La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’agost.

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial, fetes públiques el divendres, 2 de setembre, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’agost ha estat de 2.437.491, amb una disminució de 14.001 persones sobre el mes anterior, a causa del descens de l’afiliació al règim general (13.599). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 399.520, i el del règim general és de 2.032.319.

 

Durant el mes d’agost el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 677.277 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 217.394. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes d’agost de 2021 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral durant bona part de l’any 2020 i la progressiva recuperació de l’activitat econòmica.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 12,10 % del total de la població treballadora afiliada (20.151.001).

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponents al mes d’agost  de 2022 i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de juliol,  que han estat també publicades el divendres 2 de setembre pel Ministeri  de Treball i Economia Social 

 

Les dades més destacats són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 356.776 (12,20 % del total, 2.883.812). 121.820 són de països UE i 234.956 de països no UE. S'ha produït un descens mensual de 3.388 persones (l’augment del total de la població ha estat de 40.428) i un interanual de 81.969 (15,38 % del total, 532.686). En les dades del mes d’agost destaca el creixement en el sector de la construcció (1,66 %, sent l’atur de 33.440), i el descens en el de l’agricultura (9,15 %, sent l’atur de 34.757).

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 64.511 (18,08 % del total, 356.776). 15.480 són de països UE i 49.031 de països no UE, amb un descens  mensual de 249 persones (7,13 % del total, 3.388), i una disminució interanual de 8.889 (10,85 % del total, 81.969). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (39.133), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.244, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 10.191.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 272.547, amb una disminució mensual de 50.290 i interanual de 10.296. 66.846 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 205.701 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 60.528, amb un descens mensual de 11.778, i un creixement interanual de 2.975. 10.861 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 49.667 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de juliol:  173.841, amb una disminució interanual del 22,7 %. 74.126 aturats són de països UE i 99.715 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 9,89 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 13,42 % si es tracta de la prestació contributiva, del 6,46 % en cas de subsidi, 11,44 % en la renda activa d'inserció, i 4,96 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de juliol amb les dels onze mesos anteriors s'observa un descens de la població acollida a la prestació contributiva i també, superior, dels perceptors de subsidi,  un més suau descens dels qui reben la renda activa d'inserció i de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 15,12 al 13,42 % (una disminució del 11,2 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 7,80 al 6,46 % (- 17,2 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (6,46 i 13,42 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 11,44 % del total dels perceptors, amb una disminució del 8,6 % interanual. De les dades del mes de juliol cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 60,1 % dels estrangers de països UE i el 64,4 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 39,9 i 45,6 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de juliol, un total de 1.758.496, el 46 % reben prestacions contributives i el 34 % prestacions assistencials.

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 32,81 (39,83 i 28,69 % els mesos de juliol de 2020 i 2021 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 150.106.000. euros, un 9,1 % de la despesa total (amb una disminució del 11,6 % sobre l'any anterior).

 

El 64,7 % de la despesa total de prestacions (1.643.444 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 76,0 % en el cas dels aturats estrangers (84,9 i 72,9 % els mesos de juliol de 2020 i 2021, respectivament).

 

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (12,99), per davant de la de Barcelona (11,42 %), València (7,50 %), Almeria (7,06 %), Huelva (6,37 %), (Múrcia (5,80), Alacant (5,04 %), Málaga (3,11 %), Murcia (3,01 %), Saragossa (2,45), i Castelló (2,45 %).

 

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (43.171, 24,83 %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins (35.053, 20,16 %), mentre que  els búlgars ocupen la tercera posició  (9.356, 5,38 %), per davant dels italians (7.120,4,10 %), i dels colombians (5.558, 3,20 %).