sábado, 6 de julio de 2019

El record de la primera promoció dels llicenciats i llicenciades en Dret de la Universitat de Girona (1994).




 




Aquest any s’han complert vint-i-cinc anys de la graduació dels primers llicenciats i llicenciades en Dret de la Universitat de Girona. Amb aquesta motiu la redactora del Diari de Girona Ariadna Sala ha dedicat dos excel·lents articles, els dies 5 i 6 de juliol, el primer dedicat a recollir el meu parer i del Dr.Albert Ruda, en la nostra condició de primer i actual degà, respectivament, de la Facultat de Dret, i el segon a explicar el parer de dotze estudiants de la primera promoció, vint-i-cinc anys desprès, en l’acte de graduació de la darrera promoció que va tenir lloc el dia 5 en el auditori del Palau de Congressos.


He de reconèixer sincerament que en ambdós articles m’he sentit molt reconegut, perquè el primer recull algunes de les respostes al qüestionari que la Sra. Sala em va fer arribar, i el segon perquè encara recordo els i les estudiants d’aquella promoció i el seu interès i esforç durant el dos anys que vaig compartir amb ells i elles la meva activitat docent i els primer mesos de la primera etapa del meu deganat. Va ser una etapa molt agradable de la meva vida acadèmica que no em canso de recordar.

Reprodueixo en aquesta entrada, per a un millor i més ampli coneixement per a totes les persones interessades del què son el meus records d’aquella etapa, i també d’algunes qüestions del present, les respostes completes a las preguntes de la redactora del Diari de Girona. Uns records certament entranyables.     

Preguntes al professor Eduardo Rojo Torrecilla (Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social).
Degà des del 9 de juny de 1994 fins el 2 de març del 2000.
1. Abans de ser Degà de Facultat de Dret de la UdG, quina relació va tenir amb la universitat?
Em vaig incorporar a la UdG el curs acadèmic 1992-93, es a dir poc desprès de la creació de la UdG per la Llei 35/1991 de 30 de desembre, a la llavors existent Facultat de Ciències Jurídico-Econòmiques. Immediatament vaig ser nomenat vice-degà l’1 d’octubre i vaig romandre en aquest càrrec fins el meu accés al deganat. 
2. De la seva etapa de Degà fins ara, diria que el volum d'estudiants a la Facultat de Dret?
El nombre d’estudiants va experimentar un creixement important des de la posada en marxa del estudis jurídics, a mesura que la societat gironina s’adonava de la importància de disposar d’una Universitat de prestigi. Encara més important al meu parer va ser la construcció de l’edifici de la Facultat a Montilivi, que vaig tenir la fortuna d’inaugurar el curs 1999-2000 durant la fase final del meu mandat, que va enfortir des del punt de vista instrumental la qualitat d’uns estudis que ja havien demostrat abastament la seva vàlua acadèmica des de la creació de la Facultat.
3. Quins considera que són els canvis a nivell docent més destacats que ha tingut la Facultat durant el seu període com a Degà?
Durant el meu període com a degà van implantar dos nous plans d’estudis, i vam descobrir les avantatges i inconvenients de cadascú d’ells. El trànsit del estudis de cinc a quatre anys va ser una experiència profitosa en mols aspectes però que també ens va ensenyar com s’havien de fer millor les coses per tal que el resultat fos favorable, i d’això crec que es van beneficiar els canvis posteriors.  
4. Des de la seva època com a Degà, com diria que ha evolucionat l'ensenyament del Dret? Hi veu diferències molt destacades?
El Dret ha evolucionat al llarg de tota la seva història, que al cap i a la fi és la de la humanitat. Els models d’ensenyament han anat adaptant-se al canvi tecnològic, si bé sempre s’ha mantingut al meu parer la necessitat de formar en l’esperit crític de l’alumnat per no solament conèixer les normes sinó també quina son les seves finalitats i objectius, ja que el Dret no n’és de cap de les maneres aliè a la realitat que l’envolta. .
5. Quins entrebancs es va trobar durant els seus anys de Degà? Els inicis van ser durs?
Tota posada en marxa d’un projecte té problemes, però alhora és engrescador. Vam estar més anys del previstos en els mòduls prefabricats del campus de Fontajau i això ens va portar, i al degà especialment, a dedicar molt de temps a les negociacions amb la Generalitat per a la construcció de l’edifici de la Facultat. Sempre vaig comptar amb el recolzament dels estudiants i del professorat i personal d’administració i serveis, i l’estreta relació amb el rectorat del Dr. Josep María Nadal va permetre avançar de forma gradual en el procés de plena implantació del estudis de Dret. 
6. Considera que actualment els alumnes surten més preparats de la facultat? Pel canvi de model docent, els màsters...
És difícil establir una comparació segons la data de finalització del estudis. Anteriorment, els manuals i les classes magistrals eren el punt de referència dels nostres estudis. Actualment, els grups més reduïts permeten tenir un contacte més directe entre el professorat i  l’alumnat, i aquest disposa de més informació i documentació per a poder formar-se. Ara be, el que sempre ha estat important, i ara potser ho sigui encara més, és que l’aprenentatge no s’acaba en una data determinada, el dia que s’obté una titulació de graduat o graduada en Dret, ja que continua al llarg de tota la vida professional, i aquí sí que la Universitat ha canviat i pot i deu contribuir a aquest aprenentatge permanent. 
7. Com creu que ha afectat la digitalització en el mètode d'estudi?
Ha produït un trasbals en tots els àmbits, ja siguin polítics, econòmics o socials, i per suposat també impacta, i molt, en l’àmbit jurídic. Costa explicar als nostres alumnes que abans de l’aparició d’Internet la única eina d’estudi era el manual i que per llegir les sentències s’havien de consultar els repertoris en paper. La possibilitat de disposar de llibres electrònics és un gran avenç en aquests sentit, i per suposat disposar de les bases de dades de les resolucions judicials i articles doctrinals. Però, en qualsevol cas, i em sembla molt important emfasitzar-lo, el que no canvia es la necessitat de l’esforç per a assolir resultats positius en el procés permanent d’aprenentatge.  
8. Creu que l'interès en el món del dret és superior ara que fa 25 anys?
No sé si és superior, sincerament, però sí que n’hi ha més difusió de tot el que succeeix en el món jurídic, molt especialment en els jutjats i tribunals, i això provoca que la ciutadania s’impliqui més en el coneixement de les qüestions jurídiques i que no siguin únicament àmbit d’atenció dels juristes. Cobra molta importància, i no sempre s’aconsegueix, que la informació de les qüestions jurídiques sigui la més didàctica possible, dintre obviament de les dificultats que suposa analitzar la complexitat de cada cas concret.
9. Quins aspectes de la formació docent considera essencials en una Facultat de Dret? Què en destaca de la de Girona?
L’esperit crític, l’aprenentatge dels valors de l’esforç, del diàleg, del compartir i de la solidaritat. Durant la meva etapa com a degà, i fins que vaig impartir docència a la Udg (curs 2006-2007) vaig tractar d’inculcar-los, com ja ho havia fet abans a la Universitat de Barcelona i actualment a la Universitat Autònoma.  
10. Valori'm la seva etapa com a Degà de la facultat de Dret de la UdG.
Molt positiva. Va ser un aprenentatge accelerat de com gestionar una Facultat que es posava en marxa, en una Universitat també en plena fase de consolidació, i on tothom va deixar la seva petjada per aconseguir, i vam reeixir, que la societat gironina tingues uns estudis de Dret de molta qualitat
11. Creu que les facultats de dret tenen mancances?
¡Qui no té mancances! Crec que el que cal és que les nostres facultats, i la Universitat en general, s’adaptin al canvi tecnològic i al mateix temps mantinguin els valors que han estat el sant i senya de la seva activitat durant tota la seva història. El saber ensenyar, el saber aprendre, el saber canviar de parer, el saber compartir coneixements, són valors que no canvien amb la tecnologia, sinó que poden fins i tots perfeccionar-se..., aixó sí, sempre que hi hagi voluntat. 
12. Com valora la manca de jutges a la demarcació? Creu que no és atractiu exercir a Girona?
Duran molts anys, amb ocasió de la crisi, es va reduir, o fins i tot congelar, l’accés a places de membre de la judicatura, i sortosament això ha canviat i s’està, poc a poc, recuperant en tot l’Estat. Catalunya, i Girona, no han estat alienes a aquesta situació, per la qual cosa es de preveuré una millora en la dotació de places i un augment del nombre de jutges i magistrats a la demarcació territorial. Darrerament s’està observant en el mon universitari un major interès per la preparació d’oposicions a la judicatura i sens dubte això aportarà sàvia nova al mon judicial. .
13. Hi ha masses advocats? Vostè establiria un topall restrictiu?
La regulació de l’accés a l’advocacia va ser implantada fa uns anys i no ha creat cap problema important al meu parer. Cada vegada hi ha més àmbits econòmics i socials on les qüestions jurídiques assoleixen més importància, per la qual cosa la necessitat de professionals ben preparats sempre serà necessària. Parlar de mes o menys professionals en una activitat no té sentit si no es coneix abans quins son el camps d’actuació, i per als juristes cada vegada s’obren més, i si volem un exemple pensem en l’impacte de la normativa sobre protecció de dades.

No hay comentarios: