El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 23 d’octubre les
dades generals d'afiliació de la població estrangera corresponents al mes de setembre.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de setembre hi ha un
total de 1.993.210 afiliats, dels quals 824.884 són de països UE (439.055 homes
i 385.820 dones), i 1.168.326 són de països no UE (673.917 homes i 494.409
dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 7,56 %. Cal recordar que
la mitja d’afiliats del mes de setembre de
2017 era de 1.853.108. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït
un augment de 140.102 persones.
Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 5.021
afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar
familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
creixement en 1.130 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 299.596 del
mes de setembre de 2017 als actuals 324.637.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en
percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta
distribució. Aquesta distribució el mes de setembre és la següent: el 83,46 %
pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar
familiar), el 16,29 % al d’autònoms, i el 0,24 % al del mar.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (209.184
i 133.354, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (55.536 i
35.161), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (66.955 i 53.575).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (35.161), seguida
de la paraguaiana (16.209) i boliviana (15.372).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de setembre,
Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (490.512, 24,61 %), seguida
de Madrid (400.397, 20,09 %), Andalusia (217.843, 10,93 %) i la Comunitat
Valenciana (217.843, 10,36 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha
estat de 37.080, un 8,18 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total
d’afiliats (453.433, 24,47 %), seguida de Madrid (367.211, 19,82 %), Andalusia
(203.293, 10,97 %) i la Comunitat Valenciana (191.447, 10,33 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 11,85 i 10,52 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 326.350 persones
(19,62 %), de les quals 202.485 són de països no UE, i que ocupa la primera
posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupa a 204.644 treballadors, un 12,30 %, dels quals 126.486
són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives
i serveis auxiliars, que agrupen a 151.414 treballadors, un 9,10 % del total,
dels quals 92.020 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en
el quart lloc i ocupa a 118.983 persones, un 7,15 %, dels quals 71.414 són de països
no UE (sent important destacar el creixement d’un 19,42 % en sèrie
interanual);la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 115.992
afiliats (6,97 %), dels quals 64.124 són de països no UE. En el règim especial
de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i
reparació de vehicles de motor i bicicletes (91.930, 28,32 %), del sector de
l’hostaleria (60.232, 18,55 %), i del sector de la construcció (38.867, 11,97 %
del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 25.437, i
amb un creixement de l’afiliació del 13,28 % en sèrie interanual). Fa un any (i
posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposaven el 12,74 i 11,70 %, del total de
l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de
l’hostaleria, que ocupava a 306.460 persones (19,79 %), de les quals 187.338 eren
de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 191.230 treballadors,
un 12,35 %, dels quals 116.711 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven
les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 133.265
treballadors, un 8,61 % del total, dels quals 79.513 són de països no UE; la
industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 104.176 afiliats (6,73 %),
dels quals 55.573 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava
en el cinquè lloc i ocupava a 99.633 persones, un 6,43 %, dels quals 57.016 eren
de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 17,19 % en sèrie
interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(88.648, 29,59 %), del sector de l’hostaleria (56.844 18,97 % %), i del sector
de la construcció (34.311, 11,45 % del total i amb una participació majoritària
dels ciutadans de la UE, 22.807, i amb un creixement de l’afiliació del 9,94 %
en sèrie interanual)
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (335.471), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 233.907 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 116.845,
quedant els xinesos en la quarta posició, 103.785, per davant dels equatorians
amb 74.187, dels britànics amb 65.722, dels colombians amb 65.547, dels búlgars
amb 59.496, dels portuguesos amb 52.621, i dels bolivians amb 51.216. Fa un any,els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (327.124), i els
marroquins es situaven en la segona posició amb 216.417 treballadors. Els
italians ocupaven la tercera posició, amb 102.471, quedant els xinesos en la
quarta posició, amb 99.858, per davant dels equatorians amb 71.470, dels
britànics amb 62.211, dels colombians amb 58.246, dels búlgars amb 58.196, dels
bolivians amb 50.731, i dels portuguesos amb 48.649.
3. La mitja del mes de setembre d’afiliats estrangers a Catalunya és de 490.512,
dels quals 159.706 són de països UE i 330.807 de països no UE.
Per règims, el 84,72 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,12 % en
el d’autònoms, i el 0,16 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el
general (48.385, 35.381 i 29.343,
respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms
(14.765, 6.243 i 5.829), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.551 i 4.191).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (5.258), seguida de la població
hondurenya (4.580) i romanesa (2.396).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 5,04 i 7,65 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 75.244 (18,11 %), dels quals 55.493 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 61.675 afiliats (14,84 %),
dels quals 42.084 són de països no UE; el tercer lloc és per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 50.959 afiliats (12,26 %),
dels quals 34.825 son de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 38.917 (9,36 %), dels quals 25.401 són de països no UE; en
cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 27.934 (6,72
%), dels quals 22.5960 són de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.039, 24,32 % del total), de
l’hostaleria (15.182, 20,47 %) i de la construcció (6.501, 8,77 %). Fa un any,(i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposaven el 5,28 i 8,76 % del total de l’afiliació,
respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 71.979 (18,78
%), dels quals 52.864 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de
vehicles de motor i bicicletes, amb 58.503 afiliats (15,26 %), dels quals
39.692 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats
administratives i serveis auxiliars, amb 44.902 afiliats (11,72 %), dels quals
30.354 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb
34.409 (8,98 %), dels quals 21.944 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem
als afiliats en el sector de la construcció, amb 23.542 (6,14 %), dels quals
18.827 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms
destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a
motor i bicicletes (17.516, 25,27 % del total), de l’hostaleria (14.160, 20,43
%) i de la construcció (5.868, 8,46 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (60.916), seguits dels
romanesos (47.848), i els italians ocupen la tercera posició (35.784). A
continuació trobem els xinesos (28.930), els pakistanesos (21.057), els
francesos (18.806), els bolivians (16.655), els equatorians (14.132), els
colombians (13.148), i els senegalesos (12.367). Fa un any, els treballadors
marroquins eren els primers (56.306), seguits dels romanesos (46.662), i els
italians ocupaven la tercera posició (31.356). A continuació trobem els xinesos
(27.817), els pakistanesos (19.263), els francesos (17.488), els bolivians
(16.352), els equatorians (13.564), els colombians (11.969), i els senegalesos
(11.379).
No hay comentarios:
Publicar un comentario