miércoles, 23 de octubre de 2019

Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de setembre.


El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social publicà el dimarts. 22 d’octubre, les dades generals d’afiliació de la població estrangera corresponentsal mes de setembre.


 
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de setembre hi ha un total de 2.145.263 afiliats, dels quals 870.091 són de països UE (464.171 homes i 405.920 dones), i 1.275.172 són de països no UE (735.547 homes i 539.625 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 7,63 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de setembre de  2018 era de 1.993.201. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 152.053.

Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 10.350 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del creixement en 2177 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 324.637 del mes de setembre de 2018 als actuals 343.658. La millora de l’afiliació s’ha produït tant entre la població estrangera comunitària com la extracomunitària.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de setembre és la següent: el 83,74 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,02 % al d’autònoms, i el 0,24 % al del mar.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (220.597 i 145.887 respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (58.496 i 38.301), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (70.428 i 54.075).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (32.722), seguida de la boliviana (13.177).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de setembre, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (531.257, 24,76 %), seguida de Madrid (431.573, 20,12 %), Andalusia (233.704, 10,89 %) i la Comunitat Valenciana (222.794, 10,39 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 40.745, un 8,31 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (490.512, 24,61 %), seguida de Madrid (400.397, 20,09 %), Andalusia (217.843, 10,93 %) i la Comunitat Valenciana (217.843, 10,36 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 11,43 i 9,32 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 349.559 (19,46 %), de les quals 221.308 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 220.107, un 12,25 % %, dels quals 137.511 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 169.608. un 9,44 del total, dels quals 105.384 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 133.373, un 7,42 %, dels quals 82.987 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 12,09 % en sèrie interanual); la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 133.031, un 7,41 %, dels quals 75.760 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (95.500, 27,79 %), del sector de l’hostaleria (64.508, 18,77 %), i del sector de la construcció (43.540, 12,67 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 27.709 i amb un creixement de l’afiliació del 12,02 % en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 11,85 i 10,52 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 326.350 persones (19,62 %), de les quals 202.485 eren de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 204.644 treballadors, un 12,30 %, dels quals 126.486 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 151.414 treballadors, un 9,10 % del total, dels quals 92.020 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el quart lloc i ocupava a 118.983 persones, un 7,15 %, dels quals 71.414 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 19,42 % en sèrie interanual);la industria manufacturera ocupava el cinquè lloc, amb 115.992 afiliats (6,97 %), dels quals 64.124 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (91.930, 28,32 %), del sector de l’hostaleria (60.232, 18,55 %), i del sector de la construcció (38.867, 11,97 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 25.437, i amb un creixement de l’afiliació del 13,28 % en sèrie interanual).

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (345.906), i els marroquins es situen en la segona posició amb 251.533 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 132.738, quedant els xinesos en la quarta posició, 107.473, per davant dels colombians amb 77.236, dels equatorians amb 75.665, dels britànics amb 68.936, dels búlgars amb 61.567, dels veneçolans amb 61.392, i dels portuguesos amb 57.311. Faun any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (335.471), i els marroquins es situaven en la segona amb 233.907 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 116.845, quedant els xinesos en la quarta posició, 103.785, per davant dels equatorians amb 74.187, dels britànics amb 65.722, dels colombians amb 65.547, dels búlgars amb 59.496, dels portuguesos amb 52.621, i dels bolivians amb 51.216.

3. La mitja del mes de setembre d’afiliats estrangers a Catalunya és de 535.350, dels quals 172.333 són de països UE i 358.924 de països no UE.

Per règims, el 85,46 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,40 % en el d’autònoms, i el 0,16 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (52.529, 37.997 i 34.323, respectivament), dels xinesos, italians i romanesos en el d’autònoms  (15.766, 6.892 i 5.278), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.689 i 4.121). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la població ocupa per primera vegada la primera posició (4.668) seguida de la població boliviana (4.631) i de la romanesa (2.227).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 4,73 i 6,63 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 80.607 (17,75 %), dels quals 59.837 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 66.993 afiliats (14,76 %),  dels quals 45.751 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 57.458 afiliats (12,66 %), dels quals 39.246 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 45.148 (9,94 %), dels quals 30.119 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 30.861 (6,80 %), dels quals 25.216 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.736, 24,49 %), de l’hostaleria (16.541, 21,64 % %) i de la construcció (7.481, 9,78 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 5,04 i 7,65 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 75.244 (18,11 %), dels quals 55.493 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 61.675 afiliats (14,84 %),  dels quals 42.084 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 50.959 afiliats (12,26 %), dels quals 34.825 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 38.917 (9,36 %), dels quals 25.401 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 27.934 (6,72 %), dels quals 22.5960 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.039, 24,32 % del total), de l’hostaleria (15.182, 20,47 %) i de la construcció (6.501, 8,77 %).

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (65.355), seguits dels romanesos (49.670), i els italians ocupen la tercera posició (41.420). A continuació trobem els xinesos (30.324), els pakistanesos (22.410), els francesos (19.866), els bolivians (16.690), els colombians (15.542), els equatorians (14.663), i els hondurenys (13.524).  Fa un any,  els treballadors marroquins eren els primers (60.916), seguits dels romanesos (47.848), i els italians ocupaven la tercera posició (35.784). A continuació trobàvem els xinesos (28.930), els pakistanesos (21.057), els francesos (18.806), els bolivians (16.655), els equatorians (14.132), els colombians (13.148), i els senegalesos (12.367).

No hay comentarios: