El 30 de setembre va tenir lloc la presentació de la Memòria2025 del Consell Econòmic i Social de Barcelona en el Saló de Cròniques de l’Ajuntament, i la seva aprovació pel Plenari.
Reprodueixo en aquesta entrada una versió lleugerament revisada de la meva
intervenció, així com també una amplia síntesi del seu contingut.
És novament una satisfacció, com ho va ser en 2024, presentar la Memòria
2025 del Consell Econòmic i Social de Barcelona, donant així compliment al que
es disposa en l'art. 3 dels nostres Estatuts.
Permetin, en primer lloc, que reiteri quelcom que vaig exposar en la
presentació de la Memòria 2024 i que, per suposat, segueix sent plenament
vàlid: “Des del CESB, com a organisme que compta amb la participació de les
organitzacions sindicals i empresarials més representatives, el nostre sant i
senya, el nostre ADN, és l'aposta permanent per al diàleg social i la cerca
d'acords que es transformin en propostes constructives per a la millora de la
condicions de vida de la població. Per això no hi ha dubte que estem en
perfecta sintonia amb les decisions que s'adopten en l'àmbit polític municipal,
sense que això sigui cap impediment per traslladar propostes i reflexions que
posen de manifest tot allò que encara queda per dur a terme en aquesta millora
permanent de les condicions de vida de tota la ciutadania”.
Es una Memòria, de més de 200 pàgines, en la qual es tracta de recollir la
realitat econòmica i social de la nostra ciutat, al mateix temps que es
relaciona, amb les dades disponibles per al mateix període, amb la de la província, de Catalunya i d'Espanya. Es
tracta, doncs, d'un document d'indubtable importància per a poder conèixer com
ha evolucionat aquesta realitat durant dotze mesos i poder efectuar, com així
es fa, l'oportuna comparació amb la realitat de l'any anterior, i prenent com a
punt de referència general l'any anterior a la pandèmia, és a dir 2019, per a
examinar com ha evolucionat.
La memòria consta de vuit capítols, acompanyats de la presentació de la
realitat econòmica a càrrec del degà del col·legi d’economistes de Catalunya i
de les aportacions pròpies de cadascuna de les organitzacions empresarials i
sindicals més representatives (FTN, PIMEC, CCOO i UGT) que formen part de la
comissió executiva i que mostren, sens dubte, valoracions diverses, sempre des
de la perspectiva de cada d'una d'elles i amb propostes per a la millora de tot
allò que afecta la ciutadania, al món empresarial i a les persones
treballadores.
_____________________________________________________________
És impossible, òbviament, sintetitzar en una presentació tota la riquesa de
les dades disponibles en els vuit capítols, si bé si crec que és possible, i
així ho faig, sintetitzar algunes de les notes més destacades de tots ells.
- Si ens fixem en la demografia (capítol 1), la ciutat tanca l’any
2025 amb una població registrada de
1.729.963 habitants, xifra que representa una lleugera disminució del 0,1 %
respecte de l'any anterior. Malgrat aquest lleu descens, la població continua
situant-se en valors molt elevats i representa el segon màxim de la sèrie
recent, només per darrere del registre assolit a finals de 2024. En comparació
amb el gener de 2020, just abans de l'esclat de la pandèmia de la COVID-19,
Barcelona ha incrementat la seva població en 63.433 habitants.
Barcelona presenta una estructura demogràfica pròpia d'una gran ciutat
madura, caracteritzada per una elevada concentració de població entre els 25 i
els 54 anys, especialment en els grups d'edat de 30 a 34 anys, de 35 a 39 anys
i de 45 a 49 anys. Aquesta distribució posa de manifest l'existència d'un volum
important de població en edat potencialment activa en el mercat de treball.
Paral·lelament, s'observa un pes relativament reduït de la població infantil,
especialment en els grups de 0 a 14 anys, fet que reflecteix els baixos nivells
de natalitat registrats durant les darreres dècades. Al mateix temps, la
població de 65 anys i més manté i incrementa paulatinament la seva presència
dins de l'estructura demogràfica de la
ciutat.
L’anàlisi de la població segons el lloc de naixement posa de manifest la
diversitat demogràfica. A finals de 2025, el 42,3% dels residents havien nascut
a la mateixa ciutat de Barcelona (731.496 persones), mentre que el 15,5% a la
resta d’Espanya (267.477 persones) i el 6,0% a la de Catalunya (104.066
persones). Paral·lelament, la població nascuda a l’estranger ascendia a 626.924
persones, que representaven el 36,2% del total de residents, i d’aquestes el 30
% disposaven de nacionalitat espanyola.
Voldria fer esment aquí a la presentació que es va dur a terme a finals del
2025 de l‘informe “Els fluxos migratoris. Anàlisi demogràfica sobre els
processos d’assentament territorial de la població a Barcelona i la Regió
Metropolitana de Barcelona” .
Les persones empadronades a la ciutat (1.729.963) viuen distribuïts en
684.077 domicilis, amb una ocupació mitjana de 2,46 persones per habitatge. Les
llars unipersonals constitueixen la tipologia residencial més freqüent, amb un
31,5% del total de domicilis, Les dades constaten la disminució del pes de les
llars amb presència de menors, ja que només el 21,4% dels domicilis compten amb
algun menor de 18 anys, mentre que el 78,6% no en tenen cap.
- El capítol 2 està dedicat a la activitat econòmica. L’any 2025, el
PIB de Barcelona se situava en 112.210,9 milions d’euros. L'augment nominal era
del 5,18% respecte l'any 2024 i, d'un 31,8% respecte l'any 2019. El valor del
PIB de Barcelona suposa el 33,52 % del PIB de Catalunya i el 6,65% del PIB
espanyol. El PIB de Barcelona creix un 2,97% respecte del 2024 i un 11,42%
respecte del 2019. Aquesta evolució confirma que l’economia de la ciutat ha
superat el nivell d’activitat prepandèmia i consolida la recuperació iniciada
després de la crisi sanitària.
Barcelona presenta una estructura econòmica clarament terciaritzada. Els
serveis concentren al voltant del 90,87% de les afiliacions a la Seguretat
Social i generen el 90,07% del VAB. La indústria representa aproximadament el
5,77% de l’afiliació i el 5,84% del VAB. La construcció se situa en el 3,19% de
l’afiliació i el 4,05% del VAB. L’agricultura té un pes pràcticament residual.
Barcelona genera el 40,1% del VAB del sector serveis de Catalunya, tenint un
paper central com a principal nucli de serveis avançats, activitats
empresarials, comerç, turisme i economia del coneixement.
El teixit empresarial es manté fortament concentrat en el sector serveis,
amb 148.453 empreses (85,3% del total). La construcció en representa el 11,0%
(19.153 empreses) i la indústria el 3,7% (6.482).En comparació amb 2024,
augmenta el nombre d’empreses en serveis (+2,1%) i construcció (+0,5%), mentre
que la indústria disminueix (-2,3%).
Les empreses sense assalariats ascendeixen a 99.798, representant el 57,3%
del total, mentre que les empreses d’1 a 9 assalariats sumen 65.028, amb un pes
del 37,4%. Les empreses de 10 o més assalariats tenen una presència molt
inferior, amb només el 5,3% del total.
- El món laboral centra l’atenció del capítol 3. La població
activa de Barcelona se situa en 923.230 persones, xifra que representa el 21,6%
del total de Catalunya. L’evolució del període 2019-2025 manté una tendència
positiva, amb un increment acumulat superior a l’11,20%, i continua concentrant
més d'una cinquena part de la població activa catalana. La població activa es
concentra principalment en les edats centrals de la vida laboral: el grup de 30 a 54 anys representa prop del 65%
del total. La població jove d’entre 16 i 29 anys suposa el 17,9% de la població
activa, mentre que les persones de més de 55 anys representen el 17% restant. Amb
perspectiva de gènere, les dones representen el 50,6% de la població activa de
la ciutat, una situació que contrasta amb la província de Barcelona i el
conjunt de Catalunya, on els homes continuen sent majoritaris, amb percentatges
del 52,1% i del 52,9%, respectivament.
La població ocupada assoleix a finals de 2025 la xifra de 854.400 persones,
el que representa un màxim històric en el conjunt de la sèrie. Entre 2019 i
2025, la població ocupada a Barcelona ha augmentat en 101.030 persones, xifra
que representa un increment acumulat del 13,47%. Des d’una perspectiva de
gènere, la distribució de la població ocupada a Barcelona presenta una situació
de pràctica paritat. L’any 2025, les dones representen el 49,90% del total de
persones ocupades, un percentatge molt similar al registrat l’any anterior i
que implica un augment de 2,46 punts percentuals respecte de 2019. En
paral·lel, el pes dels homes se situa en el 50,10%, enfront del 51,30% observat
al començament del període.
