratègia territorial ha de presentar el pressupost orientatiu i aproximat amb la concreció dels serveis i els programes ocupacionals. Així mateix, l'estratègia territorial determina la previsió d'ingressos i les fonts de finançament.

La presentació d’aquesta documentació no genera cap compromís de despesa ni obligació econòmica per part del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

19.3 El finançament amb càrrec al pressupost del departament competent en matèria de treball i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya pot ser com a màxim del 70% del cost elegible dels serveis i programes ocupacionals continguts als contractes programa o altres instruments jurídics adequats de col·laboració i cooperació. D'aquesta manera, el 70% no fa referència al pressupost global de l'estratègia territorial, sinó al pressupost global que s'estableixi al contracte programa o altres instruments jurídics adequats de col·laboració i cooperació. Aquesta part del cost pot ser elegible a través del Programa de l'FSE+ de Catalunya 2021-2027, amb una taxa de cofinançament del 40%.

19.4 La part restant del cost elegible dels serveis i programes ocupacionals continguts als contractes programa o altres instruments jurídics adequats de col·laboració i cooperació està cofinançada per les entitats signants del contracte programa o altres instruments jurídics adequats de col·laboració o cooperació, sense perjudici que puguin existir altres fonts de finançament”.

 4. Més recentment, he fet referència novament a la importància de la concertació territorial en l’entrada que recull la meva intervenció en l’acte de presentació de l’Informe "Primera aproximació a la inversió en polítiques actives d’ocupació i desenvolupament local a la ciutat de Barcelona".   el 18 de febrer d’enguany,

“Desprès de la presentació de l’Informe, i de les intervencions dels representants de l’Ajuntament de Barcelona i del SOC, així com també dels i les representants de les organitzacions sindical i  empresarial més representatives que són presents en el consell executiu del CESC, arriba el moment de cloure l’acte, i ho faré amb unes breus reflexions sobre les PAOs i una breu informació, també, sobre les properes activitats públiques del CESB.

... - Després de tres anys de l’entrada en vigor de la Llei estatal d’ocupació, i un any després del reial decret de desenvolupament és necessari seguir insistint en les obligacions dels poders públics cap les persones i les empreses d’oferir uns serveis als que aquells i aquestes tenen dret, i impulsar la concertació territorial per tal d’aprofitar al màxim les sinèrgies en els diferents territoris i tenint present les seves realitats productives, es a dir el seu teixit empresarial.

Cal al meu parer avançar en les polítiques de cooperació i coordinació entre els poders públic autonòmic i estatal en matèria d’ocupació a Catalunya per poder prestar un servei integrat a les persones demandants d’ocupació i de prestacions d’atur. En una altra Comunitat Autònoma, el País Basc  s’ha pactat molt recentment el traspàs de la gestió de les prestacions contributives  i no contributives per a les persones en situació d’atur. En qualsevol cas, el més important al meu parer es potenciar la dita coordinació entre els dos poders públics, sense oblidar que la direcció de les polítiques d’ocupació  a Catalunya correspon a la direcció general del SOC

5. Entro a continuació en l’explicació de la Proposta de Resolució  publicada en el BOPC el 23 de febrer, i  aprovada el passat 25 de juny. El text de tota la tramitació de l’expedient, des de la presentació de la Proposta fins a la seva aprovació es troba disponible en aquest enllaç  .

El seu tex era el seguent:

Exposició de motius

El mercat de treball a Catalunya viu una transformació estructural. La digitalitza­ció, la transició ecològica i la crisi de les cures tensionen les trajectòries laborals i fan més evidents les desigualtats: entre barris, entre municipis, entre comarques; entre qui té oportunitats i qui queda fora. En aquest context, les polítiques públiques d’ocupació han de ser més àgils, més concertades i més arrelades al territori, perquè és al territori on es decideix, en gran part, si l’ocupació és digna, estable i amb drets.

