Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes d’abril.

 

1. En la pagina web del Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions, es publicaren el dijous 20 de maig les  dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes d’abril.  

L’actual estructura ministerial ha suposat canvis en la informació sobre les dades d’afiliació, sent al meu parer la mes important que en les dades d’afiliació per sectors, tant en el regim general com en el d’autònoms, el % de participació no es calcula sobre el total del règim respectiu, sinó sobre el total de l’afiliació en cada sector.  Aquesta informació s’aporta sobre el total de l’afiliació a cada sector a tota Espanya, perquè les dades autonòmiques mantenen la del percentatge d’afiliació sobre el total, tant en un regim com en l’altre.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Fetes aquestes puntualitzacions, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes d’abril hi havia un total de 2.111.240 afiliats, dels quals 764.073 eren de països UE (412.866 homes i 351.207 dones), i 1.347.347 de països no UE (786.481 homes i 560.866 dones). El 56,80 % són homes i el 43,20 % dones. És a dir, s'ha produït un augment anual del 7,04 %, desprès de la recuperació de l’afiliació de la forta caiguda des de mitjans de març fins a finals d'abril del 2020. Cal recordar que la mitja d'afiliats del mes d’abril de 2020 era de 1.972.552. És a dir, en els últims dotze mesos s'ha produït un increment de 138.868  Segon països de procedència, el 36,19 % són de països UE i el 63,81 % d'altres Estats.

Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 34.838 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del creixement en 4.186 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 340.745 del mes d’abril de 2020 als actuals 374.403.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes d’abril d’enguany  és la següent: el 82,05 % està afiliat a el règim general, el 17,73 % al d'autònoms, i el 0,21% a el de la mar

Les dades inclouen informació sobre l'evolució del percentatge d'estrangers sobre el total de l'afiliació des de l'any 2008, sent important destacar al meu entendre que el del mes d’abril (11,08 %) supera el del mateix mes de fa deu any, 10,48%, i es troba més d’un punt i mig per sobre del mínim del 9,45 % que es va tenir en el mes d’abril de 2015, produint-se a partir de llavors un increment anual fins aquest any, amb l’excepció de 2019. També és important destacar que el percentatge d’afiliació és superior al del mes d’abril de 2008 (10,90%), es a dir tot just a l’inici de la crisi econòmica.

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de març, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (502.073, 23,77 %), seguida de Madrid (436.356, 20,67 %), Andalusia (283.943, 13,45 %) i la Comunitat Valenciana (225.930, 10,70 %).  A Catalunya el creixement en sèrie interanual ha estat de 31.570, un 6,71 %. Faun any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats  (470.503, 23,85 %), seguida de Madrid (400.515, 20,30 %), Andalusia (259.525, 13,16 %) i la Comunitat Valenciana (208.740, 10,58 %).   

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions de el règim agrari i de el personal al servei de la llar familiar suposen el 32,51 i 43,07 %, del total de l'afiliació en el seu sector, respectivament) destaca el nombre d'afiliats en el sector de l'hostaleria, que ocupa a 224.671 persones (21,91 %), de les quals 153.599 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. El segueix, en dades quantitatives, el sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, que ocupa a 214.832 treballadors, un 9,05 %, dels quals 139.971 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 159.044, un 12,33 % del total, dels quals 103.767 són de països no UE; el sector de la construcció se situa en el quart lloc i ocupa a 148.130, un 16,73 % dels quals 98.672 són de països no UE; la indústria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 136.374 afiliats, 7,45 %, dels quals 80.709 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (96.765, 12,55 %, sempre sobre el total de l'afiliació en el sector), del sector de l'hostaleria (64.987, 20,44 %), i del sector de la construcció (50.967, 12,89 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 28.149).

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (202.958 i 139.007, respectivament), dels xinesos i romanesos en el d'autònoms (58.019 i 41.879), i els marroquins i romanesos en l'agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (100.318 i 57.850). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el règim general, la presència romanesa és també majoritària (29.192), seguida de la boliviana (11.011) i ucraïnesa (10.132)

 Per països de procedència, a tot l'Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (332.024), i els marroquins es situen a la segona posició amb 275.293 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 125.383, quedant els xinesos en la quarta posició 99.695, per davant dels veneçolans amb 87.465, dels colombians amb 85.533, dels equatorians amb 68.499, dels britànics amb 64.955, dels búlgars amb 60.325  i dels portuguesos amb 55.330. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera (329.951), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 253.624 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 119.181, quedant els xinesos en la quarta posició 78.442, per davant dels colombians amb 70.089, dels equatorians amb 66.551, dels britànics amb 64.971, dels veneçolans amb 63.616, dels búlgars amb 60.510, i dels portuguesos amb 53.016

La informació disponible també inclou com ha evolucionat l'afiliació dels vuit països amb més participació dels seus nacionals en el règim general i en el d'autònoms, des de l'any 2012 destacant d'una banda el molt important creixement de la població veneçolana en els últims tres anys, i el descens de la població equatoriana tot i que enguany s’està recuperant. La població colombiana s’ha anat recuperant paulatinament del important descens entre 2011 i 2015, situant-se ara per damunt de les dades de 2013.

 3. La mitja del mes de març d’afiliats estrangers a Catalunya és de502.073, dels quals 155.367 són de països UE i 346.076 de països no UE.

 Per règims, el 83,35% dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 16,52 % en el d’autònoms, i el 0,13 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (48.978, 34.485 i 33.839,  respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (15.892, 7.785 i 5.585), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.812 i 2.505). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència de la població hondurenya és majoritària (5.505), seguida de la població boliviana (3.732) i romanesa (1.976).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,32 i 6,90 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon al comerç i reparació de vehicles, amb 61.923 (14,80 %), dels quals 43.120 són de països no UE, i l’hostaleria baixa al tercer lloc amb 51.480 afiliats (12,30 %),  dels quals 39.368 són de països no UE, passant al segon lloc les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 55.101 afiliats (13,17 %), dels quals 38.425 son de països no UE; el quart és per a la indústria manufacturera, amb 45.765 (10,94 %), dels quals 30.922 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 34.476 (8,24 %), dels quals 28.683 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (19.320, 23,30 % del total), de l’hostaleria (16.843, 20,31 %) i de la construcció (8.597, 10,37 %). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 3,47 i 7,28 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 57.940 afiliats (14,71 %),  dels quals 39.566 eren de països no UE; el segon corresponia a l’hostaleria, amb 55.038 (13,97 %),  dels quals 39.566 eren de països no UE, i el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 48.661 afiliats (12,35 %), dels quals 32.926 eren de països no UE; el quart era per a la indústria manufacturera, amb 43.621 (11,07 %), dels quals 29.204 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 26.411 (6,70 %), dels quals 21.182 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.911, 23,60 % del total), de l’hostaleria (15.409, 20,30 %) i de la construcció (7.789, 10,26 %).

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (61.729), seguits dels romanesos (44.598), i els italians ocupen la tercera posició (41.833). A continuació trobem els xinesos (28.336), els pakistanesos (20.267), els francesos (19.817), els colombians (16.370),  els veneçolans (14.663),   els bolivians (14.273), i els hondurenys (13.973). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers  (56.528), seguits dels romanesos (43.563), i els italians ocupaven la tercera posició (39.700). A continuació trobàvem els xinesos (21.946), els francesos (19.488), els pakistanesos (18.523), els bolivians (14.697), els colombians (14.223), els equatorians (12.785), i els hondurenys (12.674)