En finalitzar 2025, la ciutat compta amb un total de 1.250.163 afiliacions
a la Seguretat Social, El 73,6% de les afiliacions són de persones amb
nacionalitat espanyola, i el 26,4 % estrangera. Des de l’any 2019, la ciutat ha
experimentat un creixement destacat del col·lectiu afiliat de nacionalitat
estrangera, amb un increment del 29,67%.
La taxa d’atur de Barcelona se situa en el 7,48% al quart trimestre de
2025, una disminució de 0,26 punts
percentuals respecte del mateix període de 2024, una reducció relativa del
3,48%. 45.228 persones aturades tenen nacionalitat espanyola, el 73,8% del
total de l’atur registrat a la ciutat, i les de nacionalitat estrangera sumen 16.055
persones en aquesta situació, el 26,2%.
- El capítol 4 està dedicat concretament a les condicions laborals a la
nostra ciutat.
L’anàlisi duta a terme se centra en la composició de la contractació
segons modalitats de contracte i en la taxa de temporalitat de l’ocupació
assalariada.
L’any 2025, se situa en el 9,2%, un valor clarament inferior al registrat a
Catalunya (11,7%) i, especialment, al conjunt d’Espanya (15,3%). En relació amb
l’any 2024, la temporalitat continua reduint-se a Barcelona, amb un descens de
2,0 punts percentuals. .
La comparació amb el període previ a la pandèmia evidencia una
transformació encara més significativa. Entre 2019 i 2025, la taxa de
temporalitat de Barcelona es redueix en 11,5 punts percentuals, passant del
20,7% al 9,2%. Aquesta disminució representa una reducció superior al 55% en
termes relatius i constitueix un dels canvis més destacats en l’estructura
recent de l’ocupació, conseqüència de la reforma laboral operada pel reial
decret-llei 32/2021 de 28 de novembre.
Barcelona registra 740,5 mil persones ocupades a jornada completa i 110,3
mil a jornada parcial. Respecte a 2024, la jornada completa es manté
pràcticament estable, amb un increment del 0,3%, mentre que la jornada parcial
disminueix un 13,3%. En comparació amb 2019, l’ocupació a jornada completa
creix un 15,0%, per sobre de l’augment de la jornada parcial, que és del 4,4%.
La jornada parcial representa el 13,0% de l’ocupació a Barcelona ciutat, un
valor molt similar al de Catalunya, del 13,1%, i lleugerament inferior al
d’Espanya, del 13,7%.
Segons les últimes dades disponibles, l’any 2024, el salari brut anual
mitjà de les persones assalariades residents a Barcelona se situa en 36.466
euros, per sobre dels valors de Catalunya i Espanya. Per sexe, els homes
registren un salari mitjà de 39.602 euros, i les dones de 33.349 euros (bretxa
salarial del 15,8 %). En tots dos casos, els valors són superiors als de
Catalunya i Espanya. En comparació amb 2019, el salari mitjà dels homes a
Barcelona creix un 15,6% i el de les dones un 19,7 %.
La diferencia salarial entre jornada
completa i parcial existeix tant entre les dones com entre els homes. En les
primeres, el salari mitjà és de 36.951
euros en jornada completa i de 19.861 euros en jornada parcial. Entre els
segons, se situa en 41.795 euros en jornada completa i en 21.218 euros en
jornada parcial.
Les diferències salarials també tenen una clara dimensió territorial dins
de la ciutat. L’any 2024, Sarrià-Sant Gervasi registra el salari brut anual
mitjà més elevat de la ciutat, amb 61.030 euros, un 67,4% per sobre de la
mitjana de Barcelona. Els salaris més baixos corresponen a Nou Barris, amb
26.909 euros, i Ciutat Vella, amb 27.322 euros, aproximadament una quarta part
per sota de la mitjana de la ciutat.
