El dimecres 11 de juny va tenir lloc la presentació de l'Informe encarregat
pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) sobre la situació de les
dones al mercat laboral de Barcelona, realitzat per Gema Jover i Jordi
Quiñonero, de Monodestudi,
En aquest enllaç es troben tant l’Informe com el seu resum executiu , sent aquesta una breu síntesi:
“Els reptes actuals suposen una transformació de les desigualtats, que per
al col·lectiu de dones, es trasllada en una major polarització i un enduriment
de les condicions laborals per qüestions no sols de gènere, sinó travessades
per altres variables com ara, la classe social, l’ètnia o la diversitat
funcional. Una heterogeneïtat que imposa un model de relació laboral on de nou
el sexe femení es posiciona en una discriminació múltiple.
Els estudis del mercat de treball amb perspectiva de gènere en les últimes
dècades, no sols evidencien la desigualtat existent, a més fan palès com la
desigualtat de gènere és un fet estructurant d’unes relacions laboral que més
que reduir la bretxa, transformen aquesta relació desigual cap a altres tipus
de discriminació”.
En la informació publicada de l’acte pel servei de premsa de l’Ajuntament de Barcelona, s’explica
que
“la comissionada de Promoció econòmica, Nadia Quevedo, ha assenyalat “els
reptes i les bretxes que com a societat encara tenim al mercat laboral respecte
de les dones”. Quevedo ha remarcat que l’estudi “presenta una base per passar a
l’acció a nivell polític i social, per no quedar-nos en l’anàlisi i buscar
entre tots els agents solucions i estratègies efectives per aconseguir la
igualtat real entre dones i homes al mercat laboral”, i ha apuntat que cal
“adoptar mesures integrals, fugir del paradigma assistencialista i apostar per
l’empoderament de les dones”.
L’estudi del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) sobre “La
situació de les dones al mercat laboral de Barcelona. 2017-2024” presenta la
situació de les dones en el mercat de treball a la ciutat de Barcelona en els
últims set anys, prenent com a punt de partida l’estudi de 2016 “Dones i
treballs. Una aproximació al mercat de treball de Barcelona des de la
perspectiva de gènere”. L’informe analitza el mercat de treball des de la
perspectiva de gènere; la intensitat del treball, els sectors d’ocupació, la
dualitat professional, la polarització o la bretxa salarial, entre d’altres,
amb la ciutat de Barcelona com a espai de referència, i tenint en compte
indicadors clau per al seguiment del mercat de treball des de la perspectiva de
gènere per detectar les causes de la persistència de les desigualtats de gènere
i la pobresa i precarietat entre les dones.
La presentació de l’estudi ha anat a càrrec de l’empresa autora del treball
i ha comptat també amb les intervencions del president del CESB, Eduardo Rojo,
i dels agents socials i econòmics representats al Consell: CCOO, Foment, UGT i
PIMEC”.
2. Reprodueixo a continuació, en versió ampliada amb algunes dades d’indubtable
interès, la meva intervenció com a President del CESB en presentar l’Informe.
“Bon dia i moltes gràcies per la vostra assistència aquest acte de presentació de l’informe sobre las situació
de les dones dins del mercat laboral a Barcelona, i moltes gràcies a les
persones de la taula, i per les paraules de la comissionada de promoció
econòmics, comerç i restauració, la Sra Nadia Quevedo, i especialment a la Gema
Jover i el Jordi Quiñonero, de Monodestudi que han elaborat l’informe per
encàrrec del Consell Econòmic i Social de Barcelona a petició de l’Ajuntament
de Barcelona, dins del marc que dissenya l’estratègia contra la feminització de
la pobresa i la precarietat de l’Ajuntament de Barcelona.
El nostre desig, i així ho estem posant en pràctica des del mandat de
l'anterior president del CESB, Sr. Francesc Castellana, és realitzar la màxima
difusió pública de tots els estudis i informes realitzats o encarregats pel
CESB, tant a través de presentacions públiques com la que avui estem duent a
terme, com a través de la seva publicació a la nostra web. Permeteu-me ara afegir
que està en fase molt avançada d'elaboració la Memòria anual 2024, que serà
presentada a la sessió plenària del CESB el dia 9 de juliol.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
Tal com indiquen els nostres Estatuts, entre les funcions del CESB,
regulades a l'article 3, es troben
“Elaborar estudis, dictàmens i propostes de resolucions sobre matèries
econòmiques i socials a sol·licitud dels òrgans de govern municipal o per
iniciativa pròpia a proposta de qualsevol membre del CESB”,
i "Analitzar, promoure debats i elaborar propostes en qüestions
d’àmbit socioeconòmic d’interès per a la ciutat. Impulsar accions orientades a
la millora de la vida econòmica, social i ciutadana de Barcelona".
Sens dubte, i la intervenció que acaba de fer la Sra. Nadia Quevedo així ho
ha posat sobradament de manifest, la problemàtica objecte de l'Informe és molt
important tant per a la nostra ciutat com per a tot el territori amb què es
relaciona estretament, la Regió Metropolitana de Barcelona.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
Es tracta, i ho comprovaran immediatament amb la presentació del seu autor
i la seva autora, d'una anàlisi del mercat de treball on s'analitzen des de la
perspectiva de gènere, entre altres continguts, la intensitat del treball, els
sectors d'activitat, la dualitat professional, la polarització i la bretxa
salarial.
Voldríem situar el marc del debat de la jornada, amb una brevetat obligada,
des d'una perspectiva internacional, estatal i local.
Amb ocasió de la celebració del 8 de març es va publicar per l'Organització
Internacional del Treball l'informe “Women and the economy: 30 years after theBeijing Declaration” (Les dones i l'economia: 30 anys després de la Declaració
de Pequín) , sintetitzat en una àmplia nota de premsa de presentació els títol
i subtítol de la qual eren prou significatius del seu contingut: “Aconseguir la
igualtat de gènere en les taxes d'ocupació portaria gairebé dos segles”, i “trenta
anys després que la Declaració i Plataforma d'Acció de Pequín establissin una
ambiciosa agenda per a la igualtat, les dones enfronten importants obstacles a
l'economia”
En aquesta nota de premsa s'exposava que "L'informe presenta les
tendències mundials en l'ocupació i les condicions de treball de dones i homes,
destacant les desigualtats persistents, sovint exacerbades per factors com la
condició de migrant o discapacitat. També subratlla les barreres sistèmiques a
les oportunitats d'ocupació de les dones i les condicions de treball decents,
socials discriminatòries i polítiques econòmiques que no tenen en compte les
diferents necessitats de les dones i els homes.
I es recollien les manifestacions de la Directora del Departament de
Condicions de Treball i Igualtat de l'OIT, Sukti Dasgupta: “Tres dècades després
que els líders mundials es reunissin a Pequín i es comprometessin a fer avançar
els drets de les dones a tot el món, segueixen existint importants desafiaments
per a complir-se la Declaració de Pequín... . Encara que s'han fet progressos,
milions de dones continuen enfrontant-se a obstacles persistents per accedir a
una feina decent, romandre-hi i progressar. Es necessiten reformes urgents per
abordar la desigualtat en les responsabilitats de la cura de persones, les
diferències salarials entre dones i homes, i la violència i l'assetjament al
món del treball, factors que segueixen fent que els llocs de treball siguin més
desiguals i menys segurs per a les dones”
Els “missatges clau” de l'Informe eren, i per suposat que segueixen sent
plenament vàlids en el moment actual, els següents:
“... - Pequín+30 situa en primer pla els drets de la dona i el paper que
exerceix en l'economia. En els últims trenta anys s'han produït avanços cap a
la igualtat, però han estat modestos i desiguals. Les crisis, inclosa la
pandèmia del COVID-19, han interromput aquest progrés.
- En 2024, el 46,4% de les dones en edat de treballar estaven ocupades,
enfront del 69,5% dels homes. En més de 30 anys, la bretxa de gènere en
l'ocupació només s'ha reduït en 4 punts percentuals, sent els països de renda
alta i mitjana-baixa els que han registrat la major reducció. A aquest ritme de
progrés, aconseguir la paritat de gènere en les taxes d'ocupació a escala
mundial portarà més de 190 anys.
- Entre 2004 i 2024, s'ha avançat en la reducció de les desigualtats de
gènere en els ingressos anuals per treballador, en tots els grups d'ingressos
per país, especialment als països de baixos ingressos. No obstant això, les
dones ocupades a tot el món continuen guanyant de mitjana molt menys que els
homes, treballen menys hores remunerades i estan sobrerepresentades en
l'ocupació informal als països de renda baixa i mitjana-baixa.
- A nivell mundial, en 2024 les dones treballaven aproximadament 6 hores i
25 minuts menys a la setmana que els homes en ocupacions remunerades. No
obstant això, les dones dediquen 3,2 vegades més hores al treball de cures no
remunerat que els homes. Les responsabilitats de cures excessives i desiguals
mantenen a 708 milions de dones fora de la població activa a tot el món.
- En 2023, les dones només ocuparan el 30% dels llocs directius a tot el
món, la qual cosa suposa una modesta millora en les dues últimes dècades. Els
països de renda baixa han demostrat un progrés significatiu, amb un augment de
la representació de les dones en llocs directius del 24,7% al 36,5%.
- Les dones tenen 1,6 vegades més probabilitats que els homes de sofrir
violència i assetjament sexual en el món laboral, i les joves i les migrants
corren major risc”.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
Serveixin també aquestes dades d'àmbit estatal per a obrir pas a la
presentació de l'Informe. Molt recentment, l'Institut Nacional d'Estadística ha
publicat les dades definitives de l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial de
2023. Doncs bé, el guany mitjà anual per persona treballadora va ser de
28.049,94 euros, amb un augment del 4,1% respecte a l'any anterior. El guany
mitjà per als homes va ser de 30.372,49 euros (increment del 3,4%) i per a les
dones de 25.591,31 euros (augment del 5,1%). El salari mig anual femení va
representar el 84,3% del masculí, si bé aquesta diferència ha de matisar-se,
assenyala l'enquesta, “en funció d'altres variables laborals (tipus de
contracte, de jornada, ocupació, antiguitat, etc.) que incideixen de manera
important en el salari”.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
D'altra banda, tal com es recull en l'estudi de la Xarxa europea de lluita
contra la pobresa i l'exclusió social en l'Estat espanyol que porta per títol
“Feminització de la pobresa. Estereotips de gènere i atenció sociosanitària:
per una anàlisi de la pobresa i l'exclusió social en les dones” , “tal com
assenyala la pròpia definició del concepte de “feminització de la pobresa”
(Pearce, 1978), les causes de la pobresa en les dones tenen a veure amb dos
conjunts de factors íntimament relacionats: els treballs de cures i la
possibilitat d'accedir i gaudir en igualtat de les oportunitats que ofereix el
mercat laboral. Del que es dedueix que, si es vol conèixer la realitat de
pobresa i exclusió social en les dones per a poder erradicar-la, primer s'haurà
de passar necessàriament per l'anàlisi i posada en relació, almenys, d'aquests
factors i causes”.
Pel que respecta a la nostra ciutat, l'informe elaborat conjuntament per
Barcelona Activa i l'Ajuntament de Barcelona, en ocasió de la celebració del 8
de març d'enguany, constata, sobre el risc de pobresa, que “El 40,5% dels donis
a Barcelona estaria en risc de pobresa si només depengués dels seus ingressos
individuals, una xifra *molt superior a la dels homes (29,4%) i gairebé el
doble de la taxa convencional de risc de pobresa, femenina (22,5%)”.
I molt recentment, la Memòria 2024 del Consell Econòmic i Social d'Espanya, aprovada en sessió plenària el 28 de maig constata els riscos de feminització
de la pobresa, explicant que “les dones són beneficiàries majoritàries de les
prestacions assistencials per desocupació (58,5 per 100), l'Ingrés Mínim Vital
(67,5 per 100) i les pensions per jubilació no contributives (63,5 per 100).
Les dades revelen el risc de consolidar un sistema de protecció social dual,
amb un subsistema robust per a homes i un més limitat per a dones, la qual cosa
afecta en els seus drets presents i les perspectives de drets futurs”.
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
Finalment, desitgem agrair molt sincerament a les organitzacions sindicals
i empresarials, integrants de la comissió executiva del CESB i que són una peça
fonamental en el seu bon i eficaç funcionament, la seva participació en el
debat que es realitzarà després de la presentació de l'Informe, en el qual ens
aportaran les seves reflexions i propostes per a millorar la situació de les
dones en el nostre mercat de treball.
I també, tota la feina realitzada per les persones que treballen en el
Consell Econòmic i Social de Barcelona.
Moltes gràcies i tenen la paraula la Sra. Jover i el Sr. Quiñonero per a la
presentació de l'Informe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario