El Parlament demana més competències laborals

 El Diari de Girona publica avui l'article que reprodueixo a continuació. 

El 7 de juliol de 2012 va entrar en vigor la Llei 3/2012 de 6 de juliol de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, resultat de la tramitació parlamentària del Reial decret llei 3/2012 de 10 de febrer. En l’exposició de motius s’explicava que en el capítol III «el conjunt de mesures que es formulen... tenen com a objectiu enfortir els mecanismes d’adaptació de les condicions de treball a les circumstàncies concretes que travessi l’empresa», i més concretament, pel que respecta al contingut d’aquesta entrada, que «en matèria de suspensió del contracte de treball i reducció de la jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, el present reial decret llei pretén afermar aquest mecanisme alternatiu als acomiadaments, donant-li agilitat mitjançant la supressió del requisit d’autorització administrativa...».

Desapareixia així, de manera sorprenent i sense cap mena de justificació que fora més enllà de la molt breu explicació continguda en el paràgraf anterior, l’autorització administrativa per a l’aprovació dels expedients de regulació d’ocupació que es trobava regulada en l’anterior art. 51 de la Llei de l’Estatut dels treballadors. En efecte, la supressió de l’autorització administrativa va ser un dels secrets més ben guardats de la reforma fins al moment de la seva definitiva aprovació.

Des de llavors, el Parlament català ha instat en diverses ocasions a recuperar l’autorització administrativa, sense èxit fins al present, i tampoc sembla que sigui previsible canvi normatiu cap al respecte pròximament.

L’última ocasió en la qual ha demanat el canvi normatiu és ben recent. Es tracta de la moció presentada per ERC i aprovada en la sessió plenària celebrada l’1 de juliol. En el seu apartat primer la Cambra «constata la necessitat d’iniciar la tramitació d’una Proposta de Proposició de Llei en el Congrés dels Diputats de modificació de l’Estatut dels Treballadors, perquè la Generalitat de Catalunya pugui recuperar l’autorització administrativa prèvia en cas d’expedients de regulació d’ocupació, recuperant el caràcter d’autoritat laboral de l’administració de la Generalitat i enfortint la negociació col·lectiva així com les eines de què disposa la Generalitat de Catalunya davant expedients d’ocupació».

En la moció també s’insta el Govern de Generalitat a enfortir la inspecció de treball «negociant amb el Govern de l’Estat el traspàs complet de totes les competències en inspecció», i «garantint els recursos necessaris mitjançant una modificació legislativa perquè el 20 % de l’import de les sancions imposades per infraccions en matèria de relacions laborals, prevenció de riscos laborals, moviments migratoris i treball d’estrangers i obstrucció a la labor inspectora, recaptades pel departament competent en matèria de treball, es destini a la Secretaria de Treball per a desenvolupar les actuacions relacionades amb aquestes matèries en exercici de les competències assignades».

En fi, no menys rellevants són els dos restants apartats de la moció. S’insta el Govern de la Generalitat a impulsar i a negociar amb el Govern de l’Estat «polítiques ambicioses de democràcia laboral que permetin la representació efectiva dels treballadors en els consells d’administració de les empreses i garantir la incidència i capacitat de defensa davant expedients de regulació que no estan justificats per causes objectives», i es «considera imprescindible que el Govern de l’Estat aconsegueixi el que s’estableix pel Consell d’Europa per a modificar la indemnització per acomiadament improcedent sense causa justificada».

En definitiva, i aquí està la meva valoració personal, la majoria que sosté al govern de la Generalitat aposta, en primer lloc, per recuperar l’autorització administrativa per a aprovar un Expedient de Regulació d’Ocupació, amb diferent èmfasi en les intervencions dels grups parlamentaris que van votar a favor. També, a reforçar les competències de la Inspecció de Treball de la Generalitat, obrir el camí per a regular la participació de les persones treballadores en els òrgans de direcció de les empreses, i incrementar la quantia de la indemnització a pagar per part empresarial quan l’acomiadament d’un treballador o d’una treballadora es produeixi sense causa que el justifiqui.

No està la vida parlamentària espanyola precisament en l’actualitat en condicions d’acollir les propostes aprovades pel Parlament, i això és una cosa que estic segur que coneixen tots els grups, especialment aquelles mesures que requereixen tramitació com a projecte de llei (o reial decret llei que s’ha de sotmetre a convalidació), encara que certament són possibles totes les sorpreses en una votació. En qualsevol cas, tals propostes haurien de servir no sols perquè quedin recollides en el Butlletí Oficial i en el Diari de Sessions del Parlament, sinó per a debatre quin seria l’ús que es faria de les competències demandades i quin grau d’eficàcia tindrien en punt a millorar les relacions de treball, ja que aquest a parer meu seria el punt central del debat i no merament la recuperació i ampliació de les competències. Quedi per a debat.