El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social publicà el dijous, 21 de
setembre, les dades generals d’afiliació de la població estrangeracorresponents al mes d’agost.
A partir del mes de gener de 2012 les dades estadístiques aporten una
modificació important amb relació a les dels mesos anteriors: la incorporació
al regim general dels treballadors del regim agrari i del personal al servei de
la llar familiar, com a conseqüència de les modificacions operades en la
normativa de Seguretat Social per a ambdós col·lectius a partir de l’1 de gener
de 2012.
Feta aquesta puntualització, pel que fa a la població estrangera les dades
més destacades són les següents:
2. A tota Espanya, i amb dades de la mitja del mes d’agost hi ha un total
de 1.848.329 afiliats, dels quals 771.883 són de països UE (407.274 homes i 364.609
dones), i 1.076.445 són de països no UE (616.531 homes i 459.914 dones). És a dir, s’ha produït un increment
anual del 6,99 %. Cal recordar que la mitja d’afiliats del mes d’agost de 2016
era de 1.727.555. Es a dir, en els darrers dotze mesos s’ha produït un augment
de 120.774 persones.
Cal destacar el descens de l’afiliació en el regim general, que ha perdut 21.608
afiliats (ja s’han incorporat els treballadors dels regim agrari i de la llar
familiar, i la disminució es produeix utilitzant els mateixos criteris
estadístics). Pel que fa al regim de treballadors autònoms, cal fer esment del
creixement de 432, i en sèrie interanual
hem passat dels 277.009 del mes d’agost de 2016 als actuals 297.752.
En les dades estatals del mes de febrer de 2012 no apareixia la distribució
percentual per règims, que havia estat substituïda per la variació mensual en percentatge,
però en les dades del mes de marc ja tornà a aparèixer aquesta distribució.
Aquesta distribució el mes d’agost és la següent: el 83,61 % pertanyen al
general (amb la inclusió dels treballadors agraris i de la llar familiar), el 16,11
% al d’autònoms, el 0,27 % al del mar, i el 0.01 % al del carbó.
Per règims, cal destacar la important presència dels treballadors romanesos
i marroquins en el general, seguint els criteris estadístics anteriors (199.547
i 122.293, respectivament), del xinesos i romanesos en el d’autònoms (52.729 i
34.330), i dels marroquins i romanesos en l’agrari, seguint encara els criteris
estadístics anteriors (61.656 i 49.733).
En les dades del personal al servei de la llar familiar que apareixen en
el regim general, la presència romanesa és també majoritària (37.227), seguida
de la boliviana (17.825) i paraguaiana (17.121).
Per comunitats autònomes, i sempre amb dades de la mitja del mes d’agost, Catalunya és la primera en nombre total
d’afiliats (462.583, 25,03 %), seguida de Madrid (362.757, 19,63 %), Andalusia
(198.343, 10,73 %) i la Comunitat Valenciana (190.875, 10,33 %). A Catalunya
l’augment en sèrie interanual ha estat de 39.661, un 9,38 %. Fa un any,
Catalunya era també la primera en nombre total d’afiliats (422.922, 24,48 %), seguida de Madrid
(343.878, 19,91 %), Andalusia (188.320, 10,90 %) i la Comunitat Valenciana
(178.816, 10,35 %).
Cal destacar, pel que fa a la distribució de la població estrangera
afiliada a la Seguretat Social en els diferents sectors d’activitat, que la
vigent classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE), aprovada pel
reial Decret 475/2007 de 13 d’abril, entrà en vigor el mes de gener de 2.009, i
això introdueix algunes modificacions d’importància en relació amb la
distribució feta d’acord amb l’anterior CNAE. Destaca al meu parer la divisió
de l’anterior “activitat immobiliària i de lloguer, i serveis empresarials”, en
“activitats immobiliàries”, “activitats professionals científiques i
tècniques”, i “activitats administratives i serveis auxiliars”.
