El Diari de Girona em publica avui l’article que reprodueixo a continuació.
El 29 de setembre va finalitzar el termini de presentació d’esmenes a
l’articulat del Projecte de Llei de mesures urgents per a reducció de la
temporalitat en l’ocupació pública, procedent del Reial decret llei 14/2021, de
6 de juliol. Convé recordar que la norma va ser convalidada al Congrés després
d’un acord assolit a última hora amb el grup parlamentari republicà.
Amb anterioritat, el dia 23 es va debatre l’esmena a la totalitat
presentada pel grup parlamentari mixt, en concret per membres de la CUP, un
text substancialment idèntic al presentat al Parlament català i que es troba en
fase de tramitació a la cambra catalana, que va ser rebutjada per 33 vots a
favor, 309 en contra i tres abstencions
I en efecte, com passa en moltes, moltíssimes ocasions, en el món jurídic,
va ser l’últim dia del termini quan es van presentar la gran majoria de les
esmenes al text articulat, amb les úniques excepcions del molt diligent diputat
de Compromís, Joan Baldoví, que les va presentar els dies 13 i 23 de setembre,
i del grup Ciutadans que les va presentar el dia 28. En total, s’han presentat
ni més ni menys que 182 esmenes.
Temps hi haurà, sens dubte, per procedir a un examen detallat de totes
elles, especialment quan la ponència de la Comissió d’Hisenda i Funció Pública
que sigui designada per elaborar el preceptiu informe realitzi la complexa
tasca, primer d’ordenar degudament totes les esmenes, i després, i més
important, de buscar textos el més consensuats possibles i que respectin els
marcs normatius d’aplicació.
Pel que fa a les presentades pels grups que sustenten el govern espanyol,
cal dir que el grup parlamentari socialista pretén ampliar alguns terminis per
a la tramitació de les ofertes d’ocupació pública, i deixar oberta la
possibilitat, ja que així es va pactar en el debat de convalidació, al fet que
no siguin eliminatoris els exercicis en la fase d’oposició. Més rellevant
encara, en la mateixa línia de buscar l’acostament amb altres grups, és la
proposta d’una convocatòria excepcional pel sistema de concurs de mèrits per a
places ocupades de forma ininterrompudes durant més de deu anys per personal
funcionari interí o laboral temporal, i que no hagin estat objecte de
convocatòria amb anterioritat.
De les esmenes del grup parlamentari confederal Unides Podem - En Comú
Podem - Galícia en comú, destaca en primer lloc l’increment de la quantia de la
indemnització per al personal funcionari interí, que seria la percebuda pel
personal laboral (33 dies de salari per any de servei i un màxim de 24
mensualitats), vinculada al període d’incompliment del termini màxim de
permanència en situació d’interinitat. Idèntica quantia es fixa per al personal
temporal, amb una expressa menció, i que sens dubte troba el seu origen en el
dret comunitari, a les altres indemnitzacions que puguin procedir.
En segon terme, es planteja la possibilitat d’obrir un procés
d’estabilització d’ocupació temporal per a l’ocupació de places dotades
pressupostàriament i que hagin estat ocupades en els tres anys anteriors a
l’entrada en vigor de la llei, amb la cautela jurídica que aquesta ocupació
hagi estat de forma ininterrompuda o per concatenació de contractes amb no més
de 90 dies de diferència entre si.
I més encara, es proposa la possibilitat d’una convocatòria excepcional, amb
el sistema de concurs de mèrits, per a les places ocupades durant cinc o més
anys i que no hagin estat objecte de convocatòria. En línia semblant a les
propostes d’altres grups, es posa l’accent en la valoració, en aquest cas, de
l’antiguitat i l’experiència en el lloc de treball amb caràcter principal, i
després la formació i mèrits acadèmics, i els exàmens ja realitzats amb
anterioritat per al mateix cos i escala a l’Administració que convoca les
places.
En fi, les esmenes s’alineen amb les del grup socialista respecte a que la
fase d’oposició no tingui caràcter eliminatori. Reconeix el dret a
indemnització als que no superin els processos d’estabilització que ja s’estan
desenvolupant en l’actualitat, sense que afecti negativament el no haver
participat en aquests processos.
Amb molta precisió i concisió, el grup parlamentari nacionalista basc
formula esmenes que tendeixen d’una banda a protegir el seu espai competencial,
i per una altra a permetre una ampliació de terminis que permetin a les
diferents administracions poder organitzar les diferents convocatòries de forma
adequada, sumant-se també els que proposen una convocatòria excepcional, regida
pel concurs de mèrits, i a la qual podrien presentar-se els qui acreditessin un
mínim de tres anys d’antiguitat en els cossos, escales, subescales, grups
professionals o especialitats a què pertanyessin les places convocades, i
sempre amb anterioritat a la data de publicació de la convocatòria.
L’«estrella» o el «premi», si haguéssim de quantificar les modificacions,
addicions, supressions i incorporacions de nous preceptes al projecte de llei
se l’emporta sens dubte el grup parlamentari republicà. La tesi sobre la qual
pivota l’eix central de les esmenes és la de l’establiment de sistema de
concurs de mèrits per aconseguir la consolidació en l’ocupació tant de personal
laboral com del funcionariat interí que s’han vist afectats negativament per
l’abús de la temporalitat per part de la seva administració, entenent que això
es produeix quan la vinculació hagi estat superior a tres anys de forma
ininterrompuda.
Per exemple, en la seva proposta d’una nova disposició transitòria per
estabilització de personal temporal de llarga durada, el desig, gens ocult al
meu parer, que puguin consolidar-se els que ocupen les places es manifesta en
el fet que l’experiència professional tindrà una puntuació no inferior al
quaranta per cent, i que les fase selectives que puguin practicar-se, segons
així ho decideixi l’Administració convocant, podran consistir en «lliurament,
presentació, defensa, exposició o demostració pràctica de projectes, informes,
memòries, treballs o similars que guardin vinculació directa amb les funcions
del cos, escala, categoria o equivalent objecte de provisió».
Especialment significativa és la seva proposta de preveure l’estabilització
de personal interí contractat o nomenat amb anterioritat a 31 de desembre de
2016 mitjançant el reconeixement dels mateixos drets i obligacions que
corresponen als estatutaris fixos, funcionaris de carrera o laborals fixos
comparables, sense l’atribució d’aquesta condició, però amb les seves mateixes
condicions de treball.
Estarem molt amatents a la complexa tramitació parlamentària, i als debats
socials.
2 comentarios:
La Universidad de Valladolid, bocyl de 13 de octubre, es la primera institución que aplica concurso de méritos para la consolidación.
Buenos dias. Muchas gracias por la información. En efecto, la Universidad de Valladolid acude a la posibilidad prevista en el art. 61.7 del EBEP. Saludos cordiales.
Publicar un comentario