- Les rendes, pensions i prestacions socials son objecte d’examen en el
capítol 5
La jubilació concentra el principal volum de pensions contributives. L’any
2025, es registren 131.593 pensions de jubilació en homes , 140.322 en dones.
la pensió de viduïtat és la modalitat amb una diferència de gènere més acusada,
amb 76.268 pensions en dones davant de només 7.707 en homes. Les pensions de
jubilació continuen sent les més elevades i presenten la bretxa més
significativa entre sexes, amb una mitjana de 2.057 euros mensuals en homes i
1.447 euros en dones. En canvi, en el cas de la viduïtat, l’import mitjà és
superior en les dones, que perceben 1.089 euros mensuals, enfront dels 737
euros dels homes.
A Barcelona, hi havia en finalitzar 2025 17.563 persones pensionistes amb
pensió no contributiva, un increment del 2,4% respecte al 2024 i del 5,7% al
2019. Les dones continuen tenint un pes majoritari, amb 10.623 pensionistes,
aproximadament el 60% del total. L’import mitjà mensual passa de 385 euros el
2019 a 507 euros el 2024 i a 544 euros el 2025.
La Renda Disponible de les Llars
(RDL) a Barcelona tanca l’any 2025 amb un increment del 5,3%, un
creixement més moderat que en 2024 (9,2%), i proper a l’observat al ritme
prepandèmia de 2019 (5,6%). La Renda Primària de les Llars també manté una evolució positiva, amb un
augment del 6,1% inferior al 9,0% de 2024 però per sobre del registrat al 2019
(5,6%). En conjunt, tots dos indicadors continuen creixent, tot i que a un ritme
més moderat que l’any anterior.
La remuneració de les persones assalariades és el component amb més pes i
millor evolució, amb un creixement anual del 6,8% i el 53% del total dels
recursos. Les rendes mixtes augmenten un 4,9% i representen el 29,4%, mentre
que les prestacions socials creixen un 5,7% i suposen el 17,6% del total.
Barcelona presenta una taxa de risc de pobresa inferior a la dels
principals àmbits de referència. L’any 2025 se situa en el 16,4 %, per sota del
conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya, amb
taxes del 19,4 %, 18,9 % i 19,5 %, respectivament.
A la ciutat, el risc de pobresa es redueix de manera molt significativa
després de les transferències socials. El 2025, la taxa passa del 38,5 % abans
de transferències al 16,4 % després de rebre-les. Però, A Barcelona, l’any
2025, la taxa del conjunt de la població se situa en el 16,4 %, però augmenta
fins al 39,5 % entre les persones aturades, el 28,4 % entre els menors de 16
anys, el 27,4 % entre les persones en altres situacions d’inactivitat i el 26,3
% entre les persones nascudes fora d’Espanya.
- Una més que important atenció
és la que la Memòria dedica, en el capítol 6, a les polítiques actives
d’ocupació i dinamització econòmica a la ciutat, prenent en consideració
totes les inversions i actuacions dutes a terme pel Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC), la societat municipal Barcelona Activa i el propi
Ajuntament.
La inversió del SOC a Barcelona l’any 2025 s’ha situat en 72.420.966
euros, i representa el 18,0 % del total
de la inversió del SOC a Catalunya, fixada en 402.702.885 euros. Pel que fa a
les persones destinatàries vinculades als programes i serveis amb assignació
pressupostària del SOC, Barcelona concentra 32.797 persones sobre un total de
122.376 al conjunt de Catalunya, xifra que equival al 26,8 %. L’any 2025 s’han
comptabilitzat 181.421 persones
demandants d’ocupació registrades pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya
(SOC) a la ciutat de Barcelona. D’aquest total, s’observa una presència
lleugerament majoritària de dones, que representen el 54,3 %, davant del 45,7 %
corresponent als homes. Durant l’any 2025, el volum total de serveis registrats
pel SOC s’eleva a 244.540. D’aquests, el 87,5 % han estat gestionats
directament mentre que el 12,5 % restant s’han tramitat a través d’operadors
subvencionats. En termes globals, aquest nivell d’activitat equival a una
mitjana aproximada de 2,2 serveis per persona atesa.
Barcelona Activa executa un total de 61,0 milions d’euros l’any 2025. La
partida principal correspon al foment d’estratègies d’ocupació, amb 37,9
milions d’euros, que representa el 62,2% del total i experimenta un creixement
notable del 38,3% respecte a l’any anterior. També destaca l’increment de la
partida de Talent Digital, que arriba als 6,2 milions d’euros, amb un augment
del 21,3% interanual i del 77,8% en comparació amb el 2019. L’any 2025 vaatendre
un total de 58.598 persones en el conjunt dels seus serveis i programes.
