El PSC presenta una sol·licitud de dictamen al Consell de Garan­ties Estatutàries sobre la reforma laboral.

El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica avui la sol·licitudde Dictamen presentada pels diputats del grup socialista davant del Consell deGaranties Estatutàries per tal que es pronunciï sobre l’adequació a laConstitució i a l’Estatut d’Autonomia de la llei 3/2012, de 6 de juliol, demesures urgents sobre la reforma del mercat laboral. Pel seu interès reprodueixo el text de la dita sol·licitud, i recordo que el CGE ja es va pronunciar sobre el RDL 3/2012 en el seu Dictamen 5/2012, que va merèixer especial atenció en una altra entrada del blog.  

“A la Mesa del Parlament

Els diputats sotasignats, integrants del Grup Parlamen­tari Socialista, d’acord amb el que estableixen els arti­cles 16.1.b i 23.b de la Llei 2/2009, del 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries, demanen dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de la Llei 3/2012, de 6 de juli­ol, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral, publicada al BOE del 7 de juliol de 2012, i d’una manera especial dels preceptes següents:

– Article 12, apartat U, que dóna una nova redacció a l’apartat 6 de l’article 41 del Text refós de l’Estatut dels Treballadors, per vulneració dels articles 37.1 i 24.1 de la Constitució.

– Article 14, apartat U, en allò que modifica el darrer paràgraf de l’apartat tres de l’article 82 del Text refós de l’Estatut dels Treballadors per possible vulneració dels articles 37.1 i 35 de la Constitució.

Aquest mateix paràgraf també vulnera les competències de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals de l’article 170 de l’EAC.

– Article 14, apartat tercer, en allò que modifica el con­tingut de l’article 84.2 del Text refós de l’Estatut dels Tre­balladors, per possible vulneració dels articles 37.1 i 28.1 de la Constitució.

– Article 18, apartat tercer, que dóna un nou redactat a l’ar­ticle 51 del Text refós de l’Estatut dels Treballadors, per possible vulneració de l’article 35.1 i 24.1 de la Constitució.

– Disposició addicional segona i Disposició addicional tercera, per possible vulneració dels articles 9.3, 14, 24 i 35 de la Constitució en la regulació de les extincions con­tractuals i la impossibilitat d’aplicar mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada als empleats públics.

Fonaments jurídics

– Article 12, apartat U, que modifica l’Article 41.6 del Text refós de l’Estatut dels Treballadors i l’Article 14, apartat U, que modifica l’Article 82.3 del Text refós de l’Estatut dels Treballadors.

El Reial Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, ja va modi­ficar els preceptes a que es fan referència.

El Consell de Garanties Estatutàries, en el seu Dictamen 5/2012, de 3 d’abril ja va assenyalar la inconstitucionali­tat d’aquests preceptes ja que vulneraven els articles 24.1, 35 i 37.1 de la Constitució, així com advertia que en els cas de l’article 14, apartat U existia una vulneració de les competències de la Generalitat en matèria de treball i re­lacions laborals de l’article 170 de l’EAC.

Posteriorment, el Govern de l’Estat va tramitar el RDL 3/2012 com a projecte de llei, quedant aprovada com la Llei 3/2012, de 6 de juliol de mesures urgents per a la re­forma del mercat de treball. Observem que durant la tra­mitació del projecte de llei, no es varen tenir en compte les conclusions del dictamen d’aquest òrgan consultiu, ja que durant el tràmit d’esmenes a l’articulat no s’observa la rectificació del contingut d’aquests dos preceptes en la direcció que indicava el Consell.

És per això, que interessa saber al sol·licitant si el Consell de Garanties es manté amb les seves tesis respecte a la regulació que finalment tenen aquests articles en la llei.

– Article 18, apartat tercer, que dóna un nou redactat a l’article 51 del Text refós de l’Estatut dels Treballadors.

L’Article 18.3, dóna una nova redacció de les causes jus­tificatives de l’acomiadament col·lectiu amprades a l’ar­ticle 51 de l’Estatut dels Treballadors. La reformulació d’aquestes causes d’acomiadament constitueix una doble violació d’una part del dret del treball, en la seva vessant individual (Art. 35.1 CE) i d’altre, del dret a la tutela ju­dicial efectiva, proclamada per l’article 24.1 de la CE que garanteix el control judicial de les decisions empresarials d’extinció del contracte de treball.

La Constitució no reconeix el dret dels treballadors a una ocupació més enllà que la política econòmica i social ha de perseguir la plena ocupació; però si garanteix què, un cop que el treballador o treballadora desenvolupi un lloc de treball no pot ser privat del mateix llevat la concur­rència d’una causa justa de suficient entitat per a motivar la pèrdua de l’ocupació que es configura com el mitjà de vida d’aquest i de la seva família, així com la via primor­dial d’integració social i un factor determinant del desen­volupament de la seva personalitat.

La reforma suprimeix la necessitat que el fet econòmic, tècnic, organitzatiu o productiu mantingui una vincula­ció amb l’extinció dels contractes decidida per l’empresa­ri a través d’algun judici de raonabilitat, ponderació, ade­quació o necessitat. Aquesta reformulació de les causes extintives no és compatible, ni amb l’article 35.1 de la CE que exigeix justa causa per a la finalització del contracte de treball, ni amb l’article 24.1 de la CE que impedeix l’obtenir una tutela judicial efectiva.

