Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes de juny

El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social publicà el divendres 19 de juliol juny les dades generals d’afiliació de la  població estrangera corresponents al mes de juny  

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de juny hi ha un total de

2.178.269 afiliats, dels quals 895.750 són de països UE (478.378 homes i 417.372 dones), i 1.282.519 són de països no UE (741.829 homes i 540.6905 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 7,49 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes de juny de  2018 era de 2.026.559. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 151.710.

Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 19.639 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del creixement en 3.220 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 323.848 del mes de juny de 2018 als actuals 342.596.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de maig és la següent: el 84.04 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 15.73 % al d’autònoms, i el 0,23 % al del mar.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (224.290 i 149.347 respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (57.815 i 39.071), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (89.131 i 64.174).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (34.160), seguida de la paraguaiana (15.382) i la boliviana (13.848).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de juny, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (531.385, 24,39 %), seguida de Madrid (432.135, 19,84 %), Andalusia (250.655, 11,51 %) i la Comunitat Valenciana (227.029, 10,42 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 41.754, un 8,53 % %. Fa un any Catalunya era la primera en nombre total d’afiliats (489.631, 24,16 %), seguida de Madrid (397.379, 19,61 %), Andalusia (239.993, 11,84 %) i la Comunitat Valenciana (208.660, 10,30 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 13.11 i 9,39 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 347.733 persones (18,99 %), de les quals 217.279 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 218.987, un 11,96 % %, dels quals 135.899 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 160.086. un 8,74 del total, dels quals 97.243 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i ocupa a 138.411, un 7,56 %, dels quals 85.798 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 14,94 % en sèrie interanual); la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 129.973, un 7,10, dels quals 73.331 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (95.066, 27.75 % %), del sector de l’hostaleria (63.503, 18,54 %), i del sector de la construcció (43,381, 12,13  % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 27.851 i amb un creixement de l’afiliació del 12,13 % en sèrie interanual).  Fa unany (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el  13,90 i 10,57 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 323.008 persones (19,03 %), de les quals 197.968 eren de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 204.189 treballadors, un 12,03 %, dels quals 125.265 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 143.091 treballadors, un 8,43 % del total, dels quals 85.412 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el quart lloc i ocupava a 120.415 persones, un 7,09 %, dels quals 71.677 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 18,71 % en sèrie interanual); la industria manufacturera ocupava el cinquè lloc, amb 113.787 afiliats (6,70 %), dels quals 62.072 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (91.603, 28,29 %), del sector de l’hostaleria (59.637, 18,42 %), i del sector de la construcció (38.686, 11,95 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 25.511, i amb un creixement de l’afiliació del 12,75 % en sèrie interanual)

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (361.873), i els marroquins es situen en la segona posició amb 273.901 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 131.334, quedant els xinesos en la quarta posició, 107.282, per davant dels equatorians amb 75.894, dels colombians amb 73.850, dels britànics amb 72.163, dels búlgars amb 65.465, dels portuguesos amb 57.5901 i dels veneçolans amb 56.001. Fa unany, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició  (353.553), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 255.656 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb 115.183, quedant els xinesos en la quarta posició, 103.274, per davant dels equatorians amb 73.775, dels britànics amb 68.791, dels colombians amb 63.368, dels búlgars amb 63.026, dels portuguesos amb 52.905, i dels bolivians amb 51.103

3. La mitja del mes de juny d’afiliats estrangers a Catalunya és de 531.385, dels quals 175.248 són de països UE i 356.136 de països no UE.

Per règims, el 85,29 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,56 % en el d’autònoms, i el 0,15 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (53.960. 37.816 i 34.045, respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (15.534, 5.904 i 4.842), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (6.336 i 4.531). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària (4.816), seguida de la població hondurenya (4.693) i romanesa (2.310).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 4,85 i 6,80 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 81.064 (17,89 %), dels quals 59.669 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 65.087  afiliats (14,52 %),  dels quals 44.636 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 54.639 afiliats (12,06 %), dels quals 36.796 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 43.943 (9,70  %), dels quals 29.472 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 32.472 (7,16 %), dels quals 26.600 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.656, 24,11 %), de l’hostaleria (16.231, 20,98 %) i de la construcció (7.440, 9,62 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el  5,19 i 7,91 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 74.881 (18,08 %), dels quals 54.793 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 61.244 afiliats (14,79 %),  dels quals 41.504 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 48.646 afiliats (11,75 %), dels quals 32.730 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 37.624 (9,09 %), dels quals 24.310 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 28.646 (6,92 %), dels quals 23.170 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.979, 24,06 % del total), de l’hostaleria (14.933, 19,98 %) i de la construcció (6.441, 8,625 %).

 

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (67.568), seguits dels romanesos (50.623), i els italians ocupen la tercera posició (41.116). A continuació trobem els xinesos (30.268), els pakistanesos (21.910), els francesos (20.672), els bolivians (16.767), els equatorians (14.853), els colombians (14.723), i els hondurenys (12.9521).  Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (62.833), seguits dels romanesos (49.180), i els italians ocupaven la tercera posició (35.304). A continuació trobàvem els xinesos (28.779), els pakistanesos (20.584), els francesos (19.353), els bolivians (16.582), els equatorians (14.002), els colombians (12.884), i els senegalesos (11.536).