10. A vueltas con los
deberes que el Parlament de Catalunya pone al Govern, El Guadiana del “Salario
mínimo de referencia”. 18 de diciembre
de 2024.
http://www.eduardorojotorrecilla.es/2024/12/a-vueltas-con-los-deberes-que-el.html
1. En entradas anteriores
he analizado diversas resoluciones adoptadas por el Parlament de Catalunya con
contenido laboral y de protección social.
Vuelvo ahora sobre la misma temática por la reciente aprobación, en la
sesión plenaria del 12 de diciembre, de una Moción presentada por el grupo
parlamentario de Junts Per Catalunya sobre el empleo y la situación del mercado
de trabajo.
2. Recuerdo primeramente
la entrada “Las competencias de la Generalitat de Catalunya en materia laboral,
empleo, protección y asistencia social, inmigración y función inspectora. Notas
breves introductorias previas, y recopilación de artículos publicados en el
blog (2007-2024)” , en la que recogí buena parte de los debates habidos en el
Parlament sobre derechos laborales, con especial hincapié en las políticas de
empleo, y en cuya introducción exponía que
“... En el texto que
ahora pongo a disposición de todas las personas interesadas en las competencias
autonómicas (cerrado a 3 de septiembre), he efectuado unas distinciones
formales que sólo tienen por finalidad facilitar la visión general, en primer
lugar, y las referidas de manera mucho más concreta a los ámbitos del empleo,
la protección social y asistencia social, la inmigración, y la función
inspectora laboral, ya que todos los textos están interrelacionados. Podrá
comprobarse, como he ido exponiendo a lo largo de los años, y tras la lectura
de las entradas que he ordenado y recopilado, que el marco competencial permite
la puesta en marcha de un marco normativo, en especial en materia de empleo,
que mejore, en estrecha coordinación con las políticas económicas y sociales,
las condiciones laborales de la población trabajadora, y por otra parte la
mejora del tejido empresarial”.
Más concretamente, me
permito remitir a estos artículos:
A) Entrada “Sobre el marc
català de relacions laborals i de protecció social. La Resolució aprovada pel
Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2013”
B) Entrada “Sobre el projecte de llei d'ordenació del
sistema d'ocupació i del SOC” (8.3.2015)
C) Entrada “Debat de
política general en el Parlament de Catalunya. Referències al seu contingut
laboral” (19.10.2023) . Text de la
Resolució núm. 52 :
“El Parlament de
Catalunya insta el Govern a:
a) Acordar amb els agents
socials l’establiment d’un salari mínim de referència català, de forma gradual,
d’acord amb les recomanacions de la Unió Europea.
Aquest salari mínim de
referència ha de servir com a base per a aconseguir que tots els convenis
estiguin per damunt del salari mínim de referència actualitzat, en un termini
acordat, proper i possible.
b) Mantenir un estret
diàleg amb els agents socials per a preparar les mesures adequades per tal que
els sectors empresarials puguin absorbir aquests increments de salaris mínims.
S’ha de vetllar, de manera no excloent, pel millorament de les competències
professionals en el mercat de treball, especialment pel que fa a la
col·laboració publicoprivada per a atendre les demandes d’especialistes en el
mercat de treball”
D) La última entrada en
la que abordé los deberes que pone el Parlament al Govern se publicó el 1 de
noviembre, una vez publicadas las Resoluciones aprobadas tras la celebración
del debate de política general los días 8 a 10 de octubre de este año, titulada
“Política laboral y de protección social. Notas sobre los deberes que le pone
el Parlament de Catalunya al Govern... y las posibilidades reales de
cumplirlos” Reproduzco unos breves
fragmentos que enlazan directamente con la Moción aprobada el pasado 12 de
diciembre
... El Parlament insta al
Govern a “Determinar un salario mínimo de referencia catalán –que, según los
últimos estudios, debería estar cerca de los 1.400 euros, de acuerdo con las
recomendaciones de la Unión Europea del 60% del salario medio–, con la concertación
con los agentes sociales y económicos, de forma progresiva y con medidas de
apoyo para los sectores con mayores dificultades”.
Como un Guadiana, esta
medida, o mejor dicho propuesta, aparece y desaparece. Respecto al ámbito
competencial, no conviene olvidar que el salario mínimo interprofesional (art.
27 LET) se regula para todo el Estado y para todas las actividades productivas,
en condiciones de igualdad, por lo que sería necesario un cambio legislativo
para “autonomizar” el salario mínimo, y que además pasara el filtro del marco
constitucional y el reconocimiento del principio de igualdad (art. 14) y las
competencias del Estado (art. 149.1) en “la regulación de las condiciones
básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de
los derechos y en el cumplimiento de los deberes constitucionales”.
Cuestión bien distinta es
que en el ámbito del diálogo social se pueda llegar a un acuerdo, que después deberá
ser trasladado a los convenios colectivos, o bien que en el ámbito de sus
competencias en materia de contratación pública, las Administraciones
establezcan un criterio que deba tenerse en consideración a la hora de valorar,
entre otros requisitos, las distintas ofertas presentadas y siempre con respeto
a la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea”.
... “Consolidar el marco
catalán de relaciones laborales mediante la negociación colectiva y el diálogo
social como eje vertebrador, que debe servir para concertar el salario mínimo
de referencia catalán, que, siguiendo las recomendaciones de las instituciones
europeas, debe representar el 60% del salario medio”.
“Promover medidas para
impulsar la creación de empleo y el trabajo digno, y promover un marco laboral,
en el ámbito de las competencias propias, pactado con los agentes sociales, con
el objetivo de mejorar los derechos laborales, crear empleo y garantizar la
igualdad y seguridad en el trabajo, así como impulsar la democracia económica
con la participación de los trabajadores en la toma de decisiones estratégicas
empresariales”.
En este punto, cabría
aprovechar el nuevo organigrama de la Consejería de Trabajo y Empleo, con la
creación de la Dirección General del Diálogo Social, para consolidar un marco
de diálogo tripartito que ya ha quedado plasmado en acuerdos suscritos en 2022
y 2023 y que puede sin duda establecer medidas que ayuden a fortalecer la
negociación colectiva, si bien no conviene olvidar, reitero, que las
competencias legales en la materia son del Estado.
... “Ejecutar el Plan de
transformación del Servicio Público de Empleo de Cataluña, imprescindible para
garantizar un servicio público de empleo más cercano a la ciudadanía y al
tejido empresarial”.
“Mejorar la gestión, el
seguimiento y la evaluación de los programas y actividades de la cartera de
servicios del Servicio Público de Empleo de Cataluña, para garantizar una
atención personalizada, una formación adaptada a las necesidades de las
empresas y un acompañamiento continuo las personas desempleadas que buscan
trabajo”.
En este punto, más que
insistir en que hay plenas competencias en materia de política de empleo,
bastará decir que aquello que importa es que se cumpla lo ya aprobado, es decir
el Plan de reforma del SOC, al que dediqué especial atención en la entrada “Reflexiones
sobre la política de empleo en y de Cataluña (notas a propósito de la
presentación del plan de transformación del SOC)”.
3. Pasemos ya al debate,
y aprobación (con modificaciones) de la Moción que ha dado pie a la presente
entrada.
A) En la sesión plenaria
del Parlamentcelebrada el 27 de noviembre, se debatió la interpelación
presentada por Junts , presentada por el
diputado Joan Cañadell, que le preguntaba al Conseller d’Empresa i Treball en
estos términos:
“Justament fa unes
setmanes, en un ple jo li vaig fer una pregunta sobre el salari mínim, si vostè
considerava que eren un salari adequat per a Catalunya els 1.134 euros que fixa
l’Estat espanyol com a salari mínim interprofessional.
Vostè ja em va dir... al
final em va dir: «No, si estic d’acord amb vostè. El problema és que no tenim
les competències, no?» Però, llavors, la primera pregunta que li faig –la
primera– és, i farem alguna cosa per mirar d’aconseguir les competències o, per
exemple, per territorialitzar el salari mínim?
Hi ha països federals
arreu del món que tenen el salari mínim territorialitzat. Els Estats Units,
Canadà, el Japó, la Xina. Per tant, això és una possibilitat que nosaltres
podríem plantejar. Li pregunto si vostè té pensat fer alguna cosa en aquesta
línia...”