Aquesta xifra representa un lleuger increment respecte a l’any 2024, en què es
van atendre 57.441 persones, i se situa clarament per sobre del nivell de 2019,
any de referència prepandèmia, amb 51.475 persones. En relació amb el nivell
formatiu, es constata un predomini clar de les persones amb estudis
universitaris, amb 28.746 usuaris, que representen el 49,1 % del total. En
segon lloc, se situen les persones amb estudis secundaris, amb 24.933 usuaris,
que equivalen al 42,5 %. Finalment, les persones amb estudis primaris o sense
estudis tenen un pes més reduït, amb 4.919 persones, és a dir, el 8,4 % del
total.
La despesa executada en l’àmbit d’Emprenedoria, Empresa i Innovació l’any
2025 s’ha situat en 16,9 milions d’euros, xifra que representa el 27,7 % del
total de la despesa executada de l’entitat. Pel que fa al perfil sectorial de les empreses
ateses, el comerç es configura com el principal àmbit d’activitat, amb 961
empreses, que representen el 16 % del total. En segon lloc, se situen els
serveis a les empreses, amb 909 empreses i un pes del 15 %, fet que posa de
manifest la importància d’aquest segment dins del teixit productiu de la
ciutat. Del total de 6.173 empreses ateses, 4.953 es localitzaven a la ciutat
de Barcelona, fet que representa el 80,2 % del total. Aquesta concentració
territorial reflecteix el caràcter eminentment local de l’actuació de Barcelona
Activa, així com el seu paper central en el suport al teixit productiu de la
ciutat. Per districtes, destaca l’Eixample, amb 1.091 empreses, que representen
el 22,0 % del total d’empreses ubicades a Barcelona.
L’any 2025, l’import liquidat per l’Ajuntament de Barcelona en els
programes de dinamització econòmica i suport a l’ocupació va assolir els
131.220.057,13 €, xifra que representa un increment del 5,0% respecte al 2024,
quan l’import va ser de 124.985.640,01 €. En comparació amb el 2019,
l’increment és més intens, ja que es passa de 80.942.522,44 € a 131.220.057,13
€, amb un augment acumulat del 62,1%. En els programes de dinamització econòmica i suport a
l’ocupació, la despesa passa de 80,9 milions d’euros el 2019 a 131,2 milions el
2025, un increment acumulat del 62,2 %. En els programes d’habitatge i barris,
la despesa s’incrementa de 27,4 milions d’euros el 2019 a 58,9 milions el 2025,
fet que suposa un creixement molt més intens, del 115,0 %.
- A la formació professional es dedica el capítol 7. Durant el curs
2025-2026 continua el desplegament del sistema integrat83 establert per la Llei
orgànica 3/2022 i pel V Pla general del sistema FPCAT 2025-2028. El nou marc
amplia la concepció tradicional de l’FP i reforça la integració entre formació,
orientació, acreditació de competències i ocupació.
En finalitzar el 2025, les persones amb estudis universitaris o CFGS
representen el 37,74% de la població amb titulació coneguda de Barcelona. En
comparació amb el 2019, el pes del nivell superior augmenta del 33,97% al
37,74%, amb un increment acumulat de 3,77 punts percentuals. El nivell bàsic
segueix la trajectòria contrària i disminueix del 40,47% al 36,37%, 4,10 punts
menys. El nivell intermedi passa del 25,56% al 25,89% i només augmenta 0,33
punts.
En relació amb el mercat de treball, Barcelona presenta una població activa
caracteritzada pel predomini de les qualificacions superiors i per una
presència limitada de les intermèdies. L’any 2025, el nivell superior
representa el 65,3% de la població activa, mentre que el nivell intermedi se
situa en el 18,2% i el baix en el 16,5%. El contrast territorial mostra que
aquesta característica és més intensa a Barcelona que al conjunt de Catalunya.
L’any 2024, la població activa catalana es distribuïa entre un 48,2% de nivell
superior, un 23,6% d’intermedi i un 28,2% de baix.
