Aquest any s’han complert vint-i-cinc anys de la graduació dels primers
llicenciats i llicenciades en Dret de la Universitat de Girona. Amb aquesta motiu
la redactora del Diari de Girona Ariadna Sala ha dedicat dos excel·lents articles,
els dies 5 i 6 de juliol, el primer dedicat a recollir el meu parer i del Dr.Albert Ruda, en la nostra condició de primer i actual degà, respectivament, de
la Facultat de Dret, i el segon a explicar el parer de dotze estudiants de la primera
promoció, vint-i-cinc anys desprès, en l’acte de graduació de la darrera promoció
que va tenir lloc el dia 5 en el auditori del Palau de Congressos.
He de reconèixer sincerament que en ambdós articles m’he sentit molt
reconegut, perquè el primer recull algunes de les respostes al qüestionari que
la Sra. Sala em va fer arribar, i el segon perquè encara recordo els i les
estudiants d’aquella promoció i el seu interès i esforç durant el dos anys que
vaig compartir amb ells i elles la meva activitat docent i els primer mesos de
la primera etapa del meu deganat. Va ser una etapa molt agradable de la meva
vida acadèmica que no em canso de recordar.
Reprodueixo en aquesta entrada, per a un millor i més ampli coneixement per
a totes les persones interessades del què son el meus records d’aquella etapa, i
també d’algunes qüestions del present, les respostes completes a las preguntes
de la redactora del Diari de Girona. Uns records certament entranyables.
“Preguntes al professor
Eduardo Rojo Torrecilla (Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat
Social).
Degà des del 9 de juny de 1994
fins el 2 de març del 2000.
1. Abans de ser Degà de Facultat
de Dret de la UdG, quina relació va tenir amb la universitat?
Em vaig incorporar a la UdG el
curs acadèmic 1992-93, es a dir poc desprès de la creació de la UdG per la Llei
35/1991 de 30 de desembre, a la llavors existent Facultat de Ciències Jurídico-Econòmiques.
Immediatament vaig ser nomenat vice-degà l’1 d’octubre i vaig romandre en
aquest càrrec fins el meu accés al deganat.
2. De la seva etapa de Degà fins
ara, diria que el volum d'estudiants a la Facultat de Dret?
El nombre d’estudiants va
experimentar un creixement important des de la posada en marxa del estudis
jurídics, a mesura que la societat gironina s’adonava de la importància de
disposar d’una Universitat de prestigi. Encara més important al meu parer va
ser la construcció de l’edifici de la Facultat a Montilivi, que vaig tenir la
fortuna d’inaugurar el curs 1999-2000 durant la fase final del meu mandat, que
va enfortir des del punt de vista instrumental la qualitat d’uns estudis que ja
havien demostrat abastament la seva vàlua acadèmica des de la creació de la
Facultat.
3. Quins considera que són els
canvis a nivell docent més destacats que ha tingut la Facultat durant el seu
període com a Degà?
Durant el meu període com a degà
van implantar dos nous plans d’estudis, i vam descobrir les avantatges i
inconvenients de cadascú d’ells. El trànsit del estudis de cinc a quatre anys
va ser una experiència profitosa en mols aspectes però que també ens va ensenyar
com s’havien de fer millor les coses per tal que el resultat fos favorable, i
d’això crec que es van beneficiar els canvis posteriors.
4. Des de la seva època com a
Degà, com diria que ha evolucionat l'ensenyament del Dret? Hi veu diferències
molt destacades?
El Dret ha evolucionat al llarg
de tota la seva història, que al cap i a la fi és la de la humanitat. Els
models d’ensenyament han anat adaptant-se al canvi tecnològic, si bé sempre
s’ha mantingut al meu parer la necessitat de formar en l’esperit crític de
l’alumnat per no solament conèixer les normes sinó també quina son les seves
finalitats i objectius, ja que el Dret no n’és de cap de les maneres aliè a la
realitat que l’envolta. .
5. Quins entrebancs es va trobar
durant els seus anys de Degà? Els inicis van ser durs?
Tota posada en marxa d’un
projecte té problemes, però alhora és engrescador. Vam estar més anys del
previstos en els mòduls prefabricats del campus de Fontajau i això ens va
portar, i al degà especialment, a dedicar molt de temps a les negociacions amb
la Generalitat per a la construcció de l’edifici de la Facultat. Sempre vaig
comptar amb el recolzament dels estudiants i del professorat i personal
d’administració i serveis, i l’estreta relació amb el rectorat del Dr. Josep María
Nadal va permetre avançar de forma gradual en el procés de plena implantació
del estudis de Dret.
6. Considera que actualment els
alumnes surten més preparats de la facultat? Pel canvi de model docent, els
màsters...
