Dades detallades d’afiliació mitja de la població estrangera a la Seguretat Social del mes d’octubre.

El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dimarts, 21 de novembre, les dades generals d’afiliació de la població estrangeracorresponents al mes d’octubre.

A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.

Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes d’octubre hi ha un total de 1.851.014 afiliats, dels quals 780.784 són de països UE (413.546 homes i 367.238 dones), i 1.070.230 són de països no UE (617.816 homes i 452.414                                                                                         dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 6,77 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes d’octubre de  2016 era de 1.733.626. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 117.388 persones.

Cal destacar el descens de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 3.469 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment de l’augment de 1.622 afiliats, i en sèrie interanual hem passat dels 278.787 del mes d’octubre de 2016 als actuals 301.218.

En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de juny és la següent: el 83,46 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,27 % al d’autònoms, el 0,26 % al del mar, i el 0.01 % al del carbó.

Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (196.546 i 119.792, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (53.127 i 35.171), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (72.869 i 58.055).  En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també majoritària (36.703), seguida de la boliviana (17.401) i paraguaiana (17.052).

Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes d’octubre, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (441.626, 23,86 %), seguida de Madrid (372.468, 20,12 %), Andalusia (216.712, 11,71 %) i la Comunitat Valenciana (201.152, 10,87 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 36.209 (8,93 %). Fa un any Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats (405.418, 23,39 %), seguida de Madrid (350.235, 20,20 %), Andalusia (206.206, 11,89 %) i la Comunitat Valenciana (186.181, 10,74 %).

Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.

En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 13,21 i 11,72 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 282.613 persones (18,29 %), de les quals 174.711 són de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 190.536 treballadors, un 12,33 %, dels quals 116.488 són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen a 129.688 treballadors, un 8,39 % del total, dels quals 77.161 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 106.147 afiliats (6,87 %), dels quals 57.101 són de països no UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 104.941 persones, un 6,79 %, dels quals 60.513 són de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 18,64 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (88.199, 29,28 %), del sector de l’hostaleria (56.308, 18,69 %), i del sector de la construcció (34.971, 11,61 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 23.251, i amb un creixement de l’afiliació del 10,85 % en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 13,14 i 13,23 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 261.096 persones (18,01 %), de les quals 160.896 són de països no UE, en la primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 179.123 treballadors, un 12,35 %, dels quals 109.4858 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 112.185 treballadors, un 7,74 % del total, dels quals 65.475 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 96.193 afiliats (6,63 %), dels quals 51.049 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 88.452 persones, un 6,10 %, dels quals 48.498 eren de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 11,27 % en sèrie interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes (84.635, 30,36 %), del sector de l’hostaleria (52.599, 18,87 %), i del sector de la construcció (31.547, 11,32 % del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 21.263, i amb un creixement de l’afiliació del 5,20 % en sèrie interanual).

Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen la primera posició (326.711), i els marroquins es situen en la segona posició amb 225.444 treballadors. Els xinesos ocupen la tercera posició, amb 100.404, quedant els italians en la quarta posició, 100.086, per davant dels equatorians amb 70.479, dels britànics amb 65.254, dels búlgars amb 57.412, dels colombians amb 56.855, dels bolivians amb 49.903, i dels portuguesos amb 47.650. Fa unany, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (313.177), i els marroquins es situaven en la segona posició amb 209.067 treballadors. Els xinesos ocupaven la tercera posició, amb 96.616, quedant els italians en la quarta posició, 86.425, per davant dels equatorians amb 68.583, dels britànics amb 62.096, dels búlgars amb 55.564, dels colombians amb 52.356, dels bolivians amb 50.834, i dels portuguesos amb 45.467.

3. La mitja del mes d’octubre d’afiliats estrangers a Catalunya és de 441.626, dels quals 146.826 són de països UE i 295.345 de països no UE.

Per règims, el 84,03 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 15,79 % en el d’autònoms, i el 0,18 % en el del mar.

Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el general (42.460, 32.177 i 25.605,   respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (13.999, 5.850 i 5.581), i dels marroquins i romanesos en l’agrari (4.784 i 3.039). En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària (5.816), seguida de la població  hondurenya ( 4.472) i romanesa (2.514).

En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposen el 4,09 i 9,00 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 64.950 (17,50 %), dels quals 48.050 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 56.001 afiliats (15,09 %),  dels quals 38.215 són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 43.385 afiliats (11,69 %), dels quals 29.315 son de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 34.850 (9,39 %), dels quals 22.291 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 24.766 (6,67 %), dels quals 19.847 són de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.411, 24,96 % del total), de l’hostaleria (14.031, 20,12 %) i de la construcció (5.954, 8,54 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 4,92 i 10,34 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb 60.364 (17,70 %), dels quals 44.827 eren de països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 51.078 afiliats (15,17 %),  dels quals 35.443 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 36.945 afiliats (10,84 %), dels quals 24.467 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 31.647 (9,28 %), dels quals 20.164 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el sector de la construcció, amb 20.443 (6,00 %), dels quals 15.934 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.598, 26,07 % del total), de l’hostaleria (10.125, 20,23 %) i de la construcció (5.332, 8,37 %).

A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (54.478), seguits dels romanesos (43.643), i els italians ocupen la tercera posició (31.364). A continuació trobem els xinesos (27.869), els pakistanesos (18.861), els francesos (17.601), els bolivians (16.121), els equatorians (13.292), els colombians (11.415), els senegalesos (9.911), i els anglesos (9.749), Fa unany, els treballadors marroquins eren els primers (49.376), seguits dels romanesos (41.488), i els italians ocupaven la tercera posició (26.922). A continuació trobàvem els xinesos (26.636), els pakistanesos (17.257), els francesos (16.031), els bolivians (15.736), els equatorians (12.653), els colombians (10.198), els anglesos (9.016), i els senegalesos (8.845).