La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de desembre

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Social  , fetes públiques el divendres, 3 de gener de 2025  pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de desembre ha estat de 2.880.818, amb un augment de 3.846 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (2.821), i dels autònoms (1.676). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 467.616, i el del règim general és de 2.408.646.

Durant el mes de desembre, el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 501.952 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 212.046.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 13,5 % del total de la població treballadora afiliada (21.337.962).

 2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes de desembre i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de novembre    , que han estat també publicades el divendres 3 de gener de 2025 pel Ministeri  de Treball i Economia Social Les dades més destacades són les següents:

 A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 352.360 (13,76 % del total 2.560.718). 107.749 són de països UE i 244.617 de països no UE. La disminució mensual ha estat de 2.887 (11,41 % del total, 25.300) i el descens interanual de 3.550 (2,41 % del total, 146.738). En les dades del mes de desembre destaca el creixement en el sector de la construcció  (3,95 %, sent l’atur de 32.242), i la disminució en el de l’agricultura (3,62 %, sent l’atur de 18.155)

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 69.041 (20,59 % del total, 335.195). 17.181 són de països UE i 51.860 de països no UE, amb un augment mensual de 259 persones (la disminució a tota Espanya ha estat de 2.887), i descens interanual de 6 (0,16 % del total, 3.550) L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (43.144), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.123, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.618.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 288.961, amb una disminució mensual de 41.006, i augment interanual de 32-314. 51.450 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 237.511 al regim general. El 58,11 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 28,43 % a l’agricultura, 8,63 % a la indústria, i 4,70 % a la construcció

 A Catalunya, el nombre ha estat de 46.666, amb un descens mensual de 11.169, i augment interanual de 2.309. 7.488 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 39.178 al regim general.

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de novembre: 225.910, amb un augment interanual del 4,9 %. 82.585 aturats són de països UE i 143.325 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,53 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 17.03 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,93 % en cas de subsidi, 12,73 % en la renda activa d'inserció, i 6,41 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de novembre amb les dels onze mesos anteriors s'observa una millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva, una mínima disminució entre els perceptors de subsidi, un augment dels qui reben la renda activa d'inserció, i també, però menor, del subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 16,07 al 17,03 %, i el subsidi ha passat del 7,98 al 7,93 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,93 i 17.03 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,73 % del total dels perceptors, amb un creixement del 6,9 % interanual. De les dades del mes de novembre cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 62,1 % dels estrangers de països UE i el 69,0 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 47,9 i 31,0 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’octubre, un total de 1.802.453, el 42 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (49% subsidi, 5 % RAI, i 4 % personal eventual agrari).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 34,49 % (33,82 i 34,57 % els mesos de novembre de 2022 i 2023 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 227.525.000 euros, un 11,4 % de la despesa total (amb un augment del 4,6 % sobre l'any anterior).

El 68,5 % de la despesa total de prestacions (1.993.352 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 80,1 % en el cas dels aturats estrangers (76,0 i 75,0 % els mesos de novembre de 2022 i 2023, respectivament).

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (12,82 %), per davant de la de Barcelona (11,67 %), Illes Baleares (7,85), València (5,93 %),  Alacant (4,72 %), Múrcia (4,45 %), Almeria (4,14 %), Màlaga (3,53 %), Tarragona (3,32 %), i Huelva (3,21 %).

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins tornen a ocupar la primera posició (41.901, 18,55 %), per davant dels romanesos (41.561, 18,40 %), mentre que  els italians ocupen la tercera posició (13.517, 5,98 %), els colombians la quarta  (12.778, 5,66 %), i els búlgars la cinquena (8.889, 3,93 %).