El desplegament de la Llei 13/2015 d’ordenació del sistema d’ocupació i de l’Es­tratègia Catalana per a l’Ocupació de Qualitat (ECO-Q) 2022–2027 obre una fines­tra d’oportunitat per superar definitivament models fragmentats i avançar cap a una governança basada en planificació estratègica, cooperació institucional i finança­ment estable i pluriennal. Cal passar de la suma de programes a una arquitectura pública coherent, capaç d’orientar recursos i esforços cap als grans reptes del país: la precarietat, l’atur de llarga durada, la bretxa de gènere, la transformació produc­tiva i la inclusió social.

Des de la nostra perspectiva, la concertació territorial d’escala comarcal o supra­municipal ha de ser la regla general. Aquesta escala permet una mirada de conjunt dels fluxos laborals i formatius, reforça la solidaritat intermunicipal i evita que els municipis petits o amb menys capacitat tècnica quedin al marge dels programes més potents. El territori ha de funcionar com una unitat de cooperació per evitar compe­tències estèrils, duplicitats i segregació laboral.

Ara bé, la realitat catalana és també urbana i policèntrica. L’Ordre EMT/69/2024 fixa la comarca com a àmbit de referència de la concertació, i alhora permet la con­certació en municipis de més de 50.000 habitants i en altres àmbits amb realitat socioeconòmica diferenciada. El repte és que aquesta pluralitat d’escales no generi duplicitats, sinó una governança integrada. Aquesta possibilitat pot ser una fortalesa si es posa al servei de la cohesió territorial; però esdevé un risc si genera un model a dues velocitats, amb estratègies territorials i pactes locals caminant en paral·lel, sense confluència real, multiplicant burocràcies i debilitant l’eficiència i la justícia del sistema.

Per això defensem un model basat en la confluència: reconèixer la sobirania i el múscul dels pactes locals consolidats, però integrant-los en una planificació territo­rial compartida, amb una diagnosi comuna, una cartera coordinada d’actuacions i una governança de seguiment única. Confluir vol dir, en termes operatius: una sola diagnosi de necessitats; una sola planificació d’objectius i cartera de serveis (amb assignació clara de rols); i un únic espai de governança i seguiment que eviti duplici­tats i garanteixi coherència territorial. El reconeixement singular no ha de dependre només d’un llindar demogràfic, sinó de criteris de qualitat, de maduresa institucio­nal i de compromís amb el treball en xarxa i la corresponsabilitat territorial.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Comuns presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

1. Reafirmar l’estratègia territorial com a eix prioritari del Sistema d’Ocupació de Catalunya, garantint la cohesió del conjunt del país i assegurant suport tècnic i econòmic als municipis petits i mitjans que no disposin d’estructures pròpies per desplegar polítiques actives d’ocupació.

2. Avalar que els municipis de més de 50.000 habitants puguin liderar el seu Pacte Local d’Ocupació i que aquest pugui ser reconegut pel SOC com a unitat de concertació singular, sempre que acrediti el compliment dels següents sis criteris de qualitat:

a) Treball en xarxa i corresponsabilitat territorial: articulació real i estable amb els municipis de l’entorn i amb el Consell Comarcal, amb mecanismes de coordina­ció i complementarietat.

b) Governança social i econòmica efectiva: participació substantiva dels sindi­cats i les organitzacions empresarials, i incorporació de l’Economia Social i Solidà­ria, amb òrgans de seguiment i presa de decisions compartida.

c) Programa madur i avaluable: trajectòria demostrable de polítiques actives en els darrers anys, amb indicadors, resultats i capacitat d’avaluació i millora contínua.

d) Capacitat institucional estable: estructura tècnica permanent (agència de desenvolupament local o equivalent), amb equips professionals i capacitat de gestió.

e) Voluntat política de ciutat i continuïtat: acord de ple majoritari o pacte de ciu­tat que transcendeixi el cicle electoral i asseguri estabilitat estratègica.

f) Recursos propis i cofinançament: compromís explícit de cofinançament mu­nicipal i de sostenibilitat econòmica per reforçar l’impacte i la permanència de les actuacions.

