El Diari de Girona publica avui l'article que reprodueixo a continuació
El recent acord entre el govern espanyol i el de la Generalitat de
Catalunya sobre el traspàs de la gestió de l'Ingrés Mínim Vital em sembla el
moment idoni per recordar que el Tribunal Constitucional va dictar dues sentències,
números 19 i 32/2024, de 31 de gener i 28 de febrer, en què va donar resposta,
desestimatòria en totes dues, als recurs d'inconstitucionalitat interposats per
més de cinquanta diputats i diputades de VOX i del Partit Popular,
respectivament, respecte de la disposició addicional cinquena de la Llei
19/2021, de 20 de desembre i la disposició final trentena de la Llei 22/2021,
de 28 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2022, que va
donar una nova redacció al primer paràgraf de la disposició esmentada, que van
atribuir funcions a la Comunitat Autònoma del País Basc i a la Comunitat Foral
de Navarra en relació amb l'IMV.
Es pot observar que els recursos, i per tant les sentències, es refereixen
a la gestió per part de dues comunitats autònomes de règim foral, i ja s'ha
publicat per a una d'elles, el País Basc, l'Acord de la Comissió Mixta de
Transferències d'establiment del conveni per a l'assumpció per la comunitat
autònoma esmentada de la gestió de la prestació no contributiva de l'IMV.
D'altra banda, la normativa aplicable de l'IMV diferencia entre les CCC AA
de règim foral i les de règim comú, si ens atenim al que disposen les
disposicions finals quarta i cinquena de la Llei 19/2021 de 20 de desembre, per
la qual s'estableix l'IMV.
Les dues sentències del TC, si bé en realitat el fonament jurídic de la
segona es remet al de la primera, han obert novament el debat sobre les
competències autonòmiques en matèria de “gestió de la Seguretat Social”, tot i
que en absolut es tracta de una cosa nova, ja que es va plantejar des de
l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc i va continuar amb els
d'altres autonomies diverses, entre elles la de Catalunya, ja fos en la
redacció inicial o en la modificació en la primera meitat de la primera dècada
d'aquest segle XXI.
Va ser especialment important la modificació operada a la disposició final
quarta de la Llei de l'IMV pel RDL 8/2023 de 27 de desembre, pel qual es van
adoptar mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades
dels conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient, així com per pal·liar els efectes
de la sequera. La modificació es va operar per l'art. 81, sent ja clara la seva
rellevància pel canvi de títol, que va passar a ser de “fórmules de gestió” a
“gestió de la prestació de l'IMV per les CC AA de règim comú”, disposant que
“Les comunitats autònomes de règim comú podran assumir, en el seu àmbit
territorial, la gestió de la prestació no contributiva de l'ingrés mínim vital
que correspon a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que inclogui la
iniciació, la tramitació, la resolució i el control per part de la Comunitat
Autònoma, mitjançant la celebració del corresponent conveni amb l’Administració
de l’Estat, que haurà de respectar el caràcter unitari del règim econòmic de la
Seguretat Social i el principi de solidaritat. En aquest conveni, que podrà
tenir una durada determinada o caràcter indefinit, s’establiran els
procediments, terminis i compromisos necessaris per a una ordenada gestió de la
dita prestació”.
És a dir, pel que fa a les autonomia de règim comú, i així expressament ho
reconeix el TC en les sentències abans esmentades, la tramitació i el
reconeixement de l'IMV no afecta la “caixa única” de la Seguretat Social,
“perquè la normativa que hauran d'aplicar és íntegrament estatal i l'Estat es
reserva funcions (com la fixació de criteri, la gestió del sistema de la
“targeta social digital”, el control financer posterior, etc.) que garanteixen
el manteniment del model unitari i el funcionament econòmic uniforme” . Així
doncs, la diferència amb les autonomies de règim foral, com la del País Basc,
és que aquestes seran les responsables de tota la gestió de l'IMV, inclòs el
pagament de la prestació, i això sense perjudici de romandre a l'àmbit de
l'Administració General de l'Estat “les funcions i les actuacions que
corresponen a l'Estat respecte a la legislació bàsica i règim econòmic de la
Seguretat Social”. El TC, després d'un repàs molt ampli i detallat de la seva
jurisprudència, conclou d'acord amb ella que les CCAA que assumeixen als seus
Estatuts d'Autonomia competència de “gestió del règim econòmic de la Seguretat
Social”, i tal és el cas de les comunitats de règim foral (no em refereixo a
les de règim comú ja que no van entrar als conflictes resolts pel TC), “podran
realitzar, previ conveni amb l'Estat, aquells actes de gestió de les
prestacions de la Seguretat Social que no comprometin la caixa única ni el
model unitari de Seguretat Social”.
De tot això exposat anteriorment, cal concloure que la gestió de l'IMV és
perfectament assumible per les comunitats autònomes, tant les de règim comú com
les de règim foral, i es tracta les funcions assumides de l'execució d'una
normativa íntegrament estatal. Una qüestió diferent és el pagament de la
prestació, que el TC vol deixar clar que només afecta les segones... a no ser
que es produeixi la modificació de la normativa sobre règim de finançament en
alguna de les primeres, que fins ara no s'ha produït.
No hay comentarios:
Publicar un comentario