El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 22 de maig
les dades generals d'afiliació e la població estrangera corresponents al mes d’abril.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes d’abril hi ha un total
de 1.930.622 afiliats, dels quals 812.118 són de països UE (428.472 homes i 383.646
dones), i 1.118.504 són de països no UE (646.306 homes i 472.198 dones). És a
dir, s’ha produït un increment anual del 7,38 %. Cal recordar que la mitja
d’afiliats del mes d’abril de 2017 era
de 1.797.872. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de
132.750 persones.
Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim general, que ha guanyat 50.782
afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar
familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
creixement en 5.676 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 289.400 del
mes d’abril de 2017 als actuals 315.447.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en
percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta
distribució. Aquesta distribució el mes d’abril és la següent: el 83,42 %
pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar
familiar), el 16,34 % al d’autònoms, el 0,24 % al del mar, i el 0.01 % al del
carbó.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (201.108
i 129.158, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (54.280 i
37.281), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (87.519 i 64.258).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (36.831), seguida
de la paraguaiana (16.667) i boliviana (16.366).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes d’abril,
Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (455.363, 23,59 %), seguida
de Madrid (387.816, 20,05 %), Andalusia (257.953, 13,36 %) i la Comunitat
Valenciana (206.018, 10,67 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha
estat de 35.525, un 8,46 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total
d’afiliats (419.838, 23,40 %), seguida de Madrid (359.752, 20,0%), Andalusia
(243.837, 13,60 %) i la Comunitat Valenciana (190.102, 10,60 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent
classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial
Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això
introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució
feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior
“activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats
immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i
“activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 14,22 i 11,20 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 282.264 persones
(17,53 %), de les quals 175.220 són de països no UE, i que ocupa la primera
posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupa a 194.732 treballadors, un 12,09 %, dels quals 119.545
són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives
i serveis auxiliars, que agrupen a 131.148 treballadors, un 8,14 % del total,
dels quals 77.970 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en
el quart lloc i ocupa a 115.391 persones, un 7,16 %, dels quals 68.607 són de
països no UE (sent important destacar el creixement d’un 16,85 % en sèrie
interanual);la industria manufacturera ocupa el cinquè lloc, amb 110.151
afiliats (6,84 %), dels quals 59.980 són de països no UE. En el règim especial
de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i
reparació de vehicles de motor i bicicletes (89.653, 28,42 %), del sector de
l’hostaleria (57.823, 18,33 %), i del sector de la construcció (37.449, 11,87 %
del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 24.822, i
amb un creixement de l’afiliació del 12,38 % en sèrie interanual). Fa un any (i
posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposaven el 14,96 i 12,47 %, del total de
l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de
l’hostaleria, que ocupava a 265.792 persones (17,68 %), de les quals 163.257 eren
de països no UE, i es situava en la primera posició. Li seguia el sector del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 182.229
treballadors, un 12,12 %, dels quals 111.214 eren de països no UE, i en tercer
lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven
a 115.398 treballadors, un 7,67 % del total, dels quals 66.975 eren de països no
UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 99.355 afiliats (6,61
%), dels quals 52.921 eren de països no UE; el sector de la construcció es
situava en el cinquè lloc i ocupava a 98.753 persones, un 6,57 %, dels quals
56.412 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 16,96 %
en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava
la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes (86.294, 29,82 % %), del sector de l’hostaleria (54.015, 18,66 % %),
i del sector de la construcció (33.324, 11,51 % del total i amb una
participació majoritària dels ciutadans de la UE, 22.360, i amb un creixement
de l’afiliació del 8,49 % en sèrie interanual)
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (339.631), i els marroquins es situen en la segona posició amb
250.782 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 106.066,
quedant els xinesos en la quarta posició, 101.109, per davant dels equatorians
amb 70.915, dels britànics amb 65.992, dels búlgars amb 61.460, dels colombians
amb 58.443, dels portuguesos amb 49.467, i dels bolivians amb 49.429. Fa unany, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (327.008), i els
marroquins es situaven en la segona posició amb 231.120 treballadors. Els
xinesos ocupaven la tercera posició, amb 97.686, quedant els italians en la
quarta posició, 92.384, per davant dels equatorians amb 68.435, dels britànics
amb 63.470, dels búlgars amb 59.180, dels colombians amb 52.886, dels bolivians
amb 49.052 i dels portuguesos amb 45.457.
3. La mitja del mes d’abril d’afiliats estrangers a Catalunya és de 455.363,
dels quals 152.116 són de països UE i 303.248 de països no UE.
Per règims, el 83,73 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 16,11 % en
el d’autònoms, i el 0,16 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el
general (45.720, 32.684 i 27.338,
respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (14.368,
6.110 i 5.941), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.353 i 2.704). En
les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (5.530), seguida de la població
hondurenya (4.573) i romanesa (2.500).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 3,42 y 8,63 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 65.511, (17,18 %), dels quals 48.391 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 56.137 afiliats (14,72 %),
dels quals 38.242 són de països no UE; el tercer lloc és per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 44.361 afiliats (11,71 %),
dels quals 29.945 son de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 30.367 (9,54 %), dels quals 23.403 són de països no UE; en
cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 27.478 (7,21
%), dels quals 22.115 són de països no UE. En el règim especial de treballadors
autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles
a motor i bicicletes (17.631, 24,04 % del total), de l’hostaleria (14.534, 19,81
%) i de la construcció (6.249, 8,52 %). Fa un any, (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposaven el 3,90 i 9,89 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc corresponia a l’hostaleria, amb 63.310 (17,97 %), dels quals 46.583 eren
de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 52.331 afiliats (14,86 %),
dels quals 35.680 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 38.631 afiliats (10,97 %),
dels quals 25.546 eren de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 32.619 (9,26 %), dels quals 20.845 eren de països no UE; en
cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 23.194
(6,58 %), dels quals 18.290 eren de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.973, 25,42 % del total), de
l’hostaleria (13.466, 20,17 %) i de la construcció (5.671, 8,49 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (57.423), seguits
dels romanesos (44.040), i els italians ocupen la tercera posició (33.463). A
continuació trobem els xinesos (28.051), els pakistanesos (19.016), els
francesos (18.572), els bolivians (16.085), els equatorians (13.436), els
colombians (11670), i els hondurenys (10.453). Fa un any, els treballadors
marroquins eren els primers (52.733), seguits dels romanesos (41.950), i els
italians ocupaven la tercera posició (29.193). A continuació trobàvem els
xinesos (27.055), els pakistanesos (17.634), els francesos (17.230), els
bolivians (15.679), els equatorians (12.921), els colombians (10.579), i els
anglesos (9.715).
No hay comentarios:
Publicar un comentario