3. Establir una acreditació en dos nivells del SOC –«pacte singular consolidat» i «pacte singular en consolidació»– que permeti demostrar el compliment dels criteris mitjançant evidències equivalents –avaluacions externes, indicadors verificables o auditoria de processos– sense renunciar a l’exigència de resultats i millora contínua.

4. Promoure les modificacions normatives o legislatives necessàries per fer pos­sible la confluència efectiva entre estratègies territorials i pactes locals singulars, amb l’objectiu d’avançar cap a una governança integrada basada, com a mínim, en:

a) diagnosi compartida de necessitats i oportunitats del mercat de treball,

 b) planificació coordinada (objectius, cartera d’actuacions i rols de cada actor), i

 c) un únic espai de seguiment i avaluació (comissió mixta o òrgan equivalent), evitant duplicitats i estructures paral·leles.

 5. Establir que els Pactes Locals singulars han d’actuar com a nodes de suport i capacitació territorial, formalitzant protocols de col·laboració per posar la seva ex­pertesa, equipaments i recursos (centres de formació, vivers d’empreses, programes d’orientació i intermediació, etc.) al servei del conjunt de la seva unitat territorial, en clau de solidaritat i equitat intermunicipal.

 6. Garantir el finançament d’aquests models de confluència, des del SOC, mit­jançant contractes programa pluriennals de quatre anys, que assegurin estabilitat de plantilles tècniques, continuïtat estratègica i capacitat transformadora; incorporant objectius, finançament, sistemes d’avaluació i un marc clar de coordinació territo­rial, així com el règim de vigència i pròrrogues, i els mecanismes de control, justi­ficació, transparència i rendició de comptes que garanteixin l’eficiència i l’impacte dels recursos públics.

 6. A la Proposta de Resolució es presentaren sis esmenes del GP Socialistesi Units per avançar

Esmena 1

GP Socialistes i Units per Avançar (1)

De modificació del punt 2

 2. Avalar que els municipis de més de 50.000 habitants puguin liderar estra­tègies territorials i que aquestes puguin ser reconegudes pel SOC com a unitat de concertació singular, sempre que acrediti el compliment dels criteris establerts a la normativa vigent.

Esmena 2

GP Socialistes i Units per Avançar (2)

De supressió del punt 3

 3. Establir una acreditació en dos nivells del SOC –«pacte singular consolidat» i «pacte singular en consolidació»– que permeti demostrar el compliment dels criteris mitjançant evidències equivalents –avaluacions externes, indicadors verificables o auditoria de processos– sense renunciar a l’exigència de resultats i millora contínua.

Esmena 3

GP Socialistes i Units per Avançar (3)

De modificació del punt 4

 4. Promoure les modificacions normatives o legislatives necessàries per fer pos­sible les estratègies territorials, amb l’objectiu d’avançar cap a una governança in­tegrada.

Esmena 4

GP Socialistes i Units per Avançar (4)

De supressió del punt 5

 5. Establir que els Pactes Locals singulars han d’actuar com a nodes de suport i capacitació territorial, formalitzant protocols de col·laboració per posar la seva ex­pertesa, equipaments i recursos (centres de formació, vivers d’empreses, programes d’orientació i intermediació, etc.) al servei del conjunt de la seva unitat territorial, en clau de solidaritat i equitat intermunicipal.

Esmena 5

GP Socialistes i Units per Avançar (5)

De modificació del punt 6

 6. Garantir el finançament, des del SOC, mitjançant contractes programa pluri­ennals de quatre anys, que assegurin estabilitat de plantilles tècniques, continuïtat estratègica i capacitat transformadora; incorporant objectius, finançament, sistemes d’avaluació i un marc clar de coordinació territorial, així com el règim de vigència i pròrrogues, i els mecanismes de control, justificació, transparència i rendició de comptes que garanteixin l’eficiència i l’impacte dels recursos públics.

