Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de gener.

En la pagina web mitramiss.es que inclou el Ministeri de Treball i Economia Social i el Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions, publicà el dijous 20 de febrer les dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponentsal mes de gener.

La nova estructura ministerial també ha suposat canvis en la informació sobre les dades d’afiliació, sent al meu parer la mes important que en les dades d’afiliació per sectors, tant en el regim general com en el d’autònoms, el % de participació no es calcula sobre el total del règim respectiu, sinó sobre el total de l’afiliació en cada sector.  Aquesta informació es dona sobre el total de l’afiliació a cada sector a tota Espanya, perquè les dades autonòmiques mantenen la del percentatge d’afiliació sobre el total, tant en un regim com en l’altre.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Fetes aquestes puntualitzacions, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de gener hi ha un total de 2.090.440 afiliats, dels quals 838.156 són de països UE (451.428 homes i 386.728 dones), i 1.2252.283 són de països no UE (727.708 homes i 524.575 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 6,29 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de gener de  2019 era de 1.966.699. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 123.741.

Cal destacar el descens de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 33.604 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment de la disminució en 840 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 324.702 del mes de gener de 2019 als actuals 345.535.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de gener  és la següent: el 83,29 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,53 % al d’autònoms, i el 0,18 % al del mar.

Les dades del mes de gener inclouen informació sobre l’evolució del percentatge d’estrangers sobre el total de l’afiliació  des del gener de 2007, sent important destacar al meu parer que el del mes de gener d’enguany (10,91 %) és molt a prop del màxim que es va obtenir el gener de 2010, 11,11 %, i més de tres punt i mig per sobre del mínim del 9,15 % que es tingué el mes de gener de 2015, produint-se a partir de llavor un increment anual.  

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (210.958 i 143.810, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (58.762 i 38.735), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (85.865 i 53.281).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (32.460), seguida de la paraguaiana (14.516) i boliviana (12.555).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de gener  Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (502.136, 24,02 %), seguida de Madrid (437.713, 20,94 %), Andalusia (260.641, 12,47 %) i la Comunitat Valenciana (228.454, 10,93 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 32.733, un 6,97 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (469.403, 23,87 %), seguida de Madrid (407.662, 20,73 %), Andalusia (252.301, 12,83 %) i la Comunitat Valenciana (215.254, 10,94 %). 

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 29,06 i 42,25 %, del total de l’afiliació en el seu sector, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 278.878 persones (22,92 %), de les quals 182.583 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix, en dades quantitatives, el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 219.589 treballadors, un 8.97 %, dels quals 137.815 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 157.950 treballadors, un 12,15 % del total, dels quals 98.013 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 134.805 persones, un 15,73 %, dels quals 84.384 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 132.758 afiliats, 7,17 %, dels quals 76.032 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (94.157, 12,18 %, sempre sobre el total de l’afiliació en el sector), del sector de l’hostaleria (62.648, 19,61 %), i del sector de la construcció (44.517, 11,67 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 16.348

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (335.573), i els marroquins es situen en la segona posició amb 265.699 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 124.160, quedant els xinesos en la quarta posició, 106.613, per davant dels colombians amb 74.061, dels equatorians amb 71.281, dels britànics amb 67.797, dels veneçolans amb 66.782, dels búlgars amb 59.404, i dels portuguesos amb 55.689. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (335.334), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 253.009 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 109.906, quedant els xinesos en la quarta posició, 103.479, per davant dels equatorians amb 70.644, dels britànics amb 64.792, dels colombians amb 61.834, dels búlgars amb 58.278, dels portuguesos amb 52.015, i dels bolivians amb 48.336.

La informació de les dades del mes de gener de 2020 inclou com ha evolucionat l’afiliació dels vuit països amb mes participació dels seus nacionals en el regim general i en el d’autònoms, des de l’any 2011, destacant per una banda el molt important creixement de de la població veneçolana en els darrers tres anys, i el descens de la població colombiana i equatoriana, tot i que la primera s’ha anat incrementant novament des dels  2017.  

 

3. La mitja del mes de gener d’afiliats estrangers a Catalunya és de 502.136, dels quals 165.658 són de països UE i 336.478 de països no UE.

Per règims, el 84,55 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,35 % en el d’autònoms, i el 0,10 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (49.686, 34.835 i 33.683,   respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (15.886, 6.982 i 5.282), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.889 i 2.660). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència hondurenya és majoritària (4.659), seguida de la població boliviana (4.393) i romanesa (2.202).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,23 i 6,99 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 62.772 (15,10 %), dels quals 48.469 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 62.752 afiliats (14,78 %),  dels quals 43.066 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 53.785 afiliats (12,67 %), dels quals 36.211 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 45.083 (10,62 %), dels quals 30.178 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 31.792 (7,49 %), dels quals 26.020 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.296, 23,74 % del total), de l’hostaleria (16.375, 21,25 %) i de la construcció (7.673, 9,96 %). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 3,70 i 7,95 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 60.057 (15, 23 %), dels quals 45.001 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 58.632  afiliats (14,87 %),  dels quals 40.001 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 48.688 afiliats (12,35 %), dels quals 32.641 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 39.874 (10,11 %), dels quals 26.307 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 29.646 (7,52 %), dels quals 24.159 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.696, 23,73 % del total), de l’hostaleria (15.063, 20,19 %) i de la construcció (6.805, 9,12 %).

 

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (61.785), seguits dels romanesos (45.027), i els italians ocupen la tercera posició (40.847). A continuació trobem els xinesos (29.998), els pakistanesos (20.862), els francesos (19.811), els bolivians (15.776), els colombians (14.599), els equatorians (13.713), i els hondurenys (13.329). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (58.522), seguits dels romanesos (44.057), i els italians ocupaven la tercera posició (36.107). A continuació trobàvem els xinesos (28.970), els pakistanesos (19.651), els francesos (18.882), els bolivians (15.929), els equatorians (13.562), els colombians (12.312), i els hondurenys (11.586).