En el règim general de la Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 11,94 i 11,85 %, del total de l’afiliació, respectivament) destaca
el nombre d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupa a 323.085 persones
(20,91 %), de les quals 195.909 són de països no UE, i que ocupa la primera
posició. Li segueix el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupa a 193.933 treballadors, un 12,55 %, dels quals 118.165
són de països no UE, i en tercer lloc es troben les activitats administratives
i serveis auxiliars, que agrupen a 133.277 treballadors, un 8,62 % del total,
dels quals 79.701 són de països no UE; la industria manufacturera ocupa el
quart lloc, amb 101.980 afiliats (6,60 %), dels quals 54.499 són de països no
UE; el sector de la construcció es situa en el cinquè lloc i ocupa a 97.983
persones, un 6,34 %, dels quals 56.487 són de països no UE (sent important
destacar el creixement d’un 15,82 % en sèrie interanual). En el règim especial
de treballadors autònoms, destaca la presència del sector del comerç i
reparació de vehicles de motor i bicicletes (88.691, 29,79 %), del sector de
l’hostaleria (56.808, 19,08 % %), i del sector de la construcció (33.849, 11,37
% del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 22.466,
i amb un creixement de l’afiliació del 9,27 % en sèrie interanual). Fa un any, (i
posant en relleu que les incorporacions
del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar suposaven el 12,09
i 13,39 %, del total de l’afiliació, respectivament) destacava el nombre
d’afiliats en el sector de l’hostaleria, que ocupava a 300.878 persones (20,82
%), de les quals 181.825 eren de països no UE, i que ocupava la primera
posició. Li seguia el sector del comerç i reparació de vehicles a motor i
bicicletes, que ocupava a 182.807 treballadors, un 12,65 %, dels quals 111.755 eren
de països no UE, i en tercer lloc es trobaven les activitats administratives i
serveis auxiliars, que agrupaven a 117.061 treballadors, un 8,10 % del total,
dels quals 68.790 eren de països no UE; la industria manufacturera ocupava el
quart lloc, amb 93.010 afiliats (6,43 %), dels quals 49.381 eren de països no
UE; el sector de la construcció es situava en el cinquè lloc i ocupava a 84.602
persones, un 5,85 %, dels quals 46.919 eren de països no UE (sent important
destacar el creixement d’un 9,86 % en sèrie interanual). En el règim especial
de treballadors autònoms, destacava la presència del sector del comerç i
reparació de vehicles de motor i bicicletes (85.376, 30,82 %), del sector de
l’hostaleria (53.094, 19,17 %), i del sector de la construcció (30.976, 11,18 %
del total i amb una participació majoritària dels ciutadans de la UE, 20.792, i
amb un creixement de l’afiliació del 5,98 % en sèrie interanual).
Per països de procedència, a tot l’Estat, els treballadors romanesos ocupen
la primera posició (321.023), i els marroquins es situen en la segona posició
amb 216.978 treballadors. Els italians ocupen la tercera posició, amb 103.013,
quedant els xinesos en la quarta posició, amb 99.990, per davant dels
equatorians amb 71.879, dels britànics amb 59.561, dels colombians amb 58.619,
dels búlgars amb 57.334, dels bolivians amb 51.178, i dels portuguesos amb 47.277.
Fa un any, els treballadors romanesos ocupaven la primera posició (302.319), i
els marroquins es situaven en la segona posició amb 201.596 treballadors. Els
xinesos ocupaven la tercera posició, amb 96.114, quedant els italians en la
quarta posició, 89.661, per davant dels equatorians amb 70.868, dels britànics
amb 56.649, dels colombians ans 55.460, dels búlgars amb 54.510, dels bolivians
amb 52.933, i dels portuguesos amb 43.816.
3. La mitja del mes d’agost d’afiliats estrangers a Catalunya és de 462.583,
dels quals 151.181 són de països UE i 311.402 de països no UE.
Per règims, el 84,89 % dels afiliats estan inclosos en el general (amb la
inclusió dels treballadors agraris i dels de la llar familiar), el 14,91 % en
el d’autònoms, i el 0,20 % en el del mar.
Segons els criteris estadístics anteriors, per règims cal destacar la
important presència de treballadors marroquins, romanesos i italians en el
general (45.496, 35.353 i 25.600,
respectivament), dels xinesos, romanesos i italians en el d’autònoms (13.956,
5.752 i 5.482) i dels marroquins i romanesos en l’agrari (5.969 i 5.044). En
les dades del personal al servei de la llar familiar que apareix en el regim
general, la presència boliviana es majoritària (5.954), seguida de la població
hondurenya (4.509) i marroquina (2.551).
En el règim general de Seguretat Social (i posant en relleu que les
incorporacions del regim agrari i del personal al servei de la llar familiar
suposen el 6,04 i 8,66 % del total de l’afiliació, respectivament), el primer
lloc correspon a l’hostaleria, amb 77.546 (19,75 %), dels quals 56.287 són de
països no UE, i el segon al comerç i reparació de vehicles de motor i
bicicletes, amb 60.490 afiliats (15,40 %), dels quals 40.696 són de països no
UE; el tercer lloc és per a les activitats administratives i serveis auxiliars,
amb 44.647 afiliats (11,37 %), dels quals 30.094 son de països no UE, i el
quart per a la indústria manufacturera, amb 33.854 (8,62 %), dels quals 21.576
són de països no UE; en cinquè lloc trobem als afiliats en el sector de la
construcció, amb 23.369 (5,95 %), dels quals 18.670 són de països no UE. En el
règim especial de treballadors autònoms destaca la importància dels sectors del
comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (17.524, 25,41 % del
total), de l’hostaleria (14.191, 20,58 %) i de la construcció (5.819, 8,44 %).
Fa un any, (i posant en relleu que les incorporacions del regim agrari i del
personal al servei de la llar familiar suposaven el 6,04 i 10,01 % del total de
l’afiliació, respectivament), el primer lloc corresponia a l’hostaleria, amb
71.936 (20,04 %), dels quals 52.182 eren de països no UE, i el segon al comerç
i reparació de vehicles de motor i bicicletes, amb 55.729 afiliats (15,53
%), dels quals 37.752 eren de països no
UE; el tercer lloc era per a les activitats administratives i serveis
auxiliars, amb 38.480 afiliats (10,72 %), dels quals 25.515 eren de països no
UE, i el quart per a la indústria manufacturera, amb 31.032 (8,65 %), dels
quals 19.738 eren de països no UE; en cinquè lloc trobàvem als afiliats en el
sector de la construcció, amb 19.653 (5,48 %), dels quals 15.374 eren de països
no UE. En el règim especial de treballadors autònoms destacava la importància
dels sectors del comerç i reparació de vehicles a motor i bicicletes (16.744,
26,52 % del total), de l’hostaleria (12.980, 20,56 %) i de la construcció
(5.269, 8,35 %).
A Catalunya, els treballadors marroquins són els primers (58.816), seguits
dels romanesos (48.753), i els italians ocupen la tercera posició (31.273). A
continuació trobem els xinesos (27.841), els pakistanesos (19.573), els
francesos (17.790), els bolivians (16.611), els equatorians (13.740), els
colombians (12.202), els senegalesos (11.927), i els hondurenys (10.149). Fa un any, els
treballadors marroquins eren els primers (52.776), seguits dels romanesos
(45.420), i els italians xinesos ocupaven la tercera posició (26.695). A
continuació trobàvem els xinesos (26.567), els pakistanesos (17.988), els
bolivians (16.384), els francesos (16.151), els equatorians (13.163), els colombians
(11.020), els senegalesos (10.282), i els peruans (9.027).
No hay comentarios:
Publicar un comentario