7. A continuació, s’adjunta el text comparat de la Proposta i de les esmenes presentades

Proposta

Esmenes

El Parlament de Catalunya insta el Govern a: 2. Avalar que els municipis de més de 50.000 habitants puguin liderar el seu Pacte Local d’Ocupació i que aquest pugui ser reconegut pel SOC com a unitat de concertació singular, sempre que acrediti el compliment dels següents sis criteris de qualitat:   a) Treball en xarxa i corresponsabilitat territorial: articulació real i estable amb els municipis de l’entorn i amb el Consell Comarcal, amb mecanismes de coordina­ció i complementarietat.   b) Governança social i econòmica efectiva: participació substantiva dels sindi­cats i les organitzacions empresarials, i incorporació de l’Economia Social i Solidà­ria, amb òrgans de seguiment i presa de decisions compartida.   c) Programa madur i avaluable: trajectòria demostrable de polítiques actives en els darrers anys, amb indicadors, resultats i capacitat d’avaluació i millora contínua.   d) Capacitat institucional estable: estructura tècnica permanent (agència de desenvolupament local o equivalent), amb equips professionals i capacitat de gestió.   e) Voluntat política de ciutat i continuïtat: acord de ple majoritari o pacte de ciu­tat que transcendeixi el cicle electoral i asseguri estabilitat estratègica.   f) Recursos propis i cofinançament: compromís explícit de cofinançament mu­nicipal i de sostenibilitat econòmica per reforçar l’impacte i la permanència de les actuacions. 3. Establir una acreditació en dos nivells del SOC –«pacte singular consolidat» i «pacte singular en consolidació»– que permeti demostrar el compliment dels criteris mitjançant evidències equivalents –avaluacions externes, indicadors verificables o auditoria de processos– sense renunciar a l’exigència de resultats i millora contínua.         4. Promoure les modificacions normatives o legislatives necessàries per fer pos­sible la confluència efectiva entre estratègies territorials i pactes locals singulars, amb l’objectiu d’avançar cap a una governança integrada basada, com a mínim, en:   a) diagnosi compartida de necessitats i oportunitats del mercat de treball,   b) planificació coordinada (objectius, cartera d’actuacions i rols de cada actor), i   c) un únic espai de seguiment i avaluació (comissió mixta o òrgan equivalent), evitant duplicitats i estructures paral·leles. 5. Establir que els Pactes Locals singulars han d’actuar com a nodes de suport i capacitació territorial, formalitzant protocols de col·laboració per posar la seva ex­pertesa, equipaments i recursos (centres de formació, vivers d’empreses, programes d’orientació i intermediació, etc.) al servei del conjunt de la seva unitat territorial, en clau de solidaritat i equitat intermunicipal.       6. Garantir el finançament d’aquests models de confluència, des del SOC, mit­jançant contractes programa pluriennals de quatre anys, que assegurin estabilitat de plantilles tècniques, continuïtat estratègica i capacitat transformadora; incorporant objectius, finançament, sistemes d’avaluació i un marc clar de coordinació territo­rial, així com el règim de vigència i pròrrogues, i els mecanismes de control, justi­ficació, transparència i rendició de comptes que garanteixin l’eficiència i l’impacte dels recursos públics.

Esmena 1 GP Socialistes i Units per Avançar De modificació del punt 2   2. Avalar que els municipis de més de 50.000 habitants puguin liderar estra­tègies territorials i que aquestes puguin ser reconegudes pel SOC com a unitat de concertació singular, sempre que acrediti el compliment dels criteris establerts a la normativa vigent.                                       Esmena 2 GP Socialistes i Units per Avançar (2) De supressió del punt 3   3. Establir una acreditació en dos nivells del SOC –«pacte singular consolidat» i «pacte singular en consolidació»– que permeti demostrar el compliment dels criteris mitjançant evidències equivalents –avaluacions externes, indicadors verificables o auditoria de processos– sense renunciar a l’exigència de resultats i millora contínua.   Esmena 3 GP Socialistes i Units per Avançar (3) De modificació del punt 4   4. Promoure les modificacions normatives o legislatives necessàries per fer pos­sible les estratègies territorials, amb l’objectiu d’avançar cap a una governança in­tegrada.               Esmena 4 GP Socialistes i Units per Avançar (4) De supressió del punt 5   5. Establir que els Pactes Locals singulars han d’actuar com a nodes de suport i capacitació territorial, formalitzant protocols de col·laboració per posar la seva ex­pertesa, equipaments i recursos (centres de formació, vivers d’empreses, programes d’orientació i intermediació, etc.) al servei del conjunt de la seva unitat territorial, en clau de solidaritat i equitat intermunicipal. Esmena 5 GP Socialistes i Units per Avançar (5) De modificació del punt 6   6. Garantir el finançament, des del SOC, mitjançant contractes programa pluri­ennals de quatre anys, que assegurin estabilitat de plantilles tècniques, continuïtat estratègica i capacitat transformadora; incorporant objectius, finançament, sistemes d’avaluació i un marc clar de coordinació territorial, així com el règim de vigència i pròrrogues, i els mecanismes de control, justificació, transparència i rendició de comptes que garanteixin l’eficiència i l’impacte dels recursos públics

