Sobre biaixos ideològics, amb ironia

 El Diari de Girona publica el dilluns 28 de juliol l'article que reprodueixo a continuació 

Ja està disponible a la pàgina web de jurisprudència del consell general del poder judicial la polèmica sentència dictada pel jutjat mercantil núm. 2 de Barcelona el 10 de juliol, en el cas Just Eat Spain s.l, contra Glovoapp 23, s.a. i Glovoapp spain platform s.l

Es preguntaran el perquè de la polèmica. em centro en alguns dels seus continguts i, per descomptat, afegeixo les meves pròpies consideracions, això sí, amb moltes dosis d’ironia.

En la seva valoració de la prova testifical de tres inspectores i una sotsinspectora de treball i seguretat social, el magistrat conclou que «com he pogut comprovar al llarg d’aquest procediment, la intervenció de les inspectores de treball ha estat un exemple paradigmàtic, però no ha estat l’únic, tots estem exposats a les dreceres heurístiques i als biaixos conductuals. els processos de presa de decisions estan inevitablement contaminats per tendències psicològiques que tenen profunds ancoratges biològics». em sorgeix el dubte (dosi d’ironia) de a què es refereix la sentència quan afirma que la contaminació es produeix per tendències psicològiques «que tenen profunds ancoratges biològics».

En la sentència es fa referència, amb evident menyspreu, a «l’Espanya sindicalitzada». no sé, i aquest és el meu parer, a quina «espanya sindicalitzada» es refereix el magistrat, si a la del sindicat únic, la central nacional sindicalista de l’etapa de la dictadura, o bé a la democràtica sorgida a partir de 1977 i confirmada per la Constitució espanyola de 1978, ja que si fos la segona s’oblida d’una dada fonamental, com és el reconeixement del dret fonamental de llibertat sindical en l’art. 28.1. ara bé, atès que no es refereix a cap d’elles, dedueixo que el que li agrada és un model de relacions laborals on el millor és la total llibertat perquè cada persona, cada empresa, faci el que consideri més convenient, sense lligams de cap mena, i és en aquesta concepció on òbviament sobren tots els subjectes sindicals (em pregunto si també els empresarials) i les normes que restringeix, coarten (afegeixin els termes semblants que considerin oportuns) la llibertat empresarial segons el seu parer. portada aquesta tesi al límit, sobrem tots els i les juristes, i per descomptat també totes i tots els membres de la ITSS i de la judicatura, ja que el lliure mercat permetria una harmonia total en les relacions de treball, i tot serien «flors i violes».

La part més «interessant», «curiosa» (afegeixin el terme que considerin més adequat) de la sentència, a parer meu, és el de la concepció que té el jutjador de les relacions de treball i del grau de llibertat que han de tenir les parts en la selecció de la modalitat contractual a utilitzar.

L’exposa així: «la pregunta que sorgeix llavors és molt senzilla: quina és la raó per la qual no es permet triar als treballadors el mode de prestar el seu servei en la plataforma? naturalment, caldria garantir que la decisió s’adopti sense cap condicionament, però cal no oblidar que, com s’ha acreditat en el procediment, molts treballadors prefereixen el règim de treball autònom perquè els permet prestar el servei a la seva conveniència en tant una plataforma com l’altra, en tant un lloc com l’altre o durant el temps que desitgin

En el meu criteri no hi ha ningú més indicat que els propis afectats per a decidir el que millor els convé… excepte algun il·luminat i omniscient buròcrata que sembla gaudir d’un privilegiat accés a la veritat».

Sense ànim de molestar (nova dosi d’ironia), crec que en la sentència es comet un petit error en l’afirmació anterior. sí que es pot seleccionar la modalitat de relació contractual, sempre que cadascuna d’elles compleixi amb les regles fixades en la normativa aplicable, és a dir la Llei de l’estatut dels treballadors (laboral) i la llei de l’estatut del treball autònom (autònom)

I qui és aquest il·luminat i omniscient buròcrata que sembla gaudir d’un privilegiat accés a la veritat? (una frase molt poc freqüent a trobar en una sentència, certament): si no m’equivoco, n’hi ha més d’un, ja que ho són tots els parlamentaris que van aprovar les citades lleis, i també, atès que han d’aplicar-les, tots els integrants dels distints ordres jurisdiccionals quan hagin de conèixer de les mateixes (incloc aquí al mercantil, per descomptat), i no m’oblido d’aquells als quals la sentència qualifica, amb suport en un informe, d’assetjadors de l’empresa, és a dir les i els membres de la ITSS.