El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts 20 de febrer les
dades generals d’afiliació de la població estrangera corresponents al mes de gener.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes de gener hi ha un total
de 1.815.092 afiliats, dels quals 758.123 són de països UE (407.283 homes i 350.840
dones), i 1.056.969 són de països no UE (616.061 homes i 440.908 dones). És a
dir, s’ha produït un increment anual del 7,56 %. Cal recordar que la mitja
d’afiliats del mes de gener de 2017 era de 1.687.585. Es a dir, en els darrers
dotze mesos s’ha produït un augment de 127.507 persones.
Cal destacar el descens de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 22.514 afiliats (ja s’han incorporat els
treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es
produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de
treballadors autònoms, cal fer esment del descens de 180 afiliats, i en sèrie
interanual hem passat dels 277.304 del mes de gener de 2017 als actuals 300.123.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en
percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta
distribució. Aquesta distribució el mes de desembre és la següent: el 83,26 %
pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar
familiar), el 16,53 % al d’autònoms, el 0,19 % al del mar, i el 0.01 % al del
carbó.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (190.540
i 118.550, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (53.401 i
35.389), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (80.815 i 58.234).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (36.717), seguida
de la boliviana (16.765) i paraguaiana (16.606).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes de gener,
Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (428.052, 23,58 %), seguida
de Madrid (374.980, 20,66 %), Andalusia (233.587, 12,87 %) i la Comunitat
Valenciana (198.100, 10,91 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha
estat de 35.848, un 9,14 %. Fa un any, Catalunya era la primera en nombre total
d’afiliats (392.204, 23,20 %), seguida de Madrid (349.022, 20,70%), Andalusia
(223.833, 13,3 %) i la Comunitat Valenciana (185.259, 11,0 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 14,36 i 11,87 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 241.450 persones
(15,98 %), de les quals 152.380 són de països no UE, i que ocupa la primera
posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupa a 190.105 treballadors, un 12,58 %, dels quals 116.666
són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives
i serveis auxiliars, que agrupen a 124.613 treballadors, un 8,25 % del total,
dels quals 74.226 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el
quart lloc, amb 105.655 afiliats (6,99 %), dels quals 57.017 són de països no
UE; el sector de la construcció es situa
en el cinquè lloc i ocupa a 105.022 persones, un 6,95 %, dels quals 61.329 són
de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 20,36 % en sèrie
interanual);. En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(86.898, 28,95 %), del sector de l’hostaleria (54.616 18,20 %), i del sector de
la construcció (35.198, 11,73 % del total i amb una participació majoritària
dels ciutadans de la UE, 23.396, i amb un creixement de l’afiliació del 12,27 %
en sèrie interanual). Fa un any (i posant en relleu que les incorporacions del
regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 5,27 i
13,20 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre
d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 224.611 persones (15,97
%), de les quals 140.762 són de països no UE, en la primera posició. Li seguia
el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava
a 178.426 treballadors, un 12,68 %, dels quals 108.703 eren de països no UE, i
en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars,
que agrupaven a 107.708 treballadors, un 7,66 % del total, dels quals 62.717 eren
de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 95.353
afiliats (6,78 %), dels quals 50.521 eren de països no UE; el sector de la
construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 87.260 persones, un 6,20
%, dels quals 48.832 eren de països no UE (sent important destacar el
creixement d’un 14,17 % en sèrie interanual). En el règim especial de
treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació
de vehicles de motor i bicicletes (83.627, 30,16 %), del sector de l’hostaleria
(51.115, 18,43 %), i del sector de la construcció (31.351, 11,31 % del total i
amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 21.120, i amb un
creixement de l’afiliació del 6,69 % en sèrie interanual)
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (321.022), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 232.151 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 100.158,
quedant els italians en la quarta posició, 95.971, per davant dels equatorians
amb 67.988, dels britànics amb 61.585, dels búlgars amb 55.786, dels colombians
amb 54.175, dels bolivians amb 48.065, i dels portuguesos amb 47.367. Fa unany, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (304.590), i els
marroquins es situaven en la segona posició amb 215.366 treballadors. Els
xinesos ocupaven la tercera posició, amb 95.782, quedant els italians en la
quarta posició, 83.377, per davant dels equatorians amb 65.702, dels britànics
amb 58.951, dels búlgars amb 52.952, dels colombians amb 49.218, dels bolivians
amb 47.771 i dels portuguesos amb 43.353.
3. La mitja del mes de gener d’afiliats estrangers a Catalunya és de 428.052,
dels quals 143.092 són de països UE i 284.959 de països no UE.
Per règims, el 83,53 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 16,36 % en
el d’autònoms, i el 0,11 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general
(41.201, 30.702 i 25.330,
respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (14.109,
5.847 i 5.630), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.708 i 2.852). En
les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (5.654), seguida de la població
hondurenya (4.495) i romanesa (2.503).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 3,84 i 9,21 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 55.953 (15,65 %), dels quals 41.670 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes,
amb 54.424 afiliats (15,22 %), dels
quals 37.126 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats
administratives i serveis auxiliars, amb 42.043 afiliats (11,76 %), dels quals
28.202 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 34.870
(9,75 %), dels quals 22.324 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als
afiliats en el sector de la construcció, amb 24.798 (6,94 %), dels quals 19.896
són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la
importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes (16.999, 24,27 % del total), de l’hostaleria (13.873, 19,81 %) i de
la construcció (5.938, 8,48 %). Fa un any, (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposaven el 4,30 i 10,55 % del total de l’afiliació, respectivament), el
primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 52.670 (16,08 %), dels quals 39.261
eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 50.897 afiliats (15,54 %),
dels quals 34.731 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les
activitats administratives i serveis auxiliars, amb 35.608 afiliats (10,87 %),
dels quals 23.544 eren de països no UE, i el quart per a la indústria
manufacturera, amb 31.670 (9,67 %), dels quals 20.177 eren de països no UE; en
cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 20.498
(6,26 %), dels quals 16.055 eren de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.399, 25,59 % del total), de
l’hostaleria (12.859, 20,06 %) i de la construcció (5.334, 8,32 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (52.964), seguits
dels romanesos (41.950), i els italians ocupen la tercera posició (31.122. A
continuació trobem els xinesos (27.731), els pakistanesos (17.915), els
francesos (17.499), els bolivians (15.606), els equatorians (12.806), els colombians
(10.908), i els hondurenys (9.781). Fa un any, els treballadors marroquins eren
els primers (48.420), seguits dels romanesos (39.491), i els italians ocupaven
la tercera posició (26.983). A continuació trobàvem els xinesos (26.413), els
pakistanesos (16.523), els francesos (16.044), els bolivians (15.071), els
equatorians (12.153), els colombians (9.818), els anglesos (8.973), i els
hondurenys (8.634).
No hay comentarios:
Publicar un comentario