La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes d’octubre

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social , fetes públiques el dimarts, 4 de novembre, pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes d’octubre ha estat de 3.101.500, amb un augment de 13.159 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (9.897) i del d’autònoms (3.529). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 494.246, i el del règim general és de 2.601.143.

 

Durant el mes d’octubre, el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 507.078 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 206.871.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 14,20 % del total de la població treballadora afiliada (21.839.592).

 

El 52,63 % (11.494.993) de la població total afiliada són homes, i el 47,37 %  (10.344.599) són dones

 

 2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes d’octubre i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de setembre ,  que han estat també publicades el dimarts 4 de novembre pel  Ministeri  de Treball i Economia Social    Les dades més destacades són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 335.183 (13,71 % del total 2.443.766). 101.454 són de països UE i 233.729 de països no UE. El creixement mensual ha estat de 9.275 ( 41,96 % del total, 22.101) i el descens interanual de 16.107  ( % del total, 158.288). En les dades del mes d’octubre destaca el creixement en el sector de l’agricultura (4,04 %, sent l’atur de 16.801 persones), i la disminució en el sector de la construcció (1,34 %, sent l’atur de 27.887)

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 65.152 (20,22 % del total, 322.072). 17.142 són de països UE i 48.010 de països no UE, amb un augment mensual de 1.903 persones (20,51 % del total, 9.275), i disminució interanual de 3.064 (19,02 % del total, 16.107) L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (41.046) i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.090, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.512.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 391.659, amb un creixement mensual de 2.691, i augment interanual de 24.276. 78.050 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 313.609 al regim general. El 60,79 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 21,80 % a l’agricultura, 10,13 % a la indústria, i 7,26  % a la construcció.

 

A Catalunya, el nombre ha estat de 66.784, amb un augment mensual de 15.204, i creixement interanual de 6.850. 10.543 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 56.241al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de setembre: 215.383, amb un creixement interanual del 7,1 %. 76.028 aturats són de països UE i 139.355 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,54 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 16,66 % si es tracta de la prestació contributiva, del 9,02 % en cas de subsidi, 16,65 % en la renda activa d'inserció, i 6,54 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de setembre amb les dels onze mesos anteriors s'observa una molt lleu millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva, i un augment dels qui reben el subsidi, la renda activa d'inserció, i el subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 16,53 al 16,66 %, i el subsidi ha passat del 7,40 al 9,02 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (9,02 i 16,66 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 16,65 % del total dels perceptors, amb un creixement del 33,0  % interanual. De les dades del mes de setembre cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 73,6 % dels estrangers de països UE i el 85,2 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 26,4 i 14,8 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de setembre, un total de 1.39.822, el 58 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (37 % subsidi, i 5 % personal eventual agrari).

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 34,79 % (32.04 i 33,41 % els mesos de setembre de 2023 i 2024 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 178.486.000 euros (disminució anual de 4,1 %), un 8,9 % de la despesa total (amb una disminució del 9,2 % sobre l'any anterior).

 

El 68,2 % de la despesa total de prestacions (2.001.662 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 88,1 % en el cas dels aturats estrangers (75,6 i 76,7 % els mesos de setembre de 2023 i 2024, respectivament).

 

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,86 %), per davant de la de Barcelona (12,47 %), Almeria (7,03 %), València (6,87 %), Múrcia (6,59 %), Huelva (4,75 %), Alacant (4,97 %), Màlaga (3,21 %), Castelló  (2,54 %), i Tarragona i Saragossa (ambdues 2,53 %).

 

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen la primera posició (37.173, 22,36 %), per davant dels romanesos (31.130, 18,72 %), mentre que  els italians ocupen la tercera posició (9.109, 5,48 %), els colombians la quarta  (8.619, 5.18 %), i els búlgars la cinquena (6.432, 3,87 %).