Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de desembre.

El nou Ministeri de Treball i Economia Social publicà el dimarts 21 de gener les dades generals d'afiliació de la població estrangeracorresponents al mes de desembre.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de desembre hi ha un total de 2.124.982 afiliats, dels quals 850.177 són de països UE (457.382 homes i 392.795 dones), i 1.274.804 són de països no UE (741.838 homes i 532.966 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 6,63 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de desembre de  2018 era de 1.992.849. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 132.133.

Cal destacar el mínim creixement de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 1.629 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment de l’augment en 583 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 326.376 del mes de desembre de 2018 als actuals 346.375.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de desembre és la següent: el 83,52 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,30 % al d’autònoms, i el 0,18 % al del mar.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (214.951 i 146.542, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (58.903 i 38.845), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (85.814 i 54.842).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (32.751), seguida de la paraguaiana (14.708) i boliviana (12.787).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de desembre, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (511.293, 24,06 %), seguida de Madrid (443.654, 20,88 %), Andalusia (261.455, 12,30 %) i la Comunitat Valenciana (236.944, 11,15 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 35.002, un 7,35 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (476.291, 23,90 %), seguida de Madrid (412.466, 20,70 %), Andalusia (250.509, 12,57 %) i la Comunitat Valenciana (222.754, 11,18 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 12,69 i 9,44 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 288.817 persones (16,27 %), de les quals 188.565 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 224.516 treballadors, un 12,65 %, dels quals 141.039 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 163.690 treballadors, un 9,22% del total, dels quals 102.303 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 136.430 persones, un 7,69 %, dels quals 86.040 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 134.179 afiliats (7,56 %), dels quals 76.998 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (94.801, 27,37 %), del sector de l’hostaleria (62.954, 18,18 %), i del sector de la construcció (44.605, 11,38 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 28.274, i amb un creixement de l’afiliació del 11,38 % en sèrie interanual). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 13,81 i 10,50 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 267.668 persones (16,10 %), de les quals 171.432 eren de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 208.299 treballadors, un 12,53 %, dels quals 129.397 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 146.241 treballadors, un 8,80% del total, dels quals 88.957 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el quart lloc i ocupava a 125.393 persones, un 7,54 %, dels quals 76.670 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 18,57 % en sèrie interanual); la industria manufacturera ocupava el cinquè lloc, amb 118.298 afiliats (7,11 %), dels quals 65.849 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (90.841, 27,83 %), del sector de l’hostaleria (58.516, 17,93 %), i del sector de la construcció (40.047, 13,62 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 26.067 i amb un creixement de l’afiliació del 13,62 % en sèrie interanual).

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (341.530), i els marroquins es situen en la segona posició amb 268.239 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 126.151, quedant els xinesos en la quarta posició, 108.945, per davant dels colombians amb 75.427, dels equatorians amb 72.908, dels britànics amb 68.472, dels veneçolans amb 66.901, dels búlgars amb 59.970, i dels portuguesos amb 52.404. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (338.337), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 255.708 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 111.354, quedant els xinesos en la quarta posició, 105.398, per davant dels equatorians amb 72.080, dels britànics amb 65.334, dels colombians amb 63.147, dels búlgars amb 58.814, dels portuguesos amb 52.404, i dels bolivians amb 49.388.

  

3. La mitja del mes de desembre d’afiliats estrangers a Catalunya és de 511.293, dels quals 167.739 són de països UE i 343.355 de països no UE.

Per règims, el 84,79 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,10 % en el d’autònoms, i el 0,11 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (50.764, 35.447 i 34.174,   respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms (15.885, 6.989 i 5.293), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.187 i 2.742). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència hondurenya és majoritària (4.688), seguida de la població boliviana (4.481) i romanesa (2.217).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 3,35 i 6,92 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb66.291 (15,29 %), dels quals 50.009 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 64.649 afiliats (14,87 %),  dels quals 44.281 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 55.192 afiliats (12,73 %), dels quals 37.473 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 45.490 (10,49 %), dels quals 30.468 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 32.522 (7,50 %), dels quals 26.742 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.449, 23,89 % del total), de l’hostaleria (16.403, 21,24 %) i de la construcció (7.670, 9.93 %). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 3,76 i 7,91 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 62.061 (15, 48 %), dels quals 46.462 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 60.041  afiliats (14,86 %),  dels quals 41.099 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 49.783 afiliats (12,42 %), dels quals 33.505 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 39.821 (9,94 %), dels quals 26.245 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 29.996 (7,48 %), dels quals 24.436 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.800, 23,74 % del total), de l’hostaleria (15.091, 20,13 %) i de la construcció (6.769, 9.03 %).

  

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (63.154), seguits dels romanesos (45.748), i els italians ocupen la tercera posició (41.350). A continuació trobem els xinesos (30.640), els pakistanesos (21.435), els francesos (19.977), els bolivians (16.127), els colombians (14.885), els equatorians (14.065), i els hondurenys (13.490). Fa unany, els treballadors marroquins eren els primers (59.767), seguits dels romanesos (44.639), i els italians ocupaven la tercera posició (36.360). A continuació trobàvem els xinesos (29.458), els pakistanesos (20.158), els francesos (18.942), els bolivians (16.199), els equatorians (13.853), els colombians (12.506), i els hondurenys (11.642).