Una regulació com aquesta incideix de ple en l’àmbit de les garanties jurisdiccionals dels treballadors suscepti­bles de generar-los-hi indefensió en els processos judi­cials en els que es qüestioni la decisió empresarial d’in­cloure’l en l’acomiadament col·lectiu.

– Article 14, apartat tercer, en allò que modifica el con­tingut de l’article 84.2 del Text refós de l’Estatut dels Tre­balladors.

La conseqüència de canvi legislatiu és la privació a les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives d’àmbit estatal o autonòmic, de la lliber­tat de pactar tant l’estructura negocial, com la solució dels conflictes de concurrència entre convenis col·lectius que han de regir en una determinat sector o en un àmbit territorial concret d’abast interprofessional.

Aquesta conseqüència vulnera el dret constitucional a la negociació col·lectiva, en connexió amb el dret fonamen­tal de llibertat sindical en la seva vessant de dret a l’acti­vitat col·lectiva, reconeguts en els articles 37.1 i 28.1 de la Constitució. En les interpretacions formulades sobre els mateixos pel Tribunal Constitucional (entre d’altres, STC 9/1988; STC 51/1988; STC 127/1989; STC 105/1992; STC 121/2001 i STC 238/2005).

La resposta donada per la jurisprudència constitucional és prou coneguda. A partir d’una configuració subjectiva i orgànica del dret d’acció sindical, el Tribunal Constitu­cional conclou que només el sindicat és titular dels drets i llibertats sindicals.

– Disposició addicional segona. S’afegeix una disposició addicional vigèsima al Text refós de l’Estatut dels Tre­balladors.

Aquesta disposició addicional segona de la Llei 3/2012 in­trodueix una nova disposició addicional vintena al Text re­fós de l’Estatut dels treballadors, en virtut de la qual s’ha­bilita a les administracions públiques per acomiadar per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de pro­ducció al personal laboral dels ens del sector públic d’acord amb allò regulat en els articles 51 ET– acomiadaments col·lectius– i 52.c) ET– acomiadaments individuals o plurals–.

En aquesta disposició no es delimita el què s’entén per causes «productives» malgrat que les cita com una causa habilitant de l’extinció del contracte a l’inici del text.

Altrament, la referència legislativa a un concepte inde­terminat com és el de la situació d’insuficiència pressu­postària sobrevinguda provoca una total inseguretat ju­rídica contrària a l’article 9.3 de la Constitució, atès que no fa previsible quin és l’abast d’aquest criteri –ni els seus motius, ni la seva quantia, ni el paper de les facul­tats d’ampliació d’ingressos en ús de les facultats de les administracions públiques–. Aquesta inseguretat jurídica.

es tradueix en una inseguretat laboral pels empleats pú­blics, atemptant a l’article 35 de l’ET.

La reforma, que implica la Llei 3/2012 no fa cap distinció entre sector públic administratiu o sector públic empre­sarial i obre una escletxa en la regulació entre els funcio­naris públics i els empleats públics laborals. El legislador només contempla les mesures de reestructuració de plan­tilles laborals ignorant que aquestes, per el cas dels treba­lladors fixos, també s’han regit per procediments d’accés objectiu i públicament predeterminats.

En definitiva, una decisió legal d’aquest tipus suposa una manifesta i extrema desigualtat de tracte entre uns col·lectius d’empleats públics i altres. S’ha de recordar a aquestes efectes que conforme la doctrina consolidada, tant constitucional com del Tribunal Suprem, les admi­nistracions públiques estan subjectes a la prohibició de discriminació i a la igualtat de tracte (Art. 14 CE).

– Disposició addicional tercera. S’afegeix una disposició addicional vint-i-unena al Text refós de l’Estatut dels Tre­balladors.

Aquesta disposició que s’afegeix, exclou l’aplicació de l’article 47 de l’ET.

Per aquesta via s’impossibilita a les administracions pú­bliques que puguin fer suspensions de contractes i re­duccions de jornada als empleats públics davant situaci­ons d’insuficiència o crisi. A partir d’aquí, es configura l’acomiadament com la única mesura a disposició de les administracions i entitats de dret públic excloent la pos­sibilitat d’utilitzar mecanismes menys lesius pel dret al treball, com són la suspensió de contractes o la reducció de jornada, vulnerant els articles 35.1 de la Constitució.

Palau del Parlament, 23 de juliol de 2012Miquel Iceta i Llorens, portaveu del GP SOC; Jaume Collboni i Cuadrado, diputat del GP SOC; Eva Granados Galiano, diputada del GP SOC; Montserrat Capdevila i Tatché, diputada del GP SOC; Judit Carreras i Tort, dipu­tada del GP SOC;Mònica Lafuente de la Torre, diputada del GP SOC; Roberto Labandera Ganachipi, diputat del GP SOC; Joan Ferran Serafini, diputat del GP SOC; Ro­cío Martínez-Sampere Rodrigo, diputada del GP SOC; Caterina Mieras Barceló, diputada del GP SOC; Xavier Sabaté Ibarz, diputat del GP SOC; Daniel Font Cardona, diputat del GP SOC; Esteve Pujol i Badà, diputat del GP SOC; Agnès Pardell i Veà, diputada del GP SOC