La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de juliol

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial  , fetes públiques el dilluns, 4 d’agost, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions

 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

 

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de juliol  ha estat de 3.091.348, amb una disminució de 4.667 persones sobre el mes anterior, a causa del descens de l’afiliació al règim general (4.855). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 486.905, i el del règim general és de 2.597.825

 

Durant el mes de juliol, el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 482.397 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 198.585.

 

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 14,13 % del total de la població treballadora afiliada (21.865503).

 

El 53,03 % (11.594.274) de la població total afiliada són homes, i el 46,97 % (10.271.229) són dones

 

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes de juliol i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de juny, que han estat també publicades el dilluns 4 d’agost, pel Ministeri  de Treball i Economia Social    Les dades més destacades són les següents:

 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 326.662 (13,58 % del total 2.404.606). 101.140 són de països UE i 225.522 de països no UE. La disminució mensual ha estat de 5.356 (la del total de la població ha estat de 1.357) i el descens interanual de 9.896  (6,79 % del total, 145.631). En les dades del mes de juliol destaca l’augment en el sector de l’agricultura (1,00 %, sent l’atur de 17.697 persones), i la disminució entre les persones sense ocupació anterior (3,03 %, sent l’atur de 66.846)

 

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 62.915 (19,69 % del total, 319.423). 16.881 són de països UE i 46.034 de països no UE, amb un descens mensual de 773 persones (14,43 % del total, 5.356), i disminució interanual de 1.618 (  % del total, 9.896) L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (39.136) i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.236, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.250.

 

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 376.140, amb un augment mensual de 14.572, i interanual de 39.035. 73.633 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 302.507 al regim general. El 68,50 % s’han formalitzat en el sector dels serveis, 15,25% a l’agricultura,  9,51 % a la indústria, i  6,72 % a la construcció.

 

A Catalunya, el nombre ha estat de 73.822, amb un augment mensual de 7.613, i interanual de 4.651. 11.474 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 62.348 al regim general.

 

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de juny: 214.219, amb un creixement del 8,6 %. 75.001 aturats són de països UE i 139.218 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 12,42 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 16,53 % si es tracta de la prestació contributiva, del 8,95 % en cas de subsidi, 12.96 % en la renda activa d'inserció, i 6,76 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

 

Si comparem les dades de juny amb les dels onze mesos anteriors s'observa una lleu millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva, un creixement entre els perceptors de subsidi, i un lleuger augment dels qui reben la renda activa d'inserció, i del subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 16,26 al 16,53 %, i el subsidi ha passat del 7,39 al 8,95 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (8,95 i 16,53 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,96 % del total dels perceptors, amb un creixement del 4,7 % interanual. De les dades del mes de juny  cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

 

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 69,6 % dels estrangers de països UE i el 81,0 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 30,4 i 19,0 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’abril, un total de 1.456.978, el 55 % reben prestacions contributives i la resta prestacions assistencials (39 % subsidi, 2 % RAI, i 5 % personal eventual agrari).

 

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 34,53 % (31,96 i 32,70 % els mesos de juny de 2023 i 2024 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 186.799.000 euros (creixement anual de 0,2 %), un 10,1 % de la despesa total (amb una disminució del 5,6 % sobre l'any anterior).

 

El 65,3 % de la despesa total de prestacions (1.851.617 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 86,6 % en el cas dels aturats estrangers (75,3 i 76,5 % els mesos de juny de 2023 i 2024, respectivament).

 

E) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (14,54 %), per davant de la de Barcelona (13,00 %),   Almeria (8,46 %), València (7,40 %), Múrcia (5,27 %), Alacant (4,82 %), Màlaga (3,09 %), Huelva (2,99 %), Castelló  (2,59 %), i Tarragona (2,37 %).

 

F) Per nacionalitats, els treballadors marroquins ocupen la primera posició (37.853, 22,14 %), per davant dels romanesos (31.845, 18,63 %), mentre que  els italians ocupen la tercera posició (9.146, 5,35 %), els colombians la quarta  (9.027, 5,28 %), i els búlgars la cinquena (6.331, 3,70 %).