I li faig una altra
pregunta molt directa –em sembla que és la cinquena–: li sembla que podríem fer
un pacte nacional per la plena ocupació i de qualitat i defensar tots plegats,
els que estem en aquest hemicicle, a Madrid, aquesta transferència de competències
que necessitem per realment tenir un atur al nivell del quatre, del cinc per
cent, és a dir, la plena ocupació? No sé si el senyor Illa hi estarà d’acord.
Potser molestaria el president Sánchez, però crec que és bo per a Catalunya.
Respondía el Sr. Sàmper
en estos términos al referirse al SMR: “Del salari de referència, li vaig dir
que estic d’acord amb vostè i ara no li puc dir una cosa diferenta;
efectivament que estic d’acord amb el que vostè va comentar-me en una pregunta
en una sessió de control i evidentment que jo he pogut constatar el que vostè
ha referit aquí avui. És evident que hi ha un semiacord o que hi ha un mínim
consens entre els actors socials que permetria treballar-ho. I aquest treball,
jo no li dic que no es farà. De fet, ja li vaig dir a la sessió de control que
és una qüestió que tenim pendent. Per què? Doncs perquè, escolti’m, una cosa:
tot el que suposi un increment del salari dels treballadors sempre ens tindrà
al seu costat, sempre, sempre
I, miri una cosa,
nosaltres hem pogut tenir, doncs, la sort en aquesta feina que estem fent
actualment, de veure molts molts molts molts sectors productius. Hem estudiat
molts convenis col·lectius, molts d’ells –parlo, per exemple, del metal·lúrgic,
parlo, per exemple, del químic– s’estan ja allunyant molt del mileurisme,
gràcies a Déu, però n’hi ha d’altres que encara ho han de fer. I, per tant, el
que vostè proposa no és que sigui necessari, és que ja li vaig dir en el seu
moment i li reitero ara. Tot el que suposi un augment i el salari de referència
que vostè deia està aproximadament uns dos-cents euros per sobre del salari
mínim interprofessional és una bona notícia en la qual nosaltres hi
treballarem..”.
B) De la interpelación
pasamos a la Moción, presentada el 28 de noviembre y publicada en el Butlletí
Oficial del Parlament el 5 de diciembre.
Este era su contenido:
“... El mercat laboral a Catalunya ha millorat des
de la darrera crisi i un cop supe¬rada la Covid, però encara presenta unes
dades d’atur molt superiors a la mitjana europea
Per altra banda, els
salaris a Catalunya són baixos comparats amb els estats que generen riquesa de
forma similar, i en especial es veuen perjudicats per un salari mínim
interprofessional espanyol fixat d’acord amb els salaris mitjans espanyols,
però no els catalans, i encara menys té en compte el nivell del cost de la vida
a Ca¬talunya.
El Govern de l’Estat
espanyol ha anunciat una imminent pujada del SMI, però quedarà molt per sota
del que pertocaria per complir el 60% del salari mitjà català.
Les empreses catalanes
continuen generant llocs de treball a bon ritme, però cada cop hi ha més
empreses que no troben el personal qualificat adequat per la seva activitat,
tant és així que segons la darrera enquesta de clima feta per la Cambra de
Comerç de Barcelona i publicada a Idescat, afecta a una de cada tres empreses
ca¬talanes, la gran part de les pimes.
El Parlament de Catalunya
insta el Govern de la Generalitat a:
1. Negociar amb els
agents socials i econòmics en els pròxims mesos, un salari mínim català de
referència (SMR) que convergeixi amb el 60% del salari mitjà en un termini
màxim de 4 anys.
2. Analitzar la
conveniència d’incloure un escalat de reducció parcial del SMR en funció de
l’edat, o per situacions excepcionals o període d’aprenentatge, així com
possibles increments en cas d’alta qualificació, com fan altres països
europeus.
3. Establir una línia de
col·laboració amb el sector empresarial, en especial gre¬mis, clústers,
patronals i cambres de comerç per generar oferta formativa de deman¬des
sectorials i/o territorials. Dotar una partida de 20 M€ en els següents
pressupos¬tos, per fer front a aquesta col·laboració
4. Negociar amb el govern
de l’Estat la recuperació de les competències en ma¬tèria laboral derivades de
la reforma laboral de 2012 que tenen a veure amb la ges¬tió dels expedients de
regulació d’ocupació (ERO). En concret, tornar a incloure el requisit de
l’aprovació per part de la Generalitat de qualsevol ERO que tingui lloc a
Catalunya, encara que l’empresa tingui centres de treball en altres comunitats.
5. Posar en marxa un
Pacte Nacional per a la Plena Ocupació de qualitat per as¬solir un atur similar
als nivells dels països capdavanters de la Unió Europea i amb salaris dignes en
els pròxims anys, en estreta col·laboració amb agents socials i eco¬nòmics.
6. Elaborar un informe
sobre l’evolució de la darrera reforma feta al SOC per tal de saber si és
efectiva per cobrir les necessitats de perfils a les empreses i per reduir
l’atur fins la plena ocupació, i presentar-lo al Parlament.
C) A esta Moción se
presentaron diversas enmiendas. Todas elles pueden consultarse en este
enlace Cabe destacar las
transaccionales formuladasconjuntamente por los grupos parlamentarios de Junts,
Socialistes i Units perAvançar, publicades en el BOPC del 16 de diciembre
Por parte de ERC se
proposo la inclusiòn de un nuevo apartado “Exigir al Govern de l'Estat el
traspàs de la competència en l'establiment del Salari Mínim”. Por su parte, la
propuesta inicial de Socialistes i Junts per Avançar era la de modifficación de
la primera propuesta en estos términos: “1. Obrir un procés de concertació per
a consensuar possibles mesures per orientar la política salarial de la
Generalitat; la contractació pública i la negociació col·lectiva per a
aconseguir que cap conveni col·lectiu estigui per sota del SMRC i, així, donar
compliment al que marca la Carta Social Europea (60% del salari mitjà de
Catalunya)”, y en el apartado 6 la de “Elaborar un informe sobre l'evolució del
Pla de Transformació del SOC per constatar les actuacions que s'estan portant a
terme per cobrir les necessitats de perfils a les empreses i per reduir l'atur
fins la plena ocupació, i presentar-lo al Parlament”.
D) La Moción fue debatida
en la sesión plenaria del 12 de diciembre
y aprobada en los términos que expondré a continuación comparándola con
la inicialment presentada. Reproduzco,
primeramente, algunos fragmentos de las intervenciones:
Joan Cañadell (Junts):
“cinc propostes, que ara passaré a comentar.
La primera és fixar un
salari mínim català. Òbviament, si fóssim un estat independent, ara podríem
tenir els salaris mitjans o els salaris mínims que tenen els estats que generen
riquesa com nosaltres. No menys de 1.500-1.600 euros. El nostre grup parlamentari
a Madrid està negociant el traspàs de la competència, però mentrestant el que
podem fer i pot fer vostè, conseller, ho sap molt bé, és acordar un salari
mínim de referència, que, segons ens recomana la Unió Europea, doncs, hauria
d’estar entorn del seixanta per cent del salari mitjà. I això vol dir, avui,
uns 1.400 euros.
Això s’ha de fer, com ens
demanen els sindicats i patronals, en base a la concertació social, és cert, i
amb una certa progressivitat. No ho podem fer d’avui per demà. I, per això, en
aquesta moció posem un horitzó de quatre anys per assolir aquest seixanta per
cent. Nosaltres pensem que això és factible, i vostè ho ha de liderar. I pensem
que és assolible en un termini dels propers anys”.
Albert Caballero (ERC):
“... n’hem presentat una (esmena) que ens sorprèn que no l’acceptin. Ja sabem
que ho han estat negociant, perquè ens ho acaba d'anunciar, no?, que ho estan
negociant a Madrid, però ens sorprèn que no vulgui acceptar que aquest
Parlament es posicioni per exigir al Govern de l'Estat el traspàs del salari
mínim –ens sorprèn–, perquè és una posició que, a més, reforçaria la seva
posició negociadora. L'hauria d'haver acceptat. No es pot quedar a dir:
«Escolti'm, busquem una transacció que el Parlament o el Govern se sumi a lo
que està fent Junts.» No, aquí el que hem de buscar és que el Parlament defensi
la proposta, i després que els grups parlamentaris a Madrid negociïn el que
hagin de negociar. Vostè sap que és una reivindicació històrica. Per tant, el
salari mínim ha de ser una competència que hauríem de tenir a Catalunya. I, per
tant, ja no tindríem les problemàtiques que ens genera aquest acord amb el
salari mínim de referència”
Conxi Jiménez (PSC.-
Units per Avançar): “Respecte al tema del salari mínim de referència català,
això ha de servir per consensuar possibles mesures per orientar la negociació
colꞏlectiva, per aconseguir que cap conveni estigui per sota d’un salari mitjà
de referència a Catalunya. Perquè hem de donar compliment al que marca la carta
social europea, que, com bé s’ha comentat, fixa el seixanta per cent de la
mitjana del salari de Catalunya.
Això sí, jo vull fer una
reflexió d’aquest tema. Jo crec que hem de treballar-lo molt bé, s’ha de
treballar, perquè el salari mínim no pot convertir-se en un salari màxim. O
sigui, s’ha de treballar molt bé perquè les empreses... Al final, fixar un
salari mínim no vol dir que sigui el topall, ni tampoc s’han de bloquejar els
convenis col·lectius de les persones que tenen salaris superiors. O sigui, tot
això s’ha de regular, i és una feina que s’ha de començar a fer...”
Lluís Mijoler (Comuns):
“Hem de celebrar la proposta d’increment del salari mínim interprofessional a
1.134 euros i coincidim amb la moció que la mesura ha d’establir un salari
mínim de referència a Catalunya i això contribuiria a garantir un nivell d’ingressos
digne per als treballadors i treballadores del país, reduint la bretxa salarial
i fomentant la cohesió social. Entenem que la concertació social és fonamental
per desenvolupar un marc laboral just i equitatiu i, en aquest sentit, instem
els agents socials i econòmics i el Govern a impulsar un diàleg constructiu que
permeti assolir aquest acord”.
Comparació de la Moció presentada i del text aprovat
|
Moció |
Tex aprovat |
|
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la
Generalitat a: 1. Negociar amb els agents socials i econòmics en
els pròxims mesos, un salari mínim català de referència (SMR) que convergeixi
amb el 60% del salari mitjà en un termini màxim de 4 anys. 2. Analitzar la conveniència d’incloure un escalat
de reducció parcial del SMR en funció de l’edat, o per situacions
excepcionals o període d’aprenentatge, així com possibles increments en cas
d’alta qualificació, com fan altres països europeus. 3. Establir una línia de col·laboració amb el sector
empresarial, en especial gremis, clústers, patronals i cambres de comerç per
generar oferta formativa de demandes sectorials i/o territorials. Dotar una
partida de 20 M€ en els següents pressupostos, per fer front a aquesta
col·laboració. 4. Negociar amb el govern de l’Estat la recuperació de les competències
en matèria laboral derivades de la reforma laboral de 2012 que tenen a veure
amb la gestió dels expedients de regulació d’ocupació (ERO). En concret,
tornar a incloure el requisit de l’aprovació per part de la Generalitat de
qualsevol ERO que tingui lloc a Catalunya, encara que l’empresa tingui
centres de treball en altres comunitats. 5. Posar en marxa un Pacte Nacional per a la Plena
Ocupació de qualitat per assolir un atur similar als nivells dels països
capdavanters de la Unió Europea i amb salaris dignes en els pròxims anys, en
estreta col·laboració amb agents socials i econòmics. 6. Elaborar un informe sobre l’evolució de la
darrera reforma feta al SOC per tal de saber si és efectiva per cobrir les
necessitats de perfils a les empreses i per reduir l’atur fins la plena
ocupació, i presentar-lo al Parlament. |
1. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la
Generalitat a: a) Obrir un procés de concertació amb els
agents socials i econòmics per a fixar un salari mínim català de referència a
fi que cap conveni col·lectiu no estigui per sota del 60% del salari mitjà
català, en un termini de quatre anys, i així complir la Carta social europea. Un
cop establert el salari mínim català de referència, el Govern ha d’analitzar
la conveniència d’establir una escala de reducció parcial del salari mínim de
referència en funció de l’edat, o per a situacions excepcionals o períodes
d’aprenentatge, i també possibles increments en cas d’alta qualificació, com
fan altres països europeus. b) Establir, en el marc dels pressupostos per al
2025, una nova línia de col·laboració amb el sector empresarial, especialment
amb els gremis, els clústers, les patronals i les cambres de comerç, per a
generar una oferta formativa per a atendre les demandes sectorials i
territorials. c) Negociar amb el Govern de l’Estat les
competències de gestió dels expedients de regulació d’ocupació (ERO/ERTO) i
tornar al període anterior a la reforma laboral del 2012 quant al règim
d’autorització administrativa. En concret, s’ha de reduir el barem de la
competència territorial de l’expedient de regulació d’ocupació del 85% (fixat
per l’article 25.3 del Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu
i de suspensió de contractes i reducció de jornada) al 51%, i recuperar
l’autorització administrativa dels expedients per motius econòmics, tècnics,
organitzatius o de producció (ETOP) i de força major. 2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la
Generalitat a treballar per la plena ocupació per mitjà de les actuacions
següents: a) Acordar, amb la participació dels grups
parlamentaris i dels actors formatius, econòmics i socials de Catalunya, un
pacte nacional per a una ocupació plena i de qualitat, per a assolir, en els
pròxims anys, un nivell de desocupació similar als dels països capdavanters
de la Unió Europea, i amb salaris dignes. b) Defensar els interessos del sector català de la
pesca i exigir al Govern de l’Estat que faci ús del seu vot o del vet per tal
d’assegurar que l’acord subscrit en el marc de la Unió Europea respecte a les
restriccions incloses en la proposta de regulació de la pesca per al 2025 no
comportin més precarietat per al sector ni l’aboquin a la desaparició; i
també establir un sistema que permeti als pescadors i armadors embarcats de
disposar d’un mecanisme d’ajut econòmic durant les aturades aprovades que no
impliqui utilitzar la prestació per desocupació. 3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a
elaborar un informe sobre l’evolució del Pla de transformació del Servei
Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) per a constatar les actuacions
que es duen a terme i valorar si són efectives per a cobrir les
necessitats dels perfils sol·licitats per les empreses i per a reduir la
desocupació fins arribar a la plena ocupació, i presentar-lo al Parlament. |
4. Sobre esta temàtica se volverá a tratar sin duda en un foro
especialmente relevante, como serà la sesión de trabajo organitzada por el
ConsellEconómic i Social de Barcelona el
5 de febrero, en el que se presentarà y debatirá el estudio efectuado por el
professor Adriàn Todolí i la professora Paula López “El salari mínim local i
regional : efectes econòmics i socials de la descentralització regulatòria”
Sin duda, también serà un buen
momento para volver sobre los debates relatives al salario mínimo de Ciudad,
permitiéndome remitir a todas las persones interessades a mi informe elaborado
en 2016 a sol·licitud de Barcelona Activa, un amplio resumen del cual se
encuentra en la entrada “A vueltas con el debate sobre el salario mínimo de
ciudad, su viabilidad y repercusiones jurídicas y económicas. Intervención en
la Jornada organizada por el Consejo Económico y Social de Barcelona “ (24 de marzo de 2017) , de la que
rerproduzco un breve fragmento
“La competencia para regular el salario mínimo con carácter general es de
ámbito estatal. sería necesario modificar la normativa para otorgar
competencias a las autonomías y administraciones locales
Para determinar cuál es el ámbito hipotético de actuación de las
administraciones locales y autonómicas, en especial de las segundas, en materia
salarial, es necesario proceder al estudio de cuál es la distribución de
competencias en materia laboral, tomando en consideración tanto el marco
normativo constitucional y estatutario como la jurisprudencia del TC que desde
el año 1981, con ocasión de la primera sentencia dictada sobre la materia núm.
33/81 de 5 de diciembre, se ha pronunciado en numerosas ocasiones al respecto.
Se ha producido a mi parecer, un mínimo cambio en la doctrina del TC sobre
el ámbito competencialen materia laboral desde la primera sentencia, con el
acantonamiento de las CC AA en el ámbito de la ejecución del marco normativo
estatal. Con idas y venidas se ha debatido sobre la ampliación de las
competencias en materias colaterales como son las de empleo, inmigración,
protección social, planificación económica (de acuerdo a las base estatales),
etc., pero los intentos autonómicos más significados, como la reforma del EAC,
no han prosperado en su intento de ampliar las competencias reglamentarias, en
el bien entendido que también hay que reconocer que la doctrina del TC ha
abierto espacios de actuación a las autonomías que pocos años antes se hubieran
considerado impensables, y las competencias en materia de autorizaciones
iniciales de trabajo para trabajadores extracomunitarios es un claro ejemplo de
ello. No abona al “optimismo competencial” a mi parecer ni las últimas
sentencias en las que el TC ha debido pronunciarse sobre asuntos laborales (no
sólo las relativas las cuestiones competenciales) ni las decisiones
legislativas adoptadas por el gobierno y el Parlamento español durante la
legislatura 2012-2015, si bien el nuevo mapa parlamentario resultantes de las
últimas elecciones generales celebradas en junio de 2016 sí permite ser
moderadamente optimista tanto en el desarrollo de derechos sociales como de
ampliación de competencias en materia laboral.
Un intento de ampliar, siquiera sea modestamente, el ámbito competencial
autonómico y local en materia de salario mínimo, con las innegables
repercusiones que ello podría tener sobre las administraciones locales del
territorio, se produjo con la presentación, con fecha 26 de septiembre de 2016,
por el diputado del grupomixto Sr. Francesc Homs (PDECAT) de unaproposición no de ley en los siguientes
términos: “El Congreso de los Diputados manifiesta su preocupación por el grave
aumento de las desigualdades a causa, entre otras, de la disminución de las
rentas salariales en el PIB, por lo que insta al Gobierno a:
1. Acordar con las organizaciones sindicales y asociaciones empresariales
más representativas en sus respectivos ámbitos de actuación, estatal y
autonómico, y con las comunidades autónomas, un calendario de incremento
continuado del Salario Mínimo Interprofesional (SMI), que permita alcanzar, en
el plazo de los próximos cuatro años, el objetivo de situarlo en los
12.000€/año, y posteriormente, de acuerdo con lo establecido en la Carta Social
Europea, situarlo permanentemente en el entorno del 60% del salario medio neto.
2. Impulsar las medidas legislativas necesarias para que las
administraciones autonómicas y locales, de acuerdo con los interlocutores
sociales más representativos en sus respectivos ámbitos de actuación, puedan
ajustar el importe del salario mínimo interprofesional en sus territorios, al
coste de la vida real en cada territorio, posibilitando el establecimiento de
Salarios Mínimos locales/regionales distintos, adaptados a sus respectivas
realidades económicas”.
Sometida la proposición a la pertinente tramitación y debate parlamentario,
el textofinalmente aprobado por la Comisión de Empleo y Seguridad Social del
Congresode los Diputados el 16 de noviembre, con modificaciones fruto de la
aceptación de diversas enmiendas de otros grupos parlamentarios, queda
ciertamente lejos de la propuesta inicial por lo que respecta a la posible
intervención de las administraciones autonómicas, y muy especialmente de las
locales, en cuanto que fue el siguiente: “El Congreso de los Diputados
manifiesta su preocupación por el grave aumento de las desigualdades a causa, entre otras, de la disminución de
las rentas salariales en el PIB, por lo que insta al Gobierno a acordar con las organizaciones sindicales y
asociaciones empresariales más representativas, y escuchando a las Comunidades Autónomas, un calendario de
incremento continuado del Salario Mínimo Interprofesional (SMI), que permita alcanzar, en el plazo de
los próximos cuatro años, el objetivo de situarlo en los 12.000 €/año, y posteriormente, de acuerdo con lo
establecido en la Carta Social Europea, situarlo permanentemente en el entorno del 60% del salario medio
neto.»
Buena lectura.
11. El Parlamento
catalán aprueba Resoluciones que piden modificaciones de la normativa laboral
sobre aprobación de los expedientes de regulación de empleo, la fijación del
salario mínimo interprofesional, y mantenimiento de la actividad productiva de
empresas que perciban ayudas económicas. 20 de marzo de 2025.
http://www.eduardorojotorrecilla.es/2025/03/el-parlamento-catalan-aprueba.html
No tienen, ciertamente, mucha
resonancia mediática algunos debates que se están llevando a cabo últimamente
en el Parlament de Catalunya, con la presentación de mociones, tras la previa interpelación,
por parte de grupos parlamentarios, principalmente Junts per Catalunya i
Esquerra Republicana de Catalunya, con propuestas de cambio de la normativa
laboral estatal.
¿Cuál es el impacto real de las resoluciones aprobadas, o más exactamente
de las peticiones recogidas en las mismas? Hasta el momento, al menos a mi
parecer muy pocas; ahora bien, no cabe descartar, conociendo la complicada vida
política parlamentaria estatal y la necesidad del gobierno español de llegar a
acuerdos con estas fuerzas políticas (la proposición de ley orgánica sobre
delegación de competencias en materia de inmigración – remito para su análisis
a esta entrada - , aun cuando suscrita por el PSOE y Junts per
Catalunya, es claro que contaba con el pleno aval del gobierno) que algunas de
las peticiones sea, cuando menos, debatida.
Ciertamente, se trata de materias muy polémicas algunas (la fijación de un
salario mínimo de ámbito autonómico, por ejemplo), y algo menos otras pero con
indudable repercusión en la vida laboral de muchas empresas y personas
trabajadoras, (la posible recuperación de la autorización administrativa para
los expedientes de regulación de empleo, como ejemplo significativo), y hay
asimismo peticiones que ya se han planteado por fuerzas políticas en el
Parlamento español y que incluso están recogidas en proyectos de ley en fase de
tramitación parlamentaria – véase el art. 18 del Proyecto de Ley de industria y
autonomía estratégica - (como la obligación de mantener
la actividad productiva durante determinados períodos temporales, según el
tamaño de la empresa, si se ha percibido ayudas económicas
percibidas)
Por ello, me ha parecido relevante dar a conocer a través del blog dos
recientes Resoluciones aprobadas por el Parlament, y que, subrayo, contaron en
gran parte de las mismas con el apoyo del grupo parlamentario socialista y
Unidos para Avanzar que da su apoyo al gobierno. Añado dos breves
notas propias y destaco en negrita las peticiones más importantes de cambios
normativos formuladas.
Son sin duda importantes estas Resoluciones por el impacto que algunos de
sus contenidos más concreto pueden tener sobre la vida laboral de las empresas
directamente mencionadas, como también son, desde un plano de estudio y
análisis, material de indudable interés para seguir analizando y debatiendo
sobre el marco jurídico de distribución de competencias en materia laboral,
como ya he tratado de hacerlo en anteriores ocasiones en artículos doctrinales
y en este blog, al hilo de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional, y
como también lo he hecho sobre las competencias en otros ámbitos jurídicos y
sociales de indudable importancia para el mundo laboral como son la protección
social y la inmigración, siendo este último el que adquirirá si cabe
mayor relevancia si la citada Proposición de Ley Orgánica pasa el primer
trámite de aprobación en el Pleno del Congreso de los Diputados para su
posterior debate en comisión.
Buena lectura.
Resolución
aprobada el 27 de febrero, tras el debate de la Moción sobre el mercado de
trabajo presentada por el diputado Jordi Albert i Caballero, del Grupo
Parlamentario de Esquerra Republicana de Catalunya, y las enmiendas presentadas
por el Grupo Parlamentario Comuns, por el Grupo Parlamentario de la Candidatura
de Unidad Popular - Defendamos la Tierra, por el Grupo Parlamentario de VOX, y
por el Grupo Parlamentario Socialistas y Unidos para Avanzar
“1. El Parlamento de Cataluña reclama la implicación al máximo nivel del
Departamento de Empresa y Trabajo, y del Gobierno de la Generalidad en su
conjunto, para abordar los cierres de plantas industriales anunciados en
Cataluña y los expedientes de regulación de empleo anunciados por las
direcciones empresariales, con el objetivo de garantizar la continuidad de la
actividad industrial de estas plantas y potenciar la actividad industrial en
Cataluña. La pérdida de puestos de trabajo comporta la pérdida de la soberanía
de los trabajadores a la hora de desarrollar sus carreras profesionales y
proyectos vitales. Es necesario garantizar la soberanía productiva de Cataluña,
que es también una práctica de sostenibilidad ecológica, desde el
convencimiento de que el trabajo de calidad y la lucha contra el cambio
climático y la crisis energética van juntos.
