Reprodueixo en aquesta entrada la introducció del text preparat per a la sessió de formació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya el 27 de juny.
I. Introducció.
El Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats va publicar el 2 de desembre
de 2016 el "Projecte de Llei de Contractes del Sector Públic, per la qual
es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament
Europeu i del Consell, 2014/23 / UE i 2014/24 / UE, de 26 de febrer de 2014
". Es va acordar encomanar la seva tramitació, amb competència legislativa
plena i pel procediment d'urgència, a la Comissió d'Hisenda i Administracions
Públiques, i es va fixar un termini d'esmenes, de vuit dies hàbils.
No va ser, per descomptat, tan ràpida la tramitació com inicialment estava
prevista, per dir-ho de forma suau, ja que fins a nou ocasions es va ampliar el
termini de presentació d'esmenes, que va finalitzar el 2 de març de 2017.
Mentrestant, es va celebrar el debat de totalitat el 16 de febrer, amb ocasió
de l'esmena a la totalitat (rebutjada) del projecte de llei, presentat pel Grup
Parlamentari Confederal de Units Podem-a Comú Podem-a Marea.
El text d'aquestes esmenes, un total de 1.080, va ser publicat en el BOCD
el dia 16 de març, i l'índex de totes elles amb referència a l'article concret
cinc dies més tard. L'informe de la ponència no es va elaborar, amb moltes i
importants modificacions sobre el text presentat pel govern, fins el 26 de
juliol (publicat en el BOCD del dia 2 d'agost), reunint-se la Comissió
d'Hisenda i Administracions Públiques el dia 27 , aprovant, amb més
modificacions, el text que va ser remès al Senat (publicat en el BOCD el dia 10
d'agost), per 20 vots a favor i 17 abstencions (es van abstenir el grup
socialista i Unidos Podemos – En Comú Podem – En Marea), després d'un debat
"de guant blanc" (conseqüència sens dubte dels acords assolits
prèviament en ponència) i que només va durar setanta minuts.
El text va ser esmenat a la cambra alta per tres esmenes presentades pel
grup popular, per tal d'evitar la prioritat d’aplicació del conveni col·lectiu
sectorial. No obstant això, aquestes esmenes no van ser acceptades pel Congrés
dels Diputats en la tramitació final del projecte de llei, per la qual cosa es
va mantenir inalterat el text aprovat el 27 de juliol.
La lectura del text cobra doncs real importància per conèixer quins són
els, molts i importants, canvis operats sobre el text original, bastants amb
indubtable rellevància des de la perspectiva dels continguts socials i
laborals, mínimament existents en el text inicial. Qui vulgui conèixer amb
detall les modificacions, i més exactament les esmenes acceptades plenament per
la ponència, o transaccionades, haurà de prestar molta atenció a les primeres
25 pàgines de l'informe de la mateixa i comprovarà, simplement ho dic ara per
la seva transcendència per a les Administracions Públiques (i és obvi que estic
pensant en les locals) que respecte a la possibilitat que aquestes desitgin
"prestar directament un servei que fins a la data venia sent prestat per
un operador econòmic" (= remunicipalització), es van aprovar esmenes
idèntiques, tant en el text com en la justificació, presentades pel PDeCat, ERC
i el grup socialista.
2. Abans d'abordar quins són els preceptes de contingut social i laboral
incorporats a l'originari projecte de llei, i continuar així amb les
explicacions realitzades en altres articles sobre la matèria, amb especial
atenció al citat art. 130, dedicaré la meva atenció a la normativa
internacional i a l'europea. Després de les referències de la LCSP prestaré
també atenció a les clàusules socials i laborals incorporades en la normativa
autonòmica i municipal.
En qualsevol cas, convé assenyalar que les referències als continguts de
les parts sociolaborals més importants de la LCSP, inexistents gairebé totes
elles en el projecte de llei originari, s'han de completar amb l'atenta lectura
de tot l'articulat, i tenir en consideració, com subratlla el professor
Cristóbal Molina, en el seu article “Cláusulas sociales, contratación pública:del problema de legitimidad al de suslímites”, que en un marc laboral
de devaluació de les condicions de treball les polítiques de contractació
pública "es converteixen en un instrument útil per reforçar la integració
dels mercats de treball a través de l'ús estratègic de clàusules socials a
favor de l'ocupació de qualitat ", havent de ser, per a Espanya," un
instrument promocional d'estàndards sociolaborals més favorables ", de tal
manera que només així podrà esdevenir" una garantia jurídica efectiva
darrere del anhelat nou model productiu basat en la -necessària - qualitat, no
en la - miop - reducció salarial.
