El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà
el dimarts 21 de febrer de 2017 les dades generals d’afiliació de la poblacióestrangera corresponents al mes de gener.
A partir del mes de gener de 2012 les dades
estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos
anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari
i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les
modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós
col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la
població estrangera les dades més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes
de gener hi ha un total de 1.687.585 afiliats, dels quals 708.791 són de països
UE (379.392 homes i 329.399 dones), i 978.974 són de països no UE (566.070
homes i 412.724 dones). És a dir, s’ha
produït un increment anual del 5,42 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del
mes de gener de 2016 era de 1.600.822. Es a dir, en els darrers dotze mesos
s’ha produït un augment de 86.763 persones.
Cal destacar la disminució de l’afiliació en el
regim general, que ha perdut 23.133 afiliats (ja s’han incorporat els
treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es
produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de
treballadors autònoms, cal fer esment del descens de 1.263, i en sèrie interanual hem passat
dels 260.022 del mes de gener de 2016 als actuals 277.304.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no
apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per
la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà
a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de gener és la
següent: el 83,35 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors
agraris i de la llar familiar), el 16,43 % al d’autònoms, el 0,21 % al del mar,
i el 0.01 % al del carbó.
Per règims, cal destacar la important presència
dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris
estadístics anteriors (175.898 i 104.708, respectivament), del xinesos i
romanesos en el d’autònoms (50.319 i 32.335), i dels marroquins i romanesos en
l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (78.425 i 58.378). En les dades del personal al servei de la
llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també
majoritària (37.843), seguida de la boliviana (18.759) i paraguaiana (17.338).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la
mitja del mes de gener, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (392.204,
23,20 %), seguida de Madrid (349.022, 20,70%), Andalusia (223.833, 13,3 %) i la
Comunitat Valenciana (185.259, 11,0 %). A Catalunya l’augment en sèrie
interanual ha estat de 30.199, un 8,34 %. Fa un any, Catalunya era també la
primera en nombre total d’afiliats (362.005, 22,61 %), seguida de Madrid
(334.500, 20,90 %), Andalusia (214.061, 13,37 %) i la Comunitat Valenciana
(178.234, 11,13 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la
població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors
d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques
(CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes
de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en
relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu
parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis
empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals
científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i
posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposen el 15,27 i 13,20 %, del total de
l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de
l’hostaleria, que ocupa a 224.611 persones (15,97 %), de les quals 140.762 són
de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 178.426
treballadors, un 12,68 %, dels quals 108.703 són de països no UE, i en tercer
lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen
a 107.708 treballadors, un 7,66 % del total, dels quals 62.717 són de països no
UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 95.353 afiliats (6,78
%), dels quals 50.521 són de països no UE; el sector de la construcció es situa
en el cinquè lloc i ocupa a 87.260 persones, un 6,20 %, dels quals 48.832 són
de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 14,17 % en sèrie
interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(83.627, 30,16 %), del sector de l’hostaleria (51.115, 18,43 %), i del sector
de la construcció (31.351, 11,31 % del total i amb una participació majoritària
dels ciutadans de la UE, 21.120, i amb un creixement de l’afiliació del 6,69 %
en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del
personal al servei de la llar familiar suposaven el 15,29 i 14,95 %, del total
de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de
l’hostaleria, que ocupava a 208.838 persones (15,62 %), de les quals 132.458 eren
de països no UE, i que ocupava la primera posició. Li seguia el sector del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 169.413
treballadors, un 12,67 %, dels quals 104.599 eren de països no UE, i en tercer
lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven
a 9.584 treballadors, un 7,30 % del total, dels quals 56.658 eren de països no
UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 89.352 afiliats (6,68
%), dels quals 47.764 eren de països no UE; el sector de la construcció es
situava en el cinquè lloc i ocupava a 76.430 persones, un 5,72 %, dels quals
42.073 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 11,6 %
en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava
la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes (80.997, 31,15 %), del sector de l’hostaleria (48.049, 18,48 %), i
del sector de la construcció (29.384, 11,30 % del total i amb una participació
majoritària dels ciutadans de la UE, 19.720, i amb un creixement de l’afiliació
del 8,59 % en sèrie interanual)
Per països de procedència, a tot l’Estat, els
treballadors romanesos ocupen la primera posició (304.590), i els marroquins es
situen en la segona posició amb 215.366 treballadors. Els xinesos ocupen la
tercera posició, amb 95.782, quedant els italians en la quarta posició, 83.377,
per davant dels equatorians amb 65.702, dels britànics amb 58.951, dels búlgars
amb 52.952, dels colombians amb 49.218, dels bolivians amb 47.771 i dels
portuguesos amb 43.353. Fa un any,
els treballadors romanesos ocupaven la
primera posició (285.290), i els
marroquins es situaven en la segona posició amb 201.961 treballadors. Els
xinesos ocupaven la tercera posició, amb 92.829, quedant els italians en la
quarta posició, 71.956, per davant dels equatorians amb 66.265, dels britànics
amb 55.732, dels bolivians amb 53.330, dels búlgars amb 51.023, dels colombians
amb 49.622, i dels portuguesos amb 40.212.
3. La mitja del mes de gener d’afiliats estrangers
a Catalunya és de 392.204, dels quals 130.944 són de països UE i 261.259 de
països no UE.
Per règims, el 83,51 % dels afiliats estan inclosos
en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar
familiar), el 16,34 % en el d’autònoms, i el 0,14 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per
règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins,
romanesos i italians en el general (36.298, 28.528 i 21.826, respectivament), dels xinesos, romanesos i
italians en el d’autònoms (13.142, 5.377 i 5.006) i dels marroquins i romanesos
en l’agrari (4.939 i 2.975). En les
dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (6.102), seguida de la població
marroquina (2.683) i romanesa (2.562).
En el règim general de Seguretat Social (i posant
en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar suposen el 4,30 i 10,55 % del total de l’afiliació,
respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 52.670 (16,08 %),
dels quals 39.261 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de
vehicles de motor i bicicletes, amb 50.897 afiliats (15,54 %), dels quals 34.731 són de països no UE; el
tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 35.608
afiliats (10,87 %), dels quals 23.544 son de països no UE, i el quart per a la
indústria manufacturera, amb 31.670 (9,67 %), dels quals 20.177 són de països
no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb
20.498 (6,26 %), dels quals 16.055 són de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.399, 25,59 % del total), de
l’hostaleria (12.859, 20,06 %) i de la construcció (5.334, 8,32 %). Fa un any (i
posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposaven el 4,23
i 12,13 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia
a l’hostaleria, amb 48.195 (15,92 %), dels quals 36.382 eren de països no UE, i
el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 46.900
afiliats (15,49 %) dels quals 32.295 eren de països no UE; el tercer lloc era
per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 31.354 afiliats
(10,36 %), dels quals 20.510 eren de països no UE, i el quart per a la
indústria manufacturera, amb 29.433 (9,72 %), dels quals 18.872 eren de països
no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb
17.547 (5,80 %), dels quals 13.546 eren de països no UE. En el règim especial
de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (15.565, 26,49 % del total), de
l’hostaleria (11.900, 20,25 %) i de la construcció (5.010, 8,53 %)
A Catalunya, els treballadors marroquins són els
primers (48.420), seguits dels romanesos (39.491), i els italians ocupen la
tercera posició (26.983). A continuació trobem els xinesos (26.413), els
pakistanesos (16.523), els francesos (16.044), els bolivians (15.071), els
equatorians (12.153), els colombians (9.818), els anglesos (8.973), i els hondurenys
(8.634). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (43.708),
seguits dels romanesos (36.226), i els xinesos ocupaven la tercera posició
(25.441). A continuació trobàvem els italians (23.072), els bolivians (15.688),
els pakistanesos (15.182), els francesos (14.559), els equatorians (11.895),
els colombians (9.421), i els peruans (8.512).
No hay comentarios:
Publicar un comentario