 

8. Arribem a la sessió de la Comissió d’Empresa i treball 25 de juny de 2026, on es van debatre la Proposta de Resolució i les esmenes presentades.

El vídeo de la sessió es troba disponible en aquest enllaç (del minut 44:23 fins 1.13:33)  Com es podrà comprovar, en les votacions va haver-hi alguns vots en contra, i en altres abstencions, del grup socialista i units per avançar. 

8. Finalment, el text va ser aprovat en la dita sessió de la Comissió, i ha estat publicat en el BOPC del dia 22 de juliol. 

 Resolució

 

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reafirmar l’estratègia territorial com a eix prioritari del Sistema Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), garantint la cohesió del conjunt del país i assegurant suport tècnic i econòmic als municipis petits i mitjans que no disposin d’estructures pròpies per a desplegar polítiques ac­tives d’ocupació.

 

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir que els municipis de més de 50.000 habitants puguin liderar llur pacte local d’ocupació i que aquest pugui és­ser reconegut pel SOC com a unitat de concertació singular, sempre que acrediti el compliment dels sis criteris de qualitat següents:

 

a) Treball en xarxa i corresponsabilitat territorial: l’articulació real i estable amb els municipis de l’entorn i amb el consell comarcal, amb mecanismes de coordina­ció i complementarietat.

 

b) Governança social i econòmica efectiva: la participació substantiva dels sindi­cats i les organitzacions empresarials, i la incorporació de l’economia social i soli­dària, amb òrgans de seguiment i presa de decisions compartida.

 

c) Programa madur i avaluable: una trajectòria demostrable de polítiques actives en els darrers anys, amb indicadors, resultats i capacitat d’avaluació i millora con­tínua.

 

d) Capacitat institucional estable: una estructura tècnica permanent, com ara una agència de desenvolupament local o equivalent, amb equips professionals i capaci­tat de gestió.

 

e) Voluntat política de ciutat i continuïtat: un acord de ple majoritari o un pacte de ciutat que transcendeixi el cicle electoral i asseguri l’estabilitat estratègica.

 

f) Recursos propis i cofinançament: el compromís explícit de cofinançament mu­nicipal i de sostenibilitat econòmica per a reforçar l’impacte i la permanència de les actuacions.

 

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a establir una acreditació en dos nivells del SOC –«pacte singular consolidat» i «pacte singular en consolidació»– que permeti demostrar el compliment dels criteris a què fa referència l’apartat 2 per mitjà d’evidències equivalents, com ara avaluacions externes, indicadors verifica­bles o auditories de processos, sense renunciar a l’exigència de resultats i la millora contínua.

 

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure les modificacions nor­matives o legislatives necessàries per a fer possible la confluència efectiva entre estratègies territorials i pactes locals singulars, amb l’objectiu d’avançar cap a una governança integrada basada, com a mínim, en:

 

a) La diagnosi compartida de necessitats i oportunitats del mercat de treball.

 

b) La planificació coordinada pel que fa als objectius, la cartera d’actuacions i les funcions de cada actor.

 

c) Un únic espai de seguiment i avaluació, com ara una comissió mixta o un òr­gan equivalent, que eviti duplicitats i estructures paral·leles.