2. El Parlamento de Cataluña, por todo esto:
a) Manifiesta el rechazo por la decisión de la dirección de la empresa
Eurohueco de vender los terrenos de la planta productiva de Castellbisbal
(Vallès Occidental), sin conocimiento de sus 150 trabajadores y anunciar
consiguientemente el cierre de la planta.
b) Reclama a la dirección de la empresa Eurohueco que presente una
propuesta de indemnización adecuada a las reclamaciones del comité de empresa,
junto con alternativas de trabajo para los trabajadores que lo soliciten.
c) Da pleno apoyo a las demandas de los trabajadores de la empresa
Eurohueco.
d) Manifiesta el rechazo al cierre de la planta productiva de la empresa
Reno de Medici en Castellbisbal, que afecta a 237 trabajadores de forma
directa, más a los casos indirectos.
e) Reclama a la dirección de la empresa Reno de Medici que repiense el
cierre de la planta productiva de Castellbisbal y mantenga la actividad o bien
se cree una mesa de reindustrialización.
f) Da pleno apoyo a las demandas de los trabajadores de Reno de Medici.
g) Manifiesta el rechazo a la decisión de la dirección de la multinacional
Owens-Illinois de cerrar la producción de la planta de Cristalería Rovira en la
Zona Franca, en Barcelona, con el despido de 168 trabajadores.
h) Reclama a la dirección de la multinacional Owens-Illinois que reinvierta
en la planta productiva de la Zona Franca y mantenga la actividad industrial
con la incorporación de la producción de vidrio verde o facilite la
reindustrialización.
i) Da pleno apoyo a las demandas de los trabajadores de la empresa
Vidriería Rovira.
NOTA: En esta empresa se ha alcanzado un acuerdo muy recientemente, que ha
sido valorado positivamente por parte sindical, tal como se explica en la nota
de prensa publicada en la página web de CCOO de Catalunya el 17 de marzo
“CCOO valora el acuerdo alcanzado en Vidriería Rovira, que abre la puerta a la
reindustrialización de la planta productiva”
j) Manifiesta el rechazo a la decisión del Grupo Godó de cerrar los
talleres de Cre-a Impresiones de Cataluña, en la Zona Franca de
Barcelona, que comporta el despido de 32 personas sin alternativa de
reindustrialización.
k) Da pleno apoyo a las demandas de los trabajadores de Cre-a Impresiones
de Cataluña.
3. El Parlamento de Cataluña considera que SEUR Geopost en Cataluña debe
abrir un diálogo con los trabajadores autónomos que le prestan servicio
mediante un contrato mercantil. Este diálogo debe vehicularse mediante un
acuerdo de interés profesional, tal y como establece la Ley del Estado 20/2007,
de 11 de julio, del Estatuto del trabajo autónomo, con los trabajadores
autónomos económicamente dependientes (TRADE) que operan para sus centrales en
Cataluña. El acuerdo debería incluir tanto aspectos relativos a las tarifas del
servicio, que garanticen unas condiciones de vida dignas, como medidas de
prevención de riesgos laborales que aseguren ritmos de trabajo adecuados y
descansos suficientes entre jornadas.
4. El Parlamento de Cataluña hace un llamamiento a SEUR Geopost en Cataluña
para que abra un diálogo para facilitar la transición de un contrato mercantil
hacia un contrato TRADE, dado que muchos de estos trabajadores cumplen los
requisitos legales, como facturar al menos el 75% de sus ingresos a un único
cliente, que en este caso es SEUR Geopost. Este tipo de contrato proporciona
mayor estabilidad y seguridad jurídica a los trabajadores autónomos
dependientes.
5. El Parlamento de Cataluña insta al Gobierno a:
a) Requerir formalmente a la Ministra de Trabajo y Economía Social del
Gobierno del Estado, mediante carta escrita y pública enviada por el Consejero
de Empresa y Trabajo del Gobierno de la Generalidad, la adopción de las
siguientes medidas:
1r. La modificación del marco normativo pertinente para que el Gobierno de
la Generalidad vuelva a disponer de la capacidad de poder resolver los
expedientes que después de la negociación no se han podido cerrar con un
acuerdo. En este sentido, deben potenciarse las funciones de la autoridad
laboral de Cataluña mediante la recuperación de la autorización administrativa
previa en los expedientes en materia de regulación de empleo.
2º. El impulso de una reforma laboral que revierta por completo los
recortes de derechos resultado de las reformas laborales que impulsó el
Gobierno del Partido Popular.
3er. Un acuerdo para iniciar la tramitación, en el Parlament de Catalunya,
de una proposición o proyecto de ley de modificación del Estatuto de los
trabajadores para el retorno de derechos a los trabajadores.
b) Trasladar, mediante la representación del Departamento de Empresa y
Trabajo al Plenario del Consorcio de la Zona Franca, la petición formal de
priorizar la continuidad de la actividad industrial dentro del Consorcio y
tomar las medidas adecuadas para garantizarlo.
c) Impulsar, por medio del Departamento de Empresa y Trabajo, un nuevo
Pacto Nacional para la Industria para el período 2026-2030 que consolide la
estrategia definida en el pacto del período 2021-2025 y tenga como objetivo una
reindustrialización en sectores tecnológicos de valor añadido y, especialmente,
de equipos originales (OEM) de vehículos eléctricos, a la vez que garantice la
mirada social y una transición verde justa que favorezca la creación de puestos
de trabajo en el ámbito industrial y aporte la financiación necesaria para
hacer de Cataluña un polo de referencia industrial en Europa.
d) Impulsar medidas para la democratización de las empresas, asegurando que
los trabajadores tienen espacios de participación y decisión, y regulaciones
que permitan priorizar en la compra pública o en procedimientos de contratación
a las empresas que acrediten mecanismos efectivos de democracia empresarial y
la participación de los trabajadores en los espacios de decisión.
Nota. Recuérdese aquí que hace poco se ha constituido la Comisión de
personas expertas sobre democracia en el trabajo, impulsada por el Ministerio
de Trabajo y Economía Social, cuya misión es “desarrollar la aplicación del
art. 129.2 de la Constitución”
e) Impulsar, por medio de la Consejería de Unión Europea y Acción Exterior,
una campaña que defienda a los productores catalanes ante la firma del acuerdo
UE-Mercosur, que abre la puerta a la rebaja de estándares laborales y
medioambientales. En este sentido, se debe trabajar por los siguientes
objetivos:
1r. Por la incorporación, por parte de las instituciones europeas, de la
evaluación previa del impacto laboral de futuros tratados de libre comercio, y
para asegurar que estos tratados incluyen provisiones que sirven para
garantizar los derechos de los trabajadores y que impulsan el trabajo
organizado, especialmente en los países con una historia de represión de las
organizaciones sindicales.
2º. Por la promoción de la universalización de los derechos laborales y el
trabajo organizado. En una economía internacionalizada, donde los tratados de
libre comercio homogeneizan estándares económicos, es necesario que también
queden garantizados los estándares laborales entre los países que los firman.
f) Impulsar medidas para reforzar la economía circular en la industria del
vidrio con las que se garantice el mantenimiento de los puestos de trabajo y se
fomente la reindustrialización verde. En concreto, se propone:
1r. Promover la implantación de sistemas de depósito, devolución y retorno
para los envases de vidrio, con el objetivo de mejorar su reciclaje y reducir
los residuos abandonados en el medio.
2º. Impulsar líneas de apoyo público a la modernización de las plantas de
reciclaje y producción de vidrio, con financiación específica para tecnologías
más eficientes y limpias, para garantizar su viabilidad económica y ambiental.
