El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà
el dijous, 19 d’octubre, les dades generales d’afiliació estrangeracorresponents al mes de setembre.
A partir del mes de gener de 2012 les dades
estadístiques aporten una modificació important amb relació a les dels mesos
anteriors: la incorporació al regim general dels treballadors del regim agrari
i del personal al servei de la llar familiar, com a conseqüència de les
modificacions operades en la normativa de Seguretat Social per a ambdós
col·lectius a partir de l’1 de gener de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la
població estrangera les dades més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes
de setembre hi ha un total de 1.853.108 afiliats, dels quals 781.540 són de
països UE (414.819 homes i 366.721 dones), i 1.071.567 són de països no UE
(616.207 homes i 455.361 dones). És a
dir, s’ha produït un increment anual del 7,30 %. Cal recordar que la mitja
d’afiliats del mes de setembre de 2016 era de 1.727.034. Es a dir, en els
darrers dotze mesos s’ha produït un augment de 126.074 persones.
Cal destacar el descens de l’afiliació en el regim
general, que ha guanyat 3.041 afiliats (ja s’han incorporat els treballadors
dels regim agrari i de la llar familiar, i la disminució es produeix utilitzant
els mateixos criteris estadístics). Pel que fa al regim de treballadors
autònoms, cal fer esment del creixement
de 1.844, i en sèrie interanual hem passat dels 278.035 del mes de
setembre de 2016 als actuals 299.596.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no
apareixia la distribució percentual per règims, que havia estat substituïda per
la variació mensual en percentatge, però en les dades del mes de marc ja tornà
a aparèixer aquesta distribució. Aquesta distribució el mes de setembre és la
següent: el 83,56 % pertanyen al general (amb la inclusió dels treballadors
agraris i de la llar familiar), el 16,17 % al d’autònoms, el 0,27 % al del mar,
i el 0.01 % al del carbó.
Per règims, cal destacar la important presència
dels treballadors romanesos i marroquins en el general, seguint els criteris
estadístics anteriors (198.407 i 119.043, respectivament), del xinesos i
romanesos en el d’autònoms (52.964 i 34.738), i dels marroquins i romanesos en
l’agrari, seguint encara els criteris estadístics anteriors (64.604 i 57.026). En les dades del personal al servei de la
llar familiar que apareixen en el regim general, la presència romanesa és també
majoritària (36.780), seguida de la boliviana (17.583) i paraguaiana (16.979).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la
mitja del mes de setembre, Catalunya és
la primera en nombre total d’afiliats (453.433, 24,47 %), seguida de Madrid (367.211,
19,82 %), Andalusia (203.293, 10,97 %) i la Comunitat Valenciana (191.447,
10,33 %). A Catalunya l’augment en sèrie interanual ha estat de 37.647, un 9,05
%. Fa un any, Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats (415.786,
24,08 %), seguida de Madrid (346.536, 20,07 %), Andalusia (193.428, 11,20 %) i
la Comunitat Valenciana (177.655, 10,29 %)
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la
població estrangera afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors
d’activitat, que la vigent classificació nacional d’activitats econòmiques
(CNAE), aprovada pel reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes
de gener de 2.009, i això introdueix algunes modificacions d’importància en
relació amb la distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu
parer la divisió de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis
empresarials”, en “activitats immobiliàries”, “activitats professionals
científiques i tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i
posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al
servei de la llar familiar suposen el 12,74 i 11,70 %, del total de
l’afiliació, respectivament) destaca el nombre d’afiliats en el sector de
l’hostaleria, que ocupa a 306.460 persones (19,79 %), de les quals 187.338 són
de països no UE, i que ocupa la primera posició. Li segueix el sector del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes, que ocupa a 191.230
treballadors, un 12,35 %, dels quals 116.711 són de països no UE, i en tercer
lloc es troben les activitats administratives i serveis auxiliars, que agrupen
a 133.265 treballadors, un 8,61 % del total, dels quals 79.513 són de països no
UE; la industria manufacturera ocupa el quart lloc, amb 104.176 afiliats (6,73
%), dels quals 55.573 són de països no UE; el sector de la construcció es situa
en el cinquè lloc i ocupa a 99.633 persones, un 6,43 %, dels quals 57.016 són
de països no UE (sent important destacar el creixement d’un 17,19 % en sèrie
interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destaca la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(88.648, 29,59 %), del sector de l’hostaleria (56.844 18,97 % %), i del sector
de la construcció (34.311, 11,45 % del total i amb una participació majoritària
dels ciutadans de la UE, 22.807, i amb un creixement de l’afiliació del 9,94 %
en sèrie interanual). Fa un any (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del
personal al servei de la llar familiar suposaven el 13,14 i 13,23 %, del total
de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre d’afiliats en el sector de de l’hostaleria, que ocupava a 283.967
persones (19,67 %), de les quals 172.776 eren de països no UE, i que ocupava la
primera posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor
i bicicletes, que ocupava a 179.807 treballadors, un 12,45 %, dels quals
110.008 eren de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats
administratives i serveis auxiliars, que agrupaven a 115.645 treballadors, un
8,01 % del total, dels quals 67.838 eren de països no UE; la industria
manufacturera ocupava el quart lloc, amb 94.807 afiliats (6,57 %), dels quals
50.307 eren de països no UE; el sector de la construcció es situava en el
cinquè lloc i ocupava a 85.015 persones, un 5,89 %, dels quals 50.307 eren de
països no UE (sent important destacar el creixement d’un 10,06 % en sèrie
interanual). En el règim especial de treballadors autònoms, destacava la
presència del sector del comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes
(85.177, 30,64 %), del sector de l’hostaleria (53.105, 19,10 %), i del sector
de la construcció (31.208, 11,22 % del total i amb una participació majoritària
dels ciutadans de la UE, 21.015, i amb un creixement de l’afiliació del 5,64 %
en sèrie interanual)
Per països de procedència, a tot l’Estat, els
treballadors romanesos ocupen la primera posició (327.124), i els marroquins es
situen en la segona posició amb 216.417 treballadors. Els italians ocupen la
tercera posició, amb 102.471, quedant els xinesos en la quarta posició, amb 99.858,
per davant dels equatorians amb 71.470, dels britànics amb 62.211, dels
colombians amb 58.246, dels búlgars amb 58.196, dels bolivians amb 50.731, i
dels portuguesos amb 48.649. Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la
primera posició (309.132), i els marroquins es situaven en la segona posició
amb 201.263 treballadors. Els xinesos ocupaven la tercera posició, amb 96.094,
quedant els italians en la quarta posició, 88.498, per davant dels equatorians
amb 69.744, dels britànics amb 59.172, dels búlgars amb 54.710, dels colombians
amb 54.077, dels bolivians amb 51.900, i dels portuguesos amb 44.256.
3. La mitja del mes de setembre d’afiliats
estrangers a Catalunya és de 453.433, dels quals 148.739 són de països UE i 304.693
de països no UE.
Per règims, el 84,52 % dels afiliats estan inclosos
en el general (amb la inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar
familiar), el 15,29 % en el d’autònoms, i el 0,20 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per
règims cal destacar la important presència de treballadors marroquins,
romanesos i italians en el general (43.590, 33.990 i 25.641, respectivament), dels xinesos, romanesos i
italians en el d’autònoms (13.978, 5.805 i 5.530) i dels marroquins i romanesos
en l’agrari (5.433 i 4.293). En les dades del personal al servei de la llar
familiar que apareix en el regim general, la presència boliviana es majoritària
(5.877), seguida de la població hondurenya (4.485) i romanesa (2.517).
En el règim general de Seguretat Social (i posant
en relleu que les incorporacions del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar suposen el 5,28 i 8,76 % del total de l’afiliació,
respectivament), el primer lloc correspon a l’hostaleria, amb 71.979 (18,78 %),
dels quals 52.864 són de països no UE, i el segon al comerç i reparació de
vehicles de motor i bicicletes, amb 58.503 afiliats (15,26 %), dels quals 39.692
són de països no UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i
serveis auxiliars, amb 44.902 afiliats (11,72 %), dels quals 30.354 son de
països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 34.409 (8,98 %),
dels quals 21.944 són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el
sector de la construcció, amb 23.542 (6,14 %), dels quals 18.827 són de països
no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destaca la importància
dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.516,
25,27 % del total), de l’hostaleria (14.160, 20,43 %) i de la construcció (5.868,
8,46 %). Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari
i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 6,04 i 10,08 % del
total de l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a
l’hostaleria, amb 66.618 (18,95 %), dels quals 49.043 eren de països no UE, i
el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 53.741
afiliats (15,29 %), dels quals 36.614 eren
de països no UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i
serveis auxiliars, amb 38.124 afiliats (10,84 %), dels quals 25.365 eren de
països no UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 31.439 (8,94 %),
dels quals 19.989 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en
el sector de la construcció, amb 19.575 (5,57 %), dels quals 15.222 eren de
països no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la
importància dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes (16.717, 26,38 % del total), de l’hostaleria (12.989, 20,49 %) i de
la construcció (5.307, 8,37 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els
primers (56.306), seguits dels romanesos (46.662), i els italians ocupen la
tercera posició (31.356). A continuació trobem els xinesos (27.817), els
pakistanesos (19.263), els francesos (17.488), els bolivians (16.352), els
equatorians (13.564), els colombians (11.969), i els senegalesos (11.379). Faun any, els treballadors marroquins eren els primers (51.392), seguits dels
romanesos (43.838), i els italians ocupaven la tercera posició (26.710). A
continuació trobàvem els xinesos (26.509), els pakistanesos (17.641), els
bolivians (16.063), els francesos (15.887), els equatorians (12.953), els
colombians (10.752), els senegalesos (10.097), i els indis (8.919).
No hay comentarios:
Publicar un comentario