La reforma laboral de 2021 és constitucional

 

El Diari de Girona publicà el dilluns 15 de juny l’article que reprodueixo a continuació

 

El passat 26 de maig l’oficina de premsa del gabinet del President del Tribunal Constitucional publicava una nota de premsa titulada «El Ple del TC per unanimitat desestima el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel grup parlamentari Vox contra la reforma laboral de 2021». La sentència ja ha estat publicada en la pàgina web del TC, per la qual cosa pot procedir-se a la seva lectura íntegra per part de totes les persones interessades.

No és, al meu parer, una sentència que aporti novetats respecte a la jurisprudència del TC sobre la interpretació, i protecció, dels drets laborals constitucionals que eren qüestionats pel recurs d’inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta diputats i diputades del grup parlamentari Vox contra la reforma laboral de 2021, més exactament el Reial decret llei 32/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball, però sí que és important perquè tanca definitivament el debat sobre la seva constitucionalitat.

El TC enjudicia la concurrència del pressupost habilitant en el reial decret llei impugnat, passant detinguda revista a la seva doctrina sobre aquest requisit, d’una banda, l’explicitació d’aquest («extraordinària i urgent necessitat») per part del govern, i el contingut de la norma qüestionada. Donarà resposta afirmativa a la concurrència de tal requisit segons l’explicitació efectuada pel Govern, concloent que «les al·legacions efectuades en la seva demanda pels recurrents no aconsegueixen desvirtuar la concurrència de la situació d’extraordinària i urgent necessitat en la qual s’empara l’adopció del reial decret llei, i tampoc l’existència de la connexió de sentit entre les mesures que aquest contempla i la situació que pretén subvenir», sent d’especial rellevància al meu parer aquesta manifestació que efectua el TC:

«En el present cas hem de tenir en compte que les mesures de reforma del mercat del treball compromeses pel Govern en l’esmentat pla, i contemplades després en el reial decret llei, es van adoptar en una situació de ruptura de la normalitat social i econòmica derivada de l’emergència ocasionada per la pandèmia de COVID-19, que ha constituït un context propici per a la producció normativa d’urgència... D’altra banda, a causa de la transcendència social de tals mesures i en el context referit, el citat pla preveia que aquesta reforma s’impulsés en el marc del diàleg social, i el Govern va optar per negociar i concertar aquestes mesures, abans de la seva aprovació, amb les organitzacions empresarials i sindicats més representatius; acord amb aquests agents que es va aconseguir el 23 de desembre de 2021, com contempla expressament el preàmbul del reial decret llei».

Per a concloure que «... en totes aquestes circumstàncies, en definitiva, no resulta que pugui atribuir-se la situació d’extraordinària i urgent necessitat en la qual se sustenta el reial decret llei a una creació artificiosa del Govern, sinó més aviat a circumstàncies efectivament concurrents que, en la conjuntura problemàtica derivada de la pandèmia de COVID-19, habilitaven l’acció normativa immediata de la legislació d’urgència».

I arribem en el fonament de dret quart a la resposta donada pel TC a l’al·legada vulneració dels arts. 35.1 i 37.1, aquest últim com a manifestació també de l’exercici del dret de llibertat sindical que està reconegut en l’art. 28.1 de la Constitució, on el TC reitera una consolidada jurisprudència ja fixada en anteriors sentències.

Descarta rotundament el TC, amb ple encert al meu parer, que la regulació del RDL «contravingui el límit material» de l’afectació a tots dos drets constitucionals, criticant a més la part recurrent perquè en cap dels drets «... delimiten quines concretes dimensions constitucionals d’aquests, segons han quedat definides per la nostra doctrina en els termes anteriorment exposats, venen a ser regulades per les normes del reial decret llei, ni tampoc per què aquesta regulació aconsegueix i incideix sobre els elements essencials de tals drets, o estableix el seu règim general».

Més concretament, respecte al dret al treball el recurs no incideix en els seus «elements essencials», i tampoc suposa «normació essencial», de les seves dimensions constitucionals. Respecte al dret de l’art. 37.1, després de recordar novament el contingut del RDL, subratlla que no existeix un model constitucional predeterminat de negociació col·lectiva, per la qual cosa no pot considerar-se que les modificacions introduïdes pel RDL 32/2021 en diversos articles del títol III de la Llei de l’Estatut dels Treballadors «incideixi sobre els elements essencials, o sobre el règim general» de tal dret, «al no projectar-se sobre els seus titulars ni la força vinculant del seu resultat», i així mateix subratlla que al no existir tal afectació, «cap afectació pot tenir tampoc sobre el dret a la llibertat sindical en el qual aquell s’integra».

En definitiva, ja no queda cap dubte. La reforma laboral duta a terme pel govern espanyol i publicada en el BOE el 28 de desembre de 2011 va ser, i continua sent, plenament constitucional.