 

5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a establir que els pactes locals sin­gulars hagin d’actuar com a nodes de suport i capacitació territorial, i formalitzar protocols de col·laboració per a posar llur expertesa, equipaments i recursos –cen­tres de formació, vivers d’empreses, programes d’orientació i intermediació, etc. al servei del conjunt de llur unitat territorial, en clau de solidaritat i equitat intermu­nicipal.

 

6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir el finançament d’aquests models de confluència, per mitjà del SOC, amb contractes programa pluriennals de quatre anys, que assegurin l’estabilitat de les plantilles tècniques, la continuïtat es­tratègica i la capacitat transformadora, que incorporin els objectius, el finançament, els sistemes d’avaluació i un marc clar de coordinació territorial, i també el règim de vigència i de pròrrogues i els mecanismes de control, justificació, transparència i rendició de comptes que garanteixin l’eficiència i l’impacte dels recursos públics.

 

9. Per finalitzar aquesta entrada, poso a disposició del lectors i lectores el text comparat de la Proposta inicial i de la definitivament aprovada.

 

Text comparat de la proposta presentada i del text finalment aprovat

 

Proposta

Text aprovat (amb incorporació d’esmenes)

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:   1. Reafirmar l’estratègia territorial com a eix prioritari del Sistema d’Ocupació de Catalunya, garantint la cohesió del conjunt del país i assegurant suport tècnic i econòmic als municipis petits i mitjans que no disposin d’estructures pròpies per desplegar polítiques actives d’ocupació.     2. Avalar que els municipis de més de 50.000 habitants puguin liderar el seu Pacte Local d’Ocupació i que aquest pugui ser reconegut pel SOC com a unitat de concertació singular, sempre que acrediti el compliment dels següents sis criteris de qualitat: a) Treball en xarxa i corresponsabilitat territorial: articulació real i estable amb els municipis de l’entorn i amb el Consell Comarcal, amb mecanismes de coordina­ció i complementarietat. b) Governança social i econòmica efectiva: participació substantiva dels sindi­cats i les organitzacions empresarials, i incorporació de l’Economia Social i Solidà­ria, amb òrgans de seguiment i presa de decisions compartida. c) Programa madur i avaluable: trajectòria demostrable de polítiques actives en els darrers anys, amb indicadors, resultats i capacitat d’avaluació i millora contínua.  d) Capacitat institucional estable: estructura tècnica permanent (agència de desenvolupament local o equivalent), amb equips professionals i capacitat de gestió. e) Voluntat política de ciutat i continuïtat: acord de ple majoritari o pacte de ciu­tat que transcendeixi el cicle electoral i asseguri estabilitat estratègica. f) Recursos propis i cofinançament: compromís explícit de cofinançament mu­nicipal i de sostenibilitat econòmica per reforçar l’impacte i la permanència de les actuacions.   3. Establir una acreditació en dos nivells del SOC –«pacte singular consolidat» i «pacte singular en consolidació»– que permeti demostrar el compliment dels criteris mitjançant evidències equivalents –avaluacions externes, indicadors verificables o auditoria de processos– sense renunciar a l’exigència de resultats i millora contínua.   4. Promoure les modificacions normatives o legislatives necessàries per fer pos­sible la confluència efectiva entre estratègies territorials i pactes locals singulars, amb l’objectiu d’avançar cap a una governança integrada basada, com a mínim, en:   a) diagnosi compartida de necessitats i oportunitats del mercat de treball,   b) planificació coordinada (objectius, cartera d’actuacions i rols de cada actor), i   c) un únic espai de seguiment i avaluació (comissió mixta o òrgan equivalent), evitant duplicitats i estructures paral·leles.   5. Establir que els Pactes Locals singulars han d’actuar com a nodes de suport i capacitació territorial, formalitzant protocols de col·laboració per posar la seva ex­pertesa, equipaments i recursos (centres de formació, vivers d’empreses, programes d’orientació i intermediació, etc.) al servei del conjunt de la seva unitat territorial, en clau de solidaritat i equitat intermunicipal. 6. Garantir el finançament d’aquests models de confluència, des del SOC, mit­jançant contractes programa pluriennals de quatre anys, que assegurin estabilitat de plantilles tècniques, continuïtat estratègica i capacitat transformadora; incorporant objectius, finançament, sistemes d’avaluació i un marc clar de coordinació territo­rial, així com el règim de vigència i pròrrogues, i els mecanismes de control, justi­ficació, transparència i rendició de comptes que garanteixin l’eficiència i l’impacte dels recursos públics.