Les persones graduades de la modalitat dual intensiva presenten una
proporció més elevada d’inserció laboral que el conjunt de graduats, tant als
CFGM com als CFGS. Als CFGM, la inserció laboral se situava en el 49,67% entre
les persones graduades de la modalitat dual, davant del 40% del conjunt. En
concret, el 24,36% treballava i el 25,31% estudiava i treballava. La proporció
de persones que buscava feina era del 5,63%, inferior al 10% del conjunt de
CFGM. Als CFGS, la inserció laboral arribava al 72,15% en la modalitat dual,
davant del 65% del conjunt. El 50,18% treballava i el 21,97% combinava feina i
estudis, mentre que el 9,27% buscava feina.
- Per últim, hem incorporat un capítol, el vuitè, dedicat monogràficament a
l’habitatge, per la importància que cada vegada més te a la nostra ciutat, i
més general a tota la Unió Europea com es demostra a l’eurobaròmetre de juny de
2025, on es posà de manifest que la manca d’habitatge assequible era el
problema més important i urgent per a les persones que viuen a ciutats, sent el
51% els que consideraven que era un problema immediat i urgent. Com manifestava
el nostre alcalde, Jaume Collboni, en una entrevista publicada al diari La
Vanguardia el 21 de juny d’enguany, poc desprès de la visita del Papa Lleó XIV
i a pocs dies de la sortida del Tour de França des de la nostra ciutat, “... Barcelona no necessita promoció, el que
necessita és recuperar la seva reputació. La culminació de la torre de Jesús
ens ha fet tocar el cel, però jo tinc l'obligació de tocar de peus en el sòl,
d'afrontar uns reptes molt importants, començant pel de l'habitatge i el dret a
quedar-se a la ciutat... A diferència d'altres ciutats d'Espanya, no és el
nostre objectiu créixer en població. El nostre objectiu és que en el 2035
tinguem garantit el dret a quedar-se i viure a la ciutat”.
Els indicadors de població i afiliació, analitzats en capítols anteriors,
apunten a una ciutat amb una funció econòmica i metropolitana elevada. Aquesta
intensificació, però, contrasta amb una evolució més lenta i discontínua del
parc residencial. Segons els censos disponibles , Barcelona passa de 757.928
habitatges el 2001 a 808.740 el 2021, amb un increment del 6,7% en vint anys.
Tanmateix, entre el 2011 i el 2021 el parc total es redueix lleugerament, un
0,3%. Entre el 2011 i el 2021, els habitatges principals passen de 684.080 a
671.139, amb una disminució de l’1,9%, mentre que els habitatges no principals
augmenten un 8,3%. Aquesta evolució no permet identificar automàticament les
causes del canvi, però sí mostra que la disponibilitat residencial efectiva pot
evolucionar de manera diferent del parc total
A Barcelona, les llars unipersonals han guanyat pes de manera sostinguda:
representaven el 18,1% del total el 1991, el 29,0% el 2011 i el 31,0% el 2021.
Les dades més recents de l’OMD permeten afegir una dimensió qualitativa a
aquesta evolució: entre les llars unipersonals de menys de 65 anys, el pes de
la propietat disminueix del 40,0% el 2017 al 27,1% el 2024, mentre que el
lloguer es manté com a règim majoritari, amb el 56,9% el 2024. En canvi, entre
les llars unipersonals de 65 anys o més, la propietat continua sent predominant
i fins i tot augmenta del 69,0% al 73,3%.
L’any 2025, el lloguer mensual mitjà se situa en 1.134,6 euros, un 1,1%
menys que l’any 2024. De l’altra, el preu mitjà per metre quadrat augmenta de
16,1 a 16,7 euros mensuals, fet que representa un increment del 3,7%.Les dades
mostren una contenció del lloguer mensual mitjà, amb una reducció de 1,1%, però
no una reducció del cost unitari de l’espai residencial. Sarrià-Sant Gervasi
registra el lloguer mensual més elevat de la ciutat, amb 1.603,7 euros, un
41,3% per sobre de la mitjana de Barcelona. Nou Barris és el districte amb el
lloguer mensual més baix, amb una renda mitjana de 796,2 euros, un 29,8%
inferior a la mitjana de la ciutat. Entre 2000 i 2023, l’índex del lloguer a
Barcelona passa de 100 a 278,4, mentre que la renda familiar disponible bruta
per habitant augmenta fins a 184,0. Això indica que els preus del lloguer han
crescut a un ritme molt superior al dels recursos econòmics de les llars.
