La immigració i les dades d'atur i d'afiliació a la Seguretat Social del mes de gener.

 

1. En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliacióa la Seguretat Social   , fetes públiques el dimecres, 2 de febrer, pel Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i Migracions 

Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són els següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de desembre  ha estat de 2.240.156, amb un descens de 29.650 persones sobre el mes anterior, a causa de la disminució de l’afiliació al règim general (28.311). El nombre de treballadors del règim d'autònoms és en l'actualitat de 384.885, i el del règim general és de 1.851.431.

Durant el mes de gener el nombre mitjà d'afiliats a la Seguretat Social en sèrie interanual va disminuir en 197.750 persones, mentre que el creixement del nombre d'estrangers va ser de 195.487. Cal tenir en consideració que les comparacions amb les dades del mes de gener de 2021 s’han de fer tenint en compte la greu situació viscuda en l`àmbit laboral durant bona part de l’any 2020.

El percentatge de treballadors estrangers afiliats és del 11,41 % del total de la població treballadora afiliada (19.914.375).

2. Analitzo a continuació  les dades sobre demandants d'ocupació, atur registrat i contractes que corresponen al mes de gener de 2022 i de les prestacions per desocupació corresponents al mes de desembre de 2021   que han estat també publicades el dimecres 2 de febrer pel Ministeri  de Treball i Economia Social.

Les dades més destacats són les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d'atur: 391.554 (12,58 % del total, 3.123.078). 134.999 són de països UE i 256.555 de països no UE. S'ha produït un descens  mensual de 4.848 persones el creixement total de l’atur ha estat de 17.173 persones) i interanual de 187.480 (22,25 % del total, 841.275). En les dades del mes de desembre destaca la disminució en el sector de la construcció (3,94 %, sent l’atur de 36.666).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 74.029 (18,90 % del total, 3391.554). 17.124 són de països UE i 56.905 de països no UE, amb un augment  mensual de 789 persones (el descens total ha estat de 4.848), i una disminució interanual de 42.854 (22,85 % del total, 187.480). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (46.750), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 7.749, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 10.099.

C) La informació es facilita també sobre el nombre de contractes a persones treballadores estrangeres, tant per a tot l’Estat com per Comunitats Autònomes. A tota España el nombre ha estat de 331.996, amb un descens mensual de 4.405 i creixement interanual de 67.843. 77.431 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 254.565 al regim general. A Catalunya,  el nombre ha estat de 52.898, amb una disminució mensual de 68 i  augment interanual de 12.574. 10.288 contractes s’han formalitzat amb persones sotmeses al regim comunitari, i 42.610 al regim general.

D) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d'atur el mes de desembre: 207.264, amb una disminució interanual del 27,9 %. 87.865 aturats són de països UE i 178.785 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 11,25 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 15,42 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,52 % en cas de subsidi, 12,39 % en la renda activa d'inserció, i 5,62 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris.

Si comparem les dades de desembre amb les dels onze mesos anteriors s'observa un descens de la població acollida a la prestació contributiva i també, molt superior, dels perceptors de subsidi,  un augment dels qui reben la renda activa d'inserció i el creixement de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s'estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 16,14 al 15,42 % (una disminució del 4,5 % en sèrie interanual), i el subsidi ha baixat del 9,19 al 7,52 % (- 18,2 % en sèrie interanual). És a dir, el nombre d'aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora és bastant inferior que el dels que cobren la prestació contributiva (7,52 i 15,42 %, respectivament), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Igualment, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d'Inserció, el 12,39 % del total dels perceptors, amb un augment del 8,8 %. interanual. De les dades del mes de desembre cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 61,2 % dels estrangers de països UE i el 60,0 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 48,8 i 40,0 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes de novembre  un total de 1.842.238, el 44 % reben prestacions contributives i el 46 % prestacions assistencial.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d'ocupació estrangers és del 33,92 (38,13 i 28,42 % els mesos de desembre de 2019 i 2020 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 178.785.000 euros, un 9,7 % de la despesa total (amb una disminució del 24,3 % sobre l'any anterior).

El 67,2 % de la despesa total de prestacions (1.834.016 milions d’euros) es destina a la prestació contributiva, percentatge que és del 75,7 % en el cas dels aturats estrangers (76,4 i 76,3 % els mesos de desembre de 2019 i 2020, respectivament).

 

D) Quant al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid ocupa el primer lloc (12,15), per davant de la de Barcelona (11,13 %), Illes Balears (10,40 %), Alacant (5,13 %), València (4,54 %), Múrcia (4,45), Almeria (4,08 %), Girona (3,79 %), Huelva (3,71 %) i Málaga (3,56 %).

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos (44.186, 21,32 %) ocupen el primer lloc, per davant dels marroquins (39.300, 18,96 % %), mentre que els italians ocupen la tercera posició (11.116, 5,36 %), per davant dels búlgars (9.794, 4,73 %) i dels colombians (7.517, 3,63 %).