1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a reafirmar l’estratègia territorial com a eix prioritari del Sistema Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), garantint la cohesió del conjunt del país i assegurant suport tècnic i econòmic als municipis petits i mitjans que no disposin d’estructures pròpies per a desplegar polítiques ac­tives d’ocupació.   2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir que els municipis de més de 50.000 habitants puguin liderar llur pacte local d’ocupació i que aquest pugui és­ser reconegut pel SOC com a unitat de concertació singular, sempre que acrediti el compliment dels sis criteris de qualitat següents:     a) Treball en xarxa i corresponsabilitat territorial: l’articulació real i estable amb els municipis de l’entorn i amb el consell comarcal, amb mecanismes de coordina­ció i complementarietat.   b) Governança social i econòmica efectiva: la participació substantiva dels sindi­cats i les organitzacions empresarials, i la incorporació de l’economia social i soli­dària, amb òrgans de seguiment i presa de decisions compartida.   c) Programa madur i avaluable: una trajectòria demostrable de polítiques actives en els darrers anys, amb indicadors, resultats i capacitat d’avaluació i millora con­tínua.   d) Capacitat institucional estable: una estructura tècnica permanent, com ara una agència de desenvolupament local o equivalent, amb equips professionals i capaci­tat de gestió.   e) Voluntat política de ciutat i continuïtat: un acord de ple majoritari o un pacte de ciutat que transcendeixi el cicle electoral i asseguri l’estabilitat estratègica.   f) Recursos propis i cofinançament: el compromís explícit de cofinançament mu­nicipal i de sostenibilitat econòmica per a reforçar l’impacte i la permanència de les actuacions.   3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a establir una acreditació en dos nivells del SOC –«pacte singular consolidat» i «pacte singular en consolidació»– que permeti demostrar el compliment dels criteris a què fa referència l’apartat 2 per mitjà d’evidències equivalents, com ara avaluacions externes, indicadors verifica­bles o auditories de processos, sense renunciar a l’exigència de resultats i la millora contínua.       4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure les modificacions nor­matives o legislatives necessàries per a fer possible la confluència efectiva entre estratègies territorials i pactes locals singulars, amb l’objectiu d’avançar cap a una governança integrada basada, com a mínim, en:     a) La diagnosi compartida de necessitats i oportunitats del mercat de treball.     b) La planificació coordinada pel que fa als objectius, la cartera d’actuacions i les funcions de cada actor.   c) Un únic espai de seguiment i avaluació, com ara una comissió mixta o un òr­gan equivalent, que eviti duplicitats i estructures paral·leles.   5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a establir que els pactes locals sin­gulars hagin d’actuar com a nodes de suport i capacitació territorial, i formalitzar protocols de col·laboració per a posar llur expertesa, equipaments i recursos –cen­tres de formació, vivers d’empreses, programes d’orientació i intermediació, etc. al servei del conjunt de llur unitat territorial, en clau de solidaritat i equitat intermu­nicipal.   6. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir el finançament d’aquests models de confluència, per mitjà del SOC, amb contractes programa pluriennals de quatre anys, que assegurin l’estabilitat de les plantilles tècniques, la continuïtat es­tratègica i la capacitat transformadora, que incorporin els objectius, el finançament, els sistemes d’avaluació i un marc clar de coordinació territorial, i també el règim de vigència i de pròrrogues i els mecanismes de control, justificació, transparència i rendició de comptes que garanteixin l’eficiència i l’impacte dels recursos públics.

 

Bona lectura.