És difícil establir una comparació
segons la data de finalització del estudis. Anteriorment, els manuals i les
classes magistrals eren el punt de referència dels nostres estudis. Actualment,
els grups més reduïts permeten tenir un contacte més directe entre el
professorat i l’alumnat, i aquest
disposa de més informació i documentació per a poder formar-se. Ara be, el que
sempre ha estat important, i ara potser ho sigui encara més, és que
l’aprenentatge no s’acaba en una data determinada, el dia que s’obté una titulació
de graduat o graduada en Dret, ja que continua al llarg de tota la vida
professional, i aquí sí que la Universitat ha canviat i pot i deu contribuir a
aquest aprenentatge permanent.
7. Com creu que ha afectat la
digitalització en el mètode d'estudi?
Ha produït un trasbals en tots els
àmbits, ja siguin polítics, econòmics o socials, i per suposat també impacta, i
molt, en l’àmbit jurídic. Costa explicar als nostres alumnes que abans de
l’aparició d’Internet la única eina d’estudi era el manual i que per llegir les
sentències s’havien de consultar els repertoris en paper. La possibilitat de
disposar de llibres electrònics és un gran avenç en aquests sentit, i per
suposat disposar de les bases de dades de les resolucions judicials i articles
doctrinals. Però, en qualsevol cas, i em sembla molt important emfasitzar-lo,
el que no canvia es la necessitat de l’esforç per a assolir resultats positius
en el procés permanent d’aprenentatge.
8. Creu que l'interès en el món
del dret és superior ara que fa 25 anys?
No sé si és superior,
sincerament, però sí que n’hi ha més difusió de tot el que succeeix en el món
jurídic, molt especialment en els jutjats i tribunals, i això provoca que la
ciutadania s’impliqui més en el coneixement de les qüestions jurídiques i que no
siguin únicament àmbit d’atenció dels juristes. Cobra molta importància, i no
sempre s’aconsegueix, que la informació de les qüestions jurídiques sigui la
més didàctica possible, dintre obviament de les dificultats que suposa
analitzar la complexitat de cada cas concret.
9. Quins aspectes de la formació
docent considera essencials en una Facultat de Dret? Què en destaca de la de
Girona?
L’esperit crític, l’aprenentatge
dels valors de l’esforç, del diàleg, del compartir i de la solidaritat. Durant
la meva etapa com a degà, i fins que vaig impartir docència a la Udg (curs
2006-2007) vaig tractar d’inculcar-los, com ja ho havia fet abans a la
Universitat de Barcelona i actualment a la Universitat Autònoma.
10. Valori'm la seva etapa com a
Degà de la facultat de Dret de la UdG.
Molt positiva. Va ser un
aprenentatge accelerat de com gestionar una Facultat que es posava en marxa, en
una Universitat també en plena fase de consolidació, i on tothom va deixar la
seva petjada per aconseguir, i vam reeixir, que la societat gironina tingues
uns estudis de Dret de molta qualitat
11. Creu que les facultats de
dret tenen mancances?
¡Qui no té mancances! Crec que el
que cal és que les nostres facultats, i la Universitat en general, s’adaptin al
canvi tecnològic i al mateix temps mantinguin els valors que han estat el sant
i senya de la seva activitat durant tota la seva història. El saber ensenyar,
el saber aprendre, el saber canviar de parer, el saber compartir coneixements,
són valors que no canvien amb la tecnologia, sinó que poden fins i tots
perfeccionar-se..., aixó sí, sempre que hi hagi voluntat.
12. Com valora la manca de jutges
a la demarcació? Creu que no és atractiu exercir a Girona?
Duran molts anys, amb ocasió de
la crisi, es va reduir, o fins i tot congelar, l’accés a places de membre de la
judicatura, i sortosament això ha canviat i s’està, poc a poc, recuperant en
tot l’Estat. Catalunya, i Girona, no han estat alienes a aquesta situació, per
la qual cosa es de preveuré una millora en la dotació de places i un augment
del nombre de jutges i magistrats a la demarcació territorial. Darrerament
s’està observant en el mon universitari un major interès per la preparació d’oposicions
a la judicatura i sens dubte això aportarà sàvia nova al mon judicial. .
13. Hi ha masses advocats? Vostè
establiria un topall restrictiu?
La regulació de l’accés a
l’advocacia va ser implantada fa uns anys i no ha creat cap problema important
al meu parer. Cada vegada hi ha més àmbits econòmics i socials on les qüestions
jurídiques assoleixen més importància, per la qual cosa la necessitat de
professionals ben preparats sempre serà necessària. Parlar de mes o menys
professionals en una activitat no té sentit si no es coneix abans quins son el
camps d’actuació, i per als juristes cada vegada s’obren més, i si volem un
exemple pensem en l’impacte de la normativa sobre protecció de dades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario