La gestió de l'Ingrés Mínim Vital

 El Diari de Girona publica avui l'article que reprodueixo a continuació

El recent acord entre el govern espanyol i el de la Generalitat de Catalunya sobre el traspàs de la gestió de l'Ingrés Mínim Vital em sembla el moment idoni per recordar que el Tribunal Constitucional va dictar dues sentències, números 19 i 32/2024, de 31 de gener i 28 de febrer, en què va donar resposta, desestimatòria en totes dues, als recurs d'inconstitucionalitat interposats per més de cinquanta diputats i diputades de VOX i del Partit Popular, respectivament, respecte de la disposició addicional cinquena de la Llei 19/2021, de 20 de desembre i la disposició final trentena de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2022, que va donar una nova redacció al primer paràgraf de la disposició esmentada, que van atribuir funcions a la Comunitat Autònoma del País Basc i a la Comunitat Foral de Navarra en relació amb l'IMV.

Es pot observar que els recursos, i per tant les sentències, es refereixen a la gestió per part de dues comunitats autònomes de règim foral, i ja s'ha publicat per a una d'elles, el País Basc, l'Acord de la Comissió Mixta de Transferències d'establiment del conveni per a l'assumpció per la comunitat autònoma esmentada de la gestió de la prestació no contributiva de l'IMV.

D'altra banda, la normativa aplicable de l'IMV diferencia entre les CCC AA de règim foral i les de règim comú, si ens atenim al que disposen les disposicions finals quarta i cinquena de la Llei 19/2021 de 20 de desembre, per la qual s'estableix l'IMV.

Les dues sentències del TC, si bé en realitat el fonament jurídic de la segona es remet al de la primera, han obert novament el debat sobre les competències autonòmiques en matèria de “gestió de la Seguretat Social”, tot i que en absolut es tracta de una cosa nova, ja que es va plantejar des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Basc i va continuar amb els d'altres autonomies diverses, entre elles la de Catalunya, ja fos en la redacció inicial o en la modificació en la primera meitat de la primera dècada d'aquest segle XXI.

Va ser especialment important la modificació operada a la disposició final quarta de la Llei de l'IMV pel RDL 8/2023 de 27 de desembre, pel qual es van adoptar mesures per afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels conflictes a Ucraïna i el Pròxim Orient, així com per pal·liar els efectes de la sequera. La modificació es va operar per l'art. 81, sent ja clara la seva rellevància pel canvi de títol, que va passar a ser de “fórmules de gestió” a “gestió de la prestació de l'IMV per les CC AA de règim comú”, disposant que “Les comunitats autònomes de règim comú podran assumir, en el seu àmbit territorial, la gestió de la prestació no contributiva de l'ingrés mínim vital que correspon a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que inclogui la iniciació, la tramitació, la resolució i el control per part de la Comunitat Autònoma, mitjançant la celebració del corresponent conveni amb l’Administració de l’Estat, que haurà de respectar el caràcter unitari del règim econòmic de la Seguretat Social i el principi de solidaritat. En aquest conveni, que podrà tenir una durada determinada o caràcter indefinit, s’establiran els procediments, terminis i compromisos necessaris per a una ordenada gestió de la dita prestació”.

És a dir, pel que fa a les autonomia de règim comú, i així expressament ho reconeix el TC en les sentències abans esmentades, la tramitació i el reconeixement de l'IMV no afecta la “caixa única” de la Seguretat Social, “perquè la normativa que hauran d'aplicar és íntegrament estatal i l'Estat es reserva funcions (com la fixació de criteri, la gestió del sistema de la “targeta social digital”, el control financer posterior, etc.) que garanteixen el manteniment del model unitari i el funcionament econòmic uniforme” . Així doncs, la diferència amb les autonomies de règim foral, com la del País Basc, és que aquestes seran les responsables de tota la gestió de l'IMV, inclòs el pagament de la prestació, i això sense perjudici de romandre a l'àmbit de l'Administració General de l'Estat “les funcions i les actuacions que corresponen a l'Estat respecte a la legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social”. El TC, després d'un repàs molt ampli i detallat de la seva jurisprudència, conclou d'acord amb ella que les CCAA que assumeixen als seus Estatuts d'Autonomia competència de “gestió del règim econòmic de la Seguretat Social”, i tal és el cas de les comunitats de règim foral (no em refereixo a les de règim comú ja que no van entrar als conflictes resolts pel TC), “podran realitzar, previ conveni amb l'Estat, aquells actes de gestió de les prestacions de la Seguretat Social que no comprometin la caixa única ni el model unitari de Seguretat Social”.

De tot això exposat anteriorment, cal concloure que la gestió de l'IMV és perfectament assumible per les comunitats autònomes, tant les de règim comú com les de règim foral, i es tracta les funcions assumides de l'execució d'una normativa íntegrament estatal. Una qüestió diferent és el pagament de la prestació, que el TC vol deixar clar que només afecta les segones... a no ser que es produeixi la modificació de la normativa sobre règim de finançament en alguna de les primeres, que fins ara no s'ha produït.