El Ministeri de
Treball, Migracions i Seguretat Social publicà el dimarts 21 de maig les dades
generals d’afiliació de la població
estrangera corresponents al mes d’abril.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes d’abril hi ha un total
de 2.086.400 afiliats, dels quals 862.051 són de països UE (457.923 homes i 404.128
dones), i 1.224.349 són de països no UE (709.071 homes i 515.278 dones). És a
dir, s’ha produït un increment anual del 8,07 %. Cal recordar que la mitja
d’afiliats del mes d’abril de 2018 era
de 1.930.622. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de
157.778.
Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 54.852
afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar
familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
creixement en 4.360 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 315.447 del
mes d’abril de 2018 als actuals 336.456.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en
percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta
distribució. Aquesta distribució el mes d’abril és la següent: el 83,65 %
pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar
familiar), el 16,13 % al d’autònoms, i el 0,22 % al del mar.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (214.482
i 143.662 respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (56.824 i 34.627),
i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (91.727 i 64.033).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (34.627), seguida
de la paraguaiana (15.520) i boliviana (14.108).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes d’abril,
Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (498.012, 23,87 %), seguida
de Madrid (421.746, 20,21 %), Andalusia (274.120, 13,14 %) i la Comunitat
Valenciana (222.213, 10,66 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha
estat de 42.648, un 9,37 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total
d’afiliats (455.363, 23,59 %), seguida de Madrid (387.816, 20,05 %), Andalusia
(257.953, 13,36 %) i la Comunitat Valenciana (206.018, 10,67 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 13,61 i 9,90 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el
nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 303.917 persones (17,41
%), de les quals 191.920 són de països no UE, i que ocupa la primera posició.
Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes,
que ocupa a 209.423 treballadors, un 12,00 %, dels quals 129.993 són de països
no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis
auxiliars, que agrupen a 147.818 treballadors, un 8,47 del total, dels quals 88.870
són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el quart lloc i
ocupa a 136.199 persones, un 7,80 %, dels quals 84.577 són de països no UE
(sent important destacar el creixement d’un 18,03 % en sèrie interanual); la
industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 126.424 afiliats (7,24 %),
dels quals 71.154 són de països no UE. En el règim especial de treballadors
autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de
motor i bicicletes (92.939, 27,62 %), del sector de l’hostaleria (61.332, 18,23
%), i del sector de la construcció (42.389, 12,60 % del total i amb una
participació majoritària dels ciutadans de la UE, 27.363 i amb un creixement de
l’afiliació del 13,19 % en sèrie interanual). Fa un any (i posant en relleu que
les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar
familiar suposaven el 14,22 i 11,20 %, del total de l’afiliació,
respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria,
que ocupava la primera posició amb 282.264 persones (17,53 %), de les quals 175.220
eren de països no UE. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a
motor i bicicletes, que ocupava a 194.732 treballadors, un 12,09 %, dels quals
119.545 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats
administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 131.148 treballadors, un
8,14 % del total, dels quals 77.970 eren de països no UE; el sector de la
construcció es situava en el quart lloc i ocupava a 115.391 persones, un 7,16
%, dels quals 68.607 eren de països no UE (sent important destacar el
creixement d’un 16,85 % en sèrie interanual);la industria manufacturera ocupava
el cinquè lloc, amb 110.151 afiliats (6,84 %), dels quals 59.980 eren de països
no UE. En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència
del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (89.653,
28,42 %), del sector de l’hostaleria (57.823, 18,33 %), i del sector de la
construcció (37.449, 11,87 % del total i amb una participació majoritària dels
ciutadans de la UE, 24.822, i amb un creixement de l’afiliació del 12,38 % en
sèrie interanual).
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (352.232), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 270.432 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 120.967,
quedant els xinesos en la quarta posició, 105.451, per davant dels equatorians
amb 73.323, dels britànics amb 70.289, dels colombians amb 67.796, dels búlgars
amb 64.374, dels portuguesos amb 54.409 i dels veneçolans amb 50.433. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven
la primera posició (339.631), i els marroquins es situaven en la segona posició
amb 250.782 treballadors. Els italians ocupaven la tercera posició, amb
106.066, quedant els xinesos en la quarta posició, 101.109, per davant dels
equatorians amb 70.915, dels britànics amb 65.992, dels búlgars amb 61.460,
dels colombians amb 58.443, dels portuguesos amb 49.467, i dels bolivians amb
49.429
3. La mitja del mes d’abril d’afiliats estrangers a Catalunya és de 498.012,
dels quals 165.733 són de països UE i 332.278 de països no UE.
Per règims, el 84,61 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,25 % en
el d’autònoms, i el 0,14 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el
general (50.480, 35.168 i 32.098, respectivament), dels xinesos, italians i
romanesos en el d’autònoms (15.207, 6.657 i 5.850), i dels marroquins i
romanesos en l’agrari (4.676 i 2.961). En les dades del personal al servei de
la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es
majoritària (4.884), seguida de la població hondurenya (4.636) i romanesa (2.336).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 3,36 i 7,36 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 70.963 (16,84 %), dels quals 52.673 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 60.366 afiliats (14,33
%), dels quals 41.153 són de països no
UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars,
amb 50.804 afiliats (12,06 %), dels quals 33.815 son de països no UE, i el
quart per a la indústria manufacturera, amb 42.857 (10,17 %), dels quals 28.661
són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la
construcció, amb 32.209 (7,64 %), dels quals 26.347 són de països no UE. En el
règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (18.337, 24,14 %), de
l’hostaleria (15.668, 20,63 %) i de la construcció (7.268, 9,57 %). Fa un any (i
posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposaven el 3,42 i 8,63 % del total de l’afiliació,
respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 65.511, (17,18
%), dels quals 48.391 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de
vehicles de motor i bicicletes, amb 56.137 afiliats (14,72 %), dels quals eren242 són de països no UE; el
tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb
44.361 afiliats (11,71 %), dels quals 29.945 eren de països no UE, i el quart
per a la indústria manufacturera, amb 30.367 (9,54 %), dels quals 23.403 eren
de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la
construcció, amb 27.478 (7,21 %), dels quals 22.115 eren de països no UE. En el
règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.631, 24,04 % del
total), de l’hostaleria (14.534, 19,81 %) i de la construcció (6.249, 8,52 %)
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (62.383), seguits
dels romanesos (46.363), i els italians ocupen la tercera posició (38.939). A
continuació trobem els xinesos (29.612), els pakistanesos (16.379), els
francesos (19.986), els bolivians (16.379), els equatorians (14.211), els
colombians (13.541), i els hondurenys (12.223). Fa un any, els treballadors
marroquins eren els primers (57.423), seguits dels romanesos (44.040), i els
italians ocupaven la tercera posició (33.463). A continuació trobàvem els
xinesos (28.051), els pakistanesos (19.016), els francesos (18.572), els
bolivians (16.085), els equatorians (13.436), els colombians (11670), i els
hondurenys (10.453).
No hay comentarios:
Publicar un comentario