____________________________________________________________
Abans de redactar aquesta “introducció i context” de la Memòria 2025, m’he
detingut en llegir la que havia escrit
per a la del 2024, la primera desprès de la meva designació com a
president del CESB el 19 de marc de 2025 i per tant dedicada a un període en el
que va deixar la seva petjada, sense cap mena de dubte, l’anterior President,
Sr. Francesc Castellana i Aregall.
I a l’igual que he fet en referir-me al paper fonamental que tenen els agents socials en el funcionament
del CESB, em permetran que recuperi el que vaig dir fa un any, ja que també
segueix sent plenament vàlid: “Barcelona és una ciutat viva, internacional,
rica en matisos i diversitat, que mira cap al futur mentre canvia el present.
Afegeixo ara, que el repte principal que té és no deixar ningú enrere en
aquesta obstinació i adoptar totes les mesures perquè això sigui possible. La
ciutadania s'ho mereix i els poders públics han d'estar a l'altura de les
circumstàncies, i les forces econòmiques i socials també”
Volem contribuir al debat sobre el model econòmic i social de la nostra ciutat,
tenint present el cada vegada més important procés de la internacionalització
econòmica, i prestant especial atenció a la problemàtica de l’habitatge, la
demografia, el model productiu, el treball, i les institucions socials, i
sempre tenint en el nostre punt de mira l’enfortiment de la cohesió social.
Ho farem, és el nostre propòsit, amb nous informes, dictàmens i
recomanacions, en temàtiques de tanta rellevància per a la ciutat, i la seva
regió metropolitana, com són les següents: ’economia social i solidària; el
teixit empresarial i la seva grandària; l’anàlisi de les polítiques econòmiques i socials en algunes àmbits territorials
europeus que podem comparar-se amb Barcelona i la seva Regió Metropolitana; la
formació professional dual i el seu encaix en el mercat de treball; les noves realitats organitzatives i
productives empresarials i com els hi afecta la tecnologia en general i la
intel·ligència artificial en particular, sent una temàtica especialment
important la formació de les persones
treballadores, es a dir l’adquisició de competències digitals, als nous
requeriments productius; quina es la
realitat del cost de la vida i els factors que ha de tenir-se en consideració
per entendre com afecten a les persones.
I tot això, requereix sens dubte d’un bon treball de tot el personal del
CESB, al qui agraeixo la seva implicació en el bon funcionament.
En aquest sentit, i tal com subratlla la Comissió Europea en la seva
Comunicació sobre “Una agenda de la UE per a les ciutats: impulsar el
creixement i la prosperitat”, l'aplicació del pilar europeu de drets socials i
de les estratègies de la Unió de la Igualtat és crucial, “ja que aquestes
iniciatives se centren, entre altres coses, en l'accés a l'habitatge, el
transport, l'educació i l'ocupació, així com en la igualtat d'oportunitats per
als grups en risc de discriminació i exclusió”, sent vitals per a les ciutats
pròsperes “l’ocupació de qualitat i
l’oferta d’habitatges assequibles sostenibles i de qualitat digna per a tots,
així com un accés equitatiu i fàcil als serveis” .
I no de menor importància és el meu parer la manifestació que realitza el
Comitè Econòmic i Social Europeu en el seu Dictamen sobre l’esmentar informe,
advertint “contra l'aplicació d'un enfocament tecnocràtic basat en projectes
que comporta el risc que es passin per alt els factors estructurals de les
crisis urbanes”, i que “una Agenda de la UE per a les Ciutats creïble ha
d'abordar la dinàmica politicoeconòmica subjacent, en particular la
desigualtat, la financiarització i el desenvolupament territorial desequilibrat”
I sense oblidar que Barcelona és sense cap mena de dubte un pilar
fonamental per tal que el Pla de Govern aprovat pel Govern de la Generalitat
per a aquesta legislatura assoleix el seu objectiu, que recorden que és “situar
Catalunya entre les 50 regions més innovadores d'Europa per a l'any 2030”, i
que es fonamenta en la creació de llocs de treball de qualitat, la millora de
la competitivitat del teixit productiu i una aposta decidida per la innovació i
la transferència de coneixement.
Bona lectura de la Memòria 2025 i moltes gràcies per la seva atenció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario