El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà
el dijous, 17 de novembre, les dades generals d’afiliació de la poblacióestrangera corresponents al mes d’octubre.
A partir del mes de gener de 2012 les dades
estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos
anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari
i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les
modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós
col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la
població estrangera les dades més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes
d’octubre hi ha un total de 1.733.626 afiliats, dels quals 734.968 són de
països UE (388.167 homes i 346.801 dones), i 998.658 són de països no UE (570.279
homes i 428.379 dones). És a dir, s’ha produït un increment anual del 6,12 %.
Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes d’octubre de 2015 era de 1.633.644. Es a dir, en els
darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 99.982 persones.
Cal destacar l’augment de l’afiliació en el regim
general, que ha guanyat 6.065 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors
dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant
els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors
autònoms, cal fer esment de l’augment de 752 afiliats, i en sèrie interanual
hem passat dels 261.497 del mes d’octubre de 2015 als actuals 278.787.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no
apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per
la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà
a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de juny és la
següent: el 83,64 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors
agraris i de la llar familiar), el 16,08 % al d’autònoms, el 0,26 % al del mar,
i el 0.01 % al del carbó.
Per règims, cal destacar la important presència
dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris
estadístics anteriors (182.079 i 106.588, respectivament), del xinesos i
romanesos en el d’autònoms (50.088 i 32.012), i dels marroquins i romanesos en
l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (70.052 i 61.006). En les dades del personal al servei de la
llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també
majoritària (37.906), seguida de la boliviana (20.178) i paraguaiana (18.043).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la
mitja del mes d’octubre, Catalunya és la primera en nombre total d’afiliats (405.418,
23,39 %), seguida de Madrid (350.235, 20,20 %), Andalusia (206.206, 11,89 %) i
la Comunitat Valenciana (186.181, 10,74 %). A Catalunya l’augment en sèrie
interanual ha estat de 32.894, un 8,83 %. Fa un any, Catalunya era també la
primera en nombre total d’afiliats (372.524,
22,80 %), seguida de Madrid (336.720, 20,61 %), Andalusia (195.370, 11,96 %) i
la Comunitat Valenciana (176.708, 10,82 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la
població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors
d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques
(CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes
de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en
relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu
parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis
empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals
científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i
posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposen el 13,14 i 13,23 %, del total de
l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de
l’hostaleria, que ocupa a 261.096 persones (18,01 %), de les quals 160.896 són
de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 179.123
treballadors, un 12,35 %, dels quals 109.4858 són de països no UE, i en tercer
lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen
a 112.185 treballadors, un 7,74 % del total, dels quals 65.475 són de països no
UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 96.193 afiliats (6,63
%), dels quals 51.049 són de països no UE; el sector de la construcció es situa
en el cinquè lloc i ocupa a 88.452 persones, un 6,10 %, dels quals 48.498 són
de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 11,27 % en sèrie
interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(84.635, 30,36 %), del sector de l’hostaleria (52.599, 18,87 %), i del sector
de la construcció (31.547, 11,32 % del total i amb una participació majoritària
dels ciutadans de la UE, 21.263, i amb un creixement de l’afiliació del 5,20 %
en sèrie interanual). Fa un any, i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del
personal al servei de la llar familiar suposaven el 13,89 i 14,79 %, del total
de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de
l’hostaleria, que ocupava la primera posició amb 241.784 persones (17,68 %), de les quals
150.241 eren de països no UE. Li seguia el sector del comerç i reparació de
vehicles a motor i bicicletes, que ocupava a 170.386 treballadors, un 12,46 %,
dels quals 105.551 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les
activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 102.982
treballadors, un 7,53 % del total, dels quals 60.130 eren de països no UE; la
industria manufacturera ocupava el quart lloc, amb 90.468 afiliats (6,62 %),
dels quals 42.120 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava
en el cinquè lloc i ocupava a 79.496 persones, un 5,81 %, dels quals 43.288 eren
de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 12,35 % en sèrie
interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(81.701, 31,24 %), del sector de l’hostaleria (49.564, 18,95 %), i del sector
de la construcció (29.986, 11,47 % del total i amb una participació majoritària
dels ciutadans de la UE, 20.247, i amb un creixement de l’afiliació del 10,26 %
en sèrie interanual)
Per països de procedència, a tot l’Estat, els
treballadors romanesos ocupen la primera posició (313.177), i els marroquins es
situen en la segona posició amb 209.067 treballadors. Els xinesos ocupen la
tercera posició, amb 96.616, quedant els italians en la quarta posició, 86.425,
per davant dels equatorians amb 68.583, dels britànics amb 62.096, dels búlgars
amb 55.564, dels colombians amb 52.356, dels bolivians amb 50.834, i dels
portuguesos amb 45.467. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la
primera posició (289.989), i els marroquins es situaven en la segona posició
amb 193.239 treballadors. Els xinesos ocupaven la tercera posició, amb 93962,
quedant els italians en la quarta posició, 74.844, per davant dels equatorians
amb 69.514, dels bolivians amb 55.991, dels britànics amb 58.544, dels
colombians amb 52.965, dels búlgars amb 51.889, i dels portuguesos amb 41.389.
