La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de gener

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social    , fetes públiques el dimarts, 3 de febrer, pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:  

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de desembre ha estat de 3.038.158, amb una disminució de 47.219 persones sobre el mes anterior, a causa del descens de l’afiliació al règim general (46.666). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 496.888, i el del règim general és de 2.537.205.  

 

Durant el mes de gener, el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 477.818 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 195.129.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 14,08 % del total de la població treballadora afiliada (21.573.632).    

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes de gener i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de desembre de 2025  ,   que han estat també publicades el dimarts 3 de febrer pel  Ministeri  de Treball i Economia Social    Les dades més destacades són les següents:  

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 343.693 (14,09 % del total 2.439.062). 102.363 són de països UE i 241.330 de països no UE. El creixement mensual ha estat de 6.912 (22,74 % del total, 30.392) i el descens interanual de 16.810 (10,48 % del total, 160.381). En les dades del mes de gener destaca el creixement en el sector dels serveis (3,09 %, sent l’atur de 205.905 persones), i la disminució en el de l’agricultura (0.34 %, sent l’atur de 16.293)

 

 

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 66.141 (19,24 % del total, 343.693). 17.369 són de països UE i 48.772 de països no UE, amb un augment mensual de 388 persones (  % del total, 6.912), i disminució interanual de 3.219 (5,61 % del total, 16.810) L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (42.336) i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.072, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.287.  

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 317.184, amb un descens mensual de 9.848, i augment interanual de 12.534. 52.751 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 264.433 al regim general. El 56,94 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 22,95 % a l’agricultura, 11,59 % a la indústria, i 8,50  % a la construcció.  

 

 A Catalunya, el nombre ha estat de 53.099, amb un creixement mensual de 2.255, i disminució interanual de 2.100. 8.451 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 44.648 al regim general.  

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de desembre: 239.191, amb un creixement interanual del 4,2 %. 85.345 aturats són de països UE i 153.846 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 13,41 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 17,51 % si es tracta de la prestació contributiva, del 9,45 % en cas de subsidi, 17,75 % en la renda activa d'inserció, i 6,74 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.  

 

Si comparem les dades de desembre amb les dels onze mesos anteriors s'observa una molt lleu millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva, un augment dels qui reben el subsidi, més important encara en la renda activa d'inserció, i també un increment relatiu en el subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 17,40 al 17,51 %, i el subsidi ha passat del 7,73 al 9,45 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (9,45 i 17,51 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 17,75 % del total dels perceptors, amb un creixement del 38,90  % interanual. De les dades del mes de desembre  cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.  

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 78,3 % dels estrangers de països UE i el 88,9 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 21,7 i 11,1 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de novembre, un total de 1.433.543, el 62 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (33 % subsidi, i 5 % personal eventual agrari).  

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 35,91 % (35,39 i 34,57 % els mesos de desembre de 2023 i 2024 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 226.305.000 euros (disminució anual del 13,3 %), un 10,7 % de la despesa total (amb una disminució del 14,4 % sobre l'any anterior).  

 

El 69,0 % de la despesa total de prestacions (2.107.347 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 92,0 % en el cas dels aturats estrangers (78,1 i 83,9 % els mesos de desembre de 2023 i 2024, respectivament).  

 

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (12,80 %), per davant de la de Barcelona (11,85 %), Illes Balears (8,97 %), , Alacant (5,11 %), València (4,95 %), Múrcia (4,41 %), Màlaga (4.16 %), Almeria (4,05 %), Girona (3,52 %), i  Tarragona (3,25 %).       

 

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen la primera posició (32.849, 17,77 %), per davant dels romanesos (31.486, 17,04 %), mentre que  els italians ocupen la tercera posició (12.865, 6,96 %), els colombians la quarta  (11.381, 6,16 %), i els veneçolans la cinquena (7.282, 3,94 %).