El Diari de Girona publica avui l’article que reprodueixo a continuación.
El Reial decret llei 9/2024 de 23 de desembre “pel qual s'adopten mesures
urgents en matèria econòmica, tributària, de transport i de Seguretat Social, i
es prorroguen determinades mesures per fer front a situacions de vulnerabilitat
social”, va ser derogat pel Congrés dels Diputats a la sessió plenària del 22
de desembre, per 171 vots a favor, 177 en contra i 1 abstenció). En contra van
votar PP, VOX i Junts per Catalunya, i a favor la resta dels grups
parlamentaris
No està de més, ni de bon tros, recordar quin és el contingut laboral i de
protecció social que va quedar derogat dimecres passat, perquè cada persona es
pugui fer una composició de lloc de com el pot afectar, molt especial els
milions de pensionistes i els qui cobren el salari mínim interprofessional.
Quines són les conseqüències pràctiques de la derogació del RDL? En espera
de les decisions que adopti el govern, són al meu parer les següents:
En quedar derogada la modificació de la disposició addicional
quaranta-quatrena de la Llei General de Seguretat Social, que regula els
beneficis en la cotització a la Seguretat Social aplicables als expedients de
regulació temporal d'ocupació i al Mecanisme RED, queden sense efectes les
mesures regulades a l'Ordre PJC/1472/2024, de 26 de desembre, per la qual es
publica l'Acord del Consell de Ministres de 23 de desembre de 2024, pel qual es
declara l'activació del Mecanisme XARXA de Flexibilitat i Estabilització de
l'Ocupació per al sector de la fabricació de vehicles de motor.
En quedar derogat el capítol IV, “Mesures sobre pensions i altres
prestacions públiques”, del títol I, queden sense efecte les mesures adoptades,
en desplegament del que preveu aquesta norma, pel Reial decret 35/2025, de 21
de gener, sobre limitació de la quantia inicial de les pensions públiques i
revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social, de les pensions
de Classes Passives de l'Estat i d'altres prestacions socials públiques per a
l'exercici 2025
En quedar derogat l'art. 86, que regulava la pròrroga de mesures laborals
vinculades amb el gaudi d'ajudes públiques, i més concretament l'ampliació fins
al 31 de desembre de 2025 de la prohibició de procedir a extincions, per les
empreses beneficiàries del RDL, per causes objectives basades en el augment
dels costos energètics, s'obre la porta que sí que pugui l'augment d'aquests
costos ser causa justificativa d'extincions per causes objectives, ja que
aquesta prohibició només estava prevista, pel RDL 5/2023 de 28 de juny, fins al
31 de desembre del 2024.
Per fi, i a l'espera de l'aprovació del nou Reial decret pel qual es fixi
el SMI per al 2025, la derogació de l'art. 87 del RDL 9/2024 pel qual es
prorrogava la vigència del Reial decret 145/2024, de 6 de febrer, pel qual es
fixava el salari mínim interprofessional per al 2024, estarem per uns dies
sense SMI. Sé que pot semblar sorprenent, però jurídicament parlant crec que
aquesta és la resposta, ja que a l'exposició de motius del RDL 9/2024
s'exposava amb total claredat que “atès que el citat Reial decret 145/2024, de
6 de febrer, deixarà de produir efectes el proper 31 de desembre, és ineludible
mantenir transitòriament la seva vigència a partir del proper 1 de gener. Es
garanteix així la seguretat jurídica i es dona continuïtat a la funció del
salari mínim interprofessional de servir de sòl o garantia salarial mínima per
a les persones treballadores”.
No obstant això, la tesi oposada, que per descomptat no rebutjaré en
absolut, pel caràcter protector que té, és la de la Direcció General de Treball
del Ministeri d'Ocupació i Economia Social en la Instrucció dictada
immediatament després de la derogació del Reial Decret llei, en què a més
s'exposa, com a advertiment, que “la Inspecció de Treball i Seguretat Social
vigilarà que les persones treballadores rebin puntualment la remuneració
pactada i verificarà el compliment estricte d'aquesta obligació empresarial”.
Concloc aquest article, que tant de bo quedi “derogat” molt ràpidament
perquè s'aprovin les mesures que permetin “recuperar” els continguts ara
derogats i que he intentat explicar. Està en mans de les forces polítiques
parlamentàries, i així ho espera la ciutadania. Estaran totes les forces
polítiques, incloses les que hi van votar en contra, a l'alçada de les
circumstàncies?
No hay comentarios:
Publicar un comentario