La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’octubre

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social , fetes públiques el dimarts 5 de novembre  pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions

 

 Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’agost ha estat de 2.894.629, amb un augment de 10.340 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (6.552) i al d’autònoms (4.116). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 463.767, i el del règim general és de 2.425.138.

 

Durant el mes d’agost, el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 514.856 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 210.658.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 13,6 % del total de la població treballadora afiliada (21.332.513). En la nota de premsa del MISSMI es destaca que la xifra actual suposa més de un milió de persones afiliades en iniciar-se l’any 2018.

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes d’octubre i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de setembre   , que han estat també publicades el dimarts 5 de novembre pel Ministeri  de Treball i Economia Social Les dades més destacades són les següents:

 

 A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 351.290 (13,50 % del total 2.602.054). 107.443 de països UE i 243.847 de països no UE. L’augment mensual ha estat de 11.314 (42,26 % del total, 26.769) i el descens interanual de 1.666 (1,05 % del total, 157.350). En les dades del mes d’octubre destaca el creixement en el sector de l’agricultura (4,60 %, sent l’atur de 19.274), i la disminució en el de la construcció (0,99 %, sent l’atur de 31.234).

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 68.216 (19,41 % del total, 351.290). 16.940 de països UE i 51.276 de països no UE, amb un augment mensual de 641 persones (5,66  % del total,11.314 persones), i descens interanual de 270 (16,20 % del total de 1.666). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (42.260), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.994, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.691.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 367.383, amb un creixement mensual de 33.975, i interanual de 38.805. 79.381 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 288.002 al regim general. El 61,35 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 22,11 % a l’agricultura, 9,64 % a la indústria, i 6,88 % a la construcció.

 

 A Catalunya, el nombre ha estat de 68.245, amb un augment mensual de 8.311, i interanual de 8.408. 11.967 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 56.278 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de setembre: 201.121, amb un augment interanual del 9,9 %. 74.691 aturats són de països UE i 126.430 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 11,81 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 16,534 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,40 % en cas de subsidi, 12,52 % en la renda activa d'inserció, i 6,35 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de setembre amb les dels onze mesos anteriors s'observa una millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva i també entre els perceptors de subsidi, els  qui reben la renda activa d'inserció, i el subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 15,35 al 16,53 %, i el subsidi ha passat del 6,91 al 7,40 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,40 i 16,53 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,52 % del total dels perceptors, amb un creixement del 7,7 % interanual. De les dades del mes de setembre cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 59,6 % dels estrangers de països UE i el 67,2 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 40,4 i 32,8 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de setembre, un total de 1.703.095, el 46 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (44% subsidi, 5 % RAI, i 4 % personal eventual agrari).

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 33,41 % (32,97 i 32,04 % els mesos de setembre de 2022 i 2023 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 186.113.000 euros, un 9,8 % de la despesa total (amb un augment del 11,5 % sobre l'any anterior).

 

El 67,6 % de la despesa total de prestacions (1.904.702 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 76,7 % en el cas dels aturats estrangers (74,9 i 75,6 % els mesos de setembre de 2022 i 2023, respectivament).

 

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,76 %), per davant de la de Barcelona (11,79 %), València (7,06 %), Almeria (6,69 %),  Múrcia (6,12 %), Huelva (5,10 %),Alacant (4,98 %), Màlaga (3,09 %), Castelló (2,70 %), i Tarragona (2,65 %) .

 

 F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins tornen a ocupar la primera posició (44.217, 21,99 %), per davant dels romanesos (40.983, 20,38 %), mentre que  els colombians ocupen la tercera posició (9.791, 4,87 %), els italians la quarta  (9.516, 4,73 %), i els búlgars la cinquena (8.741, 4,35 %)