Igualment, hem de fer esment d'un precepte legal que planteja dificultats
interpretatives per a les administracions locals que vulguin dur a terme la
remunicipalització de serveis públics, com és la disposició addicional
vint-sisena de la Llei 3/2017 de 27 de juny, de Pressupostos Generals de
l'Estat per a 2017 (sense oblidar la disposició transitòria tercera) en relació
amb els arts. 130.3 i 308.2 de la LCPS. Convé a més ressenyar que l'esmentada
disposició addicional, així com la trenta-quatrena, han estat objecte de recurs
d'inconstitucional interposat per més de cinquanta diputats i diputades del
grup confederal de Unidos Podemos - En Comú Podem - En Marea, en concret
l'apartat 1 a ) i b) de la primera, i l'apartat 2 de la segona en l'incís
"ni a personal d'empreses que a a la seva vegada tinguin un contracte
administratiu amb l'Administració respectiva", havent estat admès a tràmit
pel Tribunal Constitucional mitjançant la providència de 31 d'octubre de 2017
Es tracta, doncs, de tenir en consideració l'impacte de la
remunicipalització sobre els drets dels treballadors afectats; o el que és el
mateix, si és possible, i en quines condicions, la subrogació del personal,
es a dir, com i de quina manera s'aplica
l'art. 44 del Reial Decret 2/2015 de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text
refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors, Cal fer esment ara de l’acord
Govern-Sindicats per a la millora de l'ocupació pública i les condicions de
treball, subscrit el 9 de març, és a dir (¿només una simple casualitat?) el
mateix dia de l'entrada en vigor de la LCSP.
D'aquest acord, em sembla d'especial importància, la previsió d'oferta d'ocupació
pública per a enguany, amb taxes de reposició que haurien de permetre millorar
la situació de les plantilles de personal, amb especial afectació a les
administracions locals, i la regulació dels processos d'estabilització
d'ocupació pública, en places dotades pressupostàriament i ocupades de forma
temporal i ininterrompuda en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2017,
"de manera que la taxa de cobertura temporal de aquestes places es situï
al final del període (2020) per sota del 8 per cent ". Aquest acord, en el
bloc relatiu a la regulació de la jornada de treball, ja ha estat incorporat al
Projecte de Llei de PGE per a 2018 i amb total seguretat serà finalment aprovat
pel Parlament.
En relació amb la normativa aplicable, a més dels textos citats, haurem de
tenir presents, ni que sigui de manera col·lateral als efectes del nostre
estudi, la Llei 7/1985 d'abril reguladora de les bases de règim local (LBRL),
la Llei 27/2013 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de
l'Administració Local (LRSAL), el Reial Decret Legislatiu 781/1986 de 18
d'abril pel qual s'aprova el Text refós de règim local (TRRL), i la Llei
Orgànica 2/2012 de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat
Financera (LOEPSF).
Igualment, el Projecte de Llei de PGE per a 2018, en la mateixa línia que
la LPGE 2017 regula (disposició addicional quaranta) l'exigència de
responsabilitats a les administracions públiques i entitats que en depenen per
la utilització de la contractació laboral, disposant que tots els contractes
laborals s'han de formalitzar respectant escrupolosament la normativa
constitucional sobre igualtat d'accés a l'ocupació pública i la normativa
laboral sobre igualtat i no discriminació en l'accés a l'ocupació, sent
responsables els òrgans competents en matèria de personal de les irregularitats
que es puguin cometre, no podent en cap cas, a més, "atribuir la condició
d'indefinit no fix a personal amb un contracte de treball temporal, ni a
personal d'empreses que al seu torn tinguin un contracte administratiu amb
l'Administració respectiva, a excepció de quan això derivi d'una resolució
judicial", tenint la norma vigència indefinida i que tindrà efectes a
partir de l'entrada en vigor de la Llei.
Per acabar aquesta introducció, vull fer esment, pel seu possible impacte
en l’àmbit de les Administracions Públiques, del preacord subscrit el 25 dejuny entre les organitzacions empresarials i sindicals més representatives enl’àmbit estatal i que resta pendent de l’aprovació dels òrgans de direcció corresponent
der cada organització per a la seva signatura definitiva.
El text té una vigència de tres anys (2018 a 2020), i l’acord en matèria
salarial és el següent:
“Una parte fija de
entorno a un 2 %.
Una parte variable
del 1 % ligada a los conceptos que en cada convenio se determinen, como la
evolución de la productividad, resultados, absentismo injustificado y otros, en
base a indicadores cuantificados, medibles y conocidos por ambas partes”.
Les parts signants insten a establir de manera progressiva un salari mínim
de conveni de 14.000 € anuals, i també « Instamos a las Administraciones
Públicas a que tengan en cuenta los criterios aquí enunciados, en lo que se
refiere a la aplicación de los procesos de contratación derivados de la Ley
9/2017, de contratos del sector público”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario