La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de setembre.

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la Seguretat Sociahttps://www.inclusion.gob.es/w/la-seguridad-social-suma-casi-medio-millon-de-afiliados-desde-el-inicio-del-ano-y-supera-la-creacion-de-empleo-del-conjunto-de-2022l, fetes públiques el dimarts 3 d’octubre pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de setembre  ha estat de 2.686.990, amb un augment de 10.462 persones sobre el mes anterior, a causa del creixement de l’afiliació al règim general (8.057). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 427.801, i el del règim general és de 2.253.419.

Durant el mes de setembre el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va créixer en 544.508 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 230.971.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 12,97 % del total de la població treballadora afiliada (20.724.796).

2. Analitzo a continuació les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes corresponents al mes de setembre, i de les prestacions per desocupació corresponents al mes d’agost,  que han estat també publicades el dimarts 3 d’octubre pel Ministeri  de Treball i Economia Social Les dades més destacats són les següents: 

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 342.208 (12,56 % del total, 2.722.468). 110.061 són de països UE i 232.147 de països no UE. S'ha produït un creixement mensual de 6.904 persones (34,92 del total, 19.768) i una disminució interanual de 23.536 (10,72 % del total, 219.451). En les dades del mes de setembre destaca l’augment entre les persones sense ocupació anterior (2,80 %, sent l’atur de 64.203), i el  descens entre les persones del sector de l’agricultura (3,52 %, sent l’atur de 21.123).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 64.756 (19,30 % del total, 335.432). 15.865 són de països UE i 48.891 de països no UE, amb un augment mensual de 1.185 persones (19,59 % del total, 6.049), i disminució interanual de 3.551 (15,08 % del total, 23.536). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (39.744), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 6.884, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 11.019.

 C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 319.466, amb un augment mensual de 61.930 i una disminució interanual de 31.800. 76.043 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 243.423 al regim general. A Catalunya, el nombre ha estat de 58.391, amb un creixement mensual de 5.495, i una disminució interanual de 9.149. 10.770 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 47.621 al regim general.

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes d’agost: 189.813, amb un augment interanual del 7.3 %. 77.098 aturats són de països UE i 112.715 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 10,45 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 14,08 si es tracta de la prestació contributiva, del 6,70 % en cas de subsidi, 11,46 % en la renda activa d'inserció, i 5,24 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades d’agost amb les dels onze mesos anteriors s'observa una millora percentual de la població acollida a la prestació contributiva i també entre els perceptors de subsidi i els  qui reben la renda activa d'inserció, alhora que torna a créixer la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha augmentat del 13,31 al 14,06 %, i el subsidi ha passat del 6.40 al 6,70 %. És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (6.70 i 14,06 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 11,46% del total dels perceptors, amb un creixement del 1,3 % interanual. De les dades del mes d’agost cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 61,4 % dels estrangers de països UE i el 67,6 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 48,6 i 42,4 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’agost, un total de 1.816.798, el 48 % reben prestacions contributives i el 52 % prestacions assistencials (42% subsidi, 5 RAI, i 4 personal eventual agrari).

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 33.07 (30,69 i 33,45 % els mesos d’agost de 2021 i 2022 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 186.324.000 euros, un 9,9 % de la despesa total (amb un augment del 7,6 % sobre l'any anterior).

El 67,4 % de la despesa total de prestacions (1.890.481 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 78,5 % en el cas dels aturats estrangers (74,5 i 77,7 % els mesos d’agost de 2021 i 2022, respectivament).

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (13,33, per davant de la de Barcelona (11,73 %), València (7,64 %), Almeria (7,46 %),  Màlaga (6,14 %), Huelva (6,08), Alacant (4,95 %), Múrcia (2,98), Castelló (2,41 %), i Tarragona (2,31 %).

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (43.512, 22,92 %) ocupen la primera posició, per davant dels marroquins (38.703, 20,39 %), mentre que  els búlgars ocupen la tercera posició (9.451, 4,98 %), per davant dels italians (8.469, 4,46 %), i dels colombians (7.334, 3,86 %).