3er. Fomentar la reutilización del vidrio en la industria, especialmente en
sectores como la alimentación, vinícola y la hostelería, mediante incentivos
económicos y normativos que faciliten su implantación.
4º. Requerir a la dirección de empresas como Owens-Illinois que exploren
alternativas de reindustrialización para las plantas afectadas y prioricen la
actividad productiva basada en materiales reciclados y el empleo de calidad.
5º. Incluir cláusulas ambientales en la contratación pública que prioricen
el uso de vidrio reciclado y favorezcan a las empresas comprometidas con la
circularidad de los materiales.
g) Crear un fondo de inversión estratégico para la reindustrialización
verde y la economía circular, con una dotación inicial de 800 millones de euros
a lo largo de la legislatura. Este fondo debe tener los siguientes objetivos:
1r. Fomentar la reindustrialización sostenible y facilitar la transición
ecológica de las empresas afectadas por cierres o procesos de deslocalización.
2º. Impulsar proyectos de economía circular, con la priorización de
iniciativas relacionadas con el reciclaje de materiales críticos como el vidrio
y otros residuos industriales.
3er. Garantizar el apoyo financiero a sectores industriales estratégicos y
promover la modernización tecnológica y la creación de puestos de trabajo de
calidad.
4º. Facilitar la participación pública en empresas industriales clave para
evitar su deslocalización y asegurar su arraigo en Cataluña.
5º. Incentivar la inversión en energía limpia y eficiencia energética para
reducir la dependencia de combustibles fósiles en el sector productivo.
h) Impulsar los cambios legales para garantizar que las empresas que se
deslocalicen y hayan recibido ayudas públicas de la Generalidad estén obligadas
a devolver los fondos percibidos. En concreto, se propone:
1r. Introducir en todas las ofertas de subvenciones y ayudas públicas
cláusulas que establezcan la obligación de retorno en caso de deslocalización
productiva o cierre injustificado de las instalaciones.
2º. Crear un mecanismo de seguimiento y control para asegurar el
cumplimiento de esta obligación, evitando que las empresas utilicen fondos
públicos y luego abandonen el territorio.
3er. Condicionar el acceso a futuras ayudas y contratos públicos a las
empresas que hayan devuelto las ayudas en caso de deslocalización previa.
4º. Priorizar las ayudas públicas a las empresas que acrediten su
compromiso con el arraigo territorial, el mantenimiento de puestos de trabajo y
la transición ecológica de la actividad que realizan.
Moción aprobada el 27 de febrero sobre las perspectivas de la
economía catalana, presentada por el diputado Toni Castellà i Clavé, del Grupo
Parlamentario de Junts, y las enmiendas presentadas por el Grupo Parlamentario
de la Candidatura de Unidad Popular - Defendamos la Tierra y por el Grupo
Parlamentario de Esquerra Republicana de Catalunya.
1. El Parlamento de Cataluña constata que:
a) La actual situación de prórroga presupuestaria impide una planificación
adecuada de las políticas públicas necesarias para el crecimiento económico, la
innovación y el mejoramiento de los servicios públicos.
b) La falta de un acuerdo para la aprobación de los presupuestos para 2025
afecta negativamente a la capacidad de inversión en sectores clave como la
educación, la sanidad, la industria y la transición energética.
c) Deben garantizarse inversiones estratégicas de país, como la Ecoplanta
en el Camp de Tarragona, que, con una inversión de más de 800 millones de euros,
conseguirá reducir durante los primeros diez años de funcionamiento 3,4
millones de toneladas de dióxido de carbono la emisión de gases de efecto
invernadero, contribuyendo así a la misma.
2. El Parlamento de Cataluña insta al Gobierno a:
a) Desarrollar políticas fiscales que alivien la presión de las pequeñas y
medianas empresas y de las rentas más bajas, garantizando la progresividad
tributaria, e impulsar modificaciones que faciliten la lucha contra el fraude
fiscal. b) Calcular y publicar anualmente, de acuerdo con el principio de
transparencia, las balanzas fiscales neutralizadas, teniendo en cuenta la
totalidad de la deuda pública del Estado, y, antes de finalizar el 2025,
publicar la balanza fiscal de 2022 y exigir al Gobierno del Estado la
obligación de las balanzas fiscales1, una.
3. El Parlamento de Cataluña insta al Gobierno a reclamar al Gobierno del
Estado las siguientes actuaciones:
a) Incrementar el mínimo exento del impuesto sobre la renta de las personas
físicas de acuerdo con el salario mínimo, tal y como se ha hecho anteriormente
después de subir el salario mínimo.
b) Traspasar a Cataluña la competencia para fijar su salario mínimo, de
forma que represente el 60% del salario medio, siguiendo las recomendaciones de
la Carta social europea y garantizando un salario mínimo que tenga en cuenta el
elevado coste de la vida en Cataluña en comparación con el del Estado español.
c) Cumplir la ejecución íntegra de los presupuestos del Estado en Cataluña
y asegurar las inversiones necesarias.
12. Segueixen els debats en el
Parlament de Catalunya sobre modificacions de les normes laborals estatals i
sobre les competències autonòmiques 26
de març de 2025
http://www.eduardorojotorrecilla.es/2025/03/segueixen-els-debats-en-el-parlament-de.html
1. El dilluns 24 de març vaig
publicar un article en el Diari de Girona amb el títol “El Parlament català
demana canvis a la normativa laboral” , en el que explicava succintament el
contingut de dues Resolucions aprovades en la sessió plenària del 27 de febrer
i manifestava el següent:
“No sembla, almenys de moment,
que propostes com les abans assenyalades de modificació de l'art. 51 de la Llei
de l'Estatut dels treballadors per recuperar l'autorització administrativa per
donar el vistiplau als expedients de regulació d'ocupació, o el canvi normatiu
(només legal o necessàriament constitucional?) demanat per poder regular un
salari mínim català, tinguin perspectives de prosperar si algun grup
parlamentari les presenta al Parlament espanyol; però, com he dit a l'inici
d'aquest article, cada cop és menys segur, no ja conèixer sinó simplement
intuir, que passarà a cada votació.
... em sorprèn que es demani amb
caràcter general i sense més concreció una reforma laboral que “que reverteixi
per complet les retallades de drets resultat de les reformes laborals que va
impulsar el Govern del Partit Popular”, quan bona part d'aquestes, no certament
totes, ha estat ja duta a terme, pel govern de coalició. Seguirem doncs atents
a allò que es debat al Parlament de Catalunya i que hauria d'arribar al
Parlament d'Espanya si realment es vol que sigui més que una mera declaració
formal d'intencions, i on s'hauria d'obrir el diàleg entre totes les forces
polítiques. És a dir, passar de les paraules als fets..., si hi ha majories per
fer-ho”.
Una explicació més àmplia i
detallada del textos aprovats la vaig fer en l’article publicat en aquest
blog amb el títol “El Parlamento catalán aprueba Resoluciones que piden
modificaciones de la normativa laboral sobre aprobación de los expedientes de
regulación de empleo, la fijación del salario mínimo interprofesional, y mantenimiento
de la actividad productiva de empresas que perciban ayudas económicas”
2. Torno sobre
la mateixa temàtica, ampliada ara pel que fa a les competències pròpies en l’àmbit
de les polítiques d’ocupació, perquè properament seran objecte de debat noves propostes de
Resolució, presentades dos per Junts per Catalunya i dos pel Partit Popular, publicades en el BOPC el dia 24 ,
que tornen a incidir, en alguns casos sobre competències d’àmbit estatal i que
requeririen de modificacions de la normativa estatal, i en d’altres sobre las
competències pròpies en matèria de política d’ocupació.
Està per veure
quin serà el resultat de les votacions, però, atenent el succeït en
la sessió del 27 de febrer, cal pensar raonablement que poden ser aprovades, si
de cas amb l’acceptació d’alguna esmena transaccional i amb el vot en contra,
al menys per part del grup parlamentari socialista i units per avançar,
d’alguns dels seus continguts.
Reprodueixo a
continuació la part dispositiva de les dites propostes de Resolucions, així
como recomano la consulta del vídeo de la sessió de la Comissió
d’Empresa i Treball del dia 20 de març, amb la compareixença del Director
General del SOC, Sr. Juan José Torres, “per a informar sobre el balanç del
primer any d’execució del Pla de transformació del Servei Públic d’Ocupació de
Catalunya” y del Director General del diàleg
social, Sr. Ricard Bellera, “per a informar sobre els objectius i les
prioritats d’aquesta direcció general”. Estarem molt amatents als debats i
votacions quan es produeixin
A) Proposta de resolució sobre les necessitats de qualificacions del mercat
de treball
PRESENTACIÓ:
GP JUNTS
Proposta de
resolució
El Parlament
de Catalunya insta el Govern a:
1. Elaborar
una enquesta al sector empresarial i públic, en col·laboració amb les entitats
més representatives del sector, que permeti:
a. Quantificar
les necessitats formatives i ocupacionals del mercat laboral, en nombre de
vacants existents al mercat laboral.
b. Especificar
la tipologia de llocs de treball més demandats, desglossats per nivells de
qualificació i categoria professional.
c. Determinar
les necessitats territorials per distribució de vegueria i clústers.
2. Presentar
al Parlament de Catalunya l’informe amb els resultats de l’enquesta sobre el clima
ocupacional, en un termini no superior a tres mesos des de la seva realització.
3. Analitzar
la conveniència de fer coincidir aquesta enquesta com annex a una de les
enquestes trimestrals de clima de 2025.
4. Elaborar un
pla d’acció per arribar a la plena ocupació, analitzant les necessitats del
mercat de treball i focalitzant els recursos del SOC per atendre aquestes
necessitats, fent un seguiment personalitzat dels aturats, per tal de poder-se
preparar per optar a atendre les vacants desateses.
5. Elaborar un
pla d’acció per cercar treballadors fora de Catalunya, per atendre les vacants
existents al mercat de treball que no podran ser ateses pels perfils de les
persones aturades.
Palau del
Parlament, 11 de març de 2025
2. Proposta de resolució sobre mesures per a reduir l’absentisme laboral
PRESENTACIÓ:
GP JUNTS
Proposta de
resolució
El Parlament
de Catalunya insta el Govern a:
1. Fer un pla
d’acció per reduir l’absentisme a la meitat en els propers 5 anys, fixant com a
mecanisme bàsic el diàleg social entre els agents implicats, de forma
transversal entre els departaments d’Empresa i Treball, Salut i Presidència,
sota el lideratge del Conseller d’Empresa i Treball. Entre les mesures, caldrà:
a. Instar en
el marc del CTESC:
i. Que les
empreses incorporin plans de millora d’absentisme en base a la flexibilitat i
conciliació laboral, la formació i la implantació de primes de productivitat
col·lectiva en empreses de més de 50 empleats.
ii. Que les
patronals ofereixin a les PIME campanyes de formació per fer front a les
problemàtiques principals de les ITCC.
b. Que el
govern posi en marxa una campanya comunicativa d’àmbit general per informar i
sensibilitzar dels efectes negatius per la societat catalana i pels propis treballadors,
de taxes altes d’absentisme.
c. Que el
departament de Salut posi en marxa mesures per reduir els temps de baixes,
consistents com a mínim en:
i. Agilitzar
el circuit administratiu per reduir la càrrega administrativa dels metges i
reduir de llistes d’espera de la ITCC.
ii. Reforçar
l’atenció de salut mental en l’atenció primària en polítiques de salut
preventiva i comunitària
iii. Reforçar
l’atenció de les unitats osteomusculars de l’atenció hospitalària, i disminuir
llistes d’espera d’intervencions, proves diagnòstiques i visites vinculades a
diagnòstics osteomuscular com diagnòstics molt freqüents.
iv.
Desenvolupar convenis amb les mútues laborals per agilitzar les proves i processos
d’alta per les baixes laborals.
v. Incrementar
els recursos a l’ICAM i establir una millor comunicació amb les mútues per
poder consultar expedients de baixes de llargues durades i iniciar un pla per
reduir les baixes curtes pels joves de 16 a 24 anys.
d. Que el
departament de treball incrementi els recursos d’inspecció laboral per a evitar
els comportaments fraudulents en les baixes laborals i es posi en marxa una
finestreta de denuncia de possible frau per baixa laboral. Alhora que es
revisin la legislació sobre les polítiques de prevenció a les empreses i
ampliant la visió de salut mental.
2. Que es
negociï amb el govern de l’Estat les següents mesures:
a. Mesures per
facilitar la reincorporació parcial i/o domiciliaria al treball, de forma
voluntària.
b. Modificar
la transposició de la directiva europea 2019/1158 per tal que els permisos de
baixa per intervencions a familiars sigui d’un màxim de 5 dies anuals, i no per
causa, tal com assenyala la directiva europea.
c. Bonificar
les quotes de la seguretat social a les empreses per absències de permisos
retribuïts, de forma que el cost per l’empresa sigui nul i que es compensi el
cost d’oportunitat de les baixes, de forma prèviament justificada.
d. Bonificar
les quotes de la seguretat social a les empreses que demostrin la posada en
marxa d’inversions en polítiques preventives per la salut física i emocional
dels seus treballadors.
e. Estudiar la
viabilitat de la baixa autoresponsable en situacions que des del punt de vista
mèdic, hi hagi consens.
f. Accelerar
la implantació d’un Salari Mínim català que tingui en compte el major cost de
la vida a Catalunya, per reduir la precarietat laboral, tal com ha aprovat el
Parlament en diverses mocions.
Palau del
Parlament, 11 de març de 2025
3. Proposta de resolució
sobre l’aplicació d’eines d’intel·ligència artificial en el Servei Públic
d’Ocupació de Catalunya
PRESENTACIÓ:
GP PPC
Proposta de
resolució
El Parlament
de Catalunya insta el Govern a:
1. Incorporar
sistemes d’intel·ligència artificial en el Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC) per millorar l’efectivitat en l’atenció, l’orientació, el seguiment i la
inserció laboral, mitjançant la creació d’itineraris personalitzats de formació
i ocupació. Aquests sistemes tindran en compte les competències, experiències
i preferències dels usuaris, així com les necessitats del mercat laboral
actual i futur.
2. Establir
mecanismes de control i supervisió per garantir la transparència, l’equitat i
la protecció de dades en l’aplicació de la intel·ligència artificial en el Servei
d’Ocupació de Catalunya (SOC).
3. Assegurar
la formació i capacitació del personal del Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC) en l’ús de les eines d’intel·ligència artificial per tal de garantir-ne
una implementació efectiva i eficient.
Palau del
Parlament, 11 de març de 2025
4. Proposta de resolució sobre l’aplicació d’eines d’intel·ligència
artificial en el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya
PRESENTACIÓ:
GP PPC
Proposta de
resolució
El Parlament
de Catalunya insta el Govern a impulsar la col·laboració amb centres de
recerca com el Barcelona Supercomputing Center, universitats i el sector tecnològic
per fomentar la innovació i implementar l’ús d’eines d’intel·ligència
artificial en el Servei d’Ocupació de Catalunya per tal de millorar la
intermediació laboral i l’orientació professional.
Palau del
Parlament, 11 de març de 2025.
Bona lectura.
13. Moció aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 de maig sobre la
situació laboral i les millores en la seguretat en relació amb el dret a la
salut en l'àmbit del treball (23 de maig de 2025)
http://www.eduardorojotorrecilla.es/2025/05/mocio-aprovada-pel-parlament-de.html
El Ple del Parlament de Catalunya aprovà en la sessió plenària del dia 22 de
maig, amb modificacions que són conseqüència de l’acceptació d’esmenes dels
grups parlamentaris d’ERC, PSC-Units i Junts, la moció presentada per la CUP-DT el 12 de maig sobre
“la situació laboral i les millores en la seguretat en relació amb el dret a la
salut en l'àmbit del treball”
Aquest és el text aprovat , publicat a la pàgina web del Parlament, en
el què s’assenyala prèviament que el text “està pendent de revisió i correcció.
