Els interins i el Tribunal Suprem

 El Diari de Girona publica el dilluns 18 de maig l'article que reprodueixo a continuació. 

En analitzar la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 14 d’abril, en l’anomenat «cas Obadal» vaig manifestar que era una nova crida (la penúltima, l’última?) al Tribunal Suprem perquè dictés una sentència que donés resposta jurídica a la problemàtica dels treballadors laborals interins contractats de manera fraudulenta en l’àmbit públic, i que aquesta sentència seria la que deixaria ja fora de circulació la figura jurisprudencial històrica del treballador indefinit no fix, i també la que havia de deixar la porta oberta a indemnitzacions addicionals, amb tots els matisos que es vulguin introduir, a les fixades de manera taxativa per la normativa vigent.

 

També vaig manifestar que sobre el personal funcionari interí en el sector públic que s’hagi vist afectat per situacions jurídiques abusives, no semblava que la conversió a la condició jurídica funcionarial estigués en l’agenda de la Sala Contenciós-Administrativa, i que pogués estar en la de la Sala Social respecte a l’adquisició de la «fixesa laboral» era una mica més probable, tot i que les tesis del TJUE creia que anaven més en la línia d’incrementar les indemnitzacions a abonar en cas d’extinció del (últim, si se n’han formalitzat diversos) contracte.

 

Doncs bé, ja s’ha dictat, l’11 de maig, la sentència del Ple de la Sala Social del TS (amb un vot particular que discrepa, no de la part dispositiva, però sí de l’argumentació per a arribar a aquesta). El dubte que em sorgeix després de la seva lectura, per utilitzar un símil tenístic, és si estem en presència de «punt i partit», havent tancat ja la Sala Social el debat sobre la possible fixesa del personal interí laboral en situació irregular («treballador abusat» és la terminologia que empra en diverses ocasions la sentència), o bé ens trobem fins i tot jugant, això sí amb bola de match ball del TS, i per consegüent amb la possibilitat que l’altra part (treballadors interins, jutjats i tribunals que no estiguin d’acord amb els criteris generals fixats per la sentència i que continuïn elevant peticions de decisions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el propi TJUE en una nova sentència) li doni la volta al partit (jurídic) i canviï novament les regles de joc, i així fins a seguir per més temps i sense previsió d’un final.

 

 

La meva primera impressió va ser que estem molt a prop del final del partit, però que encara no s’ha tancat totalment per part del TS: Els nombrosos comentaris i anàlisis que ja s’han fet de la sentència van més lluny i creuen que encara queda molt partit.

 

El TS llança un clar retret al legislador espanyol, i a tota l’Administració, al mateix temps que ja senta el seu primer criteri sobre com ha de donar-se resposta no sols al cas ara analitzat sinó a tots els que vinguin amb posterioritat, i que no es diferencia al meu parer del criteri sostingut per la Sala C-A quan coneix de conflictes del personal funcionari interí (i del qual discrepa el vot particular concurrent). Per a la Sala, ha de ser el legislador el que efectuï les reformes necessàries per a complir amb la normativa europea «introduint mesures sancionadores i dissuasives de la situació abusiva» per a corregir les situacions d’abús, això sí sempre que es respectin els principis d’igualtat, mèrit i capacitat en l’accés a l’ocupació.

 

I quines són les mesures que considera el TS adequades? La primera l’abonament d’una indemnització que tingui en consideració no sols el salari i l’antiguitat de la persona treballadora sinó també els danys morals que li pugui haver provocat la situació d’irregularitat laboral durant molts anys, i per a fixar-la acudeix al barem de sancions que està regulat en la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social. La segona, remetre testimoniatge de la sentència en la qual es constati que s’ha produït un abús en la temporalitat a la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social «perquè iniciï el corresponent procediment sancionador». I em pregunto, es corregeixen diversos anys d’irregularitat amb una indemnització que en el seu grau màxim, segons la Llisos, pot arribar fins a 10.000 euros?, pot sancionar la ITSS a la seva Administració?

 

Però com allò que interessa conèixer als qui es trobin en situació d’irregularitat és quina va ser la resolució del TS, cal dir que sí que accepta que l’interí laboral passi a ser fix quan hagi participat en una prova selectiva per a la contractació de personal fix i l’hagi superat però no hagi obtingut plaça perquè el nombre d’aspirants que han demostrat la seva capacitació sigui superior al nombre de places ofertes, si posteriorment subscriu contractes de durada determinada i es produeix un abús en la temporalitat.

Sembla doncs que segueix el partit, perdó el debat jurídic. Del que sí no sembla que hi hagi dubtes és que, per molt bona voluntat que hagi posat el TS per a evitar un increment de la litigiositat en seu judicial laboral, no l’ha aconseguit. Per això, no crec que serà aquest article l’última ocasió en què tracti la problemàtica laboral irregular en l’àmbit públic.