3. La mitja del mes d’octubre d’afiliats estrangers
a Catalunya és de 405.418, dels quals 133.958 són de països UE i 271.460 de
països no UE.
Per règims, el 84,10 % dels afiliats estan inclosos
en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar
familiar), el 15,70 % en el d’autònoms, i el 0,20 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per
règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins,
romanesos i italians en el general (37.264, 29.910 i 21.811, respectivament), dels xinesos, romanesos i
italians en el d’autònoms (13.012, 5.268 i 4.962), i dels marroquins i
romanesos en l’agrari (4.857 i 3.677). En les dades del personal al servei de
la llar familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es
majoritària (6.422), seguida de la població marroquina (2.721) i romanesa (2.564).
En el règim general de Seguretat Social (i posant
en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar suposen el 4,92 i 10,34 % del total de l’afiliació,
respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 60.364 (17,70 %),
dels quals 44.827 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de
vehicles de motor i bicicletes, amb 51.078 afiliats (15,17 %), dels quals 35.443 són de països no UE; el
tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars, amb 36.945
afiliats (10,84 %), dels quals 24.467 son de països no UE, i el quart per a la
indústria manufacturera, amb 31.647 (9,28 %), dels quals 20.164 són de països
no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la construcció, amb 20.443
(6,00 %), dels quals 15.934 són de països no UE. En el règim especial de
treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del comerç i
reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.598, 26,07 % del total), de
l’hostaleria (10.125, 20,23 %) i de la construcció (5.332, 8,37 %). Fa un any, (i
posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposaven el 4,32 i 11,77 % del total de
l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb
55.580 (17,74 %), dels quals 41.650 eren de països no UE, i el segon al comerç
i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 48.409 afiliats (15,45 %)
dels quals 33.380 eren de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats
administratives i serveis auxiliars, amb 32.985 afiliats (10,53 %), dels quals
21.790 eren de països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb
29.567 (9,43 %), dels quals 18.984 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem
als afiliats en el sector de la construcció, amb 17.691 (5,65 %), dels quals
13.645 eren de països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms
destacava la importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a
motor i bicicletes (15.622, 26,77 % del total), de l’hostaleria (12.032, 20,62
%) i de la construcció (5.039, 8,64 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els
primers (49.376), seguits dels romanesos (41.488), i els italians ocupen la
tercera posició (26.922). A continuació trobem els xinesos (26.636), els
pakistanesos (17.257), els francesos (16.031), els bolivians (15.736), els
equatorians (12.653), els colombians (10.198), els anglesos (9.016), i els senegalesos
(8.845). Fa un any, els treballadors marroquins eren els primers (44.465), seguits
dels romanesos (37.245), i els xinesos ocupaven la tercera posició (25.597). A
continuació trobàvem els italians (23.182), els bolivians (16.388), els
pakistanesos (15.895), els francesos (14.535), els equatorians (12.496), els
colombians (9.957), i els peruans (8.900).
No hay comentarios:
Publicar un comentario