El text oficial de la moció aprovada serà el que es publicarà al Butlletí
Oficial del Parlament de Catalunya”
Reprodueixo a continuació alguns dels continguts que
m’han semblat més dignes d’interès de la moció presentada i la comparació amb
el text definitivament aprovat
|
Moció |
Text aprovat |
|
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 2. Actualitzar la definició del quadre de malalties professionals,
principalment en riscos psicosocials, d’acord amb l’evidència científica
disponible, per incorporar patologies relacionades amb la salut mental i
cardiovascular, i introduir la perspectiva de gènere incorporant patologies
pròpies d’ocupacions feminitzades. 5. Crear un pla de formació avançat en prevenció de riscos laborals per a
alliberats sindicals, habilitant-los a realitzar tasques d’investigació i
denúncia assimilables als Inspectors Laborals similar al model suís,
promovent activament la inclusió d’aquesta figura als convenis laborals. 6. Promoure la figura dels representants sindicals sectorials per a
petites empreses, model similar a l’asturià, amb tasques de prevenció de
riscos laborals i vies de denúncia directes a inspecció de treball. 15. Augmentar la dotació i formació del servei d’inspecció de treball
dedicat a aquest àmbit, incrementant recursos humans i tècnics per assolir la
ràtio d’un inspector per cada 10.000 persones de població activa que recomana
la UE. 16. Reforçar la capacitat de l’actuació inspectora per a adaptar el seu
contingut a la complexitat associada a les noves formes de treball i l’ús de
les tecnologies, com són la intel·ligència artificial o la gestió algorítmica
en processos de selecció i gestió del capital humà, així com els abusos que
poguessin originar-se en l’acompliment i rendiment dels treballadors i els
biaixos de gènere presents en ells. El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a instar al
Gobierno de l’estat espanyol a: 21. Modificar el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social
(Reial decret legislatiu 8/2015) i la Llei 35/2014, amb l’objectiu de
reinternalitzar les competències que gestionen i establir un nou model de
gestió pública directa. 22. Retornar les competències respecte les baixes a l’Atenció Primària i
transferir els recursos humans i materials de les mútues col·laboradores a
aquesta i a la Inspecció́ de Treball de la Seguretat Social. 23. Cedir les competències legislatives plenes en matèria de treball a
Catalunya. 24. Revisar el sistema d’incentius «bonus-malus» «bonus-bonus» en la
prevenció de riscos laborals, a través de la introducció de primes de
cotització variables en funció de l’índex de sinistralitat de les empreses
participants. 25. Augmentar de forma notable les sancions per infraccions greus o molt
greus. 26. Adaptar la normativa laboral al canvi climàtic i les situacions
d’alerta climàtica. 27. Establir mesures específiques relatives a la protecció de la
seguretat i salut dels treballadors autònoms, en particular, per als quals
presten serveis en sectors d’alt risc. |
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 2 Instar al govern de l’Estat a actualitzar la definició
del quadre de malalties professionals, principalment en riscos psicosocials,
d’acord amb l’evidència científica disponible, per incorporar patologies
relacionades amb la salut mental i cardiovascular, i introduir la perspectiva
de gènere incorporant patologies pròpies d’ocupacions
feminitzades” (APROVADA) (REBUTJADA) Promoure la figura dels delegats i delegades territorials en
tasques de prevenció de riscos laborals, especialment a petites empreses que
no compten amb delegats/des de prevenció (APROVADA) Treballar per augmentar progressivament els recursos humans i tècnics del servei
d’inspecció de treball dedicat a aquest àmbit, incrementant recursos humans i
tècnics per assolir progressivament la ràtio d’un inspector
per cada 10.000 persones de població activa que recomana la UE. (APROVADA) Reforçar la capacitat de l’actuació inspectora per a adaptar el seu
contingut a la complexitat associada a les noves formes de treball i l’ús de
les tecnologies, com són la intel·ligència artificial o la gestió algorítmica
en processos de selecció i gestió del capital humà, així com els abusos que
poguessin originar-se en l’acompliment i rendiment dels treballadors i els
biaixos de gènere presents en ells. (APROVADA) (REBUTJADA) (REBUTJADA) Cedir les competències legislatives plenes en matèria de treball a
Catalunya. (APROVADA) 67 vots a favor (Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC), 24 en
contra (PPC i VOX) i 42 abstencions (PSC-Units) (APROVADA) (APROVADA) (APROVADA) (APROVADA |
|
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 2. Actualitzar la definició del quadre de malalties professionals,
principalment en riscos psicosocials, d’acord amb l’evidència científica
disponible, per incorporar patologies relacionades amb la salut mental i
cardiovascular, i introduir la perspectiva de gènere incorporant patologies
pròpies d’ocupacions feminitzades. 5. Crear un pla de formació avançat en prevenció de riscos laborals per a
alliberats sindicals, habilitant-los a realitzar tasques d’investigació i
denúncia assimilables als Inspectors Laborals similar al model suís,
promovent activament la inclusió d’aquesta figura als convenis laborals. 6. Promoure la figura dels representants sindicals sectorials per a
petites empreses, model similar a l’asturià, amb tasques de prevenció de
riscos laborals i vies de denúncia directes a inspecció de treball. 15. Augmentar la dotació i formació del servei d’inspecció de treball
dedicat a aquest àmbit, incrementant recursos humans i tècnics per assolir la
ràtio d’un inspector per cada 10.000 persones de població activa que recomana
la UE. 16. Reforçar la capacitat de l’actuació inspectora per a adaptar el seu
contingut a la complexitat associada a les noves formes de treball i l’ús de
les tecnologies, com són la intel·ligència artificial o la gestió algorítmica
en processos de selecció i gestió del capital humà, així com els abusos que
poguessin originar-se en l’acompliment i rendiment dels treballadors i els
biaixos de gènere presents en ells. El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a instar al
Gobierno de l’estat espanyol a: 21. Modificar el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social
(Reial decret legislatiu 8/2015) i la Llei 35/2014, amb l’objectiu de
reinternalitzar les competències que gestionen i establir un nou model de
gestió pública directa. 22. Retornar les competències respecte les baixes a l’Atenció Primària i
transferir els recursos humans i materials de les mútues col·laboradores a
aquesta i a la Inspecció́ de Treball de la Seguretat Social. 23. Cedir les competències legislatives plenes en matèria de treball a
Catalunya. 24. Revisar el sistema d’incentius «bonus-malus» «bonus-bonus» en la
prevenció de riscos laborals, a través de la introducció de primes de
cotització variables en funció de l’índex de sinistralitat de les empreses
participants. 25. Augmentar de forma notable les sancions per infraccions greus o molt
greus. 26. Adaptar la normativa laboral al canvi climàtic i les situacions
d’alerta climàtica. 27. Establir mesures específiques relatives a la protecció de la
seguretat i salut dels treballadors autònoms, en particular, per als quals
presten serveis en sectors d’alt risc. |
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 2 Instar al govern de l’Estat a actualitzar la definició
del quadre de malalties professionals, principalment en riscos psicosocials,
d’acord amb l’evidència científica disponible, per incorporar patologies
relacionades amb la salut mental i cardiovascular, i introduir la perspectiva
de gènere incorporant patologies pròpies d’ocupacions
feminitzades” (APROVADA) (REBUTJADA) Promoure la figura dels delegats i delegades territorials en
tasques de prevenció de riscos laborals, especialment a petites empreses que
no compten amb delegats/des de prevenció (APROVADA) Treballar per augmentar progressivament els recursos humans i tècnics del servei
d’inspecció de treball dedicat a aquest àmbit, incrementant recursos humans i
tècnics per assolir progressivament la ràtio d’un inspector
per cada 10.000 persones de població activa que recomana la UE. (APROVADA) Reforçar la capacitat de l’actuació inspectora per a adaptar el seu
contingut a la complexitat associada a les noves formes de treball i l’ús de
les tecnologies, com són la intel·ligència artificial o la gestió algorítmica
en processos de selecció i gestió del capital humà, així com els abusos que
poguessin originar-se en l’acompliment i rendiment dels treballadors i els
biaixos de gènere presents en ells. (APROVADA) (REBUTJADA) (REBUTJADA) Cedir les competències legislatives plenes en matèria de treball a
Catalunya. (APROVADA) 67 vots a favor (Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC), 24 en
contra (PPC i VOX) i 42 abstencions (PSC-Units) (APROVADA) (APROVADA) (APROVADA) (APROVADA |
No hay comentarios:
Publicar un comentario