Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de març

En la pagina web mitramiss.es que inclou el Ministeri de Treball i Economia Social i el Ministeri d’inclusió, Seguretat Social i migracions, es publicaren el dimarts 21 d’abril les dades generals d'afiliació de la població estrangeracorresponents al mes de març.

És molt important destacar l’impacte de la crisi provocada per la pandèmia del Covid-19. Segons la informació que es objecte de comentari en aquesta entrada, des del 12 de març fins el dia 31 es van perdre un total de 174.877 afiliats, es a dir un descens en un 11,48 % de l’afiliació.  

La nova estructura ministerial també ha suposat canvis en la informació sobre les dades d’afiliació, sent al meu parer la mes important que en les dades d’afiliació per sectors, tant en el regim general com en el d’autònoms, el % de participació no es calcula sobre el total del règim respectiu, sinó sobre el total de l’afiliació en cada sector.  Aquesta informació es dona sobre el total de l’afiliació a cada sector a tota Espanya, perquè les dades autonòmiques mantenen la del percentatge d’afiliació sobre el total, tant en un regim com en l’altre.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Fetes aquestes puntualitzacions, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de març hi ha un total de 2.073.929 afiliats, dels quals 780.158 són de països UE (417.261 homes i 362.897 dones), i 1.293.771 són de països no UE (744.730 homes i 549.041 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 2,32 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de març de  2019 era de 2.026.957. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 46.972, un creixement de l’afiliació molt inferior amb respecte al del mes de marc que va ser de 132.374 i que és conseqüència, sens dubte de la crisis del Covid-19.

Cal destacar el descens de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 44.724 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment de la disminució en 1.324 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 332.096 del mes de març de 2019 als actuals 347.584.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de març d’enguany  és la següent: el 83,03 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,76 % al d’autònoms, i el 0,21 % al del mar.

Les dades del mes de març inclouen informació sobre l’evolució del percentatge d’estrangers sobre el total de l’afiliació  des de l’any 2007, sent important destacar al meu parer que el del mes de març d’enguany (10,91 %) supera el del mes de març del 2008, 10,76 %, i prop de quatre punts per sobre del mínim del 9,29 % que es tingué el mes de març de 2015, produint-se a partir de llavor un increment anual. Haurem d’estar molt amatents a les dades dels propers mesos per conèixer la gravetat de la crisi entre la població treballadora estrangera.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (209.502 i 141.558, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (55.191 i 39.571), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (90.257 i 60.118).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (32.167), seguida de la paraguaiana (14.386) i la boliviana (12.305)

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de març, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (495.291, 23,88 %), seguida de Madrid (424.038, 20,45 %), Andalusia (271.257, 13,08 %) i la Comunitat Valenciana (222.313, 10,72 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 10.585, un 2,18 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (484.706, 23,91 %), seguida de Madrid (416.698, 20,56 %), Andalusia (260.928, 12,87 %) i la Comunitat Valenciana (218.279, 10,77 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 30,87 i 42,24 %, del total de l’afiliació en el seu sector, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 265.397 persones (22,44 %), de les quals 177.677 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix, en dades quantitatives, el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 211.394 treballadors, un 8,79 %, dels quals 134.630 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 151.383 treballadors, un 11,98 % del total, dels quals 96.482 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 134.536 persones, un 16,04 %, dels quals 85.354 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 132.975 afiliats, 7,21 %, dels quals 77.261 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (93.028, 12,10 %, sempre sobre el total de l’afiliació en el sector), del sector de l’hostaleria (62.141, 19,51 %), i del sector de la construcció (45.758, 11,911 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 26.187)

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (341.503), i els marroquins es situen en la segona posició amb 268.564 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 124.580, quedant els xinesos en la quarta posició 89.870 (cal destacar que el mes de març el nombre d’afiliats era 105.595), per davant dels colombians amb 74.425, dels equatorians amb 69.835, dels britànics amb 68.032, dels veneçolans amb 67.676, dels búlgars amb 62.145, i dels portuguesos amb 55.247. Fa un any els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (347.033), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 259.893 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 115.771, quedant els xinesos en la quarta posició, 104.183, per davant dels equatorians amb 72.025, dels britànics amb 67.880, dels colombians amb 65.234, dels búlgars amb 61.887, dels portuguesos amb 53.400 i dels bolivians amb 48.788.

La informació de les dades del mes de març de 2020 inclou com ha evolucionat l’afiliació dels vuit països amb mes participació dels seus nacionals en el regim general i en el d’autònoms, des de l’any 2011, destacant per una banda el molt important creixement de de la població veneçolana en els darrers tres anys, i el descens de la població colombiana i equatoriana, tot i que la primera s’ha anat incrementant novament des del l’any 2017.

3. La mitja del mes de març d’afiliats estrangers a Catalunya és de 495.251, dels quals 155.549 són de països UE i 339.742 de països no UE.

Per règims, el 84,25 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,62 % en el d’autònoms, i el 0,13 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (48.983, 34.774 i 33.772 respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (14.988, 7.120 i 5.371), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.709 i 2.608). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència hondurenya és majoritària (4.714), seguida de la població boliviana (4.260) i romanesa (2.180).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,21 i 7,08 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 60.793 (14,57 %),  dels quals 45.697 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 60.850 afiliats (14,57 %),  dels quals 42.041 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 52.087 afiliats (12,48 %), dels quals 35.694 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 45.080 (10,80 %), dels quals 30.410 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 31.350 (7,51 %), dels quals 25.593 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.259, 23,60 % del total), de l’hostaleria (15.897, 20,54 %) i de la construcció (7.895, 10,20 %). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 3,46 i 7,71 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 64.276 (15,73 %), dels quals 47.908 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 58.872  afiliats (14,41 %),  dels quals 40.085 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 49.538 afiliats (12,12 %), dels quals 32.913 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 41.917 (10,26 %), dels quals 27.884 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 32.048 (7,84 %), dels quals 26.213 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.029, 23,91 %), de l’hostaleria (15.304, 20,30 %) i de la construcció (7.176, 9,52 %).

 

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (61.114), seguits dels romanesos (44.976), i els italians ocupen la tercera posició (41.085). A continuació trobem els xinesos (25.258), els pakistanesos (20.147), els francesos (20.100), els bolivians (15.341), els colombians (14.872), els equatorians (13.387), i els hondurenys (13.328). Fa un any els treballadors marroquins eren els primers (60.601), seguits dels romanesos (45.301), i els italians ocupaven la tercera posició (37.748). A continuació trobàvem els xinesos (29.254), els pakistanesos (19.996), els francesos (19.568), els bolivians (16.208), els equatorians (13.928), els colombians (13.928), i els hondurenys (11.959).