lunes, 22 de febrero de 2021

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de gener.

 

1. En la pagina web del Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions, es publicaren el dijous 18 de febrer gener les  dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes de gener  

 

L’actual estructura ministerial ha suposat canvis en la informació sobre les dades d’afiliació, sent al meu parer la mes important que en les dades d’afiliació per sectors, tant en el regim general com en el d’autònoms, el % de participació no es calcula sobre el total del règim respectiu, sinó sobre el total de l’afiliació en cada sector.  Aquesta informació s’aporta sobre el total de l’afiliació a cada sector a tota Espanya, perquè les dades autonòmiques mantenen la del percentatge d’afiliació sobre el total, tant en un regim com en l’altre.

 

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

 

Fetes aquestes puntualitzacions, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

 

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de desembre hi havia un total de 2.044.669 afiliats, dels quals 737.032 eren de països UE (401.367 homes i 335.665 dones), i 1.307.637 de països no UE (769.701 homes i 537.936 dones). El 57,27 % són homes i el 42,73% dones. És a dir, s'ha produït una disminució anual del 2,19 %, conseqüència de la molt forta caiguda de l'afiliació des de mitjans de març fins a finals d'abril. Cal recordar que la mitjana d'afiliats del mes de gener de 2019 era de 2.090.440. És a dir, en els últims dotze mesos s'ha produït un descens de 45.771. Segons països de procedència, el 36,05 % són de països UE i el 63,95 % d'altres Estats.

 

Cal destacar la disminució de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 32.782 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del descens en 1.069 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 345.535 del mes de gener de 2020 als actuals 363.749.  

 

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de desembre d’enguany  és la següent: el 82,03 % està afiliat a el règim general, el 17,79 % al d'autònoms, i el 0,18% a el de la mar

 

Les dades inclouen informació sobre l'evolució del percentatge d'estrangers sobre el total de l'afiliació des de l'any 2007, sent important destacar al meu entendre que el del mes de gener (10,86 %) supera el del mateix mes de fa deu any, 10,24%, i es troba més d’un punt i mig per sobre del mínim del 9,15 % que es va tenir en el mes de gener de 2015, produint-se a partir de llavors un increment anual fins aquest any on canvia molt lleugerament la tendència.

 

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de desembre, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (489.040, 23,92 %), seguida de Madrid (426.734, 20,87 %), Andalusia (264.075, 12,92 %) i la Comunitat Valenciana (227.925, 11,15 %). A Catalunya la disminució mensual ha estat del 0,36 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (502.136, 24,02 %), seguida de Madrid (437.713, 20,94 %), Andalusia (260.641, 12,47 %) i la Comunitat Valenciana (228.454, 10,93 %). 

 

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

 

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions de el règim agrari i de el personal al servei de la llar familiar suposen el 29,74 i 42,82 %, del total de l'afiliació en el seu sector, respectivament) destaca el nombre d'afiliats en el sector de l'hostaleria, que ocupa a 214.407 persones (21,09 %), de les quals 147.143 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. El segueix, en dades quantitatives, el sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, que ocupa a 213.511 treballadors, un 8,87 %, dels quals 138.761 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 159.512, un 11,99 % del total, dels quals 104.016 són de països no UE; el sector de la construcció se situa en el quart lloc i ocupa a 135.255, un 15,77 % de les quals 88.733 són de països no UE; la indústria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 132.147 afiliats, 7,25 %, dels quals 77.810 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (95.055, 12,36 %, sempre sobre el total de l'afiliació en el sector), del sector de l'hostaleria (63.849, 20,14 %), i del sector de la construcció (49.031, 12,55 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 27.243).

 

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (198.983 i 134.715, respectivament), dels xinesos i romanesos en el d'autònoms (57.608 i 40.608), i els marroquins i romanesos en l'agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (89.377 i 50.941). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el règim general, la presència romanesa és també majoritària (29.459), seguida de la boliviana (11.309) i ucraïnesa (10.124)

 

Per països de procedència, a tot l'Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (320.114), i els marroquins es situen a la segona posició amb 258.939  treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 120.439, quedant els xinesos en la quarta posició 97.610, per davant dels veneçolans amb 81.525, dels colombians amb 81.515, dels equatorians amb 67.165, dels britànics amb 64.195, dels búlgars amb 56.101  i dels portuguesos amb 54.061. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (335.573), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 265.699 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 124.160, quedant els xinesos en la quarta posició, 106.613, per davant dels colombians amb 74.061, dels equatorians amb 71.281, dels britànics amb 67.797, dels veneçolans amb 66.782, dels búlgars amb 59.404, i dels portuguesos amb 55.689. 

 

La informació disponible també inclou com ha evolucionat l'afiliació dels vuit països amb més participació dels seus nacionals en el règim general i en el d'autònoms, des de l'any 2011, destacant d'una banda el molt important creixement de la població veneçolana en els últims tres anys, i el descens de la població equatoriana. La població colombiana s’ha ant recuperant paulatinament del important descens entre 2011 i 2015, situant-se ara per damunt de les dades de 2013.

 

 3. La mitja del mes de desembre d’afiliats estrangers a Catalunya és de 489.040, dels quals 150.929 són de països UE i 338.111 de països no UE.

 

 Per règims, el 83,50% dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 16,41 % en el d’autònoms, i el 0,09 % en el del mar.

 

 Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (47.184, 33.415 i 32.692, respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (15.743, 7.460 i 5.403), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.987 i 2.472). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència de la població hondurenya és majoritària (4.915), seguida de la població boliviana (3.925) i romanesa (1.995).

 

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,44 i 7.09 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon al comerç i reparació de vehicles, amb 60.994 (14,94 %), dels quals 42.488 són de països no UE, i l’hostaleria baixa al tercer lloc amb 49.649 afiliats (12.16 %),  dels quals 38.055 són de països no UE, passant al segon lloc les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 54.024 afiliats (13,23 %), dels quals 37.537 son de països no UE; el quart és per a la indústria manufacturera, amb 44.932 (11,00 %), dels quals 30.400 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 32.230  (7,89 %), dels quals 26.756 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.778, 23,40 % del total), de l’hostaleria (16.633, 20,73 %) i de la construcció (8.285, 10,33 %). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 3,23 i 6,99 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 62.772 (15,10 %), dels quals 48.469 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 62.752 afiliats (14,78 %),  dels quals 43.066 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 53.785 afiliats (12,67 %), dels quals 36.211 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 45.083 (10,62 %), dels quals 30.178 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 31.792 (7,49 %), dels quals 26.020 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.296, 23,74 % del total), de l’hostaleria (16.375, 21,25 %) i de la construcció (7.673, 9,96 %). 

 

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (59.721), seguits dels romanesos (43.327), i els italians ocupen la tercera posició (40.341). A continuació trobem els xinesos (27.545), els pakistanesos (19.987), els francesos (19.181), els colombians (15.610), els bolivians (14.554), els veneçolans (13.693), i els hondurenys (13.629). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (61.785), seguits dels romanesos (45.027), i els italians ocupaven la tercera posició (40.847). A continuació trobàvem els xinesos (29.998), els pakistanesos (20.862), els francesos (19.811), els bolivians (15.776), els colombians (14.599), els equatorians (13.713), i els hondurenys (13.329). 

No hay comentarios: